Categoria: Noticies

Dins un ambient carregat d’estima, menorquinisme, emoció i consciència col·lectiva, es dijous 24 d’abril a les 20:00 hores va tenir lloc a sa Biblioteca Rubió i Tudurí de Mahó sa presentació oficial de ‘Vocabulari menorquí’, nou llibre de Lucas Pons Bedoya, editat amb es suport de sa Fundació Jaume III. Amb s’eslògan “Només es protegeix allò que s’estima”, sa convocatòria es va convertir en un acte de compromís cívic i cultural a favor de sa llengua pròpia de Menorca.

S’esdeveniment va superar totes ses previsions d’assistència, umplint completament sa sala i deixant alguns assistents drets, cosa que posa de manifest un interès creixent per sa recuperació lingüística. Publicada es desembre de 2024, s’obra es presenta com un treball rigorós i profund que replega paraules menorquines desaparegudes o en risc de desaparèixer, fruit d’anys de recerca i escolta activa a persones majors, llibres antics i testimonis orals.

Vocabulari menorquí està dividit en tres parts: 

– Sa primera conté de 3.000 paraules amb una breu definició i traducció an es castellà. 

– Sa segona part és un vocabulari castellà-menorquí, ideal per aquells que coneguin sa paraula en castellà i vulguin conèixer s’equivalència en pla. 

– I sa tercera part recull un glossari de dites i expressions pròpies de s’illa, que donen vida, humor i saviesa a sa comunicació menorquina quotidiana.

Aquest llibre no només és un recull lingüístic: és també una eina pedagògica i una declaració d’intencions. Com afirmà s’autor en sa seva intervenció: “A més, aquest llibre també és una reivindicació des drets lingüístics. Sa nostra llengua és part de sa nostra identitat, i com a tal, ha de ser protegida i promoguda…”.

Sa presentació fou oberta per Toni Planas, patró de sa Fundació Jaume III, qui va destacar sa tasca de s’entitat en defensa de ses modalitats balears i va agrair tant an es públic assistent, com a ses autoritats presents com a sa Fundació Rubió per facilitar s’espai. Seguidament, intervingueren Jaume Anglada Bagur, autor des pròleg; Joan Pons Torres, conseller de Cultura; i finalment, es mateix autor, Lucas Pons Bedoya.

Joan Pons Torres va posar èmfasi en sa rellevància històrica de s’obra: “Estam davant des primer Vocabulari Menorquí que recull paraules menorquines desaparegudes o en risc de desaparèixer, com resa es subtítol de s’obra. Es tracta d’una obra única, que no hagués existit fa cent anys, però que per desgràcia, es fa avui dia d’absoluta necessitat davant d’un procés d’estandardització lingüística a ultrança que empeny es menorquí cap a sa seua extinció. Lucas Pons ha escrit, sense ser-ne del tot conscient, es seu vocabulari menorquí en es moment més necessari de sa història de sa nostra llengua… Sa gesta de Lucas Pons ha estat escriure, quan més ho necessitam, un Vocabulari Menorquí perquè ses paraules menorquines que han caigut en desús o que estan a punt de caure-hi no s’oblidin del tot.”

Per sa seva banda, Jaume Anglada Bagur va alertar amb una metàfora contundent sobre sa passivitat col·lectiva: “Aquesta és sa crítica que jo també faig a sa nostra tan tranquil·la manera de ser quan, a poc a poc, sa nostra llengua està sent substituïda per una de germana… I tiraré de metàfora: Sempre tendeix a convertir-se en enderrossall aquella paret seca que antany era grossa i forta i que es deixa caure per vessa de no anar-la arreglant quan mos cau una pedra, o quan se mos en col·loca una que no és nostra i no encaixa, tal vegada, amb s’intenció d’anar substituint sa totalitat de sa paret, per una paret germana. Aquest seria es “Vessut Enderrossall”… que qualcú va escriure un dia… Tal vegada, idò, seria hora de posar peu en aquesta paret, perquè demà… a lo millor ja no tindrem paret a sa nostra tanca.”

Lucas Pons, emocionat, va defensar sa necessitat de fer valer sa nostra llengua pròpia en tots ets àmbits, especialment dins s’educació: “A més, aquest llibre també és una reivindicació des drets lingüístics. Sa nostra llengua és part de sa nostra identitat, i com a tal, ha de ser protegida i promoguda. No podem permetre que sa globalització i s’estandardització mos prenguin una de ses nostres majors riqueses. Hem d’exigir respecte i reconeixement per sa nostra llengua, en tots es àmbits: educatiu, institucional i social. Especialment en s’educatiu. Una llengua viva es aquella que s’ensenya i es transmet.”

Amb gairebé 600 exemplars venuts en només quatre mesos, Vocabulari menorquí ha tingut una acollida excepcional. Sa resposta des públic no només ha estat quantitativa, sinó emocional. Molts lectors s’hi han retrobat amb paraules de sa seva infància o amb expressions que sentien dir no fa tants d’anys. Vocables com anar deveres, fadrí, retgiró, trescar, pruixinel·lo, arrifoll, degotadís, estarot, trempar, davallar, escàtil o dites i expressions com ‘anar darrera fitons’, ‘menjar com un trabuc’, ‘carrer banyat, calaix aixut’, ‘esser coa d’onso’, ‘treure de pollaguera’, ‘veure llumenerets’, són ara testimonis d’una riquesa que encara es pot salvar.

Totes ses intervencions feren esment a sa Declaració Universal des Drets Lingüístics, reclamant que es menorquí pugui tenir presència real i normalitzada dins s’ensenyament, ses institucions i es mitjans de comunicació. Vocabulari menorquí esdevé així molt més que un llibre: és una crida col·lectiva a valorar i viure sa llengua pròpia amb orgull.

Com va recordar s’autor en ses seves paraules finals: “Vocabulari menorquí és molt més que una simple recopilació de paraules. És un homenatge a sa llengua que mos defineix i una invitació a reflexionar sobre sa importància de conservar i a divulgar ses nostres particularitats lingüístiques.”

Ajuda-mos a defensar sa nostra llengua i cultura

A Sa Fundació feim feina des de 2013 per preservar es menorquí, mallorquí i eivissenc.

Amb es teu suport, podem arribar més enfora.

Ses donacions desgraven un 80%:
Si te fas soci per 10 €/mes, després de sa deducció, te costarà manco de 2 € an es mes!

Amb ben poc, pots fer molt.
Fes-te soci i forma part des canvi.

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa riquesa lingüística de Menorca serà sa gran protagonista es pròxim dijous 24 d’abril a les 20:00 hores a sa Biblioteca de sa Fundació Rubió (Mahó), on es presentarà es Vocabulari Menorquí, una obra que cerca recuperar, preservar i reivindicar s’ús des menorquí a sa societat actual. Des de sa seva publicació pes desembre, Vocabulari menorquí ha superat ja es 500 exemplars venuts, una xifra que demostra es viu interès de sa societat menorquina per preservar i valorar sa seva llengua pròpia.

S’acte comptarà amb sa participació de s’autor des llibre, Lucas Pons Bedoya, qui compartirà amb es assistents es procés d’investigació i recopilació de termes que ha duit a terme per donar forma a aquesta obra fonamental per s’identitat lingüística de s’illa. Acompanyant-lo hi serà Jaume Anglada Bagur, autor des pròleg, que aportarà sa seva visió sobre s’importància des Vocabulari Menorquí en es context des patrimoni cultural menorquí. Així mateix, hi intervindrà es Conseller de Cultura, Joan Pons Torres, qui subratllarà sa rellevància d’iniciatives com aquesta per sa protecció i difusió de sa llengua menorquina.

Sa presentació ha estat organitzada per Sa Fundació, una entitat compromesa amb sa defensa de sa llengua i sa cultura pròpies de Balears i, per tant, també de Menorca. A través de ses seves activitats, Sa Fundació fa feina per fomentar s’ús des menorquí en tots es àmbits de sa vida quotidiana i per conscienciar sobre sa necessitat de protegir aquest patrimoni immaterial davant s’estandardització lingüística i sa globalització cultural.

Es Vocabulari Menorquí no és només una recopilació de paraules; és un testimoni de sa riquesa lingüística de s’illa. A lo llarg de ses seves pàgines, s’autor rescata expressions i termes que han format part des parlar quotidià de generacions de menorquins, moltes d’elles en risc de desaparèixer. Amb aquesta feina, Lucas Pons Bedoya pretén oferir una eina útil tant per a parlants nadius com per aquells que vulguin conèixer i aprendre es menorquí des d’una perspectiva autèntica i arrelada en sa tradició oral de s’illa.

Sa presentació està dirigida a tots aquells que senten un vincle amb sa llengua i sa cultura menorquina i qualsevol persona interessada en sa riquesa idiomàtica de Menorca, aquest esdeveniment serà una oportunitat única per reflexionar sobre s’importància des menorquí i sa necessitat de garantir-ne sa transmissió a ses noves generacions.

S’acte acabarà amb un col·loqui obert al públic i una firma d’exemplars per part de s’autor. S’entrada és lliure fins a completar aforament.

Per a més informació, podeu contactar amb Sa Fundació a través de sa seva pàgina web o ses xerxes socials.

Fetxa: Dijous 24 d’abril de 2025

Hora: 20:00 h

Lloc: Biblioteca de sa Fundació Rubió, Mahó

Organitza: Sa Fundació

Participen:

· Lucas Pons Bedoya (autor des Vocabulari Menorquí)

· Jaume Anglada Bagur (autor des pròleg)

· Joan Pons Torres (Conseller de Cultura)

Toni Cantarellas va ser es principal ideòleg i activista des moviment lingüístic balearista en ets anys 80 i 90, inspirant es naixement de Foment Cultural i de sa Fundació Jaume III amb sa seva revista Toc-Toc

Sa Fundació Jaume III vol expressar es seu màxim condol per sa pèrdua d’un des cappares des balearisme, D. Toni Cantarellas Pascual.

Toni Cantarellas, periodista, poeta, escriptor i investigador, va ser es principal ideòleg des moviment balearista a ses Illes Balears en ets anys vuitanta i noranta, agafant es testimoni de ses cartes d’en Pep Gonella (D. Pep Zaforteza) en defensa des mallorquí a Diario de Mallorca l’any 1972. 

 

Membre de s’Associació Cultural Mossèn Alcover (ACMA), deixeble de D. Llorenç Vidal en s’àmbit poètic, va ser fundador i editor l’any 2011 de s’exitosa Revista TOC · TOC Balears, que arribaria a publicar 12 volums i a tenir subscriptors a totes ses Balears, a sa Península i a diferents països d’Europa.

Es naixement de Toc-Toc suposà una autèntica revolució, reviscolant sa creació literària en balear, aconseguint sa col·laboració pública de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) dirigit pes doctor en filologia catalana, Toni Vera, i estimularia es naixement dos anys més tard de Foment Cultural Illes Balears (FCIB), amb col·laboradors de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera —de sa qual en Toni n’era membre fundador—, i de sa Fundació Jaume III. 

Va escriure col·laboracions amb EL MUNDO de Baleares, Diario de Mallorca i mallorcadiario.com. Segon classificat durant dos anys consecutius en es Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí i guanyador d’un premi de microrelats a Catalunya, l’any 2018 aconseguiria es primer premi Gabriel Maura de relats en mallorquí amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”. Un premi que va recollir a Son Amar davant prop de 700 persones culminant així es reconeixement a una llarga, constant i incansable trajectòria de lluita reivindicativa en defensa de sa dignitat lingüística des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc; des balear, com deia ell.

Gràcies Toni per mostrar-mos es camí a seguir. Acompanya-mos des del cel fins sa victòria final de sa llengo i sa cultura balear. Descansa en pau, estimat.

TUI MEMORES TUI

Patronat de Sa Fundació

Palma de Mallorca, 14 de octubre de 2022