Sa Fundació convoca es mallorquinisme an es Molí d’Events: 500 confirmats pes seu VI aniversari

Sa Fundació entregarà es pròxim dissabte 26 d’octubre en es Molí d’Events es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí Ja han confirmat s’assistència prop de 500 persones an es sopar de VI aniversari de s’entitat en defensa des mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebra es pròxim dissabte 26 d’octubre a les 20:30h en es Molí d’Events (Manacor) sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat. Prop de 500 persones, entre elles personalitats i autoritats des món cultural, empresarial i social de ses Balears ja han confirmat sa seva presència a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí.

Es Premi Gabriel Maura, en memòria de s’il·lustre escriptor mallorquí i autor dets Aigoforts, és s’únic premi literari en mallorquí que existeix a tota s’illa. Enguany Sa Fundació donarà un primer premi de 1.500€ patrocinat per Finca Comassema i un segon premi de 750€ patrocinat per Finca Tagamanent.

Es mateix dissabte 26 d’octubre a les 11:00h a sa biblioteca de Llucmajor (carrer Fra Joan Garau, 2), s’Ajuntament de Llucmajor organisa un contacontes d’ “Es Petit Príncep” en mallorquí a càrrec de sa filòloga de Sa Fundació, Sandra Amoraga. El sendemà, diumenge 27 a les 12:00h en es passeig Jaume III tendrà lloc s’ofrena floral institucional an el Rei Jaume III de Mallorca, assassinat a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349. S’acte serà organisat per s’Ajuntament de Llucmajor i hi participarà es batle amb un parlament.

 

Palma de Mallorca, 17 d’octubre de 2019
Sa Fundació

Sa Fundació Jaume III obri inscripcions pes cursos per de mallorquí, que han augmentat un 50%

Ja està oberta s’inscripció per matricular-se a cursos de mallorquí presencials i a distància — l’any passat es cursos de mallorquí de Sa Fundació superaren es 100 alumnes, augmentant un 50%

Sa Fundació Jaume III posa en marxa per quart any consecutiu es cursos per aprendre mallorquí. Així ho han anunciat en roda de premsa es president de Sa Fundació, Fernando Fortuny, es director de Sa Fundació, Joan Pons, i sa directora de cursos de mallorquí, Sandra Amoraga.

Tots es cursos començaran sa setmana de s’1 d’octubre i acabaran a mitjan juny de 2020. Es curs complet són tres trimestres: 1 d’octubre a 20 de desembre, 10 de gener a 3 d’abril i 14 d’abril a 16 de juny. Enguany hi haurà tres nivells: nivell A per alumnes que no saben gens de mallorquí, nivell B1 per persones que xerren mallorquí de tota la vida però no el saben escriure, i nivell C2 per persones que ja tenen coneixements avançats de català/valencià però volen perfeccionar es seu mallorquí. Ademés, hi haurà també un taller de conversa 100% oral i en mallorquí, i s’opció d’estudiar es cursos de mallorquí a distància.

Es cursos de mallorquí seran impartits per Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana, especialisada en ses modalitats insulars i traductora de sa famosa edició d’Es Petit Príncep en mallorquí.

En paraules des president de Sa Fundació, Fernando Fortuny: “És un honor per Sa Fundació promoure i conseguir que cada dia més gent escrigui en mallorquí. Gràcies an es cursos de Sa Fundació, molts de mallorquins que no varen tenir s’oportunitat d’aprendre a escriure sa seva llengua materna a s’escola ara ho podran fer”.

Fortuny ha sentenciat que “ses autoritats no compleixen amb s’article 35 de s’Estatut que exigeix “s’especial estudi i protecció des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”, per això hi és Sa Fundació, per defensar es mallorquí i lluitar per sa seua conservació”.

Ets interessats en matricular-se an es cursos de mallorquí presencials o a distància poden cridar an es telèfons 616 624 355 / 971 666 468 o enviar un mail a info@safundacio.es.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es Dia de Mallorca davant es pancatalanisme des Consell de Mallorca

Es símbols només shan de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista dun partit tot sol – Sa Fundació exigeix sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir una falsa identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) imposàs a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Dos anys després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM, una reivindicació política que només els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament una falsa identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història: “lo únic que hi ha darrere es canvi des Dia de Mallorca és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui es nou Dia de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es president de Sa Fundació, Fernando Fortuny, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’annexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne independent de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que varen donar Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Fortuny.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Es guanyador se’n durà un primer premi de 1.500€ — Se podrà participar fins dilluns 14 d’octubre de 2019 — S’entrega de premis i sopar de VI aniversari de Sa Fundació serà es dissabte 26 d’octubre en es Molí d’Events (Manacor)

Sa Fundació Jaume III convoca un any més es Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí, que enguany arriba a sa seva quarta edició. Amb un primer premi de 1.500€ i un segon premi de 750€, es concurs literari té com a principal objectiu fomentar es mallorquí i normalisar es seu ús a un àmbit formal i de prestigi com sa literatura.

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, ha manifestat que “un any més és sa societat civil sa que fa seu es manament de s’Estatut i treu de sa marginalitat sa creació literària en mallorquí. Perquè a Sa Fundació sí que creim en sa qualitat artística des nostros escriptors, en sa seva capacitat per crear històries que connecten amb sos lectors fent ús d’una llengo que vertaderament estimen”.

Ses bases des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí estan disponibles es pitjant assuquí mateix i a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms).

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació impulsa una edició d’Es Petit Príncep en mallorquí

Sandra Amoraga, jove filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i patrona de Sa Fundació, ha estat sencarregada de sa traducció en mallorquí — Es Petit Príncep ja se pot comprar a ses llibreries i a sa seu de Sa Fundació

Sa rondalla més popular i universal de s’història ja té edició en mallorquí. Es Petit Príncep ha estat una iniciativa de s’editor català, Jaume Arbonés, qui contactà amb sa Fundació Jaume III perquè dugués a terme sa traducció literària en bon mallorquí.

Sandra Amoraga Carrera, jove filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i patrona de Sa Fundació, ha estat s’encarregada de sa traducció de s’obra en mallorquí.

Es Petit Príncep ja se pot comprar a ses llibreries i a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o a través d’info@safundacio.es.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

PP, Cs i Vox se comprometen a defensar es menorquí si governen en es Consell insular de Menorca

Coia Sugrañes (PP) aposta per s’estudi i protecció des menorquí des de s’Institut Menorquí d’Estudis (IME) — José Negrete (Cs) se compromet a normalisar s’ús des menorquí en ets àmbits oficials — Antoni Camps (Vox) promet sa substitució des català pes menorquí com a llengua formal de s’Administració amb es castellà

Sa Fundació Jaume III ha elaborat un decàleg de propostes en defensa des menorquí i sa cultura menorquina, que han firmat es candidats de PP, Ciutadans i Vox an es Consell insular de Menorca.

Aquests són es punts an es que s’han compromès es candidats de ses tres formacions:

1. Protegir es ciutadans de ses Illes Balears perquè se puguin expressar en mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc (d’ara en endavant, balear) tant oralment com per escrit a s’Administració sense haver de patir cap tipo de discriminació.

2. Donar exemple assumint es compromís d’expressar-mos en balear en ets àmbits oficials i formals quan actuem com a càrrecs públics.

3. Assegurar s’ús natural i formal de ses modalitats insulars a sa programació d’IB3 Ràdio i Televisió, especialment en ets informatius, dignificant s’article baleàric o salat, es nostros pronoms i modismes propis.

4. Que sa comunicació formal com a ses xarxes socials de ses institucions públiques de Balears se farà en ses nostres modalitats.

5. Establir ajudes a sa publicació i edició en ses modalitats insulars tant en paper, com en es medis digitals o a sa retolació.

6. Vetlar perquè sa senyalisació urbana, es topònims, pàgines web i sa cartelleria oficial pública de ses Illes Balears estigui en ses modalitats insulars i dugui sa bandera balear per referir-se a sa nostra llengua.

7. Promoure sa nostra més que mil·lennària llengua i cultura balear com un patrimoni que constitueix s’ànima des nostro poble i mos distingeix dins Espanya, Europa i la resta del món.

8. Fer costat a sa creació de cultura a ses Balears i col·laborar  especialment amb altres institucions des territoris que formen part de sa nostra família lingüística occitanoromànica (Aragó, Catalunya, València, Occitània…) en peu d’igualtat.

9. Defensar s’autonomia política, lingüística i cultural de ses Illes Balears com a regió d’Espanya amb una llengua i cultura, sa balear, única en es Mediterrani davant ets intents d’annexió o usurpació de personatges històrics, festes o tradicions culturals per part d’altres comunitats.

10. Impulsar sa creació d’una Secció Filològica a s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) d’acord amb s’article 34 de s’Estatut d’Autonomia que emana “sa protecció i es foment de sa cultura autòctona i es llegat històric de ses Illes Balears” per elaborar un estàndar lingüístic balear perquè es ciutadans puguin emprar lliurement es mallorquí, menorquí o eivissenc a tots ets àmbits de sa societat.

11. Desplegar una Llei de Promoció de ses Modalitats Insulars (LPMI) per implementar s’ús correcte i formal de ses modalitats insulars a través d’un llibre d’estil (estàndar balear) a s’Administració, a s’ensenyança i en es medis de comunicació públics de ses Illes Balears.

* Es punts 3, 5, 6 i 7 no suposen s’ús exclusiu de sa llengua balear i, per tant, no atempten contra s’ús indistint de sa llengua castellana ni contra sa llibertat des ciutadans a triar s’idioma que vulguin.

Ademés, José Negrete (Ciutadans) i Toni Camps (Vox) s’han compromès a dos punts més que no ha firmat Coia Sugrañes:

12. Garantisar que ses modalitats lingüístiques insulars seran “objecte d’especial estudi i protecció” a s’educació i en es llibres de text de Menorca d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

13. Fer costat a sa modificació de s’Estatut d’Autonomia de sa denominació de “llengua catalana” per “llengua balear, amb ses modalitats insulars de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

Sa Fundació considera que després de quatre anys en es que s’ha retrocedit en sa normalisació i protecció des menorquí, es compromís d’aquests partits suposa una oportunitat pes menorquí i per recuperar es drets lingüístics perduts amb es govern de Maite Salord i Susana Mora en es Consell. El Pi, PSOE, Podem i Més per Menorca ni han respost a ses tretze propostes de Sa Fundació en defensa des menorquí

Coia Sugrañes se compromet a defensar es menorquí si el PP recupera es Consell insular de Menorca

Sa Fundació Jaume III ha elaborat un decàleg de compromisos en matèria de llengua i cultura, especialment per promoure es dialecte menorquí, que ha estat enviat a tots es partits polítics de Menorca

Sa candidata des Partit Popular a sa presidència des Consell insular de Menorca, Coia Sugrañes, ha estat sa primera en firmar es decàleg de Sa Fundació.

Aquests són es punts en es que s’ha compromès es Partit Popular de Menorca si torna a governar sa màxima institució insular:

1. Protegir es ciutadans de Menorca perquè se puguin expressar en menorquí tant oralment com per escrit a s’Administració sense haver de patir cap tipo de discriminació.

2. Donar exemple assumint es compromís d’expressar-mos en pla en ets àmbits oficials i formals quan actuem com a càrrecs públics.

3. Que s’Institut Menorquí d’Estudis estudiarà, protegirà i promourà sa riquesa lingüística des nostro dialecte menorquí, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut.

4. Que sa comunicació formal com a ses xarxes socials des Consell Insular de Menorca se farà en menorquí.

5. Establir ajudes a sa publicació i edició en menorquí tant en paper, com en es medis digitals o a sa retolació.

6. Vetlar perquè sa senyalisació urbana, es topònims, pàgines web i sa cartelleria oficial pública de Menorca estigui en menorquí i dugui sa bandera balear o menorquina per referir-se a sa nostra llengua.

7. Promoure sa nostra més que mil·lennària llengua i cultura menorquina com un patrimoni que constitueix s’ànima des nostro poble i mos distingeix dins Espanya, Europa i la resta del món.

8. Fer costat a sa creació de cultura a Menorca i col·laborar especialment amb altres institucions des territoris que formen part de sa nostra família lingüística occitanoromànica (Aragó, Balears, Catalunya, València, Occitània…) en peu d’igualtat.

9. Defensar s’autonomia política, lingüística i cultural de Menorca i Balears com a regió d’Espanya amb una llengua i cultura, sa balear, única en es Mediterrani davant ets intents d’annexió o usurpació de personatges històrics, festes o tradicions culturals per part d’altres comunitats.

10. Fer costat a sa creació d’una Secció Filològica a s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) d’acord amb s’article 34 de s’Estatut d’Autonomia que emana “sa protecció i es foment de sa cultura autòctona i es llegat històric de ses Illes Balears” per elaborar un estàndar lingüístic balear perquè es ciutadans puguin emprar lliurement es mallorquí, menorquí o eivissenc a tots ets àmbits de sa societat.

11. Donar suport a s’aprovació d’una Llei de Promoció de ses Modalitats Insulars (LPMI) per implementar s’ús correcte i formal de ses modalitats insulars a través d’un llibre d’estil (estàndar balear) a s’Administració, a s’ensenyança i en es medis de comunicació públics de ses Illes Balears.

Sa Fundació espera reunir-se amb tots es partits polítics. De moment, PP, Cs i Vox ja han confirmat que firmaran es decàleg de s’entitat menorquinista.

Ciutadella de Menorca, 20 de maig de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació consegueix que es Consell de Mallorca aprovi una declaració institucional en defensa de ses modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III va conseguir ahir que El Pi modificàs una moció en defensa de sa llengua catalana i afegís “sa protecció i promoció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”

Es Ple Ordinari d’ahir en es Consell de Mallorca va aprovar per majoria una declaració institucional “En defensa, protecció i promoció de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i de les modalitats insulars del català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera”.

Es vicepresident de Sa Fundació, Joan Pons Torres, intervengué en es Ple des Consell de Mallorca per demanar expressament a El Pi que modificàs sa seua moció i que inclogués “sespecial estudi i protecció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera” tal i com els emana s’article 35 de s’Estatut dAutonomia com a servidors públics daquesta terra”.

El Pi, que inicialment, a sa moció presentada pes seu portaveu, Toni Pastor, no incloïa cap referència a ses modalitats insulars, baratà de parer després de ses intervencions des representant de Sa Fundació, i també de Joan Rotger des Partit Popular, i de Catalina Serra de Ciutadans. Finalment decidí incloure s’article 34 per “defensar, protegir i promocionar sa cultura autòctona, es llegat històric de Mallorca” i s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que exigeix que “ses modalitats lingüístiques insulars des català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”, i ets articles 36 i 37.

Es mateix Toni Pastor se felicità “d’arribar avui a un acord lingüístic amb sa Fundació Jaume III” i reconegué que “si sa llengua encara és motiu de discussió és que qualque cosa hem fet malament aquests quaranta anys”.

Finalment, la resta de grups (Més per Mallorca, PSIB-PSOE i Podem) acceptaren sa modificació a petició de Sa Fundació, PP i Cs, i votaren a favor de sa moció d’El Pi, això sí, amb certes cares de confusió per part de s’equip de govern des Consell de Mallorca, que fins ara sempre havia votat en contra de fomentar ses modalitats insulars, per exemple, es setembre de 2016 en es Parlament de ses Illes Balears.

Sa Fundació Jaume III celebra que ahir es Consell de Mallorca aprovàs quasi per unanimitat una declaració institucional per sa defensa, protecció i promoció de ses modalitats insulars. Un pas més en es camí de sa dignificació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc i perquè sa llengua de ses Balears torni an ets àmbits més formals de sa societat.

 

Palma de Mallorca, 12 d’abril de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació dóna 1.000€ a TEA Menorca per teràpies d’ajuda a fillets amb autisme

S’associació de Familiars, amics i persones diagnosticades amb Trastorn de s’Espectre Autista a Menorca ha estat s’entitat triada per Sili Pons Sabater, guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí, i rebrà una donació de 1.000 € de Sa Fundació

Sa Fundació comunica que s’entitat benèfica triada per Sili Pons Sabater (Ciutadella, 1965), guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “S’amor no és açò”, ha estat s’associació de Familiars, amics i persones diagnosticades amb Trastorn de s’Espectre Autista a Menorca. Així, TEA Menorca rebrà un donatiu de 1.000 € de Sa Fundació, entitat que d’ençà de 2013 fa feina per sa preservació, foment i dignificació des menorquí i sa cultura menorquina.

Es jurat des V Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor d’obres en menorquí com “Vessut enderrossall” i en català “Orgullós titella”, guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltran, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Es donatiu de 1.000 € de Sa Fundació se va donar a conèixer dissabte passat dia 6 d’abril en es sopar amb motiu des X aniversari de TEA Menorca en es Restaurant La Minerva de Mahó davant un centenar d’assistents, entre es quals hi havia Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, Sili Pons, guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí, i autoritats com sa presidenta del Consell insular, Susana Mora, sa batlessa de Mahó, Conxa Juanola, sa batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, entre altres.

Joan Pons va fer un breu discurs en es que se va mostrar emocionat “per poder ajudar aquesta entitat i per sa labor incansable de TEA Menorca, que ja compta amb més de 35 famílies que lluiten perquè es seus fills tenguin un futur millor”. Pons va advertir que “segons TEA Menorca, només a sa nostra illa hi ha més de 200 fillets amb autisme. Mos sentim orgullosos que sa feina de Sa Fundació per sa llengua i cultura menorquina servesqui també per ajudar aquells menorquins que més ho necessiten, i especialment per ajudar amb sa noble causa de TEA Menorca, pares i mares que són un referent per sa nostra societat”.

Ciutadella de Menorca, 9 de abril de 2019

Sa Fundació