Sa presentació de “Sa llengua de Menorca” connecta a prop de 4.000 persones

Quasi 4.000 persones han visualitzat ja sa presentació online de “Sa llengua de Menorca” en 18 hores — Sa Llengua de Menorca se pot comprar ja a ses llibreries de Menorca, a Sa Fundació i pròximament a Amazon.

Sa Fundació va presentar ahir Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció de Joan Pons Torres. S’acte va ser presentat pes periodista Miquel Tutzó Sans i va intervenir també de manera virtual es Catedràtic d’Història des Dret a sa Universitat de ses Illes Balears, D. Román Piña Homs, que va destacar “sa memòria, es coratge i es seny des jove historiador Joan Pons amb sa publicació d’aquesta obra tan valenta”.

Quasi 4.000 persones han visualitzat ja sa presentació online de Sa llengua de Menorca en es Facebook de Sa Fundació en 18 hores, on se van generar fins a 264 comentaris en directe.

En paraules de s’autor: “Sa llengua de Menorca és un llibre argumentari per defensar es menorquí sense mitges tintes i sense complexos davant ses fal·làcies que, en nom de sa ciència, s’han dit per desprestigiar es dialecte de Menorca”.

Joan Pons Torres (Ciutadella de Menorca, 1993) és professor de Geografia i Història a s’IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació i col·laborador del MENORCA • Es Diari amb sa secció “Rallant en pla”, on ha publicat prop de dos-cents articles periodístics en menorquí.

Sa Llengua de Menorca se pot comprar ja a ses llibreries de Menorca, a Sa Fundació i pròximament a Amazon.

Ciutadella de Menorca,  20 de desembre de 2020

COMPRA SA LLENGUA DE MENORCA AQUÍ:

CIUTADELLA
– Llibreria des Racó
– Supermercat Diskont
– Tabacs Ciutadella
– Tabacs Adrián
– Llibreria Menorca
– Juguettos

FERRERIES
– Pròximament

ES MERCADAL
– Llibreria Montetoro

ES MIGJORN GRAN
– Pròximament

ALAIOR
– Llibreria Can Sales
– Llibreria Illa

MAHÓ
– Llibreria Sa Catòlica
– Papereria Tramontana
– Llibreria Ronda
– Llibreria Ca na Nicoletta
– El desván de Emma
– Binipreu
– Didasko
– Espai 14

ES CASTELL
– Llibres Serra
– Es Punt

SANT LLUÍS
– Llibreria Sant Lluís
– Poussinet Llibreria

AMAZON, CORREOS MARKET…
– Pròximament

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació presenta es llibre “Sa llengua de Menorca” de Joan Pons Torres

Sa Llengua de Menorca és un llibre argumentari per defensar es menorquí sense complexos — Sa presentació online des llibre serà dissabte 19 de desembre a les 19:00h en directe a través des Facebook de Sa Fundació

Sa Fundació presenta “Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció” de Joan Pons Torres. Un llibre argumentari per defensar es menorquí sense mitges tintes i sense complexos davant ses fal·làcies catalanistes que, en nom de sa ciència, s’han dit per desprestigiar es dialecte de Menorca.

Joan Pons Torres (Ciutadella de Menorca, 1993) és professor de Geografia i Història a s’IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació i col·laborador del MENORCA • Es Diari amb sa secció “Rallant en pla”, on ha publicat prop de dos-cents articles periodístics en menorquí.

Sa presentació des llibre se farà de forma virtual aquest dissabte 19 de desembre a les 19:00h en directe a través des Facebook de Sa Fundació (www.facebook.com/SaFundacio). S’acte serà presentat pes periodista Miquel Tutzó Sans, i intervendrà es Catedràtic d’Història de sa Universitat de ses Illes Balears i autor des pròleg, Román Piña Homs.

Sa Llengua de Menorca se podrà comprar a partir des pròxim dilluns 21 de desembre a través de Sa Fundació, internet i a ses llibreries de Menorca.

Ciutadella de Menorca, 17 de desembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Maria Cifre Alzina guanya es V Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí

S’obra guanyadora des V Premi Gabriel Maura en mallorquí ha estat “Es mirall. Tot una aventura” de s’escriptora pollencina Maria Cifre Alzina — Sa Fundació ha entregat es premi literari amb un acte senzill i amb fortes mesures d’higiene i seguretat

Maria Cifre Alzina (Pollença, 1970) ha estat sa guanyadora des V Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí convocat per Sa Fundació. S’escriptora pollencina s’ha enduit es primer premi valorat en 1.500 € patrocinat per Finca Tagamanent amb s’obra “Es Mirall. Tot una aventura”.

Sa presidenta des Jurat, Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació i doctora en Història antiga, explica que “se tracta d’una reflexió damunt ses segones oportunitats i ses ocasions perdudes. A través d’una història amb tocs fantàstics i amb un mirall com a fil conductor, s’autora mos plantetja un involuntari viatge de superació que canvia un destí que pareixia haver quedat escrit per sempre”.

Maria Cifre, sa guanyadora d’aquesta quinta edició des Gabriel Maura, és autora d’obres de literatura eròtica en castellà i en anglès com VirginiaRetomando el juego y a por más o Contigo, Conmigo. Actualment, fa feina en sa seva segona novel·la Emociones y clímax en el desierto.

Cifre Reconeix que va començar a escriure en mallorquí fa tan just mig any, durant es confinament per sa COVID-19. Se va plantetjar com un repte escriure rondalles i comptes en mallorquí, sobretot pes públic infantil. Gràcies a ses xarxes socials va descobrir Sa Fundació i es seu Premi Gabriel Maura, i se va animar a participar. Avui és sa guanyadora de sa quinta edició des premi per excel·lència de literatura en llengua mallorquina.

S’entrega des V Premi Gabriel Maura en mallorquí va tenir lloc ahir horabaixa a sa nova seu de Sa Fundació (C/ Jeroni Antich 5 A baixos) a Ciutat, amb un acte senzill i amb fortes mesures d’higiene i seguretat.

Palma, 15 de desembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació censura s’imperialisme català de Quim Torra

Sa Fundació considera lamentable es silenci de Francina Armengol i de la resta d’autoritats des Govern balear davant s’enèssima apropiació il·legítima de València i Balears per part des pancatalanistes de sa Generalitat de Catalunya

Aquest dilluns, s’expresident de sa Generalitat de Catalunya Quim Torra —inhabilitat pes Tribunal Suprem per desobeir sa llei—, va publicar en es seu compte de Twitter una fotografia amb un mapa dets imaginaris “països catalans”. En es text, Torra assegurava que sa presència a tot arreu de “la reedició del Mapa Ballester dels Països Catalans” farà que “molta gent pugui assabentar-se de quin és l’àmbit de la Nació Catalana”.

Sa Fundació considera lamentable es silenci de Francina Armengol i de la resta d’autoritats des Govern balear davant s’enèssima apropiació il·legítima de València i Balears per part des pancatalanistes de sa Generalitat de Catalunya. És vergonyós que un expresident d’una altra Comunitat Autònoma digui que Balears pertany a sa seva “nació catalana” i sa presidenta de ses nostres illes quedi de braços creuats com si no passàs res.

Com diu es Catedràtic d’Història per sa UIB, Román Piña Homs, es balears som fills de 5.000 anys d’Història, i ses Balears existeixen des de molts de segles abans que existís Catalunya. Tenim identitat pròpia i no estam disposts a renunciar a ella. Ho recordarem sempre que faci falta i a qui faci falta, sobretot quan es nostros polítics no són capaços de defensar lo nostro davant ses ànsies annexionistes de s’expresident de sa Comunitat Autònoma de Catalunya.

Palma de Mallorca
4 de novembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació Jaume III celebra que TV3 reconegui que es català de Barcelona està substituïnt es menorquí

Sa Fundació considera que sa sinceritat de TV3 reconeguent que es català estàndard està laminant es menorquí suposa una bofetada de realitat per aquells filòlegs i polítics que pretenen negar sa realitat, que volen ser més papistes que el Papa, o en aquest cas, més catalanistes que es catalans

Ciutadella de Menorca, 2 de maig de 2020

A finals de març, sa televisió autonòmica catalana (TV3) emetia en es programa El Llenguado un especial sobre “El català de Menorca i els glosadors”. Concretament, en es 00:38 segons de programa, es locutor de TV3 diu “el menorquí rep influències angleses i franceses, però qui n’amenaça la seva autenticitat és el català de Barcelona”. Llavores, en es minut 30:55, torna a afirmar: “Avui dia, el català de Barcelona continua influïnt en la parla d’aquesta illa”.

Es presentador de TV3 entrevista a Patrícia Romero, una jove des Migjorn Gran, qui recopila paraules menorquines amb sa intenció que no se perdin. Romero explica com sa majoria de joves menorquins ja no diuen “jo som”, sinó “jo sóc”, un catalanisme que a Balears no s’havia dit mai.

Patrícia Romero té més raó que un sant. Si ses noves generacions perden es menorquí, serà com perdre sa nostra identitat. Si es menorquí segueix arraconat en ets àmbits cults i formals, si ses formes menorquines segueixen sent suplantades sistemàticament per ses formes barcelonines, sa identitat des poble de Menorca córre greu perill de desaparèixer.

Sa Fundació felicita sa iniciativa d’aquesta al·lota des Migjorn Gran, Patrícia Romero, i anima an es joves menorquins a seguir es seu exemple recopilant més paraules menorquines perquè no caiguin en desús o siguin substituïdes per catalanismes o castellanismes.

Es director de s’entitat, es menorquí Joan Pons, considera que “sa sinceritat de TV3 reconeguent que es català estàndard està laminant es menorquí suposa una bofetada de realitat per aquells filòlegs i polítics que pretenen negar sa realitat, que volen ser més papistes que el Papa, o en aquest cas, més catalanistes que es catalans”.

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

 

Sa Fundació convoca es VI Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 2.000€

Se pot participar fins dia 13 de març de 2020 — s’entrega de premis i sopar de VI aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 28 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

 

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des VI Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalització de sa literatura menorquina”, tal com figura a sa introducció de ses bases des concurs que se poden llegir clicant aquí. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalitzar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 2.000 €, es segon classificat un premi de 250€, i es tercer un accèssit honorífic. Es tres primers classificats s’enduran una carota de Joan Benejam pintada per s’artista José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent, valorades en 500€ cada una. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 600 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està mobilitzant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina”.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativització fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organització des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalització lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalització Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndard, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a sa imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalitzat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i aconseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases es poden consultar aquí mateix d’ençà de dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Ciutadella de Menorca, 15 de gener de 2020

Sa Fundació denuncia ses amenaces i ets atacs a sa seva seu durant sa manifestació pancatalanista des 30 de desembre

Palma, 13 de gener de 2019

Es passat 30 de desembre va tenir lloc sa manifestació anual des pancatalanisme balear. Quan aquesta va passar per sa seu de sa Fundació Jaume III en es carrer dets Oms, nombrosos manifestants varen dirigir insults i amenaces an es membres i treballadors de Sa Fundació, amb crits de “Mallorca neta, gonella guinaveta!”, i altres desqualificacions que varen afegir an es seu repertori habitual contra sa Monarquia, contra es membres de ses forces i cossos de seguretat de s’Estat, i contra altres formacions polítiques que no són des seu grat.

Ademés, el sendemà de sa manifestació catalanista, es frontis de sa seu de Sa Fundació va aparèixer amb grans taques de pintura fosca i restes des globus amb pintura que se varen llançar contra es vidres des local de s’entitat mallorquinista.

Recordem que aquesta manifestació va esser convocada per sa Plataforma 31-D, s’Assemblea Sobiranista de Mallorca i es Bloc d’Unitat Popular (BUP), i que va comptar amb sa presència de sa plana major de MÉS, des que fos expresident del Parlament Baltasar Picornell i de s’expresident des Govern amb so PP i ara cappare independentista, Cristòfol Soler. També se varen deixar veure son pare d’Oriol Junqueras i es dirigent d’ERC Joan Tardà.

Mos agradaria recordar que aquestes actituds podrien esser constitutives d’un delicte d’odi, tal com recull s’article 510 des Codi Penal espanyol vigent, segons es qual “1. Seran castigats amb una pena de presó d’un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos: a) Es qui públicament fomentin, promoguin o incitin directa o indirectament a s’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part des mateix o contra una persona determinada per raó de sa seva pertinença en aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a s’ideologia, religió o creences, situació familiar, sa pertinença des seus membres en una ètnia, raça o nació, es seu origen nacional, es seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat […]”, i “2. Seran castigats amb sa pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a dotze mesos: a) Es qui lesionin sa dignitat de ses persones a través d’accions que comportin humiliació, despreci o descrèdit de qualcun des grups an es fet que se refereix s’apartat anterior, o d’una part des mateixos, o de qualsevol persona determinada per raó de sa seva pertinença a ells per motius racistes, antisemites o altres referents a s’ideologia, religió o creences, situació familiar, sa pertinença des seus membres en una ètnia, raça o nació, es seu origen nacional, es seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat […]”.

Per tot això, comminam an es convocants d’aquesta manifestació a que facin públicament una disculpa, i que se comprometin a posar un especial zel en què tals actituds i actes vandàlics contra Sa Fundació i contra sa majoria de mallorquins que defensam es mallorquí no tornin a produir-se. Garantir sa convivència i respectar es que no pensa com tu hauria d’esser una prioritat per tots es ciutadans, i no diguem per aquells que tant bravetgen en autoproclamarse com a “progressistes”.

Adjuntam enllaç des vídeo amb ses amenaces a Facebookhttps://www.facebook.com/414157142040293/posts/2531711503618169/?vh=e&d=n

Sa Fundació reuneix a 500 persones a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Juan Antonio Fuster ha estat es guanyador des certamen literari amb s’obra “Es diumenges, arròs sec” Sa Fundació reuneix a 500 persones a una gala reivindicativa a favor de sa dignificació mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebrà ahir sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de VI aniversari de s’entitat. En una demostració de força de Sa Fundació, més de 500 persones umpliren es Molí d’Events de Manacor per fer costat a s’entitat en defensa de ses modalitats insulars.

Es guanyador d’aquesta quarta edició des Premi Gabriel Maura ha estat Juan Antonio Fuster, mallorquí resident a Sevilla, amb s’obra “Es diumenges, arròs sec”, dotat amb 1.500€ i patrocinat Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 750€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per sa jove escriptora Catalina Carrió Dalmau, amb s’obra “Na Blanqueta”, i s’accèssit honorífic ha estat per Pep Lluís Sanmartín Prohens amb “Una història des de sa meva finestra”.

Sa Fundació ha distingit enguany a Vibrats Mora Rosselló de Porreres i a Gelats Iceberg com a empreses que promouen es mallorquí a sa seva cartelleria i campanyes comercials.

Es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora per Mallorca, va ser sa presidenta des Jurat des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí. També en van formar part ses filòlogues Sandra Amoraga i Mariantònia Lladó, amb s’escriptor Toni Cantarellas. Durán va sentenciar que “es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència”.

Si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occita, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, va fer un discurs reivindicant un estàndar lingüístic per ses Illes Balears com tenen catalans i valencians. Pons va clamar que “es balears no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”. Pons va tancar es seu discurs: “Si es valencians li poden dir valencià, si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occità, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?”.

Es mallorquins no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, va ser s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per dignificar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

LLISTA DE PERSONALITATS CONFIRMADES

Des món polític han assistit per part des Partit Popular: Toni Fuster, diputat autonòmic i secretari PP Balear; Marga Durán, diputada autonòmica i presidenta PP Palma; Mercedes Celeste, portaveu de PP a Cort; Javier Bonet, exregidor a Cort; Xisca Lascolas, regidora de cultura de s’Ajuntament de Llucmajor. De Ciutadans: Marc Pérez-Ribas, diputat autonòmic; Patrícia Guasp, diputada autonòmica i portaveu de Cs en es Parlament; Noemí Getino, primera tinent de batlessa de s’Ajuntament de Llucmajor. De Vox: Pedro Bestard, conseller; Agustí Buades, expresident de s’Institut de Política Familiar de Balears i assessor de Vox en es Parlament; Antonio Salvá, candidat de Vox as Congrés des Diputats i pare des Guàrdia Civil assassinat per ETA a Palmanova, Diego Salvá. De PLIE, es seu president, Francisco Fernández Ochoa.

Des món cultural: es catedràtic emèrit d’Història des Dret a sa UIB, D. Román Piña Homs; es professor emèrit de Filosofia a sa UIB, D. Sebastiá Urbina Tortella, es filòleg i exdiputat autonòmic, Xavier Pericay; sa filòloga i excoordinadora lingüística d’IB3, Mariantònia Lladó; s’exdiputada autonòmica Olga Ballester; s’escriptor Tito Clar; s’escriptor i guanyador des II Premi Gabriel Maura, Gabriel Buades Fuster; es president de Societat Civil Balear (SCB), Tomeu Berga; i es president de sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma, Miquel Obrador.

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2019

Sa Fundació

 

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Es guanyador se’n durà un primer premi de 1.500€ — Se podrà participar fins dilluns 14 d’octubre de 2019 — S’entrega de premis i sopar de VI aniversari de Sa Fundació serà es dissabte 26 d’octubre en es Molí d’Events (Manacor)

Sa Fundació Jaume III convoca un any més es Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí, que enguany arriba a sa seva quarta edició. Amb un primer premi de 1.500€ i un segon premi de 750€, es concurs literari té com a principal objectiu fomentar es mallorquí i normalisar es seu ús a un àmbit formal i de prestigi com sa literatura.

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, ha manifestat que “un any més és sa societat civil sa que fa seu es manament de s’Estatut i treu de sa marginalitat sa creació literària en mallorquí. Perquè a Sa Fundació sí que creim en sa qualitat artística des nostros escriptors, en sa seva capacitat per crear històries que connecten amb sos lectors fent ús d’una llengo que vertaderament estimen”.

Ses bases des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí estan disponibles es pitjant assuquí mateix i a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms).

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/