S’Obra Social “La Caixa” ha posat en marxa una campanya benèfica perquè cap al·lot quedi sense prendre llet. Sa campanya se titula “Cap nen sense bigoti” i consisteix en demanar a sa ciutadania aportacions econòmiques per comprar llet.
Desgraciadament i com ja succeeix amb la resta de sucursals bancàries, “La Caixa” tampoc respecta ses nostres modalitats insulars. Senzillament, aplica a Balears es mateix patró lingüístic que empra a Catalunya. Serà per economia d’escala o perquè veu ses nostres illes com una província, comarca o vegueria més de Catalunya, es cas és que una vegada més aquesta entitat de gran tradició històrica a ses Balears no fa es més mínim esforç d’adaptació lingüística. Cap ni un. No usa sa morfologia verbal pròpia (“fes-te” en lloc de “fé’t”) que és admesa per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans. No usa ses nostres paraules pròpies (“bigoti” per “mostatxos”, “nen” per “nin”, “portar” per “dur”) incloses a sa segona edició des Diccionari de la Llengua Catalana de s’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) o en es Diccionari Català-Valencià-Balear (“aconseguir” per “conseguir”). Ni tampoc, naturalment, se molesta en usar s’article baleàric.
En aquests darrers anys, “La Caixa” ha fet molts d’esforços perquè a Espanya en general no se l’identificàs amb so separatisme català. Així, per exemple, s’ha dignat fins i tot a patrocinar sa darrera edició revovada i revisada de “El Quijote” de s’Instituto Cervantes. Res a dir. Pentura, emperò, “La Caixa” hauria de començar, també, a donar qualque ditada de mel a mallorquins, menorquins i eivissencs perquè no la vessin com una terminal més des catalanisme. Sobretot quan un des seus cappares a Balears, José Francisco Conrado de Villalonga, és considerat un des principals culpables perquè sa nostra llengua passàs a denominar-se “català” a s’Estatut d’Autonomia de 1983*. Un error històric des qual, encara avui, en pagam ses conseqüències. Sense sa seva decisiva contribució, pentura no faria falta denunciar catalanades com sa que denunciam avui. Acostar-se, a sa seva publicitat, a sa llengua viva des balears segur que aidaria una mica “La Caixa” a no mostrar tant es llautó. De totes maneres, des seu pa en faran sopes.
*Contràriament a lo que han espargit trenta anys de propaganda catalanista, anomenar sa nostra llengua com a “mallorquí” o “balear” era normal i corrent abans de s’aprovació de s’Estatut d’Autonomia de 1983. En queden moltíssimes restes d’aquest fet, com es nom de s’Escola de Mallorquí de Manacor, es bolletins de notes dets estudiants de llavonces o es fet, curiós, que sa Constitució Espanyola del 78 que votàrem unànimament es balears estàs escrita, segons es Bolletí Oficial de s’Estat, en castellà i ¡en mallorquí!