Anit una delegació de Sa Fundació va assistir a sa Festa des 75 anys des ja mític restaurant Ca n’Eduardo a sa Llotja des Peix de Palma.
Sa Fundació an es costat dets empresaris mallorquins que aposten per sa nostra cultura.
¡Molts d’anys Ca n’Eduardo!
Aquest passat fi de setmana en es pati senyorial de Can Saura (Ciutadella), sa Fundació Jaume III va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Jaume Anglada Bagur, escritor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.
Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.
S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.
S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des nostro menorquí i es valencià davant s’hegemonia des català estàndar”.
Jaume Anglada per sa seva part, va destacar que “Sense pèls en la llengua es situa en ple procés de substitució lingüística des menorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears. I per defensar lo nostro, no és necessari atacar ets altres”.
Voro López, per sa seva part, va defensar que “menorquí i valencià no són dialectes ni una degradació des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant açò, va resoldre que “es menorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.
Com a mostra d’agraïment, Voro López va regalar a Sa Fundació un exemplar des Diccionari General de la Llengua Valenciana. Una obra a sa que López ha invertit quasi onze anys de feina juntament amb un equip de vint col·laboradors per replegar en dos volums que sumen més de 2.600 pàgines unes 77.000 paraules valencianes, definides en valencià i amb es seu origen etimològic i es seu ús normatiu.
Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre Sa Fundació i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.
Demà divendres a les 19:30h en es pati de Can Saura es presenta Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana, un llibre que desmonta es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es menorquí i es valencià. S’obra serà presentada per Jaume Anglada Bagur, escriptor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.
Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.
S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de València 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa “unitat de la llengua”, s’espoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.
Amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat contra s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des menorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar.
Es tracta d’un acte fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada pes juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià a pesar de ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.
Sa Fundació Jaume III ha celebrat es sopar de final des II curs de mallorquí i menorquí en es cèntric Celler Sa Premsa, an es qual s’han matriculat un total de 105 alumnes a ses classes de s’any acadèmic 2017-2018.
Uns cursos que en aquest segon any han vist augmentar sa seva matriculació pràcticament en un 50% més que l’any passat. Assegura es director de Sa Fundació, Joan Pons, que “un des motius de s’èxit de matriculació en es cursos de mallorquí i menorquí ha estat sa possibilitat d’estudiar online i no només de forma presencial. Es cursos online mos han permès arribar a tenir alumnes, sa majoria d’ells balears a l’estranger, estudiant inclús des d’altres països d’Europa”.
S’acte ha estat presidit per sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora i doctora en Història Antiga, acompanyada per Maties Rebassa, secretari d’organisació de s’entitat.
Actualment, Sa Fundació ofereix tres nivells per aprendre mallorquí i altres tres per aprendre menorquí, de forma presencial i també a distància: iniciació a s’escriptura, bàsic per castellanoparlants i avançat. Es cursos, que segueixen es llibre d’estil de Sa Fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears) —un model 99% normatiu però que pren com a principal referencia ses varietats balears— són a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí, menorquí i eivissenc.
S’entitat cultural treu pit de complir així amb un des seus objectius fundacionals: promoure i fomentar sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars davant s’incompliment sistemàtic de s’Estatut d’Autonomia per part des poders públics de ses illes.
Sa Fundació pretén ampliar es número d’alumnes i de cursos de mallorquí i menorquí a ses illes, oferint aquest servici a empreses i associacions amb sa finalitat que tots aquells balears que no varen tenir s’oportunitat d’aprendre a escriure sa seva llengua materna a s’escola puguin aprendre ara.
D’un temps ençà s’està plantejant de manera de cada vegada més intensa es debat de si es balear és una llengua. No m’estranya gens. Sa catefa de mitges veritats o de menes ben senceres (ne diguin bullshit o fakes, si volen fer-se es moderns) que mos han fet creure es nacionalistes en forma de llibres de text o a través des mitjans de comunicació de què disposen han fet desconfiar de qualsevol afirmació, per fonamentada que estigui.
Des de s’existència d’una unitat política i cultural catalana per damunt de sa lingüística amb mapes inventats que xerren de Països inexistents; Corones Aragoneses catalanisades a mida; xifres de parlants inflades de mala manera; sermons sociolingüístics que maleeixen es bilingüisme social com si fos una plaga… Tot enfocat a dibuixar un panorama mítico-històric propi des romanticisme estantís de faixa i barretina. Un desgavell posat an es servici d’una causa per manyuclejar sa realitat.
Si una cosa caracterisa, emperò, aquest debat és es grau de caparrudesa amb què uns i altres defensen es seu punt de vista. Per un vent, tenim es que mostren s’unitat des català com un axioma que arrossega un enfillall de doctrines i credos polítics que van més enllà de sa filologia. Qui combrega amb s’unitat, assumeix sí o sí tot es rossegall païsero que això comporta.
D’un altre vent, tenim es que cerquen desesperadament un tronc lingüístic nou d’on poder derivar es parlars d’aquestes Illes. Moltes de vegades sense tenir-hi res a perdre, perquè no xerren ses variants insulars. Tots ells obsessionats amb so nom de la cosa que digui s’Estatut d’Autonomia en un estira i amolla inútil. Pentura, com tantes de vegades passa, es matisos que hi ha entre ses dues postures podran acontentar es llecs. Aquells que no professen cap casta de religió lingüística i volen xerrar una llengua sense haver de carregar amb un farcell polític determinat.
En aquest sentit, pareix important reivindicar un vocabulari balear que ha estat sempre normatiu i, en canvi, se mos ha obligat a arraconar. Hi ha uns milenars de mots genuïns de ses nostres illes que s’haurien d’haver preferit i que es mestres -perquè això ha estat un mandat filològic de s’universitat an es mestres, com demostren es manuals publicats a final dets anys noranta des segle passat per notoris professors des Departament de Filologia Catalana de s’UIB- no han volgut ensenyar a escriure a ses escoles. Segur que els devien fer creure que aquestes paraules eren massa mallorquines –o menorquines, o eivissenques– per merèixer s’honor de ser ensenyades i apreses. Emperò no tenien excusa filològica; paraules com ensalada, vacacions, firmar, botella, arena, servici, escaló, sext, viudo, curar, etc. mai han estat motiu de grolleria. Són en es diccionari d’en Fabra. Sempre hi han estat. Fora excuses, idò. Noltros sí que podem exigir que se mos tornin es mots.
Si es problema és s’article balear que mai mos han deixat escriure, podem seure i reflexionar, argumentar, demostrar genuïnitats i fins i tot presentar quadres d’ús generalisat a tot s’arxipèlag per fonamentar sa nostra demanda. És lícit i té una sòlida base filològica. No cabria dins es cap de nigú que no se volgués arribar a un acord en aquest tema de s’article salat, que tant mos preocupa an es balears.
Si es mestres haguessin ensenyat a ses escoles es sistema des nostro article durant aquests anys de normalisació, tal com s’aconsellava encara en ets anys 80, segur que hauríem conseguit que no se perdés. Sa radicalisació des Departament de Filologia Catalana de s’UIB va fer impossible aquest aprenentatge a ses aules, i ara serà molt més complicat preservar-lo. Ets al·lots que comencen a xerrar es mallorquí no tenen en es cap ses variacions salat/lalat i arruïnen sa riquesa de sa fórmula balear. Això és lo que ha donat de si sa normalisació: una assimilació total an es català de Barcelona que elimina es vocabulari propi i es paradigma de sa combinació des salat i es lalat. Un paradigma complex, genuí i interessantíssim que està en via d’extinció si no hi posam remei tot d’una.
Contràriament an això, si de lo que se tracta és de guanyar vots per ses dues bandes extremes sense tenir en compte criteris de llengua o de dialecte, que és lo mateix gramaticalment parlant, llavors que continuïn tirant-se s’unitat de sa llengua pes cap. Així no recuperarem ni ses paraules perdudes ni escriurem en salat sense que mos diguin bàrbars.
I en fi, ja que hi som, ¿què els pareix sa següent proposta per il·lustrar un poc sa dimensió des desbarat des que diuen que xerram català de Mallorca o de Menorca o d’Eivissa? Si lo que volen es recordar eternament es tronc comú de ses nostres variants, crec que seria ben hora que féssim lo mateix amb so català de Barcelona o de Lleida. Idò, els anim a sostenir a partir d’ara que ells empren es llatí de Catalunya. ¿O no xerren un dialecte des llatí?
Mariantònia Lladó
Filòloga (Coordinadora lingüística d’IB3TV entre abril de 2014 i juliol de 2015)
Divendres passat en es Círculo Mallorquín, a un acte organisat per sa Fundació Jaume III, se va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es mallorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.
Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.
S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.
S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar”.
Sebastián Urbina per sa seva part, va destacar que “es llibres s’entenen millor si se situen en un context determinat de lloc i de temps, i Sense pèls a la llengua se situa en ple procés de substitució lingüística des nostro mallorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears”.
Voro López, per sa seva part, va defensar que “mallorquí i valencià no són dialectes des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant això, va resoldre que “es mallorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.
Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.
Demà divendres a les 19:30h en es Círculo Mallorquín se presenta Sense pèls a la llengua. Es llibre roig de sa llengua valenciana, un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es mallorquí i es valencià. S’obra serà presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo. Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.
S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de València 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de la llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.
Amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat contra s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar.
Se tracta d’un acte fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada pes juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.
Sa Fundació Jaume III aplaudeix que es Consell de Formentera hagi decidit, una vegada més, sortir en defensa des lèxic genuí de ses Pitiüses i no només des de Mallorca i Menorca en es texts normatius de sa Comunitat Autònoma. En aquest cas, s’institució insular ha presentat al·legacions a s’esborrany de decret que regula s’identificació d’animals que viuen a s’entorn humà de Balears per s’ús exclusiu de sa paraula ‘moix’ quan eivissencs i formenterencs identifiquen a ses mascotes felines amb sa paraula ‘gat’.
Es Consell de Formentera ha al·legat, amb bon criteri, que tant sa Constitució (art. 3.3) com s’Estatut d’Autonomia (4, 12.4, 18.3, 24.2, 34 i 35) “exigeixen un respecte absolut pes català de ses Pitiüses de sa mateixa manera que an es de Mallorca i Menorca”. Ademés, sa llei de normalisació lingüística de 1986 (art. 2.5) se refereix an es “respecte i protecció explícita de sa tradició literària autòctona en s’ús des català en totes i de totes ses illes”, així com sa llei de publicitat institucional de 2010 també promou sa divulgació de sa tradició lingüística de ses illes.
Dit això, Sa Fundació demana coherència i que sa defensa de ses varietats lingüístiques balears no sigui una simple qüestió anecdòtica de lèxic. Si volem es “respecte absolut pes català de ses Pitiüses”, ses institucions públiques, totes, haurien d’esser ses primeres a donar exemple. No basta amb defensar, per exemple, que a Balears s’empri es terme ‘ca’ en lloc de ‘gos’. Exemple que, per cert, no se compleix a sa majoria de comunicacions i senyalisacions per part de ses institucions balears que se declinen per sa paraula catalana gos en lloc des balear ca. Hauria de defensar-se també sa morfologia verbal balear, que com pot comprovar-se a ses resolucions des BOIB, és substituïda sistemàticament per morfologia verbal de Catalunya: “tinc” en lloc des balear “tenc”, “ordre” en lloc des balear “orde” o “dict” en lloc des balear “dict” són tres simples exemples de molts.
Sa Fundació entén que aquest cas posa de manifest una vegada més que Balears necessita una institució encarregada de vetlar per sa protecció des patrimoni lingüístic de ses nostres illes. Que doni prioritat a ses formes insulars enfront de ses peninsulars i elabori es corpus lingüístic necessari perquè mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs puguin expressar-se per escrit en sa seva llengua autòctona amb total seguretat i sense haver de renunciar a ses seves singularitats.
Fulgencio Coll, general, ex JEMET i impulsor de sa UME, va esser entrevistat en es nostro programa EN CLAU BALEAR es passat 8 de maig.
Pitgin es següents enllaços si volen escoltar es programa sencer:
– 1ª part: https://www.ivoox.com/25859191
– 2ª part: https://www.ivoox.com/25861021
Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha decidit recolzar públicament s’iniciativa de s’historiador Mateu Cañellas a change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut d’Autonomia.
Sa Fundació se va constituir a finals de 2013 per dignificar es mallorquí, menorquí i eivissenc enfront de sa situació de marginació i animadversió que sofreixen ses modalitats insulars per part de ses institucions públiques de ses illes. Un des seus objectius estatutaris és “fer feina perquè s’Estatut d’Autonomia reconegui i prestigi sa llengua de Balears en qualsevol de ses seves modalitats, tant oralment com per escrit, i de forma efectiva —no retòrica, com ha passat fins ara—. De fet, s’entitat va néixer després que pes març de 2013, D. Pep Zaforteza Calvet, ara president d’honor de Sa Fundació, reclamàs públicament una reforma urgent de s’Estatut d’Autonomia per protegir es dialectes insulars enfront de s’hegemonia des ‘barceloní’. Exclamava Zaforteza que “se fa urgent modificar aquells preceptes de s’Estatut i de sa Llei de Normalisació que anteposen es català modern an es nostros dialectes”.
Com a hereus de ses tesis d’en Pep Gonella, des des seu naixement Sa Fundació ha defensat que balear, valencià i català formen part des mateix tronc lingüístic. Però per sa seva part, que sa relació entre aquestes varietats ha d’esser d’igualtat, no d’inferioritat des balear enfront des català com si es balears fóssim es germans petits. Per tant, Sa Fundació advoca per s’anomenada “solució valenciana” com a única alternativa possible per salvaguardar es nostro patrimoni lingüístic, ara en joc per una suposada “unitat de sa llengua” que s’ha convertit en una uniformitat que, per sa seva part, amaga es projecte polític dets hipotètics “Països Catalans”.
S’entitat anuncia que durà a terme una campanya de recollida de firmes a ses xarxes socials així com en es carrers de Mallorca, Menorca i Eivissa, ja que de sa ciutadania depèn rectificar ets errors de sa classe política abans que sigui massa tard per sa nostra vertadera llengua, sa que hem heretat des nostros pares i padrins.
