Publicat a

Sa Fundació surt en defensa des dr. Ruiz Nadal davant ets atacs des catalanistes per defensar es mallorquí

Es dr. Antonio Ruiz Nadal és un exemple de mallorquinisme valent i sense complexes, i ha actuat com hauríem de fer tots es ciutadans davant sa imposició catalanista: alçant sa veu i diguent basta.

Aquest fi de setmana, es perfil d’Instagram de sa Clínica Ruiz Nadal des prestigiós cirugià mallorquí Antonio Ruiz Nadal ha estat víctima de s’acosament catalanista. Es compte d’Instagram Mantincelcatalà, que és foraster (català) i no mallorquí, ha començat a increpar a sa Clínica perquè no té rotulat es cartell de sa seva clínica de cirugia estètica en català.

Fernando Fortuny Salas, president de Sa Fundació.

 

Es dr. Ruiz Nadal, enfora d’acotar cap i callar, ha contestat i s’ha defensat dets atacs catalanistes amb un vídeo ple de seny i sentit comú: “Yo nunca en las redes sociales me meto en polémicas, pero lo que no voy a aceptar es no tener libertad para hablar y expresarme como yo quiera, y encima, que tenga que venir una web catalana a decirme cómo tengo que rotular mi negocio”.

Es dr. Antonio Ruiz Nadal és un exemple de mallorquinisme valent i sense complexes, i ha actuat com hauríem de fer tots es ciutadans davant sa imposició catalanista: alçant sa veu i diguent basta.

Sa Fundació vol expressar tot es seu suport cap as doctor Ruiz Nadal, exigeix an es partits polítics que se manifestin davant aquest lamentable acosament nacionalista i anima a sa ciutadania balear a seguir s’exemple des doctor: som balears, no catalans. Que ningú mos imposi en quina llengo hem de xerrar o escriure; molt manco amb so dialecte de Barcelona. Com diu es dr. Ruiz Nadal: a Mallorca, en bon mallorquí.

Palma de Mallorca, 25 d’octubre de 2021

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació torna a reivindicar es 12 de setembre com es Dia de Mallorca

S’entitat mallorquinista recorda que Mallorca va ser un regne independent de Catalunya i Aragó amb reis propis, fet que disgusta a s’actual Consell de Mallorca de Catalina Cladera

As cap de quatre anys de que es Consell de Mallorca tombàs es coll i s’aprovàs que es Dia de Mallorca passàs a ser es 31 de desembre per mor de s’obsessió històrica des PSM contra es Regne de Mallorca, Sa Fundació ha tornat a reivindicar un any més es 12 de setembre com a Dia de Mallorca.

Sa confirmació de ses franqueses i privilegis per part del Rei Jaume II es 12 de setembre de 1276 suposà es naixement des Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó. Més per Mallorca —i es partits d’esquerra que no s’atreveixen a aixecar sa veu contra es catalanisme— volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap an es Regne de Mallorca. Un regne de Mallorca que el 1343 va ser invadit per sa Corona d’Aragó, i pes qual va perdre sa vida, sis anys més tard, en Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, decapitat per ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV es 25 d’octubre de 1349 en es Camp de Sa Batalla a Llucmajor.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne independent de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Sa Fundació Jaume III no s’ha oblidat de sa seva cita anual a La Seu i ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre, que seguirà reivindicant cada any com es Dia de Mallorca fins que se restituesqui.

Palma de Mallorca, 13 de setembre de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Publicat a

Es menorquí existeix

Tothom és lliure de rallar o dir o opinar de lo que vulgui i, sobretot de tenir llibertat de pensament. Encara que a més d’un açò li molesti. Estic convençut que lo que molesta és simplement que es pensi. Ho dic per ses reaccions en contra que ha provocat s’excel·lent article d’en Mateu Seguí sobre es llibre Sa llengua de Menorca, d’en Joan Pons Torres. Llibre en defensa des menorquí que recoman totalment. Podreu trobar aquesta obra a ses llibreries de Menorca.

mde

Un metge,  un economista o qui vulgui pot fer recomanacions sobre sa llengo. Molt totalitari és decidir qui pot opinar i qui no, o requerir una especificitat que no s’exigeix an aquells que es dediquen a atacar sa llengo menorquina. An aquests només se’ls requereix un mica de fanatisme… Defensar es Drets Lingüístics és cosa de tots, un dret que no se li pot negar a ningú.

An aquells que rallen en nom de sa “ciència” per justificar sa imposició des català i marginar es menorquí, jo els hi deman, ¿quina és aquesta ciència que afirma que català i balear (menorquí, mallorquí, eivissenc) són una mateixa llengo, emperò català i occità són dues llengos diferents? ¿O que portuguès i gallec són dues llengos diferents, si es parlants de totes dues s’entenen entre si? ¿O per què li podem dir oficialment català o valencià a lo que rallam es menorquins, emperò no li podem dir menorquí ni balear? Ses mateixes normes que regeixen aquesta “ciència” haurien de ser ses mateixes a tots es territoris. ¿Qualcú s’imagina que ses lleis de sa física o ses matemàtiques fossin diferents a cada territori? Quin embull! Idò, aquesta “ciència” no és tal, sinó un interès polític bastant fosc: sa creació des Països Catalans, anulant sa identitat i cultura des demés.

Si es menorquins es darrers segles hem denominat com a menorquí es nostro idioma, i en cap moment de sa història l’hem denominat com a català, ¿per què mos volen forçar a fer-ho? Sa resposta a s’anterior paràgraf: interès annexionista.

Sí, es menorqui existeix. I a Menorca rallam menorquí. Lo que no existeix és es “català de Menorca”. Només un ignorant pot negar s’evidència. Igual d’ignorant que aquells que afirmen que Menorca és un territori de cultura i llengo catalana. Com podrien haver dit qualsevol altra cultura. Cosa que no tenen.

Qui encara tengui dubtes, per favor, que obri un llibre: Sa llengua de Menorca.

Salut!

Lucas L. Pons Bedoya

Mahó, 12 d’agost de 2021

Publicat a

Sa Fundació demana a ses forces constitucionalistes que defensin ses modalitats insulars i no només es castellà

Es professor d’Història i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha participat a s’Escola d’Estiu de sa Universitat Catòlica de València amb una ponència on ha demanat a ses formacions polítiques constitucionalistes que deixin sa por a un costat i defensin ses modalitats insulars sense complexes; no només es castellà.

Aquesta setmana es professor d’Història i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha participat a s’Escola d’Estiu “El Español como Lengua dentro y fuera de España: Amenazas y Fortalezas”, organitzada per sa Universitat Catòlica de València (UCV), CEU-Universidad Cardenal Herrera, Universidad Católica de Ávila i Universidad Francisco Vitoria de Madrid.

Pons ha denunciat que sa imposició catalanista a Balears és “més radical que a Catalunya, ja que vivim una doble imposició: no se respecten es drets des castellanoparlants, però tampoc es drets des balearparlants a rebre s’educació en sa seva llengua materna”.

“Defensar es castellanoparlants no és suficient; també s’han de defensar es drets lingüístics des parlants de balear i de valencià. Ses forces constitucionalistes no s’atreveixen a plantar cara an es nacionalisme. Hem de ser capaços de generar un relat emotiu, il·lusionant i potent, no només en defensa des castellà sinó també de ses llengües regionals com es balear i es valencià, minoritzats pes català estàndard, ja que sa llengua és s’instrument amb què es nacionalisme promou un sentiment contrari a sa unitat nacional a ses terres espanyoles de parla no castellana”, ha sentenciat es ciutadellenc.

Sa ponència des director de Sa Fundació està disponible en es canal de Youtube de Sa Fundació i de Joan Pons Torres.

Palma, 19 de juriol de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació lamenta que Podemos reculi davant es catalanisme amb sa seva proposta de denominar “balear” a sa llengo de Balears

Sa Fundació demana an es partits polítics de Balears que se pronunciïn en relació a s’actual debat sobre es nom de sa llengo a Balears. Si a sa Comunitat Valenciana se li pot dir valencià, ¿per què a Balears no li podem dir balear, com a denominació regional de mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterer?

La setmana passada, Unidas Podemos va presentar en es Congrés des Diputats una esmena en defensa des reconeixement de sa singularitat lingüística balear, valenciana i balear: “Reconocer y declarar la unidad de la lengua, denominada catalana en Catalunya, valenciano en la Comunidad Valenciana y balear en las Islas Baleares, sin que este hecho suponga menospreciar otras denominaciones existentes”. Ademés, també va presentar en una altra esmena on parlava de sa llengua catalana-valenciana-balear i no només “catalana”, tot una mostra de sensibilitat d’Unidas Podemos cap es parlants valencians i balears d’aquest idioma, en pro de sa diversitat lingüística.

És absurd que es ciutadans balears puguem dir oficialment que xerram valencià, però no que xerram balear. Sa denominació de balear està prou avalada des des punt de vista històric, cultural, lingüístic i filològic com a nom conjunt des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc-formenterer com per ser oficial a sa nostra Comunitat Autònoma. Basta recordar que Mossèn Alcover va decidir batiar així sa seva obra magna, es Diccionari Català-Valencià-Balear de l’any 1931, o que a ses escoles de Balears s’ensenyava s’assignatura de llengua balear fins que s’aprovà s’Estatut l’any 1983.

Sa Fundació demana an es partits polítics de Balears que se pronunciïn en relació a s’actual debat sobre es nom de sa llengo a Balears. Si se li pot dir valencià, ¿per què a Balears no li podem dir balear, com a terme aglutinador de mallorquí, menorquí i eivissenc-formenterer?

Es ciutadans balears no som lingüísticament ciutadans de segona, ni mos mereixem que es nostros polítics així mos hi tractin.

Palma de Mallorca, 29 de juny de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació va ser censurada en es Dia des Llibre de Palma

S’Ajuntament de Palma va censurar sa presència de Sa Fundació en es Dia des Llibre, s’única entitat que edita i ven llibres en mallorquí, i sense subvencions públiques

Aquest Dia des Llibre es mallorquinisme se va endur una trista sorpresa. No hi havia cap carpa on venguessin llibres en mallorquí, ja que enguany Sa Fundació no hi era.

 

¿Es motiu? S’Ajuntament de Palma va denegar enguany a Sa Fundació es permís per posar taula i vendre llibres com ses demés llibreries, a pesar que s’entitat cultural compleix es requisits i està donada d’alta a Hisenda com a editora i venedora de llibres.

 

Maties Rebassa, secretari d’organització de Sa Fundació, explica com d’ençà des 15 de març se va intentar posar en contacte amb so Gremi de Llibreters, amb govern interior de s’Ajuntament de Palma, amb so departament de cultura de Cort i amb so departament de Biblioteques sense èxit, ja que un li deia qui ho organitzava era s’altre, i així passaven es dies.

Finalment, Sa Fundació aconsegueix contactar amb Marcos Aurelio Lladó, director general de divulgació i promoció cultural, qui va denegar es permís a Sa Fundació per participar en es Dia des Llibre, a pesar de ser una entitat donada d’alta com editora i venedora de llibres, exactament com ses llibreries.

Sa Fundació deplora es sectarisme de s’Ajuntament de Palma contra s’única entitat que edita llibres en bon mallorquí, i sense rebre subvencions públiques.

Palma de Mallorca, 29 d’abril de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Balears reivindica sa seva identitat lingüística davant es pancatalanisme a sa UNED de Valdepeñas

Es menorquí Joan Pons Torres, professor d’història i director de Sa Fundació, reivindica sa singularitat de sa llengua i sa cultura balear a “La desconocida realidad balear” a sa UNED davant més de 200 alumnes online

Després des parèntesi de Setmana Santa, s’ha reprès s’activitat acadèmica a sa UNED de Ciudad Real amb ses conferències des Curs en Expert en Seguretat i Defensa. Aquesta vegada, es tema propost ha estat “La desconocida realidad balear” on han intervengut ponents com Mateu Cañellas Taberner, Tomeu Berga Picó i Joan Pons Torres.

Es professor d’història, director de Sa Fundació i autor des llibre Sa llengua de Menorca ha reivindicat sa singularitat de sa llengua i sa cultura balear davant més de 200 alumnes online. A sa ponència, es docent menorquí ha parlat sobre sa importància de sa preservació de sa identitat cultural balear a una Espanya plural i unida davant s’amenaça constitucional que suposa es pancatalanisme.

Pons ha desmuntat a sa seva ponència ses tesis lingüístiques des pancatalanisme amb tres arguments clau: que sa llengua balear ja existia quan en Jaume I conquistà Balears el 1229, que ses Balears no varen ser repoblades només per catalans i que sa llengua catalana no existia en es segle XIII, sinó que era un dialecte de sa llengua d’oc o llemosina.

Sa conferència estarà disponible a partir de la setmana qui ve en es canal de Youtube de Joan Pons Torres i a ses xerxes de Sa Fundació.

Palma, 14 d’abril de 2021

  Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Publicat a

Més de 100 denúncies a s’Oficina de Drets Lingüístics per discriminar es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc

Sa Fundació se demana: ¿per què serveix s’Oficina de Drets Lingüístics si no defensa es drets des parlants de ses modalitats balears? I insta an es partits polítics de s’oposició a demanar an es Govern quina finalitat persegueix vertaderament aquesta oficina

Sa Fundació Jaume III ha tengut constància que durant es primers mesos de 2021 s’han presentat més de 100 denúncies a s’Oficina de Drets Lingüístics per part de ciutadans balears que han vist vulnerats es seus drets com a parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc.

                           

Semàfors de Palma que diuen “PREMEU” en lloc de pitjau; llibres de text que diuen “barret” en lloc de capell, “carrotes” en lloc de pastanagues, “sorra” en lloc d’arena, “nens” en lloc de nins; senyals de tràfic que no respecten sa toponímia balear com Sa Indioteria o Es Molinar i que la catalanitzen “La Indioteria” o “El Molinar”; supermercats que a sa seva cartelleria posen “si us plau” en lloc de per favor; cartelleria des Govern balear que diu “galleda d’escombraries” en lloc de poal des fems… són només uns exemples des centenar de denúncies que s’han presentat a s’Oficina de Drets Lingüístics.

Sa resposta de s’Oficina de Drets Lingüístics a ses denúncies presentades ha estat sa mateixa: que ells “no qüestionen” es model lingüístic que empleen ses institucions públiques o privades. És a dir, que no fien fer res per defensar ses particularitats lingüístiques balears.

Sa Fundació se demana: ¿per què serveix s’Oficina de Drets Lingüístics si no defensa es drets des parlants de ses modalitats balears? S’article 35 de s’Estatut d’Autonomia diu que “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. Però a s’hora de sa veritat, s’Oficina de Drets Lingüístics incompleix s’Estatut i no protegeix ses nostres modalitats quan són suplantades sistemàticament pes català estàndard.

Sa Fundació insta an es partits polítics de s’oposició a demanar an es Govern de Francina Armengol quina finalitat persegueix vertaderament aquesta Oficina de Drets Lingüístics que, curiosament, no defensa es drets lingüístics des ciutadans balears que parlam mallorquí, menorquí i eivissenc.

Palma de Mallorca, 26 de febrer de 2021

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

S’entitat cultural posa en marxa sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí, complint així un des seus objectius fundacionals: promoure sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars marginades per part des poders públics de Balears.

Palma de Mallorca, 27 de juliol de 2018.- Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha obert es plaç de matriculació per sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí. Uns cursos que, a diferència des de català de Barcelona que organisa es Govern balear, prenen com a principal referencia ses modalitats balears, de ses quals se pretenen dignificar certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre uns altres. Concretament, SaFundació oferirà tres cursos per aprendre balear de forma presencial o a distància:

1) Curs bàsic (A2) per castellanoparlants i persones que no ho xerren
2) Curs (B2) d’iniciació a s’escriptura
3) Curs avançat (C1), enfocat en aquells que saben català però volen profundisar es seus coneixements sobre mallorquí o menorquí

Així mateix, es cursos tendran una durada d’un total tres trimestres (d’octubre a juny) i aniran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí i menorquí. S’avaluació serà continuada, amb un seguiment setmanal de ses feines a realisar per s’alumne.

An es final des curs, se durà a terme un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es corresponent diploma, en es cas que s’hagi superat.

Es cost des cursos presencials, serà de 40€ trimestrals per socis de SaFundació i 75€ trimestrals per no socis, que suposa un descompte de quasi es 50%. En quant an es cursos a distància, serà d’un pagament únic anual de 90€ per socis de Sa Fundació i 150€ per no socis.

Sa Fundació ha vist augmentar sa matriculació en es seus cursos de mallorquí i menorquí fins en un 50% més que l’any passat, superant es 105 alumnes. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, assegura que “hi ha dues claus en s’èxit de sa matriculació en es cursos de Sa Fundació: sa possibilitat d’estudiar online des de qualsevol punt des món, i que sa gent vol aprendre sa vertadera llengo que se xerra a Balears, no es català artificial que mos imposa sa classe política”.

Es plaç de matriculació estarà obert fins an es 15 de setembre. Ets interessats poden cridar an es 971 666 468 o 616 624 355, també comandar un correu a info@safundacio.es o escriure a Sa Fundació a ses xarxes socials.
 

 

 

 

 

Publicat a

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona.

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona.

 

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona en aquest sector

 

En resposta a sa petició de s’Obra Cultural Balear (OCB) de destinar part de s’ecotasa a imposar es català (també) a s’àmbit turístic, sa Fundació Jaume III demana que aquesta vagi destinada a fomentar ses modalitats insulars tal i com emana s’Estatut d’Autonomia a s’article 35, i no es català de Barcelona.

 

Sobre sa proposta que part de s’impost turístic se dediqui, per exemple, a cursos de català dirigits a treballadors de s’hosteleria, Sa Fundació ofereix gratuïtament es seus cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc, impartits per un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de ses modalitats insulars. Així es doblers de s’ecotasa se podran destinar a altres qüestions més importants o productives per ses Illes Balears que a imposar an es treballadors de s’hosteleria una llengua que no xerren es ciutadans d’aquestes illes.

 

Finalment, Sa Fundació demana una reunió urgent amb Francina Armengol, presidenta des Govern, davant ses polítiques lingüístiques des Pacte de Progrés basades en s’imposició des català central, una profunda animadversió cap es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, i en festetjar constantment es pancatalanisme. Polítiques contràries an es sentir majoritari des ciutadans de ses Balears.