Categoria: Comunicació

• S’entitat cultural treu pit de complir amb un des seus objectius fundacionals: promoure i fomentar sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars davant s’incompliment sistemàtic de s’Estatut d’Autonomia per part des poders públics

 Sa Fundació Jaume III ha celebrat es sopar de final des II curs de mallorquí i menorquí en es cèntric Celler Sa Premsa, an es qual s’han matriculat un total de 105 alumnes a ses classes de s’any acadèmic 2017-2018.

Uns cursos que en aquest segon any han vist augmentar sa seva matriculació pràcticament en un 50% més que l’any passat. Assegura es director de Sa Fundació, Joan Pons, que “un des motius de s’èxit de matriculació en es cursos de mallorquí i menorquí ha estat sa possibilitat d’estudiar online i no només de forma presencial. Es cursos online mos han permès arribar a tenir alumnes, sa majoria d’ells balears a l’estranger, estudiant inclús des d’altres països d’Europa”.

S’acte ha estat presidit per sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora i doctora en Història Antiga, acompanyada per Maties Rebassa, secretari d’organisació de s’entitat.

Actualment, Sa Fundació ofereix tres nivells per aprendre mallorquí i altres tres per aprendre menorquí, de forma presencial i també a distància: iniciació a s’escriptura, bàsic per castellanoparlants i avançat. Es cursos, que segueixen es llibre d’estil de Sa Fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears) —un model 99% normatiu però que pren com a principal referencia ses varietats balears— són a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí, menorquí i eivissenc.

S’entitat cultural treu pit de complir així amb un des seus objectius fundacionals: promoure i fomentar sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars davant s’incompliment sistemàtic de s’Estatut d’Autonomia per part des poders públics de ses illes.

Sa Fundació pretén ampliar es número d’alumnes i de cursos de mallorquí i menorquí a ses illes, oferint aquest servici a empreses i associacions amb sa finalitat que tots aquells balears que no varen tenir s’oportunitat d’aprendre a escriure sa seva llengua materna a s’escola puguin aprendre ara.

•  Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es mallorquí i es valencià — Voro López defensa que balear i valencià formen part de sa mateixa família lingüística que es català, però critica que a Balears no se protegesquin ses modalitats lingüístiques insulars

Divendres passat en es Círculo Mallorquín, a un acte organisat per sa Fundació Jaume III, se va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es mallorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.

Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar”.

Sebastián Urbina per sa seva part, va destacar que “es llibres s’entenen millor si se situen en un context determinat de lloc i de temps, i Sense pèls a la llengua se situa en ple procés de substitució lingüística des nostro mallorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears”.

Voro López, per sa seva part, va defensar que “mallorquí i valencià no són dialectes des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant això, va resoldre que “es mallorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.

Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

Demà divendres a les 19:30h en es Círculo Mallorquín se presenta Sense pèls a la llengua. Es llibre roig de sa llengua valenciana, un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es mallorquí i es valencià. S’obra serà presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo. Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de València 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de la llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

Amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat contra s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar.

Se tracta d’un acte fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada pes juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

Sa Fundació Jaume III aplaudeix que es Consell de Formentera hagi decidit, una vegada més, sortir en defensa des lèxic genuí de ses Pitiüses i no només des de Mallorca i Menorca en es texts normatius de sa Comunitat Autònoma. En aquest cas, s’institució insular ha presentat al·legacions a s’esborrany de decret que regula s’identificació d’animals que viuen a s’entorn humà de Balears per s’ús exclusiu de sa paraula ‘moix’ quan eivissencs i formenterencs identifiquen a ses mascotes felines amb sa paraula ‘gat’.

Es Consell de Formentera ha al·legat, amb bon criteri, que tant sa Constitució (art. 3.3) com s’Estatut d’Autonomia (4, 12.4, 18.3, 24.2, 34 i 35) “exigeixen un respecte absolut pes català de ses Pitiüses de sa mateixa manera que an es de Mallorca i Menorca”. Ademés, sa llei de normalisació lingüística de 1986 (art. 2.5) se refereix an es “respecte i protecció explícita de sa tradició literària autòctona en s’ús des català en totes i de totes ses illes”, així com sa llei de publicitat institucional de 2010 també promou sa divulgació de sa tradició lingüística de ses illes.

Dit això, Sa Fundació demana coherència i que sa defensa de ses varietats lingüístiques balears no sigui una simple qüestió anecdòtica de lèxic. Si volem es “respecte absolut pes català de ses Pitiüses”, ses institucions públiques, totes, haurien d’esser ses primeres a donar exemple. No basta amb defensar, per exemple, que a Balears s’empri es terme ‘ca’ en lloc de ‘gos’. Exemple que, per cert, no se compleix a sa majoria de comunicacions i senyalisacions per part de ses institucions balears que se declinen per sa paraula catalana gos en lloc des balear ca. Hauria de defensar-se també sa morfologia verbal balear, que com pot comprovar-se a ses resolucions des BOIB, és substituïda sistemàticament per morfologia verbal de Catalunya: “tinc” en lloc des balear “tenc”, “ordre” en lloc des balear “orde” o “dict” en lloc des balear “dict” són tres simples exemples de molts.

Sa Fundació entén que aquest cas posa de manifest una vegada més que Balears necessita una institució encarregada de vetlar per sa protecció des patrimoni lingüístic de ses nostres illes. Que doni prioritat a ses formes insulars enfront de ses peninsulars i elabori es corpus lingüístic necessari perquè mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs puguin expressar-se per escrit en sa seva llengua autòctona amb total seguretat i sense haver de renunciar a ses seves singularitats.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha decidit recolzar públicament s’iniciativa de s’historiador Mateu Cañellas a change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut d’Autonomia.

Sa Fundació se va constituir a finals de 2013 per dignificar es mallorquí, menorquí i eivissenc enfront de sa situació de marginació i animadversió que sofreixen ses modalitats insulars per part de ses institucions públiques de ses illes. Un des seus objectius estatutaris és “fer feina perquè s’Estatut d’Autonomia reconegui i prestigi sa llengua de Balears en qualsevol de ses seves modalitats, tant oralment com per escrit, i de forma efectiva —no retòrica, com ha passat fins ara—. De fet, s’entitat va néixer després que pes març de 2013, D. Pep Zaforteza Calvet, ara president d’honor de Sa Fundació, reclamàs públicament una reforma urgent de s’Estatut d’Autonomia per protegir es dialectes insulars enfront de s’hegemonia des ‘barceloní’. Exclamava Zaforteza que “se fa urgent modificar aquells preceptes de s’Estatut i de sa Llei de Normalisació que anteposen es català modern an es nostros dialectes”.

Com a hereus de ses tesis d’en Pep Gonella, des des seu naixement Sa Fundació ha defensat que balear, valencià i català formen part des mateix tronc lingüístic. Però per sa seva part, que sa relació entre aquestes varietats ha d’esser d’igualtat, no d’inferioritat des balear enfront des català com si es balears fóssim es germans petits. Per tant, Sa Fundació advoca per s’anomenada “solució valenciana” com a única alternativa possible per salvaguardar es nostro patrimoni lingüístic, ara en joc per una suposada “unitat de sa llengua” que s’ha convertit en una uniformitat que, per sa seva part, amaga es projecte polític dets hipotètics “Països Catalans”.

S’entitat anuncia que durà a terme una campanya de recollida de firmes a ses xarxes socials així com en es carrers de Mallorca, Menorca i Eivissa, ja que de sa ciutadania depèn rectificar ets errors de sa classe política abans que sigui massa tard per sa nostra vertadera llengua, sa que hem heretat des nostros pares i padrins.

En relació a ses darreres notícies aparegudes en es medis de comunicació, des des patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears comunicam que es nostro caràcter com a fundació neix a partir de sa pluralitat d’opinions des nostros patrons i lamentam profundament que aquesta diversitat en es patronat hagin derivat en un atac “ad hominem” contra es nostro director, Joan Pons.

Des des patronat de Sa Fundació manifestam es nostro respecte per sa persona de Joan Pons Torres, i tot es nostro suport a sa seva correcta gestió com a director.

Sa Fundació vol fer constar es seu agraïment a Joan Font per sa gran labor intel·lectual feta en defensa des mallorquí. A Bernat Noguera, Pep Cursach, Toni Ballester i molt especialment, a D. Gabriel Barceló sa seva inestimable ajuda per haver creat Sa Fundació farà cinc anys juntament amb altres personalitats de sa societat balear.

No entrarem a valorar ses desqualificacions dirigides an es nostro director. Com a patronat d’una fundació de prestigi avalat no podem rebaixar-mos ni actuar en contra des prestigi guanyat i des respecte que es mereixen es nostros socis i voluntaris, ànima de Sa Fundació.

Lamentam lo que qualcunes persones estan fent an es balearisme, anteposant es seus interessos personals an es de sa causa de tots. S’unió fa sa força i ara més que mai, Sa Fundació segueix endavant amb aquest il·lusionant projecte únic a ses nostres illes i que replega ja a milers de persones en defensa de sa llengua i cultura balear.

Sa Fundació no critica s’ajuda personal que Joan Pons hagi pogut prestar per sa constitució de Societat Civil Balear. Al contrari, donat que entitats com Mos Movem o Societat Civil Balear defensen i empren públicament ses nostres modalitats insulars, Sa Fundació aprova i anima an es seus socis i simpatisants a que col·laborin també amb aquestes dues entitats balearistes.

Agraïm an es nostro director, Joan Pons, haver aguantat amb fermesa i serenitat es caramull d’informacions no contrastades de ses que ha estat víctima es darrers dies, així com sa fidelitat mostrada aquests anys an es principis i valors de Sa Fundació.

Reiteram es suport unànime des patronat de Sa Fundació an es seu director i a sa seva tasca per demostrar que es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc no són cap degradació des català, com creuen qualcuns. Que tan correcte és es català com es valencià o es balear. I que escriure en ses modalitats balears de nostra llengua no és sinònim de col·loquialisme o vulgarisme, sinó un acte d’amor per sa nostra terra.

Patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Mentre es Govern de Francina Armengol no s’atura d’augmentar sa partida destinada a normalisar es català, aquest mateix executiu no destina un sol euro a fomentar ses modalitats insulars reconegudes a s’Estatut d’Autonomia. El 2016 es Govern va dedicar 2.828.715 euros a fomentar sa normalisació des català, el 2017 2.934.471 euros i enguany 3.369.578 euros.

Cap línia de subvenció ni cap partida d’aquesta doblerada està destinada a ses editorials perquè adaptin millor es llibres de text a ses modalitats insulars, a fomentar sa literatura en mallorquí i menorquí fent costat, per exemple, an es premis Gabriel Maura i Joan Benejam que organisa cada any sa Fundació o a ajudar es cursos de mallorquí i menorquí que organisa sa Fundació. De fet, totes ses ajudes de ses que tenim constància d’ençà del 2016 per obres escrites en mallorquí que s’han demanades a s’Institut d’Estudis Baleàric o Illencs han estat refuades per motius com a mínim dubtosos.

De sa Fundació demanam una major sensibilitat des Govern cap a unes modalitats malmenades que de fa trenta anys són suplantades sistemàticament a tots ets àmbits formals per un estàndar que, com tots ets estàndars i no en parlem si són de caràcter centralista, tendeix a reduir ses nostres singularitats dialectals.

Una setmana després de sa Gala des IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí, Sa Fundació comunica que ASPANOB ha estat s’entitat triada per Anaïs Faner, guanyadora de sa 4ª edició des Joan Benejam. Sa jove ciutadellenca se va alçar amb es primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ han d’anar destinats a una entitat social de s’illa de Menorca segons ses bases des concurs.

Es jurat des IV Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor de “Orgullós titella” i guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltrán, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Sa responsable d’ASPANOB a Menorca, Juana Torres, ha celebrat que iniciatives literàries com es Premi Joan Benejam de Sa Fundació tenguin en compte també “a aquells menorquins que pitjor ho estan passant. Perquè a una illa tan tranquil·la com Menorca hi ha moltes més famílies sofrint de lo que sa gent s’imagina”.

Per sa seva part, Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha celebrat amb emoció s’elecció de ASPANOB perquè “tots tenim qualque familiar o conegut que hagi hagut de lluitar contra es càncer”. Especialment, ha destacat que “a una illa tan descuidada com Menorca, es pares de fillets malalts de càncer han de desplaçar-se fins a Mallorca o inclús fins a sa península per poder dur a terme es tractament an es seus fills”.

Finalment, Pons ha expressat sa seva satisfacció per aquesta 4ª edició des Premi Joan Benejam que no només consolida es Joan Benejam com es premi literari en menorquí per excel·lència a s’illa, de major repercussió i quantia econòmica, sinó també perquè “es Joan Benejam s’ha transformat en un premi literari i solidari. I Sa Fundació, a part de promoure sa llengua i cultura menorquina, ha posat es seu granet d’arena en favor d’aquells menorquins que més ho necessiten”.

 

Anaïs Faner Anglada (Ciutadella, 1997) s’ha alçat amb sa quarta edició des Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “Som d’ont som”. Així es va anunciar es dissabte durant sa gala des IV Premi Joan Benejam i 4t aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es va celebrar en es restaurant des Club Nàutic de Ciutadella davant més de 200 convidats. Es tracta de sa primera dona que guanya es ‘Joan Benejam’ i sa més jove que s’ha fet amb es guardó en totes ses edicions.

Sa jove escriptora, que destaca per sa seva creació literària en s’àmbit de sa poesia, s’ha enduit es premi gràcies a una peça que en paraules de Jaume Anglada, guanyador de s’edició anterior i representant des Jurat, defineix com un “brollador de sentiments com una tendra, rica, metafòrica i fins i tot poètica narració d’enyorança, d’amor i desamor menorquí”. “Una al·lota que viu a Barcelona, que ha romput amb s’al·lot que és a Menorca, i ho fa des d’una perspectiva força poètica que destaca inclús per damunt des relat. Es nivell gramatical com d’exposició des sentiment que hi posa s’autor és superior. Es jurat ha filat molt prim amb ses decisions preses. Es sentiment que s’autor transmet a s’obra i es domini de sa gramàtica menorquina és magnífic”.

Durant sa gala es van donar a conèixer també es noms dets altres finalistes entre sa trentena de participants d’aquesta quarta edició. Es segon premi ha recaigut en Jaume Melià Crane, un altre jove de 23 anys natural de Mahó, autor de “En Cragol”, una redacció molt elaborada, amb bon domini de sa gramàtica i es vocabulari menorquí sobre sa curiosa i insospitadament interessant i singular vida quotidiana d’un caragol. En tercer lloc ha quedat Esteban Cayuso Pons, mahonès de 32 anys amb s’obra “Diari de Sant Felip”, que narra diversos episodis amb tint nostàlgic sobre s’històric castell defensiu ja desaparescut a Menorca.

Un guardó que enguany ha comptat amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ es destinaran a una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accèsit honorífic pes tercer classificat. Es guanyador de sa categoria juvenil, Josep Mercadal Torres, amb 16 anys i natural de Ciutadella, ha rebut un premi de 250€. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults han rebut també sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cadascuna d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilates.

Sa Fundació ha celebrat s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, gala a sa que han assistit diversos càrrecs institucionals com sa diputada Águeda Reynés, sa batlessa d’Alaior Coia Sugrañés o diputats autonòmics com Xavier Pericay, Olga Ballester o Toni Camps. També representants de PP, Cs, exregidors del PSOE com Josep Moll Massanet i per primera vegada es nou partit “Actua Balears”, liderat per Jorge Campos, antic president de sa Fundación Nacional Círculo Balear. De sa societat civil, han assistit representants d’entitats culturals com es Casino 17 de Gener i sa seva presidenta Cati Marquès, es baríton Joan Pons Álvarez o s’empresària de moda i presidenta de Societat Civil Balear Ursula Mascaró, entre altres.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha lamentat un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es nostro menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers a assistir, sobretot aquells que tant les donen de ‘menorquinistes’”. Es vicepresident menorquí de s’entitat va finalisar es seu discurs reivindicant més protecció pes patrimoni natural i històric de Menorca, que recentment ha estat víctima de diverses pintades. “Si es Govern pot malgastar millons d’euros amb s’imposició des català a Balears, ¿no podrà invertir en protegir es nostro patrimoni arqueològic?”.

Una vintena d’obres han passat sa fase de selecció i competiran per fer-se amb es IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí. Un premi que enguany compta amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ se destinaran a una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accèssit honorífic pes tercer classificat. Es guanyador de sa categoria juvenil rebrà un premi de 250€. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults es faran també amb sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cada una d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilats.

S’acte coincidirà amb es sopar de 4t aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es celebrarà aquest dissabte 24 de març a les 21:00h en es Club Nàutic de Ciutadella. Després de quatre anys, més de 200 persones ja tenen sa seva entrada per assistir a sa gala per excel·lència de sa llengua i cultura menorquina.

Sa Fundació celebra s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, en es qual han confirmat sa seva assistència diversos càrrecs institucionals com es diputats Águeda Reynés o Fernando Navarro, sa batlessa d’Alaior Coia Sugrañés o diputats autonòmics com en Xavier Pericay, Olga Ballester o Toni Camps. També han confirmat representants de PP, Cs, exregidors del PSOE i per primera vegada assisteix es nou partit “Actúa Balears”, liderat per Jorge Campos, antic president de sa Fundación Nacional Círculo Balear. De sa societat civil, han confirmat sa seva assistència representants d’entitats culturals com es Casino 17 de Gener i sa seva presidenta Cati Marquès, es baríton Joan Pons Álvarez o s’empresària de moda i presidenta de Societat Civil Balear, Ursula Mascaró, entre uns altres.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, lamenta un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es nostro menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers en assistir, sobretot aquells que tant se les donen de ‘menorquinistes’”.