Ningú de sa comissió d’experts ha cregut necessari defensar ses modalitats insulars – Un model que queda coix sense un compromís ferm de fomentar unes modalitats admeses a s’Estatut, es decret de mínims i sa llei de normalisació lingüística – Els convendria més acostar-se a sa llengua viva des carrer i fer més poca enginyeria lingüística
Sa Fundació Jaume III deplora que dins sa comissió d’experts triats per sa Conselleria d’Educació per definir un nou model lingüístic escolar ningú hagi cregut necessari parlar des model de llengua que s’ensenya a ses aules i, concretament, de sa defensa de ses modalitats insulars que reconeixen s’Estatut d’Autonomia, es Decret de Mínims i sa pròpia Llei de Normalisació Lingüística.
Senzillament, aquesta qüestió no existeix o al manco aquests experts fan com si no existís.
Sa nostra fundació creu que quan s’obri es meló d’un nou model lingüístic escolar i que, per afegitó, es savis conclouen que des dos idiomes cooficials s’única llengua vehicular de s’escola ha d’esser sa catalana perquè és actualment sa llengua “minorisada”, lo mínim que se pot fer és reconèixer que hi ha un aspecte que, encara, no s’ha resolt satisfactòriament: es foment i sa difusió d’un model de llengua que tengui com a principal referència ses Illes Balears i no Catalunya.
Resoldre aquesta qüestió és capital si realment se vol sortir de sa condició de llengua minorisada. Fomentar un model de llengua autòcton, com es qui ja tenen valencians i catalans per altra banda, que priorisi es lèxic balear, sa morfologia verbal i pronominal autòctones, ses locucions i frases fetes des nostros padrins o s’article salat, hauria d’esser sa primera passa per conseguir una identificació plena entre es parlant i es model de llengua culte. Si per part de molts de balears se segueix considerant es català com una llengua imposada que vol suplantar es mallorquí/menorquí/eivissenc per mor d’un estàndar massa centralista, es nostros savis faran retxes dins s’aigua si segueixen demonisant qualsevol defensa des mallorquí, menorquí o eivissenc com un atac a s’unitat de sa llengua.
Segons sa nostra fundació, aquests procés d’assimilació i suplantació des mallorquí/menorquí/eivissenc pes català continental, procés beneït per sa UIB i ses nostres autoritats lingüístiques, és en gran part responsable de sa condició des català com a llengua minorisada. A tots ells els convendria seguir ses recomanacions que fa sa nova Gramàtica Catalana que aposta per conseguir una major connexió amb tots es territoris amb s’introducció de molts més matisos dialectals i s’admissió d’una major flexibilitat territorial. Ses nostres autoritats lingüístiques haurien d’esgotar tot es marge de maniobra que permet sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans i oferir un model de llengua culta molt més acostat a sa realitat balear.
Ecos de premsa: Última Hora, Europa Press, Canal4Diario, El Mundo-El Día(notícia), El Mundo-El Día(opinió)
