Sa Fundació fa costat a s’iniciativa de change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha decidit recolzar públicament s’iniciativa de s’historiador Mateu Cañellas a change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut d’Autonomia.

Sa Fundació se va constituir a finals de 2013 per dignificar es mallorquí, menorquí i eivissenc enfront de sa situació de marginació i animadversió que sofreixen ses modalitats insulars per part de ses institucions públiques de ses illes. Un des seus objectius estatutaris és “fer feina perquè s’Estatut d’Autonomia reconegui i prestigi sa llengua de Balears en qualsevol de ses seves modalitats, tant oralment com per escrit, i de forma efectiva —no retòrica, com ha passat fins ara—. De fet, s’entitat va néixer després que pes març de 2013, D. Pep Zaforteza Calvet, ara president d’honor de Sa Fundació, reclamàs públicament una reforma urgent de s’Estatut d’Autonomia per protegir es dialectes insulars enfront de s’hegemonia des ‘barceloní’. Exclamava Zaforteza que “se fa urgent modificar aquells preceptes de s’Estatut i de sa Llei de Normalisació que anteposen es català modern an es nostros dialectes”.

Com a hereus de ses tesis d’en Pep Gonella, des des seu naixement Sa Fundació ha defensat que balear, valencià i català formen part des mateix tronc lingüístic. Però per sa seva part, que sa relació entre aquestes varietats ha d’esser d’igualtat, no d’inferioritat des balear enfront des català com si es balears fóssim es germans petits. Per tant, Sa Fundació advoca per s’anomenada “solució valenciana” com a única alternativa possible per salvaguardar es nostro patrimoni lingüístic, ara en joc per una suposada “unitat de sa llengua” que s’ha convertit en una uniformitat que, per sa seva part, amaga es projecte polític dets hipotètics “Països Catalans”.

S’entitat anuncia que durà a terme una campanya de recollida de firmes a ses xarxes socials així com en es carrers de Mallorca, Menorca i Eivissa, ja que de sa ciutadania depèn rectificar ets errors de sa classe política abans que sigui massa tard per sa nostra vertadera llengua, sa que hem heretat des nostros pares i padrins.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *