- Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es mallorquí i es valencià — Voro López defensa que balear i valencià formen part de sa mateixa família lingüística que es català, però critica que a Balears no se protegesquin ses modalitats lingüístiques insulars
Divendres passat en es Círculo Mallorquín, a un acte organisat per sa Fundació Jaume III, se va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es mallorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.
Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.
S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.
S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar”.
Sebastián Urbina per sa seva part, va destacar que “es llibres s’entenen millor si se situen en un context determinat de lloc i de temps, i Sense pèls a la llengua se situa en ple procés de substitució lingüística des nostro mallorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears”.
Voro López, per sa seva part, va defensar que “mallorquí i valencià no són dialectes des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant això, va resoldre que “es mallorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.
Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.