Category: Comunicació

Sa Fundació Jaume III felicita a Compromís per defensar sa categoria d’idioma per s’extremeny i exigeix que defensi lo mateix pes balear — Sorprèn veure com es partits polítics pancatalanistes com Compromís defensen sense reserves es reconeixement oficial com a llengo de varietats lingüístiques que sempre s’havien considerat modalitats des castellà, però en canvi no volen sentir-ne parlar si se tracta des balear o des valencià

Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s’Estat per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s’extremeny com a llengo. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s’inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de “s’Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengos cooficials o reconegudes oficialment». Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d’altres a s’Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per OSCEC, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s’extremeny i sa seva cultura.

Es senador de Compromís Carles Mulet, ha reconegut que “el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el extremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias” però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».

En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengos minoritàries, com s’asturià, es lleonès, s’extremeny i s’aragonès, sense descuidar aquelles llengos cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec».

Des de Sa Fundació felicitam a Compromís per defensar que s’elevi s’extremeny a sa categoria d’idioma i li exigim que defensi lo mateix pes balear. Segurament aquest senador de Compromís creu que ses Illes Balears són part de s’entelèquia des “Països Catalans” i per tant dóna per fet que sa nostra llengo és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s’extremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro balear, ja que s’article 35 des s’Estatut d’Autonomia de ses Balears també exigeix s’especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterenc.

Però és que per més inri, a diferència de s’extremeny, sa nostra llengo baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s’idioma de s’antic Regne de Mallorca, amb so que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull o Mossèn Alcover, en es que s’han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, curiosament, anteriors a sa primera gramàtica catalana.

Per tant, des de Sa Fundació exigim que s’inclogui una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengo molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que Compromís ha clavat es bram en el cel com s’extremeny, s’asturià o es lleonès.

Es passat fi de setmana, es director de Sa Fundació, Joan Pons, se va reunir a Madrid amb sos representants i presidents de Societat Civil Navarra (Fernando Villanueva), Valenciana (Fernando Mut), Catalana (Josep Rosiñol) i Balear (Bartomeu Berga).

Acompanyat per Tomeu Berga, president de Societat Civil Balear, ses societats civils varen coincidir amb manifestar es seu suport públic a sa labor que Sa Fundació du fent des de fa cinc anys per salvaguardar ses particularitats lingüístiques de ses Balears davant ses polítiques pancatalanistes des Govern balear.

Pons ha afirmat que “Es Govern de Francina Armengol ha demostrat durant tota sa legislatura una total animadversió cap a ses modalitats insulars que s’Estatut d’Autonomia i sa Constitució Espanyola els obliga a promocionar i protegir. I una obsessió per catalanisar i homogenisar tot lo balear”.

Sa Fundació se posarà en contacte amb altres entitats culturals d’Espanya que tenen per objecte sa defensa de ses llengos i cultures regionals en perill d’assimilació per mor des nacionalismes que les amenacen amb es mateix objectiu: sa destrucció de s’Espanya plural, moderna i democràtica des segle XXI.

Anit una delegació de Sa Fundació va assistir a sa Festa des 75 anys des ja mític restaurant Ca n’Eduardo a sa Llotja des Peix de Palma.

Sa Fundació an es costat dets empresaris mallorquins que aposten per sa nostra cultura.

¡Molts d’anys Ca n’Eduardo!

• Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià — Voro López defensa que balear i valencià formen part de sa mateixa família lingüística que es català, però critica que a Balears no se protegesquin ses modalitats lingüístiques insulars

 Aquest passat fi de setmana en es pati senyorial de Can Saura (Ciutadella), sa Fundació Jaume III va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Jaume Anglada Bagur, escritor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.

Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des nostro menorquí i es valencià davant s’hegemonia des català estàndar”.

Jaume Anglada per sa seva part, va destacar que “Sense pèls en la llengua es situa en ple procés de substitució lingüística des menorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears. I per defensar lo nostro, no és necessari atacar ets altres”.

Voro López, per sa seva part, va defensar que “menorquí i valencià no són dialectes ni una degradació des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant açò, va resoldre que “es menorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.

Com a mostra d’agraïment, Voro López va regalar a Sa Fundació un exemplar des Diccionari General de la Llengua Valenciana. Una obra a sa que López ha invertit quasi onze anys de feina juntament amb un equip de vint col·laboradors per replegar en dos volums que sumen més de 2.600 pàgines unes 77.000 paraules valencianes, definides en valencià i amb es seu origen etimològic i es seu ús normatiu.

Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre Sa Fundació i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

• Es llibre “Sense pèls en la llengua” se presenta demà divendres a les 19:30h a Can Saura

Demà divendres a les 19:30h en es pati de Can Saura es presenta Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana, un llibre que desmonta es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es menorquí i es valencià. S’obra serà presentada per Jaume Anglada Bagur, escriptor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.

Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de València 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa “unitat de la llengua”, s’espoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

Amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat contra s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des menorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar.

Es tracta d’un acte fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada pes juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià a pesar de ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

• S’entitat cultural treu pit de complir amb un des seus objectius fundacionals: promoure i fomentar sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars davant s’incompliment sistemàtic de s’Estatut d’Autonomia per part des poders públics

 Sa Fundació Jaume III ha celebrat es sopar de final des II curs de mallorquí i menorquí en es cèntric Celler Sa Premsa, an es qual s’han matriculat un total de 105 alumnes a ses classes de s’any acadèmic 2017-2018.

Uns cursos que en aquest segon any han vist augmentar sa seva matriculació pràcticament en un 50% més que l’any passat. Assegura es director de Sa Fundació, Joan Pons, que “un des motius de s’èxit de matriculació en es cursos de mallorquí i menorquí ha estat sa possibilitat d’estudiar online i no només de forma presencial. Es cursos online mos han permès arribar a tenir alumnes, sa majoria d’ells balears a l’estranger, estudiant inclús des d’altres països d’Europa”.

S’acte ha estat presidit per sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora i doctora en Història Antiga, acompanyada per Maties Rebassa, secretari d’organisació de s’entitat.

Actualment, Sa Fundació ofereix tres nivells per aprendre mallorquí i altres tres per aprendre menorquí, de forma presencial i també a distància: iniciació a s’escriptura, bàsic per castellanoparlants i avançat. Es cursos, que segueixen es llibre d’estil de Sa Fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears) —un model 99% normatiu però que pren com a principal referencia ses varietats balears— són a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí, menorquí i eivissenc.

S’entitat cultural treu pit de complir així amb un des seus objectius fundacionals: promoure i fomentar sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars davant s’incompliment sistemàtic de s’Estatut d’Autonomia per part des poders públics de ses illes.

Sa Fundació pretén ampliar es número d’alumnes i de cursos de mallorquí i menorquí a ses illes, oferint aquest servici a empreses i associacions amb sa finalitat que tots aquells balears que no varen tenir s’oportunitat d’aprendre a escriure sa seva llengua materna a s’escola puguin aprendre ara.

•  Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es mallorquí i es valencià — Voro López defensa que balear i valencià formen part de sa mateixa família lingüística que es català, però critica que a Balears no se protegesquin ses modalitats lingüístiques insulars

Divendres passat en es Círculo Mallorquín, a un acte organisat per sa Fundació Jaume III, se va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es mallorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.

Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar”.

Sebastián Urbina per sa seva part, va destacar que “es llibres s’entenen millor si se situen en un context determinat de lloc i de temps, i Sense pèls a la llengua se situa en ple procés de substitució lingüística des nostro mallorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears”.

Voro López, per sa seva part, va defensar que “mallorquí i valencià no són dialectes des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant això, va resoldre que “es mallorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.

Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

Demà divendres a les 19:30h en es Círculo Mallorquín se presenta Sense pèls a la llengua. Es llibre roig de sa llengua valenciana, un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es mallorquí i es valencià. S’obra serà presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo. Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de València 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de la llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

Amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat contra s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar.

Se tracta d’un acte fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada pes juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

Sa Fundació Jaume III aplaudeix que es Consell de Formentera hagi decidit, una vegada més, sortir en defensa des lèxic genuí de ses Pitiüses i no només des de Mallorca i Menorca en es texts normatius de sa Comunitat Autònoma. En aquest cas, s’institució insular ha presentat al·legacions a s’esborrany de decret que regula s’identificació d’animals que viuen a s’entorn humà de Balears per s’ús exclusiu de sa paraula ‘moix’ quan eivissencs i formenterencs identifiquen a ses mascotes felines amb sa paraula ‘gat’.

Es Consell de Formentera ha al·legat, amb bon criteri, que tant sa Constitució (art. 3.3) com s’Estatut d’Autonomia (4, 12.4, 18.3, 24.2, 34 i 35) “exigeixen un respecte absolut pes català de ses Pitiüses de sa mateixa manera que an es de Mallorca i Menorca”. Ademés, sa llei de normalisació lingüística de 1986 (art. 2.5) se refereix an es “respecte i protecció explícita de sa tradició literària autòctona en s’ús des català en totes i de totes ses illes”, així com sa llei de publicitat institucional de 2010 també promou sa divulgació de sa tradició lingüística de ses illes.

Dit això, Sa Fundació demana coherència i que sa defensa de ses varietats lingüístiques balears no sigui una simple qüestió anecdòtica de lèxic. Si volem es “respecte absolut pes català de ses Pitiüses”, ses institucions públiques, totes, haurien d’esser ses primeres a donar exemple. No basta amb defensar, per exemple, que a Balears s’empri es terme ‘ca’ en lloc de ‘gos’. Exemple que, per cert, no se compleix a sa majoria de comunicacions i senyalisacions per part de ses institucions balears que se declinen per sa paraula catalana gos en lloc des balear ca. Hauria de defensar-se també sa morfologia verbal balear, que com pot comprovar-se a ses resolucions des BOIB, és substituïda sistemàticament per morfologia verbal de Catalunya: “tinc” en lloc des balear “tenc”, “ordre” en lloc des balear “orde” o “dict” en lloc des balear “dict” són tres simples exemples de molts.

Sa Fundació entén que aquest cas posa de manifest una vegada més que Balears necessita una institució encarregada de vetlar per sa protecció des patrimoni lingüístic de ses nostres illes. Que doni prioritat a ses formes insulars enfront de ses peninsulars i elabori es corpus lingüístic necessari perquè mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs puguin expressar-se per escrit en sa seva llengua autòctona amb total seguretat i sense haver de renunciar a ses seves singularitats.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha decidit recolzar públicament s’iniciativa de s’historiador Mateu Cañellas a change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut d’Autonomia.

Sa Fundació se va constituir a finals de 2013 per dignificar es mallorquí, menorquí i eivissenc enfront de sa situació de marginació i animadversió que sofreixen ses modalitats insulars per part de ses institucions públiques de ses illes. Un des seus objectius estatutaris és “fer feina perquè s’Estatut d’Autonomia reconegui i prestigi sa llengua de Balears en qualsevol de ses seves modalitats, tant oralment com per escrit, i de forma efectiva —no retòrica, com ha passat fins ara—. De fet, s’entitat va néixer després que pes març de 2013, D. Pep Zaforteza Calvet, ara president d’honor de Sa Fundació, reclamàs públicament una reforma urgent de s’Estatut d’Autonomia per protegir es dialectes insulars enfront de s’hegemonia des ‘barceloní’. Exclamava Zaforteza que “se fa urgent modificar aquells preceptes de s’Estatut i de sa Llei de Normalisació que anteposen es català modern an es nostros dialectes”.

Com a hereus de ses tesis d’en Pep Gonella, des des seu naixement Sa Fundació ha defensat que balear, valencià i català formen part des mateix tronc lingüístic. Però per sa seva part, que sa relació entre aquestes varietats ha d’esser d’igualtat, no d’inferioritat des balear enfront des català com si es balears fóssim es germans petits. Per tant, Sa Fundació advoca per s’anomenada “solució valenciana” com a única alternativa possible per salvaguardar es nostro patrimoni lingüístic, ara en joc per una suposada “unitat de sa llengua” que s’ha convertit en una uniformitat que, per sa seva part, amaga es projecte polític dets hipotètics “Països Catalans”.

S’entitat anuncia que durà a terme una campanya de recollida de firmes a ses xarxes socials així com en es carrers de Mallorca, Menorca i Eivissa, ja que de sa ciutadania depèn rectificar ets errors de sa classe política abans que sigui massa tard per sa nostra vertadera llengua, sa que hem heretat des nostros pares i padrins.