¿QUIENES SOMOS?
La Fudación Jaume III (Sa Fundació) de las Islas Baleares es una entidad cultural sin ánimo de lucro nacida a finales de 2013 con un objetivo claro y contundente: dignificar el mallorquín, el menorquín y el ibicenco. Sa Fundació no nace como una simple asociación cultural sino que aspira a erigirse como movimiento ciudadano con una gran base social y que agrupe iniciativas políticas, mediáticas, filológicas, asociativas y culturales encaminadas a dar prestigio el balear en todos los ámbitos. Por eso cuenta con un proyecto muy ambicioso encabezado por personas y profesionales de primer orden que necesitan de tu colaboración para ponerlo en marcha cuanto antes mejor. Ha llegado la hora de pasar de las palabras a los hechos, de la queja negativa a la acción positiva, de dejar quejarse en privado para reclamar abiertamente y públicamente la dignidad para el mallorquín, menorquín e ibicenco como lenguas de las Baleares.
Sa Fundació no quiere alimentar debates estériles que no llevan a ninguna parte, sino hacer un trabajo efectivo y práctico en defensa de nuestra manera de hablar. Por eso apostamos por un modelo de lengua no rupturista, un modelo integrador que se pueda ver como una transición natural que permita corregir los excesos y abusos que se han cometido durante estos años, un modelo que haga que también las personas que hoy en día utilicen el catalán normativo vayan decantándose gradualmente hacia formas más autóctonas. Dentro de la milenaria historia de Baleares, la normalidad no es sino lo que defiende nuestra Fundación y la mayoría de ciudadanos baleares. Lo anormal (y, por tanto, enmendable) son estos treinta años de imposición catalanista.
OBJECTIUS:
Sa Fundació quiere contribuir a crear un estado de opinión favorable que permita ir incorporando las particularidades lingüísticas del baleárico al estàndar oficial que se utiliza aquí en Baleares, en la escuela, en las administraciones públicas, la universidad y en los medios de comunicación públicos. Este estado de opinión para dignificar se mallorquín tendría a medio y a largo plazo las siguientes metas:
- Elaboración de un modelo de balear para todo tipo de usos formales que dé preferencia a las formas insulares ante las propias de Cataluña.
- Modificación del Estatut de Autonomía para que se prestigie el mallorquín, el menorquín y el ibicenco de forma efectiva y no retórica, como hasta ahora. Esto significa dignificarlo oralmente y también por escrito.
- Especial protección de nuestra lengua balear en las escuelas, en las administraciones públicas y en los medios de comunicación públicos, fomentando de verdad y de forma decidida que las modalidades insulares sean “objeto de estudio y de protección”, tal como prescribe se Estatuto.
HISTÒRIA:
Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, en homenatge an es darrer rei independent de s’antic Regne de Mallorca mort en combat per salvaguardar sa seva sobirania, neix amb un objectiu clar i llampant: dignificar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Sa pressió catalanista està canviant, més ben dit, ha canviat ja, sa nostra secular manera de xerrar, una conseqüència lògica si tenim en compte que es balear ha estat arraconat de tots ets usos cults, oficials i acadèmics. Aquesta subversió de sa nostra manera de xerrar se manifesta de maneres molt diverses, com sa pèrdua de modismes i frases fetes o sa desconeixença de moltes paraules que usaven encara es nostres pares, avis i padrins per designar coses que avui designam amb sos seus sinònims catalans. Aquesta degradació té un origen molt concret.
D’ençà de 1983, any en què s’aprova es primer estatut d’autonomia que reconeix es català com a llengua pròpia de Balears i rebaixa es balear a dialecte, es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc no han deixat de perdre prestigi davant es català estàndar: se’ls segueix considerant un dialecte en es sentit més pejoratiu des terme dialecte, un patois, una forma de xerrar familiar, domèstica, sense entitat per s’activitat pública i oficial. Sa millor prova d’això és que avui es néts corregeixen es seus padrins perquè no xerren es català estàndar que ets al∙lots aprenen a s’escola.
A s’escola, a sa nostra universitat, a ses editorials, a sa premsa, en es medis de comunicació públics s’arraconen formes correctíssimes que sempre havíem empleat a Balears i se substitueixen per altres que mos són estranyes però que són en teoria, així mos ho han fet creure, més correctes: ordre per orde, cementiri per cementeri, vacances per vacacions, núvol per nigul o nivolat, esport per deport, ajut per ajuda, préstec per manlleu, nuvi per novii. Sa llista és interminable i no només afecta es lèxic, sinó també ses flexions verbals (acabés per acabàs, cantem per cantam), sa sintaxi (tot i que per maldament), s’ús, de cada pic més incorrecte, de s’article baleàric, per no dir res de moltíssimes locucions que han desaparegut per falta d’ensenyança i ús públic.
Per aturar aquesta degradació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, tant en quantitat com en qualitat, entenem que és necessari dotar-lo d’un corpus normatiu amb totes ses benediccions oficials i acadèmiques. Si es balear i es català (ben igual que es valencià) formen part des mateix tronc lingüístic, ses relacions entre tots dos (o tots tres) han d’esser d’igualtat, mai de superioritat ni molt manco d’imposició, com ha passat fins ara.
Després de quatre anys, Sa Fundació suma ja més de 500 socis i milers de simpatisants a totes ses illes que l’avalen com a entitat capdavantera en defensa de sa cultura balear. Es nostro patrimoni lingüístic està en joc i per això hem arribat a sa conclusió que només podem preservar-lo des d’una certa autonomia lingüística. Col·labora, suma’t, fé’t soci. Es futur de sa nostra manera de xerrar està a ses teves mans.
-
Fernando Fortuny Salas
-
Gari Durán Vadell
-
Joan D.Pons Torres
-
Toni Marí Ribas
-
Joan Font Rosselló
-
Bernardí Homar Oliver
-
Bernat Noguera
-
Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Antoni C. Pons Bosch, Toni Planas Gual de Torrella, Matias Rabassa Sastre, David Cardona Costa, Xim Fortuny Salas,