Lucas Pons presenta Vocabulari menorquí, un homenatge a sa llengua que mos defineix

Dins un ambient carregat d’estima, menorquinisme, emoció i consciència col·lectiva, es dijous 24 d’abril a les 20:00 hores va tenir lloc a sa Biblioteca Rubió i Tudurí de Mahó sa presentació oficial de ‘Vocabulari menorquí’, nou llibre de Lucas Pons Bedoya, editat amb es suport de sa Fundació Jaume III. Amb s’eslògan “Només es protegeix allò que s’estima”, sa convocatòria es va convertir en un acte de compromís cívic i cultural a favor de sa llengua pròpia de Menorca.

S’esdeveniment va superar totes ses previsions d’assistència, umplint completament sa sala i deixant alguns assistents drets, cosa que posa de manifest un interès creixent per sa recuperació lingüística. Publicada es desembre de 2024, s’obra es presenta com un treball rigorós i profund que replega paraules menorquines desaparegudes o en risc de desaparèixer, fruit d’anys de recerca i escolta activa a persones majors, llibres antics i testimonis orals.

Vocabulari menorquí està dividit en tres parts:

– Sa primera conté de 3.000 paraules amb una breu definició i traducció an es castellà.

– Sa segona part és un vocabulari castellà-menorquí, ideal per aquells que coneguin sa paraula en castellà i vulguin conèixer s’equivalència en pla.

– I sa tercera part recull un glossari de dites i expressions pròpies de s’illa, que donen vida, humor i saviesa a sa comunicació menorquina quotidiana.

Aquest llibre no només és un recull lingüístic: és també una eina pedagògica i una declaració d’intencions. Com afirmà s’autor en sa seva intervenció: “A més, aquest llibre també és una reivindicació des drets lingüístics. Sa nostra llengua és part de sa nostra identitat, i com a tal, ha de ser protegida i promoguda…”.

Sa presentació fou oberta per Toni Planas, patró de sa Fundació Jaume III, qui va destacar sa tasca de s’entitat en defensa de ses modalitats balears i va agrair tant an es públic assistent, com a ses autoritats presents com a sa Fundació Rubió per facilitar s’espai. Seguidament, intervingueren Jaume Anglada Bagur, autor des pròleg; Joan Pons Torres, conseller de Cultura; i finalment, es mateix autor, Lucas Pons Bedoya.

Joan Pons Torres va posar èmfasi en sa rellevància històrica de s’obra: “Estam davant des primer Vocabulari Menorquí que recull paraules menorquines desaparegudes o en risc de desaparèixer, com resa es subtítol de s’obra. Es tracta d’una obra única, que no hagués existit fa cent anys, però que per desgràcia, es fa avui dia d’absoluta necessitat davant d’un procés d’estandardització lingüística a ultrança que empeny es menorquí cap a sa seua extinció. Lucas Pons ha escrit, sense ser-ne del tot conscient, es seu vocabulari menorquí en es moment més necessari de sa història de sa nostra llengua… Sa gesta de Lucas Pons ha estat escriure, quan més ho necessitam, un Vocabulari Menorquí perquè ses paraules menorquines que han caigut en desús o que estan a punt de caure-hi no s’oblidin del tot.”

Per sa seva banda, Jaume Anglada Bagur va alertar amb una metàfora contundent sobre sa passivitat col·lectiva: “Aquesta és sa crítica que jo també faig a sa nostra tan tranquil·la manera de ser quan, a poc a poc, sa nostra llengua està sent substituïda per una de germana… I tiraré de metàfora: Sempre tendeix a convertir-se en enderrossall aquella paret seca que antany era grossa i forta i que es deixa caure per vessa de no anar-la arreglant quan mos cau una pedra, o quan se mos en col·loca una que no és nostra i no encaixa, tal vegada, amb s’intenció d’anar substituint sa totalitat de sa paret, per una paret germana. Aquest seria es “Vessut Enderrossall”… que qualcú va escriure un dia… Tal vegada, idò, seria hora de posar peu en aquesta paret, perquè demà… a lo millor ja no tindrem paret a sa nostra tanca.”

Lucas Pons, emocionat, va defensar sa necessitat de fer valer sa nostra llengua pròpia en tots ets àmbits, especialment dins s’educació: “A més, aquest llibre també és una reivindicació des drets lingüístics. Sa nostra llengua és part de sa nostra identitat, i com a tal, ha de ser protegida i promoguda. No podem permetre que sa globalització i s’estandardització mos prenguin una de ses nostres majors riqueses. Hem d’exigir respecte i reconeixement per sa nostra llengua, en tots es àmbits: educatiu, institucional i social. Especialment en s’educatiu. Una llengua viva es aquella que s’ensenya i es transmet.”

Amb gairebé 600 exemplars venuts en només quatre mesos, Vocabulari menorquí ha tingut una acollida excepcional. Sa resposta des públic no només ha estat quantitativa, sinó emocional. Molts lectors s’hi han retrobat amb paraules de sa seva infància o amb expressions que sentien dir no fa tants d’anys. Vocables com anar deveres, fadrí, retgiró, trescar, pruixinel·lo, arrifoll, degotadís, estarot, trempar, davallar, escàtil o dites i expressions com ‘anar darrera fitons’, ‘menjar com un trabuc’, ‘carrer banyat, calaix aixut’, ‘esser coa d’onso’, ‘treure de pollaguera’, ‘veure llumenerets’, són ara testimonis d’una riquesa que encara es pot salvar.

Totes ses intervencions feren esment a sa Declaració Universal des Drets Lingüístics, reclamant que es menorquí pugui tenir presència real i normalitzada dins s’ensenyament, ses institucions i es mitjans de comunicació. Vocabulari menorquí esdevé així molt més que un llibre: és una crida col·lectiva a valorar i viure sa llengua pròpia amb orgull.

Com va recordar s’autor en ses seves paraules finals: “Vocabulari menorquí és molt més que una simple recopilació de paraules. És un homenatge a sa llengua que mos defineix i una invitació a reflexionar sobre sa importància de conservar i a divulgar ses nostres particularitats lingüístiques.”