Comunicat de Sa Fundació en defensa des director Joan Pons

En relació a ses darreres notícies aparegudes en es medis de comunicació, des des patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears comunicam que es nostro caràcter com a fundació neix a partir de sa pluralitat d’opinions des nostros patrons i lamentam profundament que aquesta diversitat en es patronat hagin derivat en un atac “ad hominem” contra es nostro director, Joan Pons.

Des des patronat de Sa Fundació manifestam es nostro respecte per sa persona de Joan Pons Torres, i tot es nostro suport a sa seva correcta gestió com a director.

Sa Fundació vol fer constar es seu agraïment a Joan Font per sa gran labor intel·lectual feta en defensa des mallorquí. A Bernat Noguera, Pep Cursach, Toni Ballester i molt especialment, a D. Gabriel Barceló sa seva inestimable ajuda per haver creat Sa Fundació farà cinc anys juntament amb altres personalitats de sa societat balear.

No entrarem a valorar ses desqualificacions dirigides an es nostro director. Com a patronat d’una fundació de prestigi avalat no podem rebaixar-mos ni actuar en contra des prestigi guanyat i des respecte que es mereixen es nostros socis i voluntaris, ànima de Sa Fundació.

Lamentam lo que qualcunes persones estan fent an es balearisme, anteposant es seus interessos personals an es de sa causa de tots. S’unió fa sa força i ara més que mai, Sa Fundació segueix endavant amb aquest il·lusionant projecte únic a ses nostres illes i que replega ja a milers de persones en defensa de sa llengua i cultura balear.

Sa Fundació no critica s’ajuda personal que Joan Pons hagi pogut prestar per sa constitució de Societat Civil Balear. Al contrari, donat que entitats com Mos Movem o Societat Civil Balear defensen i empren públicament ses nostres modalitats insulars, Sa Fundació aprova i anima an es seus socis i simpatisants a que col·laborin també amb aquestes dues entitats balearistes.

Agraïm an es nostro director, Joan Pons, haver aguantat amb fermesa i serenitat es caramull d’informacions no contrastades de ses que ha estat víctima es darrers dies, així com sa fidelitat mostrada aquests anys an es principis i valors de Sa Fundació.

Reiteram es suport unànime des patronat de Sa Fundació an es seu director i a sa seva tasca per demostrar que es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc no són cap degradació des català, com creuen qualcuns. Que tan correcte és es català com es valencià o es balear. I que escriure en ses modalitats balears de nostra llengua no és sinònim de col·loquialisme o vulgarisme, sinó un acte d’amor per sa nostra terra.

Patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Sa Fundació deplora que es Govern no destini un sol euro a ses modalitats insulars des més de tres milions d’euros que es Govern destinarà el 2017 a sa normalisació des català

Mentre es Govern de Francina Armengol no s’atura d’augmentar sa partida destinada a normalisar es català, aquest mateix executiu no destina un sol euro a fomentar ses modalitats insulars reconegudes a s’Estatut d’Autonomia. El 2016 es Govern va dedicar 2.828.715 euros a fomentar sa normalisació des català, el 2017 2.934.471 euros i enguany 3.369.578 euros.

Cap línia de subvenció ni cap partida d’aquesta doblerada està destinada a ses editorials perquè adaptin millor es llibres de text a ses modalitats insulars, a fomentar sa literatura en mallorquí i menorquí fent costat, per exemple, an es premis Gabriel Maura i Joan Benejam que organisa cada any sa Fundació o a ajudar es cursos de mallorquí i menorquí que organisa sa Fundació. De fet, totes ses ajudes de ses que tenim constància d’ençà del 2016 per obres escrites en mallorquí que s’han demanades a s’Institut d’Estudis Baleàric o Illencs han estat refuades per motius com a mínim dubtosos.

De sa Fundació demanam una major sensibilitat des Govern cap a unes modalitats malmenades que de fa trenta anys són suplantades sistemàticament a tots ets àmbits formals per un estàndar que, com tots ets estàndars i no en parlem si són de caràcter centralista, tendeix a reduir ses nostres singularitats dialectals.

Sa Fundació dóna 1.000€ a ASPANOB

Una setmana després de sa Gala des IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí, Sa Fundació comunica que ASPANOB ha estat s’entitat triada per Anaïs Faner, guanyadora de sa 4ª edició des Joan Benejam. Sa jove ciutadellenca se va alçar amb es primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ han d’anar destinats a una entitat social de s’illa de Menorca segons ses bases des concurs.

Es jurat des IV Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor de “Orgullós titella” i guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltrán, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Sa responsable d’ASPANOB a Menorca, Juana Torres, ha celebrat que iniciatives literàries com es Premi Joan Benejam de Sa Fundació tenguin en compte també “a aquells menorquins que pitjor ho estan passant. Perquè a una illa tan tranquil·la com Menorca hi ha moltes més famílies sofrint de lo que sa gent s’imagina”.

Per sa seva part, Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha celebrat amb emoció s’elecció de ASPANOB perquè “tots tenim qualque familiar o conegut que hagi hagut de lluitar contra es càncer”. Especialment, ha destacat que “a una illa tan descuidada com Menorca, es pares de fillets malalts de càncer han de desplaçar-se fins a Mallorca o inclús fins a sa península per poder dur a terme es tractament an es seus fills”.

Finalment, Pons ha expressat sa seva satisfacció per aquesta 4ª edició des Premi Joan Benejam que no només consolida es Joan Benejam com es premi literari en menorquí per excel·lència a s’illa, de major repercussió i quantia econòmica, sinó també perquè “es Joan Benejam s’ha transformat en un premi literari i solidari. I Sa Fundació, a part de promoure sa llengua i cultura menorquina, ha posat es seu granet d’arena en favor d’aquells menorquins que més ho necessiten”.

 

S’esperit originari de sa llei de normalisació del 1986

L’any 1986 se va aprovar sa Llei de Normalisació Lingüística. L’any passat, es món oficial i es catalanisme oficial varen celebrar es seu trentè aniversari amb una partida d’actes de caire institucionals on hi va acudir molt poc públic enmig d’un ambient fred i trist. No interessava a ningú, només an es catalanisme. Sa ciutadania no tenia res a celebrar.

Amb el temps, es catalanisme s’ha anat apropiant d’aquesta Llei de Normalisació Lingüística. Però quan se va aprovar, el 1986, aquesta llei no agradava gens an es catalanisme perquè consideraven que feia massa menció a ses modalitats insulars. S’al·lusió a ses modalitats insulars des català els posava frenètics. Damià Pons, per exemple, arribà a batiar-lo com “un projecte polític d’intencions genocides”. En Janer Manila, un any més tard, associava ses modalitats balears protegides per sa nova llei a una mescla de “mediocritat, provincianisme i covardia”. Quan un llegeix documents corresponents an ets anys vuitanta observa coses curioses. Aliança Popular i sa dreta balear, que havien admès de mala gana es nom de sa llengua catalana aprovat per s’Estatut tres anys enrere, creia que era una bona llei que potenciaria sa nostra manera de xerrar. Ses modalitats havien d’esser preeminents. “Unitat no vol dir de cap manera uniformisme, sinó pluralitat de modalitats lingüístiques”, assegurà es conseller de cultura, Xisco Gilet, quan hagué de defensar es projecte de llei a sa trona des parlament balear. Sa llei va néixer, en aquest sentit, gràcies a ses bones intencions des populars que volien d’aquesta manera tancar una polèmica que dividia sa societat balear. I per això, volgueren fer equilibris: unitat sí, uniformitat no. Aquest era es sentit majoritari de la major part de sa societat.

Sa Llei de Normalisació se va aprovar es mateix dia que s’inaugurava es II Congrés de sa Llengua Catalana a s’Auditòrium de Palma. A un article publicat aquest mateix dia a Diario de Mallorca, Gabriel Alomar Esteve, prestigiós historiador i arquitecte, descrivia lo que ell entenia per normalisar sa llengua.

En el cas de les nostres Illes Balears, no basta protegir la nostra llengua bàsica que ès la catalana: ès necessari també protegir amb tots els medis i amb els instruments de la moderna dialectologia científica les nostres nobilíssimes parles genuines insulars, purificades amb criteris mesurats de tot barbarisme discordant. Els insulars que ens sentim faels a la nostra terra estam sempre hipersensibilitzats en la qüestió de l’amor a unes formes d’expressió que ens surten del cor: els dialectes mallorquí, menorquí i eivissenc, units sense cap dubte entre ells dins un superdialecte balear”.

No hi havia mala intenció. Hi havia bona voluntat, fins i tot diríem una certa ingenuïtat. S’admetia una llengua comuna, sa catalana, però tothom entenia, excepte es catalanisme, que s’havien de fomentar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc units en un superdialecte balear. Aquest era es vertader esperit dets impulsors de sa llei de normalisació lingüística, aquest i no cap altre.

Continuava Gabriel Alomar Esteve, “la forma parlada dels nostros dialectes no pot esser objecte de normalització com no sia per netetjar-la dels barbarismes castellans relativament moderns, però també dels ultrapurismes catalans, generalment recents, inusuals i a vegades malsonants a les nostres illes. Normalitzar una forma correcta i culta pel dialecte balear escrit vol dir simplement acceptar oficialment l’ús de nombroses paraules i locucions usades pels pobles insulars desde temps immemorials i que no són actualment acceptades pels catalans”.

Un discurs, es d’en Gilet, es de n’Alomar, que subscriuria sa Fundació Jaume III, però que ja llavors era vilinpediat pes catalanisme que mai va acceptar cap referència a ses modalitats balears.

Es gran error va esser que ets únics preparats per aplicar sa llei, per dur-la a la práctica, eren es filòlegs i mestres catalanistes, ets únics experts i entesos en sa matèria. Una minoria que s’ha acabada fent seva una llei que en principi    refuava, que l’ha interpretada an es seu gust agranant cap a ca seva, traïcionant s’esperit originari de sa llei de normalisació del 1986. I així mos ha anat.

Anaïs Faner guanya es IV Premi Joan Benejam

Anaïs Faner Anglada (Ciutadella, 1997) s’ha alçat amb sa quarta edició des Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “Som d’ont som”. Així es va anunciar es dissabte durant sa gala des IV Premi Joan Benejam i 4t aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es va celebrar en es restaurant des Club Nàutic de Ciutadella davant més de 200 convidats. Es tracta de sa primera dona que guanya es ‘Joan Benejam’ i sa més jove que s’ha fet amb es guardó en totes ses edicions.

Sa jove escriptora, que destaca per sa seva creació literària en s’àmbit de sa poesia, s’ha enduit es premi gràcies a una peça que en paraules de Jaume Anglada, guanyador de s’edició anterior i representant des Jurat, defineix com un “brollador de sentiments com una tendra, rica, metafòrica i fins i tot poètica narració d’enyorança, d’amor i desamor menorquí”. “Una al·lota que viu a Barcelona, que ha romput amb s’al·lot que és a Menorca, i ho fa des d’una perspectiva força poètica que destaca inclús per damunt des relat. Es nivell gramatical com d’exposició des sentiment que hi posa s’autor és superior. Es jurat ha filat molt prim amb ses decisions preses. Es sentiment que s’autor transmet a s’obra i es domini de sa gramàtica menorquina és magnífic”.

Durant sa gala es van donar a conèixer també es noms dets altres finalistes entre sa trentena de participants d’aquesta quarta edició. Es segon premi ha recaigut en Jaume Melià Crane, un altre jove de 23 anys natural de Mahó, autor de “En Cragol”, una redacció molt elaborada, amb bon domini de sa gramàtica i es vocabulari menorquí sobre sa curiosa i insospitadament interessant i singular vida quotidiana d’un caragol. En tercer lloc ha quedat Esteban Cayuso Pons, mahonès de 32 anys amb s’obra “Diari de Sant Felip”, que narra diversos episodis amb tint nostàlgic sobre s’històric castell defensiu ja desaparescut a Menorca.

Un guardó que enguany ha comptat amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ es destinaran a una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accèsit honorífic pes tercer classificat. Es guanyador de sa categoria juvenil, Josep Mercadal Torres, amb 16 anys i natural de Ciutadella, ha rebut un premi de 250€. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults han rebut també sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cadascuna d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilates.

Sa Fundació ha celebrat s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, gala a sa que han assistit diversos càrrecs institucionals com sa diputada Águeda Reynés, sa batlessa d’Alaior Coia Sugrañés o diputats autonòmics com Xavier Pericay, Olga Ballester o Toni Camps. També representants de PP, Cs, exregidors del PSOE com Josep Moll Massanet i per primera vegada es nou partit “Actua Balears”, liderat per Jorge Campos, antic president de sa Fundación Nacional Círculo Balear. De sa societat civil, han assistit representants d’entitats culturals com es Casino 17 de Gener i sa seva presidenta Cati Marquès, es baríton Joan Pons Álvarez o s’empresària de moda i presidenta de Societat Civil Balear Ursula Mascaró, entre altres.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha lamentat un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es nostro menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers a assistir, sobretot aquells que tant les donen de ‘menorquinistes’”. Es vicepresident menorquí de s’entitat va finalisar es seu discurs reivindicant més protecció pes patrimoni natural i històric de Menorca, que recentment ha estat víctima de diverses pintades. “Si es Govern pot malgastar millons d’euros amb s’imposició des català a Balears, ¿no podrà invertir en protegir es nostro patrimoni arqueològic?”.