Ses obres se poden presentar fins a dia 30 de setembre – S’entrega de premis se celebrarà durant es IV aniversari de sa fundació es pròxim 27 d’octubre a Binicomprat
Avui migdia sa Fundació Jaume III ha declarada oberta sa convocatòria des 2on Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí que té com a objectiu “donar una passa més en sa promoció de s’expressió literària en mallorquí”.
Es portaveu de sa fundació, Joan Font, ha assenyalat que aquest certamen pretén prestigiar lo que adesiara se considera informal per part de ses nostres autoritats polítiques i acadèmiques. “Dignificar ses nostres modalitats no és altra cosa que normalisar es seu ús a un àmbit tan formal com sa literatura, d’on han estat arraconades”, ha declarat Font.
Es portaveu ha reivindicat sa tradició literària en mallorquí amb figures com Pere d’Alcàntara Penya, Tomàs Aguiló Cortès, Bartomeu Ferrà, Antoni Maria Alcover o Miquel del Sants Oliver. “−Històricament, es mallorquí sí que ha tengut tradició literària, tradició que va esser escanyada a partir de sa normativisació dets anys vint”,ha recalcat Font.
Font ha reclamat per Balears lo que ja tenen Catalunya i València, un estàndar autòcton que tengui com a referència ses nostres illes i no es Principat. “Catalunya i València tenen centres codificadors distints, ortografies distintes, diccionaris normatius distints i, naturalment, un estàndar regional distint i centrat en es parlants des seu territori. A Balears no tenim res d’això. Noltros només demanam un estàndar balear que tengui en compte ses nostres singularitats lingüístiques que han romàs marginades per un estàndar basat en ses comarques centrals de Catalunya”. Font ha assegurat que fins i tot sa nova Gramàtica Catalana, de caràcter més descriptiu que normatiu, ha desterrat sa distinció entre correcte/incorrecte i ara només parla de més adequat/manco adequat, mentre recomana acostar lo que s’escriu a lo que se xerra, o sigui, s’Institut d’Estudis Catalans és ara partidari d’una major flexibilisació i adequació territorial. “Només així, amb una identificació major de sa llengua formal amb sa llengua viva des territori –ha recalcat– es català sortirà de sa condició de llengua minorisada, com diagnostiquen es nostros savis lingüístics”.
Font ha denunciat que de res serveix una defensa retòrica i genèrica de ses nostres modalitats insulars quan no se tenen en compte a s’hora de definir un model lingüístic escolar per part de sa conselleria d’educació, tampoc a s’hora de donar subvencions i ajudes per part des departaments de política lingüística, tampoc a s’hora de definir es Pla de Normalisació Lingüística per part des Consell Social de la Llengua Catalana, tampoc per fer costat a uns premis com es Gabriel Maura, o molt poc quan s’adapten es llibres de text que vénen de Catalunya a Balears, una adaptació que, com ha demostrat sa nostra fundació, és molt pobra.
Ecos a sa premsa: mallorcadiario, manacornoticias, canal4diario
Bases des concurs literari 2017: pitja assuquí
