Si hi ha un tema espinós, polèmic i objecte de debat a ses nostres illes, sense cap dubte, aquest és sa llengua. Una controvèrsia fruit de s’imposició i sa deixadesa des nostros polítics que, enfora de minvar, és present an es dia a dia de molts de menorquins: a s’escola, an es medis de comunicació, a s’Administració Pública… boni per tot, llevat des carrer. Es català és vist per sa majoria de menorquins com un niu de problemes, traves i imposicions, i no com sa llengua pròpia (menorquí) que han xerrat a ca seua tota sa vida, per molt que MÉS i companyia ho vulguin amagar com aquell qui garna ses miques davall s’estora.
Es mateix Gabriel Cañellas, expresident des Govern Balear i impulsor original d’una Llei de Normalisació Lingüística que cercava calmar ses aigües des nacionalisme el 1986, ho reconeixia a una entrevista as setmanari El Temps: “Ara fa un moment, es president Pujol me demanava si es problema lingüístic de ‘les illes’ ja estava superat… i li he contestat que no, que ses modalitats insulars tornen a esser reivindicades per una part de sa població”.
En efecte, an es carrer, allà on hi pugui brollar un mínim de llibertat i d’iniciativa privada, es catalanisme no ha conseguit clavar-hi ses ungles. Es debats o problemes amb que a diari es troben professors, alumnes, pares, funcionaris, periodistes, institucions, entitats, etc, no existeixen an es carrer. Allà on tots tenim molt clar que mos expressam en pla o en castellà en total llibertat sense que ningú mos digui com hem de rallar. Ho testimonia, ni més ni manco que Jaume Corbera, professor de filologia catalana a sa UIB i firmant des protoxenòfob manifest Koiné que resa que es català hauria d’esser s’única llengua oficial de s’hipotètica Catalunya independent: “Els àmbits on la LNL hauria d’haver tengut efectes positius a favor del català, però no ha estat així, són àmbits socials no directament controlats per cap institució oficial: els mitjans de comunicació privats, el comerç, els espectacles, la vida social en general fora de les institucions”. Corbera, gens sospitós d’anticatalanisme, denuncia també es procés de substitució de ses formes genuïnes baleàriques per una llengua “de cada vegada més degradada, plena d’incorreccions i de barbarismes, més empobrida, amb pèrdua progressiva del vocabulari tradicional, subtituït per anglicismes, espanyolismes o paraules catalanes apreses als llibres o a TV3, en un procés que va conformant un català col·loquial penós i despersonalitzat”, i conclou “al carrer, allà on encara es pot sentir la nostra llengua, aquesta és plena de castellanades, d’incorreccions i d’ultracorreccions. Res a veure amb el català tradicional parlat per la gent d’aquestes illes durant segles”.
Sa norma sagrada, un viatge a ses fonts amagades des catalanisme de ses Balears
Aquest és es títol des llibre que sa Fundació Jaume III presentarà a Menorca, demà dissabte 4 de juny an es saló d’actes de Ca n’Oliver de Mahó. Es tracta d’una investigació inèdita a ses Illes Balears, de Joan Font Rosselló i Joantoni Horrach Miralles. Per sorpresa des sacralisadors des barceloní, es dos autors són doctors per s’Universitat de ses Illes Balears (UIB) i professors, maldament no vestin camiseta verda amb embut cridaner.
S’episodi de censura política que ha patit aquest hivern sa Fundació Jaume III mos suggereix un nou subtítol per s’obra: “Sa norma sagrada, es llibre que MÉS no vol subvencionar”. ¡Aquesta és bona! almanco hem conseguit que MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca es posin d’acord amb qualque cosa. I és que tant es Consell Insular de Menorca com s’Institut d’Estudis Baleàrics —de cada vegada manco “baleàric”— van denegar es mes d’abril una ajuda an es llibre diguent, entre d’altres excuses de mal pagador, que “no té interès per Menorca” quan aquest dedica fins a tres capítols a sa figura des filòleg ciutadellenc Francesc de Borja Moll; o que és “lingüísticament incorrecte” pes simple fet d’estar escrit en ses nostres modalitats insulars. ¿No havíem quedat que defensaven es “català de Menorca”? idò, ¿per què censuren i li deneguen una subvenció a un llibre escrit en sa nostra llengua?
Mos trobam davant s’obra que tracta amb major profunditat sa problemàtica de sa llengua a ses Balears, deixant en falderet ses diverses manipulacions i jugades des pancatalanisme que, juntament amb es caramull de vegades en què es nostros polítics han fet sa farina blana en es darrers quaranta anys, explicarien molts de perquès de sa problemàtica lingüística actual que patim es ciutadans d’aquestes illes. Com diu sa dita, quan es moix no hi és, ses rates ronden sa casa. És hora d’alçar sa coa, botar-mos sa censura i apuntar-mos an es viatge que mos convida a ferSa norma sagrada, abans de fer es tres culs davant la Inquisició.
_________
Publicat as Diari MENORCA, 3/6/2016.