Publicat a

Menorquí i català: cosins germans?

Qui segueixi sa meva humil trajectòria literària sap que no som arbre de fulla perenne. Sempre he dit que no estic segur de quasi res, per açò he après a dubtar i desconfiar abans de dur-me a sa boca es caramel des desconegut. També sé que qualcuns esperàveu que em posicionés sobre sa temàtica que suggereix es capciós títol de s’article. Idò sí, he escrit i torn a escriure en català, però també ho he fet i seguiré… o seguiria (en condicional, veureu per què) fent en menorquí. De fet, es meu segon llibre, «Vessut Enderrossall» de 2019, està escrit en aquesta modalitat. S’anterior, «Orgullós Titella» de 2014, i es posterior, «Radical Insinuació» de 2024, només inclouen trossos escrits en sa nostra modalitat. Però és que hauríem de tirar sa vista enrere per saber quins van ser es llibres anteriors escrits en menorquí. N’hi ha uns pocs de posteriors. Es per què pas, primer de català a menorquí i després de menorquí novament a català, ho exposaré avui, no sense dir que ses dues opcions són estimades per qui us escriu, encara que una sigui més pobra que s’altra.     

Vaig passar a sa literatura menorquina per mor d’uns premis de narració en aquesta modalitat, cosa que em va despertar sa curiositat per sa nostra, creia, oxidada manera d’escriure. Llavors vaig dir, i ho mantenc, que per defensar lo nostro no era necessari atacar allò d’altri… i no sabia, quan ho deia, que estava afirmant cosa molt similar a lo que Mestre Joan Benejam va escriure dins sa seva immortal «Ciutadella Veia»: «No cerqueu en aquests records fondo d’aversió de cap casta, ni pintura ni vernís que no sigui de bona llei». Òbviament, no se’m va escoltar. De fet, he tocat amb ses mans que qualcuns que diuen defensar una llengua, ho fan atacant a una altra; i, al revés, exactament igual. Mos volen fer creure que una de ses dues opcions és il·lícita i que s’ha d’arraconar fins a fer-la desaparèixer? Aquí no me trobaran.

Només hi ha un motiu pes qual torn a escriure en català, i coincideix també amb lo dit per Joan Benejam a sa mencionada obra mestra -ho va clavar amb més de cent anys d’antelació-: «Escrivim aquests Recorts en sa nostra llengu, ó lo que es diu en plà, perquè tot ha passat á ca-nostra y tot té s’aire de se nostra terra; pero con que devegadas mos trobam amb falta de paraules menorquinas per poder espresar es pensament,    acudirem á se llengu catalana y colque vegada á n’es llenguatje de Castella. Som pobres, ¿y que hi farem?». (Aquest paràgraf va desaparèixer després de sa «Ciutadella Veia» original de 1909). Lo que apuntava aquí, s’il·lustre pedagog, és que sa gramàtica menorquina, anterior o no a sa catalana, no és tan rica ni està tan actualitzada. Per solucionar açò, avui, molta feina haurien de fer es filòlegs, es historiadors i es experts en sa matèria amb sa morfologia, sa fonètica, sa filologia, s’etimologia, sa sintaxi i/o es lèxic menorquins, ja que molt, més que oxidat com creia, està caducat, obsolet, no apte (si no és acudint, com deia es Mestre, a sa llengua catalana). De fet, igual és lògic, perquè es precursors de sa llengua menorquina són morts fa anys, segles… i es veu que no hem tingut temps d’actualitzar sa seva feina… amb comptades i alabades excepcions com sa d’en Francesc Riudavets i es seus «Espigolants» amb s’aproximació a n’es lèxic de Menorca que no recull es «Diccionari Alcover-Moll». Aquí us deix uns pocs exemples des precursors i ses seves obres:   

«Diccionario Latín-Lemosín-Menorquín» de 1762 d’Antonio Portella. «Diccionari menorquí-espanyol-francès-llatí» de 1783 d’Antoni Febrer. «Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina» de 1824 d’Antoni Febrer. «Gramàtica de la llengua Menorquina» de 1858 de Julio Soler. «Vocabulario castellano-menorquín y vice-versa» de 1869 de José Hospitaler. «Diccionario manual menorquín castellano» de 1881 de José Hospitaler. «Diccionario menorquín-castellano» de 1883 de Jaime Ferrer. «Vocabulario Menorquí-Castella» de 1885 de Joan Benejam. «Vocabulario trilingüe castellano-menorquín-francés» de 1902 de Salvador Fábregues.

Com veis, molt de temps ha passat des primer as darrer llibre, i més encara des de que sa llengua menorquina era «incipient» fins es dia d’avui, que ja no és incipient sinó, com deia, desactualitzada. Durant aquests anys (segles) han guaitat diferents intents de gramàtica, d’ortografia, de diccionari i de vocabulari que han mort, podria ser, per culpa de sa nostra vessuda forma de ser que de vegades sòl acabar en enderrossall; aquest, tal vegada en forma d’immersió lingüística, que poc té en compte sa nostra història i l’està enfonsant com una vella paret seca. Quina pena!, perquè avui haurem de trobar es sentit a xerrar en pla i escriure en català… Però resulta que també n’hi ha que tenen clar aquest sentit: Que menorquí i català no són cosins germans, sinó sa mateixa llengua, i sa pobresa que citava Joan Benejam i sa no actualització que vull recalcar jo, en part els donen científica, culta, oficial i acadèmicament (no sentimentalment) sa raó… Hi ha qualcú?

Per sort però, han transcendit obres costumistes de Joan Benejam, qualcunes en llengo vernàcula d’Àngel Ruiz y Pablo, i es «Espipollants» i lèxic menorquí de s’enyorat Pere Melis; si no, ses publicacions abans mencionades semblarien que són llibres inventats… I rallant d’inventar, lo que no es pot fer, és inventar normes gramaticals i que certs partits les vulguin aplicar a s’ensenyança quan toquen o apuntalen es govern, igual que altres formacions no poden negar s’existència des sentiment i s’autonomia des nostro vell i autòcton menorquí. I és que si sa llengua es treu des context intel·lectual o comunicatiu per entrar-la dins es partidisme polític, l’haurem perduda definitivament, perquè a lo millor lo que no veim, es qui volem es menorquí viu, és que anam «a la guerra» amb «armes» obsoletes… per açò hem d’actualitzar-les. És demanar molt? M’entristeix sa resposta que, en es fons, s’intueix: Hi ha qualcú?

Mentrestant, esperant es miracle, seguiré emprant sa modalitat que em doni la gana per escriure, principalment sa catalana, perquè aquesta sí que està actualitzada… així de senzill! Hi està es bloc occidental, on hi ha es nord-occidental o lleidatà, i es meridional o valencià; i també es bloc oriental, on s’inclou es rossellonès, es central, s’alguerès i s’insular o baleàric -es nostro-, però com a derivat o dialecte… o subdialecte fins i tot… Hi ha qualcú?

Així idò, sa qüestió sempre ha estat aquesta: Com acceptar que es nostro xerrar no té s’estatus de llengua tenint es pilars, es precursors i sa història que tenim? Sé que encén sa sang aquest debat i que és frustrant es tema, però, ja sigui com usuari d’una utopia lingüística, o com a simple contribuent, vull saber com podem, no només conservar, sinó actualitzar! (es primer verb inclou intrínsicament es segon) aquest patrimoni cultural sense fer, simplement, errades d’ortografia culpa de sa no actualització d’una llengua, que voldria equivocar-me, està en perill d’extinció (en sa seva modalitat escrita principalment) i que pot convertir-se en llengua morta, tal que s’antic llemosí. Tot és tan senzill i trist com açò. Qui tengui sa resposta, té es meu vot, tot i que aquest, ja avís, tampoc serà perenne! Des d’aquí només pretenc, encara que em faci mal, distingir que no som fulla perenne, sinó… caduca. Hi ha qualcú?

Jaume Anglada Bagur

Publicat a Diari Menorca 07/11/24

Publicat a

Lucas Pons presenta Vocabulari menorquí, un homenatge a sa llengua que mos defineix

Dins un ambient carregat d’estima, menorquinisme, emoció i consciència col·lectiva, es dijous 24 d’abril a les 20:00 hores va tenir lloc a sa Biblioteca Rubió i Tudurí de Mahó sa presentació oficial de ‘Vocabulari menorquí’, nou llibre de Lucas Pons Bedoya, editat amb es suport de sa Fundació Jaume III. Amb s’eslògan “Només es protegeix allò que s’estima”, sa convocatòria es va convertir en un acte de compromís cívic i cultural a favor de sa llengua pròpia de Menorca.

S’esdeveniment va superar totes ses previsions d’assistència, umplint completament sa sala i deixant alguns assistents drets, cosa que posa de manifest un interès creixent per sa recuperació lingüística. Publicada es desembre de 2024, s’obra es presenta com un treball rigorós i profund que replega paraules menorquines desaparegudes o en risc de desaparèixer, fruit d’anys de recerca i escolta activa a persones majors, llibres antics i testimonis orals.

Vocabulari menorquí està dividit en tres parts: 

– Sa primera conté de 3.000 paraules amb una breu definició i traducció an es castellà. 

– Sa segona part és un vocabulari castellà-menorquí, ideal per aquells que coneguin sa paraula en castellà i vulguin conèixer s’equivalència en pla. 

– I sa tercera part recull un glossari de dites i expressions pròpies de s’illa, que donen vida, humor i saviesa a sa comunicació menorquina quotidiana.

Aquest llibre no només és un recull lingüístic: és també una eina pedagògica i una declaració d’intencions. Com afirmà s’autor en sa seva intervenció: “A més, aquest llibre també és una reivindicació des drets lingüístics. Sa nostra llengua és part de sa nostra identitat, i com a tal, ha de ser protegida i promoguda…”.

Sa presentació fou oberta per Toni Planas, patró de sa Fundació Jaume III, qui va destacar sa tasca de s’entitat en defensa de ses modalitats balears i va agrair tant an es públic assistent, com a ses autoritats presents com a sa Fundació Rubió per facilitar s’espai. Seguidament, intervingueren Jaume Anglada Bagur, autor des pròleg; Joan Pons Torres, conseller de Cultura; i finalment, es mateix autor, Lucas Pons Bedoya.

Joan Pons Torres va posar èmfasi en sa rellevància històrica de s’obra: “Estam davant des primer Vocabulari Menorquí que recull paraules menorquines desaparegudes o en risc de desaparèixer, com resa es subtítol de s’obra. Es tracta d’una obra única, que no hagués existit fa cent anys, però que per desgràcia, es fa avui dia d’absoluta necessitat davant d’un procés d’estandardització lingüística a ultrança que empeny es menorquí cap a sa seua extinció. Lucas Pons ha escrit, sense ser-ne del tot conscient, es seu vocabulari menorquí en es moment més necessari de sa història de sa nostra llengua… Sa gesta de Lucas Pons ha estat escriure, quan més ho necessitam, un Vocabulari Menorquí perquè ses paraules menorquines que han caigut en desús o que estan a punt de caure-hi no s’oblidin del tot.”

Per sa seva banda, Jaume Anglada Bagur va alertar amb una metàfora contundent sobre sa passivitat col·lectiva: “Aquesta és sa crítica que jo també faig a sa nostra tan tranquil·la manera de ser quan, a poc a poc, sa nostra llengua està sent substituïda per una de germana… I tiraré de metàfora: Sempre tendeix a convertir-se en enderrossall aquella paret seca que antany era grossa i forta i que es deixa caure per vessa de no anar-la arreglant quan mos cau una pedra, o quan se mos en col·loca una que no és nostra i no encaixa, tal vegada, amb s’intenció d’anar substituint sa totalitat de sa paret, per una paret germana. Aquest seria es “Vessut Enderrossall”… que qualcú va escriure un dia… Tal vegada, idò, seria hora de posar peu en aquesta paret, perquè demà… a lo millor ja no tindrem paret a sa nostra tanca.”

Lucas Pons, emocionat, va defensar sa necessitat de fer valer sa nostra llengua pròpia en tots ets àmbits, especialment dins s’educació: “A més, aquest llibre també és una reivindicació des drets lingüístics. Sa nostra llengua és part de sa nostra identitat, i com a tal, ha de ser protegida i promoguda. No podem permetre que sa globalització i s’estandardització mos prenguin una de ses nostres majors riqueses. Hem d’exigir respecte i reconeixement per sa nostra llengua, en tots es àmbits: educatiu, institucional i social. Especialment en s’educatiu. Una llengua viva es aquella que s’ensenya i es transmet.”

Amb gairebé 600 exemplars venuts en només quatre mesos, Vocabulari menorquí ha tingut una acollida excepcional. Sa resposta des públic no només ha estat quantitativa, sinó emocional. Molts lectors s’hi han retrobat amb paraules de sa seva infància o amb expressions que sentien dir no fa tants d’anys. Vocables com anar deveres, fadrí, retgiró, trescar, pruixinel·lo, arrifoll, degotadís, estarot, trempar, davallar, escàtil o dites i expressions com ‘anar darrera fitons’, ‘menjar com un trabuc’, ‘carrer banyat, calaix aixut’, ‘esser coa d’onso’, ‘treure de pollaguera’, ‘veure llumenerets’, són ara testimonis d’una riquesa que encara es pot salvar.

Totes ses intervencions feren esment a sa Declaració Universal des Drets Lingüístics, reclamant que es menorquí pugui tenir presència real i normalitzada dins s’ensenyament, ses institucions i es mitjans de comunicació. Vocabulari menorquí esdevé així molt més que un llibre: és una crida col·lectiva a valorar i viure sa llengua pròpia amb orgull.

Com va recordar s’autor en ses seves paraules finals: “Vocabulari menorquí és molt més que una simple recopilació de paraules. És un homenatge a sa llengua que mos defineix i una invitació a reflexionar sobre sa importància de conservar i a divulgar ses nostres particularitats lingüístiques.”

Ajuda-mos a defensar sa nostra llengua i cultura

A Sa Fundació feim feina des de 2013 per preservar es menorquí, mallorquí i eivissenc.

Amb es teu suport, podem arribar més enfora.

Ses donacions desgraven un 80%:
Si te fas soci per 10 €/mes, després de sa deducció, te costarà manco de 2 € an es mes!

Amb ben poc, pots fer molt.
Fes-te soci i forma part des canvi.

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Presentació des Vocabulari Menorquí: Un compromís amb sa llengua i sa cultura de Menorca

Sa riquesa lingüística de Menorca serà sa gran protagonista es pròxim dijous 24 d’abril a les 20:00 hores a sa Biblioteca de sa Fundació Rubió (Mahó), on es presentarà es Vocabulari Menorquí, una obra que cerca recuperar, preservar i reivindicar s’ús des menorquí a sa societat actual. Des de sa seva publicació pes desembre, Vocabulari menorquí ha superat ja es 500 exemplars venuts, una xifra que demostra es viu interès de sa societat menorquina per preservar i valorar sa seva llengua pròpia.

S’acte comptarà amb sa participació de s’autor des llibre, Lucas Pons Bedoya, qui compartirà amb es assistents es procés d’investigació i recopilació de termes que ha duit a terme per donar forma a aquesta obra fonamental per s’identitat lingüística de s’illa. Acompanyant-lo hi serà Jaume Anglada Bagur, autor des pròleg, que aportarà sa seva visió sobre s’importància des Vocabulari Menorquí en es context des patrimoni cultural menorquí. Així mateix, hi intervindrà es Conseller de Cultura, Joan Pons Torres, qui subratllarà sa rellevància d’iniciatives com aquesta per sa protecció i difusió de sa llengua menorquina.

Sa presentació ha estat organitzada per Sa Fundació, una entitat compromesa amb sa defensa de sa llengua i sa cultura pròpies de Balears i, per tant, també de Menorca. A través de ses seves activitats, Sa Fundació fa feina per fomentar s’ús des menorquí en tots es àmbits de sa vida quotidiana i per conscienciar sobre sa necessitat de protegir aquest patrimoni immaterial davant s’estandardització lingüística i sa globalització cultural.

Es Vocabulari Menorquí no és només una recopilació de paraules; és un testimoni de sa riquesa lingüística de s’illa. A lo llarg de ses seves pàgines, s’autor rescata expressions i termes que han format part des parlar quotidià de generacions de menorquins, moltes d’elles en risc de desaparèixer. Amb aquesta feina, Lucas Pons Bedoya pretén oferir una eina útil tant per a parlants nadius com per aquells que vulguin conèixer i aprendre es menorquí des d’una perspectiva autèntica i arrelada en sa tradició oral de s’illa.

Sa presentació està dirigida a tots aquells que senten un vincle amb sa llengua i sa cultura menorquina i qualsevol persona interessada en sa riquesa idiomàtica de Menorca, aquest esdeveniment serà una oportunitat única per reflexionar sobre s’importància des menorquí i sa necessitat de garantir-ne sa transmissió a ses noves generacions.

S’acte acabarà amb un col·loqui obert al públic i una firma d’exemplars per part de s’autor. S’entrada és lliure fins a completar aforament.

Per a més informació, podeu contactar amb Sa Fundació a través de sa seva pàgina web o ses xerxes socials.

Fetxa: Dijous 24 d’abril de 2025

Hora: 20:00 h

Lloc: Biblioteca de sa Fundació Rubió, Mahó

Organitza: Sa Fundació

Participen:

· Lucas Pons Bedoya (autor des Vocabulari Menorquí)

· Jaume Anglada Bagur (autor des pròleg)

· Joan Pons Torres (Conseller de Cultura)

Publicat a

Es valor de sa llengua menorquina i sa seva preservació

Menorca, igual que Mallorca i ses Pitiüses, és una illa rica en història, cultura i tradicions, i sa seva llengua no és una excepció. Conscient de s’importància de preservar es nostro patrimoni lingüístic, he dedicat diversos anys de feïna a s’elaboració de ‘Vocabulari menorquí’, una obra que pretén esser una eina útil per a tots aquells interessats en sa nostra llengua.

Aquest llibre, recentment publicat, consta de 350 pàgines i està estructurat en tres parts: un vocabulari menorquí amb definicions, un vocabulari castellà-menorquí i una recopilació de dites i expressions pròpies de s’illa. Es tracta d’un inventari de paraules menorquines, encara que no pretén esser una recopilació completa, ja que resulta impossible abarcar sa totalitat de termes existents. Tot i açò, es pot emprar com un llibre de consulta que contribueix a sa divulgació i conservació des nostro lèxic.

Es menorquí, es mallorquí i s’eivissenc ha sofrit un procés de deteriorament degut a sa falta d’ensenyament i transmissió familiar, factors clau en sa conservació de qualsevol idioma. Moltes paraules han desaparegut o es troben en perill d’extinció, lo que mos obliga a prendre consciència de sa necessitat de protegir es nostro idioma i fomentar-ne s’empriu en tots ets àmbits. Sa consciència lingüística no és un fenomen nou a Balears. Durant es segles XIX i XX, diversos autors ja van publicar estudis i vocabularis sobre sa llengua menorquina, a més de diccionaris i gramàtiques. No obstant açò, ja han passat més de 100 anys des de s’anterior publicació d’un vocabulari com es que ara present, lo que reforça s’urgència de continuar fent en aquesta direcció, en sa defensa de sa llengua pròpia.

Un des principals motius que m’han impulsat a escriure aquest llibre és sa preocupació per s’estat actual de sa nostra llengua. Sa decadència des menorquí és evident, tant en nombre de parlants com en sa qualitat de sa parla. És fonamental dotar escriptors, compositors i qualsevol persona interessada d’una eina adequada per es seu coneixement i empriu. A més, es llibre està pensat tant per ses generacions més grans, que podran retrobar-se amb sa llengua d’abans, com per es joves, que tenen sa responsabilitat de transmetre-la a ses futures generacions.

Totes ses llengües evolucionen amb es temps, i es menorquí no és una excepció. No obstant açò, és important que sa seva evolució no es produesqui mitjançant mutilacions o deformacions forçades, sinó respectant es seu desplegament natural. Sa riquesa cultural d’un poble també resideix en sa seva llengua, i mos hem d’esforçar per mantenir-la viva constantment. Evitem veure sa diversitat, ses diferències, com un obstacle.

‘Vocabulari menorquí’ és, en definitiva, un homenatge a sa nostra identitat lingüística i una crida a sa reflexió sobre s’importància de rallar, ensenyar i transmetre es menorquí. Sa preservació de sa nostra llengua és responsabilitat de tots. Cuïdem-la i feim que seguesqui formant part de sa nostra vida quotidiana.

Lucas Pons Bedoya

17 d’abril de 2025

Publicat a

IB3 i es compromís amb es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc

Sa televisió pública balear, IB3, hauria de tenir un paper essencial en sa preservació i promoció de ses modalitats lingüístiques de Balears: es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Digam-li balear per englobar-les. En un context on sa globalització i sa uniformització lingüística representen una amenaça per sa diversitat cultural és fonamental reflexionar sobre per què aquest mitjà ha de prioritzar aquestes varietats a ses seves emissions.

Sa protecció des drets lingüístics està contemplada tant a sa Constitució Espanyola com a s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears. Aquest darrer reconeix es “català”, en ses seves modalitats insulars, com a llengua oficial as costat des castellà. Més allà de ses normatives generals, però, s’ús de ses varietats lingüístiques específiques respon a un dret cultural des ciutadans: lo de ser representats en sa seva pròpia manera de xerrar. ¿O és que hem de ser manco que altres comunitats lingüístiques?

Aquestes modalitats no són mers dialectes sinó expressions vives des patrimoni lingüístic de cada illa, carregades d’identitat i emocions. Respectar-les i difondre-les a sa televisió pública és una forma de garantir que ets habitants de Balears es sentin reflectits an es principal mitjà de comunicació regional. Ignorar aquestes particularitats és una manera d’invisibilitzar es seus parlants.

IB3 té sa capacitat, o l’hauria de tenir, i sa responsabilitat de convertir-se en un espai de difusió d’aquesta riquesa lingüística, oferint continguts que no només informin o entretinguin, sinó que també eduquin sa població sobre sa pluralitat i es valor de ses formes pròpies de rallar de Balears. Per exemple, incorporar es lèxic, ses expressions i es girs locals en programes educatius, informatius o d’entreteniment pot ajudar an es més joves a familiaritzar-se i sentir-se orgullosos de sa seva herència cultural, evitant que es perdi o homogeneïtzi baix pressions externes. I també, com no, es més grans hi trobin sentit de pertinença amb es llenguatge de sa televisió pública. Tots mos hauriem de sentir identificats.

Quan una comunitat escolta ses seves modalitats lingüístiques an es mitjans, experimenta un reconeixement que enforteix es sentit de pertinença. Supòs que açò molesta an aquells que tenen prejudicis amb es balear. A Balears, on cada illa té sa seva identitat particular, i an es mateix temps una identitat lingüística en comú i compartida, prioritzar es balear promou un missatge d’inclusió i respecte cap a ses peculiaritats locals, creant un espai comú on tots es ciutadans se sentin valorats.

En un món on es mitjans digitals globals i ses grans plataformes de contingut són en castellà o fins i tot llengües estrangeres, s’ús des mallorquí, menorquí i eivissenc a sa televisió pública actuaria com un contrapès crucial. És una manera de resistir s’homogeneïtzació lingüística i de reivindicar un model que posa en valor sa llengua pròpia davant de sa pressió uniformadora des mitjans massius.

Tot i que es balear no té un reconeixement oficial, es seu ús quotidià enfronta desafiaments, especialment en àmbits com ara es consum audiovisual. IB3 pot ser un motor per sa normalització lingüística si assegura una programació rica en balear. Açò no només fomentarà s’ús de s’idioma an es dia a dia, sinó que també reforçarà es vincle emocional de sa població amb sa llengua. És que a demés, ho pagam noltros, es ciutadans, amb és doblers des nostros impostos.

IB3 ha de ser un espai on es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc ocupin un lloc preferent, no com una concessió anecdòtica, sinó com un compromís ferm amb es drets lingüístics, sa diversitat cultural i sa cohesió social. Aquest enfocament no només enforteix es balear com a element identitari, sinó que també posiciona sa televisió pública com un model a seguir en sa defensa de sa pluralitat lingüística en un món cada vegada més uniforme.

Lucas Pons Bedoya

1 de febrer de 2025

Publicat a

Novetat editorial: ‘VOCABULARI MENORQUÍ’, un homenatge a sa llengua menorquina.

Aquest llibre, que ja està disponible a ses llibreries de s’illa, és es resultat de diversos anys de recopilació meticulosa de paraules que han desaparegut o estan en perill d’extinció, una obra imprescindible de s’autor Lucas Pons Bedoya, que s’endinsa an es ric i amb freqüencia oblidat lèxic de sa llengua menorquina.

Sa Fundació s’enorgulleix d’anunciar sa publicació de sa seva darrera novetat editorial: VOCABULARI MENORQUÍ, una obra única des mahonès Lucas Pons Bedoya. Aquest llibre, fruit d’anys de recopilació minuciosa, s’endinsa en es fascinant univers de ses paraules des menorquí que han desaparegut o estan en risc de desaparèixer, convertint-se en una joia imprescindible per ets amants de sa nostra llengua i cultura. Una obra de tres-centes cinquanta pàgines, estructurat en tres parts. S’essència principal és un un replec de tres milenars de paraules menorquines. Encara que no totes ses paraules que apareixen en aquest llibre són exclussives de Menorca. A cada paraula apareix una petita descripció i sa traducció an es castellà, o a vegades una traducció aproximada. Sa segona part un vocabulari castellà-menorquí i sa tercera part un replec de dites, expressions i locucions.

A sa introducció de ‘VOCABULARI MENORQUÍ’, Pons Bedoya fa una poderosa apologia des menorquí i advoca per una defensa real d’aquesta llengua, així com des Drets Lingüístics de sa comunitat menorquina. A través de sa seva feina, s’autor mos convida a reflexionar sobre sa importància de preservar es nostro patrimoni lingüístic, recordant-mos que per defensar allò que és nostro no és necessari atacar allò dets altres. S’obra no és només un compendi de paraules, sinó una lloança de sa llengua menorquina i una crida a s’acció per tots aquells que valoren sa seva riquesa cultural. Pons Bedoya ha creat una joia literària que no només enriquirà es nostro vocabulari, sinó que també fomentarà un profund respecte per ses nostres singularitats lingüístiques. A s’introducció s’autor defensa obertament sa protecció i normalització des menorquí i recorda que sa Declaració Universal de Drets Lingüístics en es seu article 9 diu: “Tota comunitat lingüística té dret a codificar, estandaritzar, preservar, desplegar i promoure es seu sistema lingüístic, sense interferències induïdes o forçades.”

Es llibre compta amb es pròleg des conegut escriptor menorquí Jaume Anglada Bagur, autor de tres obres literàries i un fervent defensor de sa cultura local. Sa seva contribució afegeix un context valuós a s’obra, ressaltant sa rellevància de sa llengua i sa seva influència en sa identitat menorquina. Bagur aporta sa seva perspectiva sobre sa importància d’aquest treball en sa defensa des nostros drets lingüístics i sa riquesa des nostro patrimoni cultural.

Anglada que no deixarà indeferent a ningú, reclama feina en pro d’una lluita pacífica, sempre pacífica, per preservar allò que estimam: “Sa rel d’aquet llibre que ara esteis fullejant té es sentit emotiu i evident de defensar i preservar allò que mos han llegat es nostros ancestres i, a la vegada, de denunciar sa manca d’ajudes per preservar aquet llegat encara vital”. A demés en es pròleg recorda unes sàvies que va dir Nelson Mandela: “Rallar-li a qualcú en un idioma que entén permet arribar-li a n’es seu cervell, però rallar-li en sa seva llengo materna significa arribar en es seu cor”.

Amb VOCABULARI MENORQUÍ, Pons Bedoya mos recorda que cada paraula perduda és un tros de sa nostra història que s’esvaeix. Un llibre que inspira, educa i emociona, convidant-mos a valorar i protegir es menorquí, símbol de sa nostra riquesa cultural.

S’autor dedica aquesta obra “A tots aquells menorquins que des de fa segles han forjat es nostro idioma illenc, i a tots aquells que avui en dia estimen i protegeixen es nostro rallar en pla” posa énfasis a “que en sa defensa des menorquí, ningú hi cerqui cap casta d’aversió a cap altra idioma o llengua”.

Aquest llibre, ja disponible a ses llibreries de s’illa, promet convertir-se en es regal perfecte per es més grans de sa família, que trobaran a ses seves pàgines paraules que evoquen records i tradicions d’abans. A més, serà una oportunitat única perquè ses noves generacions s’atraquin a una part essencial de sa identitat lingüística i cultural.

Mahó, 18 desembre de 2024

Llibreries on es podrà comprar:

CIUTADELLA

–  Llibreria Pau (C/ del Nou de Juriol, 23)

– Tabacs Ciutadella (Av. Conquistador, 39)

– Tabacs Adrián (Av. Constitució, 84)

– Llibreria Menorca (C/ Àngel Ruiz i Pablo, 55)

FERRERIES

– S’Estany (Plaça Princep Joan Carles S/N)

ES MERCADAL

– Llibreria Montetoro (C/ d’Enmig, 8)

ALAIOR

– Estany García (C/ Major, 3)

MAHÓ

– Llibreria Sa Catòlica (Costa de sa Plaça, 14)

– Papereria Tramontana (Camí des Castell, 12)

– Llibreria Ronda (C/ Borja Moll, 49)

– Papereria Clips (C/ Sant Esteve, 16)

– Espai 14 (C/ Cós de Gràcia, 14)

– Didasko (Carrer Binimaimut-Poima, 3)

– Binipreu (Carrer d’Artrutx, 26)

ES CASTELL

– Llibres Serra (C/ Gran, 54)

SANT LLUÍS

– Poussinet Llibreria (Av. Sa Pau, 116)

SANT CLIMENT

– Ca na Magdalena (C/ Sant Jaume, 56)

Publicat a

Sa Fundació està a favor de que es Consell Insular de Menorca empri es terme “menorquí”

Sa Fundació Jaume III vol expressar públicament es seu reconeixement i fer costat as Consell de Menorca per sa decisió d’emprar es terme “menorquí” per referir-se a sa llengua pròpia de Menorca. Aquesta iniciativa, que consideram una passa important en sa defensa i promoció de sa nostra riquesa cultural i lingüística, ha estat molt ben rebuda per part de sa nostra institució i de molts ciutadans de ses Illes Balears.

Es passat mes d’octubre, a una reunió presencial amb es president des Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, vam tenir s’oportunitat de discutir s’importància de preservar i promoure ses particularitats lingüístiques de ses Illes Balears. Ara volem tornar a felicitar an es Consell de Menorca per emprar sa denominació històrica i tradicional de “menorquí” per sa llengua de sa nostra illa. És una decisió que celebram i que voldríem que sigui un exemple a seguir per ses altres institucions de s’arxipèlag. Maldement es nom tècnic oficial adoptat com a llengua de ses Illes Balears sigui ara català, és ben conegut que històricament ses denominacions locals com menorquí, mallorquí, eivissenc o formenterenc han estat emprades per referir-se a sa nostra llengua.

Sa Fundació Jaume III està convençuda que no hi ha cap motiu per tenir por d’aquestes denominacions, perquè no posen en perill sa llengua ni suposen un atac. Tot al contrari, reconeixen sa diversitat cultural i lingüística pròpia de ses illes, per lo que trobam que són una manera legítima i necessària de preservar aquesta diversitat, així com un dret històric, jurídic i lingüístic des ciutadans de ses nostres illes.

Finalment, aprofitam aquesta oportunitat per convidar as altres consells insulars (es de Mallorca, Eivissa i Formentera) a seguir s’exemple des Consell de Menorca. Els animam a emprar denominacions que mostrin sa realitat lingüística de cada illa i que reconeguin sa riquesa i diversitat des nostro patrimoni cultural. D’aquesta manera, podrem reforçar sa nostra identitat i assegurar-mos que sa nostra cultura i llengua siguin reconegudes i valorades com se mereixen.

Sa Fundació Jaume III reafirma es seu compromís amb sa defensa i promoció de ses particularitats lingüístiques de ses Illes Balears i continuarà fent feina per preservar i potenciar aquest patrimoni únic.

Menorca, 24 de juriol de 2024

Publicat a

Sa Fundació visita es Consell Insular de Menorca

Es patronat de Sa Fundació es va reunir es passat 19 d’octubre amb es president des Consell de Menorca Adolfo Vilafranca. Sa entitat creada ara fa 10 anys, amb s’objectiu  de dignificar es menorquí i sa resta de modalitats insulars de Balears i de crear consciència social de s’importància de preservar sa llengua pròpia.

 

Es patronat de Sa Fundació va presentar sa entitat menorquinista i sa seua trajectòria des de que va ser creada el 2013. Aiximateix es va traslladar a Vilafranca  sa situació en que es troba actualmetnt es menorquí: arraconat i en procés de desaparèixer per falta de protecció i divulgació.

Sa Fundació va recordar an es president que sa nova normativa de sa llengua catalana, renovada i publicada el 2016, normalitza i acepta  com a vàlides ses formes lingüístiques pròpies de Balears, i que elimina sa dicotomia de correcte/incorrecte. Lo que justifica que a cada area geogràfica es pugui emprar lliurement ses singularitats de forma oral i escrita, i per tant a sa nostra illa acord a sa realitat lingüística menorquina.

Per acabar se li va presentar una serie de projectes que es duran a terme es pròxims mesos en relació a sa protecció i divulgació des menorquí.

Menorca, 21 d’octubre de 2023

Publicat a

Tothom té dret a defensar es Drets Lingüístics

Qualsevol ciutadà o comunitat lingüística té dret a defensar es Drets Lingüístics, drets que formen part de sa Declaració Universal des Drets Humans, i ningú ha de dictar qui pot o no pot defensar o opinar sobre es seu idioma matern. Més tost, si tots donàssim es nostro parer, probablement es nostro menorquí no estaria a sa situació en que està actualment. Una llengo en procés de desaparèixer gràcies a sa marginació i es desinterés, principalment,  per part de sa classe política.

  Tal vegada Balears és sa única comunitat lingüística del món en que sa llengo pròpia és tractada d’incorrecte, coloquial, informal, vulgar i de dialecte amb es sentit més pejoratiu. En canvi a s’altre banda de la mar, sa parla des catalans és un idioma correcte, cult, formal i de prestigi. Ets autodenominats “experts” diuen que català i menorquí és lo mateix… Açò fa olor a sucurrim.

  ¿Colcú s’imagina que en es països de Sud-amèrica de parla castellana estiguessin prohibides i marginades ses particularitats lingüístiques pròpies d’aquells territoris, i que ademés sa classe política els imposàs es castellà que rallam a Espanya? O lo mateix amb s’inglès: que a Austràlia o a Amèrica del Nord es vessin forçats a emprar s’inglès des Regne Unit, renunciant a sa seua personalitat lingüística. Idò, açò és lo que passa a Menorca i a Balears amb sa llengo materna de una part dets habitants d’aquestes illes. Aquesta deixadesa ha provocat que actualmente es menorquinoparlants siguem minoria.

  Vull explicar lo absurt que resulta comparar es menorquí amb s’andalús o s’inglès d’Austràlia. Típic argument que empren es “de la ceba” per fer befa. Quan van arribar es nous pobladors a Menorca en es sigle XIII, aquí ja rallavem una llengo romanç, derivada des llatí que va arribar mil quatracents anys abans, boni res. Es nous pobladors majoritariament catalans i occitans van aportar sa llengo d’oc que es va fusionar amb es parlar de sa població autòctona: no hi va haver substitució lingüística. Des de l’any 123 a. C., que va ser quan va començar sa romanisació de Balears, i fins a dia d’avui aquesta llengo ha evolucionat i, ara la denominam com a menorquí, i açò és així des de es sigle XVI. I per cert, en cap moment de sa història es menorquins hem denominat es nostro llenguatge com a català, excepte que a partir de 1983 en que es va imposar a s’Estatut d’Autonomia Balear com a “llengo pròpia”, i que arrel d’açò uns pocs han adoptat aquest nom per referir-se a an es parlar des menorquins.

  A Andalusia clarament rallan una variant des castellà, i ets andalusos no es senten d’una comunitat lingüística diferent a sa castellana. Cosa que no pasa amb es menorquins, que no mos sentim lingüísticament, ni culturalment, identificats amb es català. A Austràlia es nous pobladors pertanyien a una comunitat lingüística perfectament identificada, i tenien clar que es seu idioma era s’inglès. Cosa que no va pasar amb es nous pobladors catalans i occitans que van arribar a partir de 1287 a Menorca, ja que es nom de català per referir-se a sa llengo no existia ni eren una comunitat lingüística diferent a s’occitana i, es seu llenguatge poc tenia  a veure amb es català estàndar que se mos vol imposar més de set-cents anys després de sa conquista aragonesa i cristiana.

  Nebrija, un andalús, va ser s’autor de sa primera gramàtica de sa llengo castellana. Si hagués existit una consciència lingüística de que sa llengo andalusa era una llengo diferent a sa castellana hagués fet sa gramàtica de sa llengo andalusa. Es menorquins que han fet gramàtiques, ortografies, vocabularis o diccicionaris els han fet de menorquí, i no de català, perquè sa consciència lingüística des menorquins ha estat de que rallam menorquí, i no català.

          Es catalans poden nomenar com a català a sa seua llengo. Es valencians com a valencià. Ets occitans com a occità. Ets aranesos i algueresos com a aranès i alguerès respectivament. ¿Per què es menorquins no podem nomenar oficialment a sa nostra llengo com a menorquí o balear?

  I no som ignorants, analfabets, incults, ni radicals per voler mantenir viu es menorquí; més tost ho són aquells que mos ataquen per fer-ho.

  ¿Què cerquen aquells que tenen una dèria amb vulgarisar es menorquí i amb imposar es català? Sa finalitat és molt fosca: empobrir sa diversitat lingüística i arraconar-la an es folklorisme fins fer-la desaparèixer, subtituïda pes català de Barcelona amb clares intencions polítiques i anexionistes.

  No existeix cap persona amb seny que per protegir una parla pensi que lo que se ha de fer es prohibir sa seua presència dets àmbits educatiu i formal. Emprimer, sa transmisio lingüística era majoritariament oral. Però avui en dia no es suficient en un món cada vegada més globalisat. ¿Com apendran menorquí correctament tots aquells ciutadans que viuen aquí i tenen una llengo materna diferent a sa menorquina? I molts de menorquinoparlants lo mateix. En hi ha que fan un mesclòrum de menorquí, català i castellà, que poc se sembla a lo que rallavem fa uns pocs decennis. I no hi ha que ser un expert, com diuen colcuns, per veure que es nombre de menorquinoparlants a davallat i per comprovar sa degradació des nostro llenguatge illenc. Ses estadistiques des darrers anys constaten sa davallada de parlants.

  Es llenguatges català, valencià i balear tenen punts en comú. Son branques d’un mateix tronc lingüístic; però açò no justifica que es català sigui superior i lo que rallam es demés sigui inferior. No hi ha que suprimir ses diferències, mes tost les tenim que potenciar i fomentar. Açò és riquesa lingüística. Amb lo polit que és sentir rallar a un eivissenc o un valencià. Hem de protegir, recuperar i donar valor an allò que mos fa únics; desprestigiar ses modalitats és un error: es diferencialisme no és el dimoni. Com deia Mossèn Alcover “Quin dret ni categoria literaria té es català damunt es balear o es valencià? Absolutament cap.”

  Es pot defensar que balear, català i valencià són una familia lingüística, però sense que aquesta realitat dugui per finalitat fer desaparèixer gran part des ventall linguístic. Si es vol preservar una llengo aquesta ha d’estrar present per oral i per escrit a tots ets àmbits, de no fer-ho així aquesta desapareixerà. Basta comparar s’imposició des català a Menorca i a sa resta de Balears, si una situació similar passàs a Galicia. ¿No seria un crim que es gallecparlants haguessin d’emprar es portugès per escrit i en ambits orals formals? ¿Per què no ho podrien fer-ho en gallec?

  Sa Declaració Universal des Drets Lingüistics (DUDL) diu que “està previst que durant es sigle XXI desapareguin es 80% de ses llengos del món”. ¿Ha de ser es menorquí (balear) una d’elles? Es poders públics i es ciutadans de peu hauriem d’actuar ja per evitar-ho. I diu també sa DUDL que hi ha que ”fomentar sa consciència que sa diversitat lingüística no només és necessària si no que és una aportació imprescindible an es coneixement de s’humanitat, perquè cada llengo mos proporciona una de ses múltiples formes d’entendre el món”. ¿Qui entendrà sa nostra identitat i sa nostra cultura, si una part essencial, com és una llengo, desapareix?

  Es mes de noviembre del 2016, va sortir a tota sa premsa que s’Institut d’Estudis Catalans (IEC) había elaborat una nova gramàtica que normalisava ses varietats lingüístiques amb sa finalitat de que tots es parlants mos sentiguem identificats. S’IEC que actua com a acadèmia de sa llengo catalana, elimina sa injusta dicotomia de correcte/incorrecte i és més flexible amb sa diversitat lingüística sense donar prioritat a un dialecte damunt s’altre. I recomana que es registre s’ha d’adaptar an es territori.

  Així idò, està més que justificat que a Menorca mos poguem expressar en menorquí oralment i per escrit, tant en àmbits formals com informals. Preservació o extinció.

 

LUCAS L. PONS BEDOYA

MAHÓ

14 octubre 2023

Publicat a

Sa Fundació presenta es llibre “Antany” en menorquí i castellà

“Antany. Història, oficis i costums de Menorca” se podrà comprar a ses llibreries de Menorca a partir des pròxim dilluns 27 de desembre

Sa Fundació va presentar despús-ahir Antany. Història, oficis i costums de Menorca, es nou llibre de Marcos Seguí Pons. S’acte va ser presentat per es professor d’Història i director de Sa Fundació, Joan Pons Torres, qui va destacar “Sa gran aportació de Marcos Seguí a sa cultura menorquina amb sa publicació d’una obra cabdal com Antany”. Es vídeo de sa presentació està disponible en es Facebook de Sa Fundació.

Antany és un llibre escrit en menorquí i castellà sobre sa història, ets oficis i es costums de Menorca. Una obra única que recorda sa Menorca més autèntica, ses tradicions i sa manera de viure des menorquins des de sa prehistòria fins es segle XX.

Marcos Seguí Pons (Es Castell, 1938) és Comandant d’Artilleria i autor d’obres com Guerra del Protectorado. Menorca en Marruecos i col·laborador del MENORCA • Es Diari on cada diumenge publica un article sobre lo succeït a Menorca fa cent anys enrere.

Antany. Història, oficis i costums de Menorca se podrà comprar a ses llibreries de Menorca a partir des pròxim dilluns 27 de desembre. També se pot reservar ja a Sa Fundació a través de llibres@safundacio.es o des telèfon 616 624 355.

Mahó, 19 de desembre de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/