Sa Fundació va ser censurada en es Dia des Llibre de Palma

S’Ajuntament de Palma va censurar sa presència de Sa Fundació en es Dia des Llibre, s’única entitat que edita i ven llibres en mallorquí, i sense subvencions públiques

Aquest Dia des Llibre es mallorquinisme se va endur una trista sorpresa. No hi havia cap carpa on venguessin llibres en mallorquí, ja que enguany Sa Fundació no hi era.

 

¿Es motiu? S’Ajuntament de Palma va denegar enguany a Sa Fundació es permís per posar taula i vendre llibres com ses demés llibreries, a pesar que s’entitat cultural compleix es requisits i està donada d’alta a Hisenda com a editora i venedora de llibres.

 

Maties Rebassa, secretari d’organització de Sa Fundació, explica com d’ençà des 15 de març se va intentar posar en contacte amb so Gremi de Llibreters, amb govern interior de s’Ajuntament de Palma, amb so departament de cultura de Cort i amb so departament de Biblioteques sense èxit, ja que un li deia qui ho organitzava era s’altre, i així passaven es dies.

Finalment, Sa Fundació aconsegueix contactar amb Marcos Aurelio Lladó, director general de divulgació i promoció cultural, qui va denegar es permís a Sa Fundació per participar en es Dia des Llibre, a pesar de ser una entitat donada d’alta com editora i venedora de llibres, exactament com ses llibreries.

Sa Fundació deplora es sectarisme de s’Ajuntament de Palma contra s’única entitat que edita llibres en bon mallorquí, i sense rebre subvencions públiques.

Palma de Mallorca, 29 d’abril de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Balears reivindica sa seva identitat lingüística davant es pancatalanisme a sa UNED de Valdepeñas

Es menorquí Joan Pons Torres, professor d’història i director de Sa Fundació, reivindica sa singularitat de sa llengua i sa cultura balear a “La desconocida realidad balear” a sa UNED davant més de 200 alumnes online

Després des parèntesi de Setmana Santa, s’ha reprès s’activitat acadèmica a sa UNED de Ciudad Real amb ses conferències des Curs en Expert en Seguretat i Defensa. Aquesta vegada, es tema propost ha estat “La desconocida realidad balear” on han intervengut ponents com Mateu Cañellas Taberner, Tomeu Berga Picó i Joan Pons Torres.

Es professor d’història, director de Sa Fundació i autor des llibre Sa llengua de Menorca ha reivindicat sa singularitat de sa llengua i sa cultura balear davant més de 200 alumnes online. A sa ponència, es docent menorquí ha parlat sobre sa importància de sa preservació de sa identitat cultural balear a una Espanya plural i unida davant s’amenaça constitucional que suposa es pancatalanisme.

Pons ha desmuntat a sa seva ponència ses tesis lingüístiques des pancatalanisme amb tres arguments clau: que sa llengua balear ja existia quan en Jaume I conquistà Balears el 1229, que ses Balears no varen ser repoblades només per catalans i que sa llengua catalana no existia en es segle XIII, sinó que era un dialecte de sa llengua d’oc o llemosina.

Sa conferència estarà disponible a partir de la setmana qui ve en es canal de Youtube de Joan Pons Torres i a ses xerxes de Sa Fundació.

Palma, 14 d’abril de 2021

  Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Més de 100 denúncies a s’Oficina de Drets Lingüístics per discriminar es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc

Sa Fundació se demana: ¿per què serveix s’Oficina de Drets Lingüístics si no defensa es drets des parlants de ses modalitats balears? I insta an es partits polítics de s’oposició a demanar an es Govern quina finalitat persegueix vertaderament aquesta oficina

Sa Fundació Jaume III ha tengut constància que durant es primers mesos de 2021 s’han presentat més de 100 denúncies a s’Oficina de Drets Lingüístics per part de ciutadans balears que han vist vulnerats es seus drets com a parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc.

                           

Semàfors de Palma que diuen “PREMEU” en lloc de pitjau; llibres de text que diuen “barret” en lloc de capell, “carrotes” en lloc de pastanagues, “sorra” en lloc d’arena, “nens” en lloc de nins; senyals de tràfic que no respecten sa toponímia balear com Sa Indioteria o Es Molinar i que la catalanitzen “La Indioteria” o “El Molinar”; supermercats que a sa seva cartelleria posen “si us plau” en lloc de per favor; cartelleria des Govern balear que diu “galleda d’escombraries” en lloc de poal des fems… són només uns exemples des centenar de denúncies que s’han presentat a s’Oficina de Drets Lingüístics.

Sa resposta de s’Oficina de Drets Lingüístics a ses denúncies presentades ha estat sa mateixa: que ells “no qüestionen” es model lingüístic que empleen ses institucions públiques o privades. És a dir, que no fien fer res per defensar ses particularitats lingüístiques balears.

Sa Fundació se demana: ¿per què serveix s’Oficina de Drets Lingüístics si no defensa es drets des parlants de ses modalitats balears? S’article 35 de s’Estatut d’Autonomia diu que “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. Però a s’hora de sa veritat, s’Oficina de Drets Lingüístics incompleix s’Estatut i no protegeix ses nostres modalitats quan són suplantades sistemàticament pes català estàndard.

Sa Fundació insta an es partits polítics de s’oposició a demanar an es Govern de Francina Armengol quina finalitat persegueix vertaderament aquesta Oficina de Drets Lingüístics que, curiosament, no defensa es drets lingüístics des ciutadans balears que parlam mallorquí, menorquí i eivissenc.

Palma de Mallorca, 26 de febrer de 2021

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

S’entitat cultural posa en marxa sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí, complint així un des seus objectius fundacionals: promoure sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars marginades per part des poders públics de Balears.

Palma de Mallorca, 27 de juliol de 2018.- Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha obert es plaç de matriculació per sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí. Uns cursos que, a diferència des de català de Barcelona que organisa es Govern balear, prenen com a principal referencia ses modalitats balears, de ses quals se pretenen dignificar certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre uns altres. Concretament, SaFundació oferirà tres cursos per aprendre balear de forma presencial o a distància:

1) Curs bàsic (A2) per castellanoparlants i persones que no ho xerren
2) Curs (B2) d’iniciació a s’escriptura
3) Curs avançat (C1), enfocat en aquells que saben català però volen profundisar es seus coneixements sobre mallorquí o menorquí

Així mateix, es cursos tendran una durada d’un total tres trimestres (d’octubre a juny) i aniran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí i menorquí. S’avaluació serà continuada, amb un seguiment setmanal de ses feines a realisar per s’alumne.

An es final des curs, se durà a terme un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es corresponent diploma, en es cas que s’hagi superat.

Es cost des cursos presencials, serà de 40€ trimestrals per socis de SaFundació i 75€ trimestrals per no socis, que suposa un descompte de quasi es 50%. En quant an es cursos a distància, serà d’un pagament únic anual de 90€ per socis de Sa Fundació i 150€ per no socis.

Sa Fundació ha vist augmentar sa matriculació en es seus cursos de mallorquí i menorquí fins en un 50% més que l’any passat, superant es 105 alumnes. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, assegura que “hi ha dues claus en s’èxit de sa matriculació en es cursos de Sa Fundació: sa possibilitat d’estudiar online des de qualsevol punt des món, i que sa gent vol aprendre sa vertadera llengo que se xerra a Balears, no es català artificial que mos imposa sa classe política”.

Es plaç de matriculació estarà obert fins an es 15 de setembre. Ets interessats poden cridar an es 971 666 468 o 616 624 355, també comandar un correu a info@safundacio.es o escriure a Sa Fundació a ses xarxes socials.
 

 

 

 

 

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona.

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona.

 

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona en aquest sector

 

En resposta a sa petició de s’Obra Cultural Balear (OCB) de destinar part de s’ecotasa a imposar es català (també) a s’àmbit turístic, sa Fundació Jaume III demana que aquesta vagi destinada a fomentar ses modalitats insulars tal i com emana s’Estatut d’Autonomia a s’article 35, i no es català de Barcelona.

 

Sobre sa proposta que part de s’impost turístic se dediqui, per exemple, a cursos de català dirigits a treballadors de s’hosteleria, Sa Fundació ofereix gratuïtament es seus cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc, impartits per un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de ses modalitats insulars. Així es doblers de s’ecotasa se podran destinar a altres qüestions més importants o productives per ses Illes Balears que a imposar an es treballadors de s’hosteleria una llengua que no xerren es ciutadans d’aquestes illes.

 

Finalment, Sa Fundació demana una reunió urgent amb Francina Armengol, presidenta des Govern, davant ses polítiques lingüístiques des Pacte de Progrés basades en s’imposició des català central, una profunda animadversió cap es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, i en festetjar constantment es pancatalanisme. Polítiques contràries an es sentir majoritari des ciutadans de ses Balears.

 

Sa Fundació convoca es III Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí amb un primer premi de 1.500€

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarat oberta sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs. Sa vicepresidenta de Sa Fundació a Mallorca, Gari Durán, ha senyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”. Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Durán, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies”.

 

Per una altra part, sa vicepresidenta de Sa Fundació ha lamentat que l’any passat es Govern Balear destinàs 500.000€ a s’Institut Ramon Llull, una “estructura d’Estat” en paraules de Carles Puigdemont, i en es pressuposts d’enguany es destinin 600.000€ més, mentres no dediquen ni 1€ de s’erari públic balear a iniciatives per promocionar i dignificar es mallorquí i ses modalitats lingüístiques insulars que segons s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia “seran objecte d’especial estudi i protecció”.

 

Per acabar, Durán ha reivindicat sa feina des centenars de voluntaris i socis de Sa Fundació durant aquests cinc anys a Mallorca i ses altres illes, reivindicant es Premi Gabriel Maura com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant davallada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es 36%. En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts mallorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es mallorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

 

Gari Durán ha finalisat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern de ses Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntaments sa seva implicació amb es Premi Gabriel Maura amb sa finalitat de frenar sa davallada de parlants de mallorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es ciutadans de Balears emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Gabriel Maura suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

 

Ses bases podran consultar-se a sa web www.safundacio.es es pròxims dies.

 

 

Sa Fundació exigeix a Compromís que reclami es reconeixement oficial des balear com a llengo així com ho fa per s’extremeny

Sa Fundació Jaume III felicita a Compromís per defensar sa categoria d’idioma per s’extremeny i exigeix que defensi lo mateix pes balear — Sorprèn veure com es partits polítics pancatalanistes com Compromís defensen sense reserves es reconeixement oficial com a llengo de varietats lingüístiques que sempre s’havien considerat modalitats des castellà, però en canvi no volen sentir-ne parlar si se tracta des balear o des valencià

Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s’Estat per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s’extremeny com a llengo. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s’inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de “s’Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengos cooficials o reconegudes oficialment». Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d’altres a s’Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per OSCEC, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s’extremeny i sa seva cultura.

Es senador de Compromís Carles Mulet, ha reconegut que “el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el extremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias” però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».

En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengos minoritàries, com s’asturià, es lleonès, s’extremeny i s’aragonès, sense descuidar aquelles llengos cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec».

Des de Sa Fundació felicitam a Compromís per defensar que s’elevi s’extremeny a sa categoria d’idioma i li exigim que defensi lo mateix pes balear. Segurament aquest senador de Compromís creu que ses Illes Balears són part de s’entelèquia des “Països Catalans” i per tant dóna per fet que sa nostra llengo és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s’extremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro balear, ja que s’article 35 des s’Estatut d’Autonomia de ses Balears també exigeix s’especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterenc.

Però és que per més inri, a diferència de s’extremeny, sa nostra llengo baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s’idioma de s’antic Regne de Mallorca, amb so que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull o Mossèn Alcover, en es que s’han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, curiosament, anteriors a sa primera gramàtica catalana.

Per tant, des de Sa Fundació exigim que s’inclogui una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengo molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que Compromís ha clavat es bram en el cel com s’extremeny, s’asturià o es lleonès.

Sa Fundació rep a Madrid es suport de Societat Civil amb sa defensa de llengo i cultura balear.

Es passat fi de setmana, es director de Sa Fundació, Joan Pons, se va reunir a Madrid amb sos representants i presidents de Societat Civil Navarra (Fernando Villanueva), Valenciana (Fernando Mut), Catalana (Josep Rosiñol) i Balear (Bartomeu Berga).

Acompanyat per Tomeu Berga, president de Societat Civil Balear, ses societats civils varen coincidir amb manifestar es seu suport públic a sa labor que Sa Fundació du fent des de fa cinc anys per salvaguardar ses particularitats lingüístiques de ses Balears davant ses polítiques pancatalanistes des Govern balear.

Pons ha afirmat que “Es Govern de Francina Armengol ha demostrat durant tota sa legislatura una total animadversió cap a ses modalitats insulars que s’Estatut d’Autonomia i sa Constitució Espanyola els obliga a promocionar i protegir. I una obsessió per catalanisar i homogenisar tot lo balear”.

Sa Fundació se posarà en contacte amb altres entitats culturals d’Espanya que tenen per objecte sa defensa de ses llengos i cultures regionals en perill d’assimilació per mor des nacionalismes que les amenacen amb es mateix objectiu: sa destrucció de s’Espanya plural, moderna i democràtica des segle XXI.

Voro López: “Menorquí i valencià no són dialectes ni una degradació des català”

  • Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià — Voro López defensa que balear i valencià formen part de sa mateixa família lingüística que es català, però critica que a Balears no se protegesquin ses modalitats lingüístiques insulars

 Aquest passat fi de setmana en es pati senyorial de Can Saura (Ciutadella), sa Fundació Jaume III va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Jaume Anglada Bagur, escritor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.

Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des nostro menorquí i es valencià davant s’hegemonia des català estàndar”.

Jaume Anglada per sa seva part, va destacar que “Sense pèls en la llengua es situa en ple procés de substitució lingüística des menorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears. I per defensar lo nostro, no és necessari atacar ets altres”.

Voro López, per sa seva part, va defensar que “menorquí i valencià no són dialectes ni una degradació des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant açò, va resoldre que “es menorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.

Com a mostra d’agraïment, Voro López va regalar a Sa Fundació un exemplar des Diccionari General de la Llengua Valenciana. Una obra a sa que López ha invertit quasi onze anys de feina juntament amb un equip de vint col·laboradors per replegar en dos volums que sumen més de 2.600 pàgines unes 77.000 paraules valencianes, definides en valencià i amb es seu origen etimològic i es seu ús normatiu.

Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre Sa Fundació i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.