Coia Sugrañes se compromete a defender el menorquín si el PP recupera el Consell insular de Menorca

Sa Fundació Jaume III ha elaborado un decálogo de compromisos en materia de lengua y cultura, especialmente para promover el dialecto menorquín, que ha sido enviado a todos los partidos políticos de Menorca

 

La candidata del Partido Popular a la presidencia del Consell insular de Menorca, Coia Sugrañes, ha sido la primera en firmar el decálogo de Sa Fundació.

Estos son los puntos a los que se ha comprometido el Partido Popular de Menorca si vuelve a gobernar la máxima institución insular:

1. Proteger a los ciudadanos de Menorca para que se puedan expresar en menorquín tanto oralmente como por escrito a la Administracin sin tener que sufrir ningún tipo de discriminación.

2. Dar ejemplo asumiendo el compromiso de expresarse en menorquín en los ámbitos oficiales y formales cuando actuemos como cargos públicos.

3. Que el Institut Menorquí d’Estudis estudiará, protegerá y promoverá la riqueza lingüística del dialecto menorquín, de acuerdo con el artículo 35 del Estatuto de Autonomía.

4. Que la comunicación formal así como las redes sociales del Consell Insular de Menorca se hará en menorquín.

5. Establecer ayudas a la publicación y edición en menorquín tanto en papel, como en medios digitales o a la rotulación.

6. Velar para que la señalización urbana, los topónimos, páginas web y la cartelería oficial pública de Menorca esté en menorquín y lleve la bandera balear o menorquina para referirse a nuestra lengua.

7. Promover nuestra más que milenaria lengua y cultura menorquina como un patrimonio que constituye el alma de nuestro pueblo y nos distingue en España, Europa y el resto del mundo.

8. Apoyar a la creación de cultura en Menorca y colaborar especialmente con otras instituciones de los territorios que forman parte de nuestra familia lingüística occitanorománica (Aragón, Baleares, Cataluña, Valencia, Occitania…) en pie de igualdad.

9. Defender la autonomía política, lingüística y cultural de Menorca y Baleares como región de España con una lengua y cultura, la balear, única en el Mediterráneo ante los intentos de anexión o usurpación de personajes históricos, fiestas o tradiciones culturales por parte de otras comunidades.

10. Apoyar la creación de una Sección Filológica en el Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) de acuerdo con el artículo 34 del Estatuto de Autonomía que marca “la protección y el fomento de la cultura autóctona y el legado histórico de las Islas Baleares” para elaborar un estándar lingüístico balear para que los ciudadanos puedan usar libremente el mallorquín, menorquín o ibicenco en todos los ámbitos de la sociedad.

11. Apoyar la aprobación de una Ley de Promoción de las Modalidades Insulares (LPMI) para implementar el uso correcto y formal de las modalidades insulares a través de un libro de estilo (estándar balear) en la Administración, enseñanza y medios de comunicación públicos de las Islas Baleares.

Sa Fundació espera reunirse con todos los partidos políticos. De momento, PP, Cs y Vox ya han confirmado que firmarán el decálogo de la entidad menorquinista.

Ciutadella de Menorca, 20 de maig de 2019

Sa Fundació

Sili Pons Sabater gana el V Premi Joan Benejam más feminista

La ciutadellenca se alza con el galardón en la quinta edición del concurso de relatos en menorquín con un relato sobre el maltrato a la mujer visto por una niña de 10 años — Se trata del primer año en que tres mujeres ganan el primer, segundo y tercer premio Joan Benejam

 

Sili Pons Sabater (Ciutadella, 1965) se ha alzado con la quinta edición del Premi Joan Benejam en menorquín con su obra “S’amor no és açò”. Así se anunció el sábado durante la gala del V Premi Joan Benejam y 5º aniversario de Sa Fundació en Menorca, que se celebró en el restaurante del Club Nàutic de Ciutadella ante más de 200 invitados. Se trata de la segunda mujer en ganar el ‘Joan Benejam’.

 

La escritora, que destaca también por su creación literaria en el ámbito de la poesía y especialmente en la glosa, especialidad en la que es harto conocida la destreza de su padre, Josep Pons Pons, patronista y que ha sido colaborador del Diari MENORCA. Sili Pons se ha llevado el premio gracias a una pieza que relata la triste vida de una mujer víctima de maltrato y su hija, que reflexiona sobre la situación: “s’amor és un sentiment de tendresa, de confiança, de respecte i digualtat. Un sentiment equivalent i recíproc.”

Durante la gala se dieron a conocer también los nombres de los otros finalistas entre la veintena de participantes de esta quinta edición. El segundo premio ha recaído en Daniela García Tabares, de 29 años natural de Colombia, escritora, filóloga y autora de “Dia de Nadal”, una redacción muy elaborada, con un uso del menorquín digno de apreciar en una menorquina que, como Daniela, no tiene el menorquín como lengua materna sino el castellano. En tercer lugar ha quedado Pilar Allès Marquès (Ciutadella de Menorca, 1971) con la obra “Cendres”. Una dramática y breve redacción pero muy impactante sobre el viaje en avión de una madre con su niño pequeño que le deja prematuramente.

Un galardón que este año ha contado con un primer premio de 3.000€, de los cuales 1.000€ se destinarán a una entidad de carácter solidario de Menorca, segundo premio de 250€ y accésit honorífico para el tercer clasificado. Los tres primeros clasificados de la categoría de adultos han recibido también la tradicional “carota” del Premi Joan Benejam, autoría del artista José Marqués Torrent, nieto del Pintor Torrent y residente en Berlín. Cada una de ellas valoradas en 500€ y con las iniciales bordadas en oro de 24 kilates.

Sa Fundació ha celebrado la alta expectación que ha generado un año más el Premi Joan Benejam, que ha contado con la asistencia de diversos cargos institucionales como el diputado nacional Fernando Navarro de Cs, las diputadas autonómicas Sion Fullana (PP) y Olga Ballester (Cs). También han asistido Fulgencio Coll, ex-JEME (Jefe de Estado Mayor del Ejército de Tierra) y candidato de VOX a la alcaldía de Palma, el empresario y arquitecto Antoni Vivó de Salort, el empresario Eduardo de la Cruz, Gari Duran, exsenadora y vicepresidenta de Sa Fundació, Gonzalo Adán, profesor de la UIB y director del Instituto Balear de Estudios sociales (IBES), el presidente de Societat Civil Balear, Tomeu Berga. Por otro lado, asistirán Ana Lía Noval, candidata del PP al Congreso por Menorca, Aurora Herráiz, candidata del PP al Senado por Menorca, el candidato a la alcaldía de Ciutadella por el PP, Antoni Juaneda, Pepe Negrete, empresario y concejal de UPCM al Ajuntament de Ciutadella, Jorge Campos, presidente de VOX Baleares, Malena Contestí, candidata de VOX al Congreso, Toni Camps, candidato de VOX al Consell insular de Menorca, Guillermo Jusué de Olives, candidato de VOX al Senado por Menorca, Jaime Brunicardi, candidato de VOX al Congreso por Menorca, y una amplia representación de la sociedad civil menorquina.

Joan Pons, vicepresidente de Sa Fundació, ha lamentado “un año más la ausencia de la alcaldesa de Ciutadella y la presidenta del Consell, y que ni hayan respondido a nuestra invitación” ya que “el menorquín no entiende de ideologías”. Pons ha reclamado un pacto transversal entre los partidos políticos e “impulsar una ley en cumplimiento del artículo 35 del Estatuto para la cumplir con protección, estudio y promoción de nuestras modalidades insulares, el menorquín, mallorquín e ibicenco”. Pons ha zanjado su discurso afirmando “hacedlo, porque cuando deis este paso adelante no os encontraréis sólos. Al contrario, allí encontraréis a la inmensa mayoría de menorquines que hace más de treinta años que os espera, eso sí, con los brazos abiertos”.

 

Ciutadella de Menorca, 25 de marzo de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació celebrarà es seus cinc anys defensant es menorquí en es Club Nàutic de Ciutadella amb més de 200 confirmats

Lo sentimos, entrada no disponible en español For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Sa Gala des V Premi Joan Benejam en menorquí serà demà dissabte 23 de març a les 21:00 en es Club Nàutic de Ciutadella

 

Un any més, una vintena d’obres han passat sa fase de selecció i competiran per fer-se amb es V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí. Un premi literari però també solidari, on es guanyador se’n durà 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca (l’any passat van ser per ASPANOB). Es segon classificat se’n durà 250€ i es tercer un accèssit honorífic. Es tres primers se faran amb sa ja tradicional carota de Mestre Joan Benejam, valorades en 500€ cada una, autoria de s’artista José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín.

Sa Gala des V Premi Joan Benejam coincidirà amb es sopar de V aniversari de Sa Fundació a Menorca, després de cinc anys de feina en defensa des menorquí. Més de 200 persones han confirmat s’assistència demà en es Club Nàutic de Ciutadella.

Sa Fundació celebra s’alta expectació des Premi Joan Benejam, en es qual han confirmat sa seua assistència diversos càrrecs institucionals com es diputat nacional Fernando Navarro de Cs, ses diputades autonòmiques Sion Fullana (PP) i Olga Ballester (Cs). També han confirmat s’assistència Fulgencio Coll, ex-JEME (Jefe de Estado Mayor del Ejército de Tierra) i candidat de VOX a s’alcaldia de Palma, s’empresari i arquitecte Antoni Vivó de Salort, s’empresari Eduardo de la Cruz, Gari Duran, exsenadora i vicepresidenta de Sa Fundació, Gonzalo Adán, professor de sa UIB i director de s’Institut Balear d’Estudis socials (IBES), es president de Societat Civil Balear, Tomeu Berga. Per altra banda, assistiran Ana Lía Noval, candidata del PP an es Congrés per Menorca, Aurora Herráiz, candidata del PP an es Senat per Menorca, es candidat a s’alcaldia de Ciutadella pel PP, Antoni Juaneda, Pepe Negrete, empresari i regidor d’UPCM a s’Ajuntament de Ciutadella, Jorge Campos, president de VOX Balears, Malena Contestí, candidata de VOX an es Congrés, Toni Camps, candidat de VOX an es Consell insular de Menorca, Guillermo Jusué de Olives, candidat de VOX an es Senat per Menorca, Jaime Brunicardi, candidat de VOX an es Congrés per Menorca, i una àmplia representació de sa societat civil menorquina.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, lamenta un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers en assistir, sobretot aquells que tant se les donen de ‘menorquinistes’”.

Ciutadella de Menorca, 22 de març de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació convoca el V Premio Joan Benejam de relatos en menorquín con un primer premio de 3.000€

Primer premio de 3.000€ de los cuales 1.000€ irán destinados a una entidad solidaria de Menorca — se puede participar hasta el día 4 de marzo de 2019 — la entrega de premios y cena de V aniversario de la fundación será este año el sábado 23 de marzo, en honor al nacimiento de Joan Benejam un 27 de marzo de 1846

BASES DEL V PREMIO JOAN BENEJAM. CLICAD AQUÍ

La Fundació Jaume III ha declarado abierta la convocatoria del V Premio Joan Benejam de relatos breves en menorquín que tiene como principal objetivo “promover la expresión literaria en menorquín e impulsar la normalización de la literatura menorquina”. El vicepresidente menorquín de Sa Fundació, Joan Pons, ha señalado que “dignificar nuestras modalidades significa normalizar su uso en los ámbitos más formales como la literatura de donde han sido marginadas”.

El ganador del Joan Benejam se llevará un 1r premio de hasta 3.000€, de los cuales 2.000€ serán para el ganador y 1.000€ se destinarán a una entidad solidaria de Menorca. En palabras de Pons, “este impulso para el Premio Joan Benejam y la literatura en menorquín es posible gracias al apoyo empresarial y ciudadano. Sa Fundació ya roza los 150 socios en la isla y supera los 500 en Baleares. La sociedad civil menorquina se está movilizando para frenar la degradación de su lengua menorquina”.

El vicepresidente ha reivindicado la tradición literaria en menorquín que vivió su plenitud a caballo entre los siglos XVIII y XX, y ha recordado a figuras tan descatadas para la narrativa costumbrista en menorquín como Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a quién van dirigidos los premios, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “—Históricamente, el menorquín sí ha tenido tradición literaria, tradición que empezó a recular a partir de la normativización fabriana de 1913”, ha recalcado Pons. Una tradición literaria que Sa Fundació ha conseguido resucitar estos últimos años con la organización de los Premios Joan Benejam en menorquín.

Por otro lado, Pons ha lamentado que un año más, ni el Consell insular ni el Govern balear hayan destinado ni 1€ del erario público balear a iniciativas para promocionar el menorquín y las modalidades lingüísticas insulares recogidas en el artículo 35 del Estatuto de Autonomía.

Finalmente, Pons ha reivindicado el trabajo de Sa Fundació a lo largo de estos cinco años en Menorca, y ha reivindicado los Premios Joan Benejam como ejemplo de normalización lingüística ante la preocupante bajada de hablantes de la lengua autóctona en Baleares del 45% al 36%. En palabras del vicepresidente de Sa Fundació, “es el resultado del fracaso de la Ley de Normalización Lingüística y evidencia una vez más la resistencia pasiva de muchos menorquines ante el catalán estándar, un modelo de lengua de raíz barcelonesa vinculado a la imposición lingüística y al nacionalismo”. Ha añadido “el problema no es si el menorquín o el catalán forman parte del mismo idioma o no —hecho que Sa Fundació nunca ha cuestionado— sino que la salud de nuestra lengua es cada vez peor”.

Pons Torres ha finalizado afirmando que “tendemos la mano y pedimos al Govern balear, Consell insular y Ayuntamientos su implicación con los Premios Joan Benejam con el fin de frenar la sangría de hablantes de menorquín”. Y ha finalizado “nuestras autoridades no entienden que, para que los ciudadanos de Baleares utilicen, quieran y defiendan su lengua, primero deberán sentirla como propia. El Premio Joan Benejam supone una oportunidad para impulsar, dignificar nuestra lengua y conseguir que los ciudadanos la sientan como propia”.

Las bases del concurso podrán consultarse en la web www.safundacio.es a partir del 17 de enero, festividad de Sant Antoni, Patrón y Día de Menorca.

Sa Fundació Jaume III proposa an es Consell insular un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca

Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca així com per sa realisació d’un estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illaNo obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora

 

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra que es Consell insular de Menorca hagi decidit incloure sa promoció de ses varietats i es vocabulari propi de Menorca dins es Pla d’Acció de sa Reserva de sa Biosfera.

Es document preveu una acció encaminada a “s’impuls social per sa constitució d’una associació lingüística, per sa que es preveu una aportació anual de 10.000€”, i “sa realisació d’un estudi de ses varietats de sa llengua i un vocabulari dins de Menorca i es seu ús”, amb un cost de 35.000€.

Es Consell es plantetja que “des de sa societat civil s’organisi una associació lingüística acompanyada per s’Administració per fer actuacions que permetin promoure sa riquesa lingüística de Menorca com element cultural de s’illa” apel·lant a sa “transversalitat de tots es col·lectius”. I resalta que “és necessari que s’Administració li doni suport a través des programes de suport an es teixit associatiu”.

Sa Fundació recorda recorda an es Consell que aquesta “associació per promoure sa riquesa lingüística de Menorca des de sa societat civil” ja existeix des de finals de 2013 i es diu Fundació Jaume III. En aquest sentit, Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca a través d’un pla d’acció, així com per sa realisació d’aquest estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illa.

Sa Fundació Jaume III és una entitat sense ànim de lucre nascuda a finals de 2013 amb un objectiu clar i llampant: dignificar es menorquí. Aspirant a erigir-se en un moviment ciutadà d’ampla base social que agrupi iniciatives polítiques, mediàtiques, filològiques, associatives i culturals encaminades a promoure i prestigiar es menorquí a tots ets àmbits, ja compta amb més de 500 socis i 5.000 simpatisants a totes ses Balears, des quals prop de 150 associats són menorquins.

Per tant, Sa Fundació, que compta amb filòlegs i historiadors especialisats en s’estudi de ses varietats lingüístiques insulars, ofereix sa seva col·laboració an es Consell insular. No obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora.

 

Ciutadella de Menorca, 12 d’octubre de 2018

Sa Fundació reivindica es 12 de Setembre, dia de Mallorca

SA FUNDACIÓ REIVINDICA ES 12 DE SETEMBRE, DIA DE MALLORCA

Palma de Mallorca, 10 de Setembre de 2018.-  L’any passat, es Consell de Mallorca presidit pes pancatalanista Miquel Ensenyat va decidir rompre es consens històric a favor des 12 de setembre i passar sa “diada” de Mallorca an es 31 de desembre. Per això, Sa Fundació Jaume III celebrarà i reivindicarà es vertader Dia de Mallorca, es 12 de setembre.

Convocam una roda de premsa dimecres 12 de Setembre a les 14:00h on es director de Sa Fundació, Joan Pons, atendrà es medis de comunicació a sa Porta de l’Almoina acompanyat per patrons i membres de s’entitat mallorquinista.

👑 742 anys des Regne de Mallorca independent

📆 Dimecres 12 de setembre a les 14:00h

📍Porta de l’Almoina La Seu

💐 Ofrena floral a ses tombes dels reis Jaume II i Jaume III de Mallorca a sa Capella de la Trinitat

 

Palma de Mallorca, 10 de juliol de 2018

Per més informació:

Fundació Jaume III de ses Illes Balears
info@safundacio.es
Facebook: Sa Fundació
Twitter: Sa_Fundacio
www.safundacio.es

 

 

 

 

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

S’entitat cultural posa en marxa sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí, complint així un des seus objectius fundacionals: promoure sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars marginades per part des poders públics de Balears.

Palma de Mallorca, 27 de juliol de 2018.- Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha obert es plaç de matriculació per sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí. Uns cursos que, a diferència des de català de Barcelona que organisa es Govern balear, prenen com a principal referencia ses modalitats balears, de ses quals se pretenen dignificar certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre uns altres. Concretament, SaFundació oferirà tres cursos per aprendre balear de forma presencial o a distància:

1) Curs bàsic (A2) per castellanoparlants i persones que no ho xerren
2) Curs (B2) d’iniciació a s’escriptura
3) Curs avançat (C1), enfocat en aquells que saben català però volen profundisar es seus coneixements sobre mallorquí o menorquí

Així mateix, es cursos tendran una durada d’un total tres trimestres (d’octubre a juny) i aniran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí i menorquí. S’avaluació serà continuada, amb un seguiment setmanal de ses feines a realisar per s’alumne.

An es final des curs, se durà a terme un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es corresponent diploma, en es cas que s’hagi superat.

Es cost des cursos presencials, serà de 40€ trimestrals per socis de SaFundació i 75€ trimestrals per no socis, que suposa un descompte de quasi es 50%. En quant an es cursos a distància, serà d’un pagament únic anual de 90€ per socis de Sa Fundació i 150€ per no socis.

Sa Fundació ha vist augmentar sa matriculació en es seus cursos de mallorquí i menorquí fins en un 50% més que l’any passat, superant es 105 alumnes. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, assegura que “hi ha dues claus en s’èxit de sa matriculació en es cursos de Sa Fundació: sa possibilitat d’estudiar online des de qualsevol punt des món, i que sa gent vol aprendre sa vertadera llengo que se xerra a Balears, no es català artificial que mos imposa sa classe política”.

Es plaç de matriculació estarà obert fins an es 15 de setembre. Ets interessats poden cridar an es 971 666 468 o 616 624 355, també comandar un correu a info@safundacio.es o escriure a Sa Fundació a ses xarxes socials.
 

 

 

 

 

Extremenys de Menorca

Quan ja mos pensàvem que no hi hauria vida intel·ligenta que renovàs s’argumentari des secessionistes lingüístics, mos ha sortit de davall ses pedres un tal Carles Mulet Garcia —sisplau, faci una orxata al catalanitzador de cognoms—, senador de Compromís, nacionalistes valencians que volen esser catalans, i mos ha fet un ou amb dos vermells. Si fa un parell de setmanes parlàvem de s’obsessió catalanista de comparar sa nostra llengua menorquina amb s’andalús, com si sa parla dets andalussos fos una cosa inculta o més borda que sa catalana, ara resulta que amb s’extremeny passa tot lo contrari. ¡Se mos inventen una “lengua extremeña” diferent de sa castellana!

 

Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s’Estat (PGE) per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s’extremeny com a llengua. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s’inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de “s’Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengües cooficials o reconegudes oficialment». Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d’altres a s’Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per OSCEC, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s’extremeny i sa seva cultura.

 

Es senador de Compromís, Carles Mulet, ha reconegut que “el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el estremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias” però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».

 

En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengües minoritàries, com s’asturià, es lleonès, s’extremeny i s’aragonès, sense descuidar aquelles llengües cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec». Sorprèn veure partits polítics pancatalanistes com Compromís defensant sense reserves es reconeixement com a idioma de varietats lingüístiques que sempre s’havien considerat modalitats des castellà. Açò vol dir que podem fer lo mateix amb aquelles modalitats lingüístiques que qualcuns consideren català, no?

 

Des d’aquestes retxes don s’enhorabona a Compromís per defensar que s’elevi s’extremeny a sa categoria d’idioma. No seré jo qui negui an ets extremenys es seu dret a defensar ses seues particularitats lingüístiques, inclús com a idioma, encara que a s’extremeny sempre se l’hagi considerat una parla dialectal castellana o, com a molt, un parlar de transició de sa família lingüística astur-lleonesa. Però sí exigesc a Compromís que no faci parts i quarts, i que defensi lo mateix pes menorquí. Llàstima que segurament aquest senador creu que ses Balears són part de s’entelèquia des “Països Catalans” i per tant dóna per fet que sa nostra llengua és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí i eivissenc.

 

Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s’estremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro menorquí, ja que s’article 35 des s’Estatut d’Autonomia de ses Balears també exigeix s’especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterenc.

 

Però és que per més inri, a diferència de s’extremeny, sa nostra llengua menorquina o baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s’idioma de s’antic Regne de Mallorca, amb es que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull, Joan Benejam o Àngel Ruiz i Pablo, en es que s’han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, mira per on, anteriors a sa primera gramàtica catalana.

 

Per tant, exigesc a Compromís que demani una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengua molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que es valencians han clavat es bram en el cel com s’extremeny, s’asturià o es lleonès. Ara ja sabem què hem de fer perquè es Consell insular de Miquel Àngel Maria, amigots de Compromís, no mos denegui ses ajudes per escriure en menorquí o català incorrecte com diuen ells. Direm que som extremenys de Menorca i que escrivim en estremeñu. Au idò!

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.