Sa Fundació convoca es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Es guanyador se’n durà un primer premi de 1.500€ — Se podrà participar fins dilluns 14 d’octubre de 2019 — S’entrega de premis i sopar de VI aniversari de Sa Fundació serà es dissabte 26 d’octubre en es Molí d’Events (Manacor)

Sa Fundació Jaume III convoca un any més es Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí, que enguany arriba a sa seva quarta edició. Amb un primer premi de 1.500€ i un segon premi de 750€, es concurs literari té com a principal objectiu fomentar es mallorquí i normalisar es seu ús a un àmbit formal i de prestigi com sa literatura.

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, ha manifestat que “un any més és sa societat civil sa que fa seu es manament de s’Estatut i treu de sa marginalitat sa creació literària en mallorquí. Perquè a Sa Fundació sí que creim en sa qualitat artística des nostros escriptors, en sa seva capacitat per crear històries que connecten amb sos lectors fent ús d’una llengo que vertaderament estimen”.

Ses bases des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí estan disponibles es pitjant assuquí mateix i a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms).

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Tutzó Consulting Services donarà es 10% des seus ingressos a Sa Fundació per promoure sa llengua i cultura balear

Sa Fundació Jaume III i Tutzó Consulting Services han firmat un conveni de col·laboració basat en es següents acords:

Tutzó Consulting Services ofereix un estudi energètic gratuït an es socis i empreses col·laboradores de Sa Fundació per assessorar-los i informar-los sobre si lo que estan pagant és just d’acord amb sa tarifa d’energia i potència, oferint una alternativa per conseguir un important estalvi econòmic amb sa factura energètica.

Així, mentres empresaris i col·laboradors de Sa Fundació se podran veure beneficiats per un important estalvi econòmic amb sa seva factura energètica, Tutzó Consulting Services donarà a Sa Fundació es 10% des seus ingressos generats per col·laboradors de sa Fundació Jaume III que se destinaran an es projectes de s’entitat per promoure sa llengua i cultura balear.

Tutzó Consulting Services, dirigida per s’emprenedor mahonès Francisco Tutzó Escudero, és una nova empresa col·laboradora de sa cultura balear, exemple de compromís amb sa nostra terra i amb sa nostra ancestral herència cultural.

Sa Fundació Jaume III denuncia que enguany no s’hagi celebrat sa Fira des Llibre Menorquí, però sí sa Fira des Llibre en català

Sa Fundació exigeix una explicació a s’Ajuntament de Ciutadella i an es Consell insular de Menorca que, en canvi, sí s’ha preocupat d’organisar sa Fira des Llibre en catalàS’entitat es lamenta de s’enèssima mostra d’animadversió de ses institucions públiques cap a sa promoció de sa menorquinitat

Sa Fundació Jaume III lamenta que enguany no s’hagi celebrat sa Fira des Llibre Menorquí, una cita que s’havia convertit en una referència per impulsar sa literatura menorquina, i que s’Ajuntament de Ciutadella encara a dia d’avui no hagi dat cap explicació.

No obstant, es Consell insular de Menorca sí que s’ha preocupat d’organisar sa Fira des Llibre en català. Segons Sa Fundació, es tracta de s’enèssima mostra d’animadversió de ses institucions públiques cap a sa promoció de sa menorquinitat.

Ademés, Sa Fundació lamenta que no ha rebut resposta per part des Consell insular an es seu oferiment per elaborar un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca. Sa mateixa entitat segueix esperant resposta per una audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora, des de fa prop de quatre mesos.

Sa Fundació Jaume III recorda an es Consell insular i an ets ajuntaments de Menorca que, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia, “ses modalitats insulars han de ser objecte d’especial estudi i protecció”. Fet que ses autoritats no compleixen com se demostra. Abandonen sa Fira des Llibre Menorquí, i impulsen sa Fira des Llibre en català sense cap referència ni una an es menorquí —que és com històricament li hem dit es menorquins a sa nostra llengua— o an es “català de Menorca” que tant apel·len des des Consell però mai promouen.

Ciutadella de Menorca, 9 de novembre de 2018

Sa Fundació Fundació Jaume III de ses Illes Balears

 

Sa Fundació Jaume III denuncia un atac catalanista a sa creu del Rei Jaume III a Llucmajor

Sa Fundació exigeix a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III que el PSM va suprimirS’entitat denuncia un atac catalanista a sa Creu des Camp de Sa Batalla, d’on han estat robades ses corones i es rams de flors i on han aparegut flocs grocs, símbol des separatisme català

Sa Fundació Jaume III ha celebrat un any més sa tradicional ofrena floral   an el Rei Jaume III de Mallorca a sa creu des Camp de Sa Batalla, Llucmajor, monument erigit l’any 1949 en homenatge an en Jaume III, rei llegítim des Regne de Mallorca, pes 600è aniversari des seu assassinat a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV.

No obstant, Sa Fundació denuncia un atac catalanista a sa creu del Rei Jaume III dies després de s’ofrena floral, on es rams de flors i ses corones han estat robades i, en es seu lloc, qualcú ha posat flocs grocs, símbol des separatisme català en una clara ofensa i falta de respecte an es darrer rei privatiu de ses Illes Balears.

Tal com va recordar fa dos anys Sebastià Urbina, professor emèrit de sa UIB, “s’efemèride des 25 d’octubre que honra a qui va esser un bon rei no sempre ha estat silenciada per ses nostres institucions. Aquesta commemoració se va fer oficial l’any 1974 participant tots ets ajuntaments de Mallorca, amb una missa a la Seu concelebrada pes bisbes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Montpeller, antics territoris de sa Corona de Mallorca. Lamentablement, després de sa Transició, pressions nacionalistes, pancatalanistes, varen forçar sa supressió d’aquesta commemoració. No els interessava, ni els interessa recordar s’existència d’unRegne de Mallorca independent, en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i, sobretot, contra ses ingerències des comtats catalans. Avui som aquí per commemorar un des fets històrics que han anat forjant s’identitat cultural de Balears. Igual que varen fer altres organisacions culturals en es passat, noltros agafam es testimoni com si s’estendard del rei Jaume III se tractàs, per salvaguardar sa vertadera història de Balears”.

Davant s’indiferència de s’equip de govern des consistori llucmajorer,  Sa Fundació s’ha assegurat de sa netetja i retirada des plàstics grocs de sa creu, i ha aprofitat per exigir a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III de Mallorca que el PSM va suprimir. Igual que han fet suprimint es Dia de Mallorca i s’ofrena des 12 de setembre a Jaume II. Ja que com va dir Sebastià Urbina, no els interessa recordar sa vertadera història des Regne de Mallorca independent, sempre en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i especialment des comtats catalans.

Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

 Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

 

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

Sa Fundació consigue reunir cerca de 700 personas en su V aniversario

 

Sa Fundació Jaume III movilisa es mallorquinisme: prop de 600 confirmats per demà an es seu sopar de V aniversari

Sa Fundació entrega demà divendres 26 d’octubre a Son Amar es III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí Coincidint amb so sopar de V aniversari de Sa Fundació on ja han confirmat s’assistència prop de 600 persones

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra demà divendres 26 d’octubre a les 21:00h a Son Amar sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 26 d’octubre, a les 21:00h, a Son Amar (Palmanyola).

Sa novetat d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura és s’augment de sa dotació econòmica, que repartirà 2.000 euros en un primer premi patrocinat per Finca Comassema (1.500€) i un segon premi (500€) patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des V aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

Ademés, demà divendres 26 d’octubre a les 14:00h en es Camp de Sa Batalla (Llucmajor), Sa Fundació farà sa tradicional i reivindicativa ofrena floral an el Rei Jaume III, mort a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de demà divendres.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

Què? Sopar de V aniversari de sa Fundació Jaume III i entrega des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí
On? Son Amar (Carretera de Palma – Sóller km 10, Palmanyola).
Quan? Divendres 26 d’octubre de 2018 a les 21:00h

 

Palma de Mallorca, 25 d’octubre de 2018

Sa Fundació

Defensem la Mare de Déu de Gràcia

En temps d’en primer, es poble de Mahó celebrava sa festa major per Sant Joan —sí, com a Ciutadella—. Almanco així ho tenim documentat, com a mínim, des des segle XVI, quan una colcada anava a s’ermita de Sant Joan des Vergers per fer-hi ets actes religiosos, mentres que a Mahó s’hi feien corregudes de cavalls i ballades as carrer. Es darrers anys, s’ermita ha estat restaurada des seu estat de degradació i actualment torna a disfrutar de certa popularitat a llevant.

 

Dit açò, es mahonesos van deixar de costat ses festes i aquestes es van deixar de celebrar. Però a mitat des segle XIX, concretament a partir de 1890, es començaran a celebrar ses festes de la Mare de Déu de Gràcia, en honor a n’aquesta mare de Déu per sa qui es poble de Mahó confessava una forta devoció des de feia quatre-cents anys. Com demostra s’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada entre 1436 i 1491 a un pujolet a dos quilòmetros de Mahó. Des de 1962, la Mare de Déu de Gràcia és oficialment sa patrona de Mahó.

 

A mitjans des mes d’agost, s’Ajuntament de Mahó presentava es cartell oficial de ses festes. Vagi per davant sa meua més sincera enhorabona a s’il·lustrador Dani Triay, s’autor. No hi entenc en dibuix, emperò a diferència d’altres anys, es seu me resulta simpàtic, alegre i fresc. Però ja la teníem armada. ¿Com pot esser que es cartell oficial de ses festes no dugui es nom sencer de la Mare de Déu de Gràcia?

 

Sa culpa no és de Dani Triay, que ha fet una obra magnífica, sinó d’un Ajuntament de Maó (Zedong) que des de fa anys —amb s’honrosa excepció de sa legislatura d’Águeda Reynés— promou sa denominació borda de “festes de Gràcia”. Açò de celebrar ses festes en honor a la Mare de Déu i tenir origen religiós deu esser molt fatxa, caspós, en blanc i negre. No mola. Deu esser un invent de s’heteropatriarcat allà cap es segle XVI, no? uau, a n’aquella època devien esser supermegafatxes. Vade retro!

Es poble pla mahonès, fart d’aguantar bestiesses i desplants a sa patrona, enguany ha decidit passar de sa queixa a s’acció. De remugar amb es cul encaixat a sa trona o en es bar fent un ginet o una pellofa, a alçar sa veu perquè s’Ajuntament els senti de dever. Un grupet de mahonesos s’ha organisat i ha fet circular amb molt de respecte i encert, no un cartell alternatiu com diuen qualcuns, sinó sa polida obra de Dani Triay però amb es vertader nom de ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. I ja que hi eren, han traduit es català de s’Ajuntament pes menorquí que ralla es poble.

 

A n’aquelles pobres ànimes que encara creuen que s’article salat és una falta d’ortografia o que la terra és plana i es barcos un dia sortiran volant, me sap greu però vos tenc que contar una cosa: “a n’es” no existeix. Açò sí que és una falta d’ortografia. En menorquí deim “as” i “an es” segons es context. Sa primera és sa forma acceptada per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans. Sa segona i més general, sa recomanda per Francesc de Borja Moll a sa seua ortografia de 1932. És ridícul que a Balears, comunitat on més i millor conservam sa nostra llengua, es polítics mos obliguin a escriure en una altra que no rallam. Perquè ¿quin menorquí diu “del 6 al 9 de setembre”? no ho diuen ni dalt la Sala. Feim empegueir. I ja que hi som, es dia que me vulguin convèncer que s’article salat és incorrecte, que me duguin un sard que defensi que sa limba sarda és una falta d’ortografia. Només un.

Ses festes de Gràcia són a Barcelona. A Mahó són ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. Que s’Ajuntament de Mahó mutili any rere any es nom de la Mare de Déu suposa una mostra de masclisme institucional. ¿On són FEM Menorca i ses feministes? llevat de Mahó, a tots es pobles de Menorca celebren sa festa per un sant. ¿Perquè volen esborrar es nom de s’única festa de sa nostra illa en honor a una Verge?

Popularment podem dir Festes de Gràcia o festes de Mahó, però ets escrits formals i protocolaris han de dur es nom sencer i original. Defensem la Mare de Déu de Gràcia, sa nostra patrona, des masclisme institucional que l’amenaça.

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.

SA LLENGUA PRÒPIA NO EXISTEIX

A principis de maig d’enguany, es Partit Popular de Mahó va formalisar davant es Defensor des Poble —Síndic de Greuges, que diuen es finolis— una queixa pes reglament lingüístic de s’Ajuntament que dóna preferència an es barceloní i margina es castellà. Fet que, en paraules de sa portaveu popular Águeda Reynés, “vulnera es drets fonamentals des ciutadans i sa doctrina des Tribunal Constitucional en aquesta matèria”. Ademés, el PP instava an es Defensor des Poble a requerir a s’Ajuntament que modificàs es reglament lingüístic i que, si s’equip de govern d’Ara Maó (zedong) i el PSOE no acataven aquestes indicacions s’interposàs un recurs davant es Tribunal Constitucional.

 

Té més raó que un sant Águeda Reynés quan argumenta que es reglament d’Ara Maó (zedong) i PSOE suposa una vulneració flagrant des drets fonamentals des ciutadans, donant una clara prevalença a una de ses dues llengües oficials de sa Comunitat Autònoma i discriminant s’altra. Existeix es precedent de dues sentències des Constitucional de 2010 i 2013 contràries a sa discriminació lingüística que practiquen es consistoris governats per nacionalistes, que perversament denominen “discriminació positiva”.

 

A finals de juriol, es Defensor des Poble encapçalat per Francisco Fernández Marugán, donava sa raó an es Partit Popular i acusava a s’Ajuntament de Mahó de marginar es castellanoparlants i vulnerar es seus drets lingüístics. És de caixó que un Ajuntament no pot violar es principi d’igualtat entre ciutadans en funció de sa llengua que rallin, igualtat recollida a sa Constitució Espanyola i inclús a sa Llei de Normalisació Lingüística (LNL) de Balears. Encerta de ple es Defensor des Poble quan exigeix a s’equip de govern d’Ara Maó (zedong) una revisió profunda des reglament per qüestió d’un dret bàsic: sa llibertat des mahonesos a triar sa llengua en què es volen comunicar amb s’Administració.

 

Sa resposta des consistori presidit per Conxa Juanola ha estat sa típica que escaïnen com a lloros es catalanistes des de 1983: que s’Estatut d’Autonomia i sa LNL reconeixen sa llengua catalana com a “pròpia” de ses Illes Balears. Però ara ve lo més fort de tot, que “des caràcter de llengua pròpia se’n deriva una conseqüència jurídica bàsica”. Com? Perdonin? S’única conseqüència jurídica establerta a sa Constitució Espanyola i a s’Estatut d’Autonomia és sa cooficialitat de ses dues llengües. És a dir, que no se’n pot perjudicar a una per beneficiar a s’altra. Res més.

 

Recordem a s’Ajuntament de Mahó ses paraules de fa poc més d’un any de Xisco Gilet, conseller de cultura des primer Govern de Gabriel Cañellas, quan s’aprovà sa Llei de Normalisació Lingüística (1896): “El arranque de aquel proyecto legal se sustentaba en unas premisas: la igualdad de tratamiento del castellano y el catalán, el reconocimiento, promoción y defensa de las modalidades insulares propias, la libertad de elección de lengua por parte del ciudadano y el intocable futuro diferenciado de nuestro “poble”. ¿On era el 1986 sa conseqüència jurídica de sa malnomenada “llengua pròpia”?

 

Anem a rallar clar. Es territoris no tenen llengua pròpia. Es territoris no xerren. Sa llengua pròpia no existeix més enllà de s’imaginari nacionalista. És un concepte inventat per justificar ses discriminacions i s’apartheid lingüístic. Sa jugada consisteix en què un dia mos creguem açò que es català és sa llengua pròpia. Automàticament, estarem acceptant que es castellà no és sa nostra llengua com espanyols. Que és una llengua “impròpia”.

 

Existeix sa llengua materna de cada persona i es dret fonamental —que s’està vulnerant a ses escoles de Balears— a rebre s’educació en aquesta, recollit per s’UNESCO i sa Declaració Universal des Drets Lingüístics. I en qualsevol cas, es català serà sa llengua de sa classe política, no sa nostra, imposada a un Estatut d’Autonomia que es ciutadans de ses Balears mai hem pogut votar. ¿No volíem votar? ¿On és aquí es nostro dret a decidir?

 

Si es Partit Popular està realment dispost a defensar es poble dets ayatolás de la ceba i des seus propis errors des passat, sa pròxima passa hauria de ser impulsar una reforma de s’Estatut d’Autonomia per baratar sa denominació imposada i impròpia —aquesta sí— de llengua catalana per sa de llengua baleàrica. D’acord amb s’enquesta de fa un any des propi Govern, es 70% des balears volem ses denominacions de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc per referir-mos a sa nostra llengua. I esborrar aquesta fal·làcia de sa llengua pròpia des territoris que, simplement, no existeix. Ars longa, vita brevis.

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.

SA TOLERÀNCIA TÉ UN LIMIT

Dijous de la setmana passada, s’Ateneu de Mahó va obrir ses portes per dur a terme una conferència per part d’Artur Mas, expresident de sa Generalitat de Catalunya. Imputat per un pressumpte delicte de malversació de fons públics per 5,27 millons d’euros fusos en es botifarrèndum des 9 de novembre de 2014, així com també per rebel·lió i sedició, entre d’altres casos de corrupció que investiga sa Justícia i que han acabat enfonsant es seu antic partit, CiU.

De dita conferència, lo més destacable són ses declaracions des “Molt Honorable”, qui reconeix sa divisió de sa societat catalana i diu que li preocuparia sa fractura. Com si ell no hagués remput un plat mai. Com si es ranxos d’amics, companys de feina o ses famílies no estiguin fracturades a Catalunya d’ençà que ell i es quatre insensats que l’acompanyaven a sa Generalitat van desobeir es Tribunal Constitucional i violar sa llei, s’Estatut d’Autonomia —pes que tant van gemegar— i sa Constitució Espanyola que, per cert, fa quaranta anys es catalans van votar a favor en massa.

Sa qüestió és que Artur Mas es va trobar amb una sorpresa inesperada. Defora s’Ateneu l’esperaven una trentena de menorquins amb banderes de Menorca i Espanya, i amb pancartes des 3% que an en Mas li devien fer tan poca gràcia com a noltros sa seua corrupció amb es doblers públics que surten des nostros imposts.

Ses reaccions a sa protesta contra en Mas no s’han fet esperar. Típics nirvis d’un catalanisme sucursalista insular poc acostumat a gestionar accions públiques en contra. Ni més ni manco que sa presidenta des Consell escolar de Menorca, Guida Allès, s’ha atrevit a definir com “Ultres de Mos Movem (Ursula Mascaró), boicotegen conferència d’Artur Mas mentre criden somos baleares, no catalanes” a ses xerxes socials.  Sa presidenta des Consell escolar de Menorca, repetesc. Així mos va s’educació. Altres han estat més respectuosos, però s’han passat de frenada comparant es manifestants menorquins amb es radicals d’extrema esquerra (Podemos) que el 2010 van impedir que Rosa Díez, llavonses presidenta d’UPyD, donàs una conferència a sa Facultat de Ciències Polítiques de sa Universidad Complutense de Madrid. O amb sa vintena d’il·luminats que el 2014 es van plantar davant ca’n Luis Alejandre per ses obres de sa carretera general. Senzillament, no té absolutament res que veure.

Per definició, un escrache és una manifestació contrària a una persona que es fa en es domicili particular, lloc de feina o espai públic on es pretén intimidar a n’aquesta davant s’opinió pública. Que és lo que injustament van patir Rosa Díez el 2010 a sa Complutense o Luis Alejandre el 2014 en es portal de ca seua. Tatxar d’escrache a sa protesta pacífica, llegítima i democràtica de s’altre dia davant s’Ateneu de Mahó (entitat privada), que en cap moment va impedir sa conferència d’Artur Mas, és voler donar a entendre figues per llanternes.

Baix es meu punt de vista —i fins que sa Justícia no digui lo contrari—, Artur Mas és lliure de venir a Menorca a donar ses conferències que vulgui. Però que no esperi que es menorquins el rebin amb s’estora vermella després d’haver malversat pressumptament cinc millons d’euros de fons públics, d’haver violentat sa llei, d’haver posat en qüestió ses regles des joc democràtic que mos han permès conviure en pau, llibertat i prosperitat durant quaranta anys. Uns fets que suposen una greu falta de respecte també contra es menorquins, com a espanyols que som.

Segons s’enquesta de Gadeso de 2015, es 49% des menorquins mos sentim tan balears com espanyols, es 31% més balears que espanyols, es 6% més espanyols que balears i només un 2% s’identifica amb ets hipotètics Pastissos Catalans.

Sr. Mas, lo que ha fet vostè a Menorca li deim “burlar-se des mort i des qui el vetla”. És trist que a un el rebin amb protestes, però més trist és encara com ha tractat vostè a sa nació de sa que en forma part Menorca, s’illa que l’ha rebut amb es braços oberts durant quaranta estius. Sa tolerància té un límit, i es menorquins som bons, però no beneits.

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació