Jaume IV de Mallorques, 650 aniversari (i 2)

Abans de morir, Jaume IV havia designat com a successora sa seva germana Elisabet, que seguiria lluitant per recuperar es tron a través de diverses temptatives i gestions diplomàtiques. La Reina titular de Mallorques, Comtessa nominal del Rosselló i de la Cerdanya, moriria finalment el 1406 a Montpeller, un des tradicionals bressols de sa nostra Casa Reial.

Jaume IV va posar es mateix esment que son pare a s’hora de deixar ben clara sa qüestió successòria: el 16 de febrer del 1375, moribund a sa seva cambra de sa casa de l’Arxidiaca de Sòria, fa cridar es senyor notari i principals testimonis, com son parent el Comte de Medina i son confessor. Abans de registrar ses seves paraules, es notari esmenta sa seva situació: “…gravemente enfermo y yaciente en la cama, pero sano de entendimiento, manteniéndose plenamente en su buena memoria y sano recuerdo de su propia mente, disfrutando de buena e inteligible habla e inmejorable sentido (…)”, i més endavant prologa ses paraules del Rei, que foren en son natural mallorquí, amb aquest paràgraf: “Pronunciando el mismo señor rey testador con el oráculo de su voz, bien y inteligiblemente, las palabras subscritas, en su idioma, a presencia manifiesta y pública audiencia de nosotros, el notario y testigos, y siendo nosotros, los notario y testigos subscritos, presentes, oyentes, inteligentes, notantes y recitantes, publicó, dijo y recitó de palabra todas estas deliberaciones”:

“He aquí lo que os digo a vosotros, presentes ante mí, si en esta enfermedad transito de este mundo, dono, lego y dejo a la muy estimadísima hermana y heredera mía, señora Elisabet, Infanta de Mallorca y Marquesa de Montferrat, toda mi herencia, el reino de Mallorca y los condados adjuntos del Rosselló y la Cerdanya, y mi derecho sobre Montpeller y toda su baronía, dinero, joyas, bienes y objetos, y todo aquello que tengo y poseo, debería y debo poseer de derecho y de hecho en este mundo, y todo aquello que, siendo mío, se encuentra o dice ser  y encontrarse en poder de cualquier otro (…) porque bien confío en ella (…) También, porque ella casi todo lo bien que yo conoce mis hechos y proyectos (…), reclame para si, tenga y disponga como cosa suya mis derechos y cualesquiera acciones (…) porque toda la carga presente le impongo, y carga sobre su espalda (…) porque confío en ella más que en otra persona del mundo; pues todo lo que tengo en Nápoles, en Aviñón y en otros lugares en cualesquiera partes del mundo, quiero, determino, ruego y declaro que deben ir hacia ella, y que prevengan en poder suyo según su ordenación y disposición; y aunque sea mujer, esto no sea impedimento si en algo esta condición e intención mía se opusiera al derecho de algún otro, porque no tengo a nadie más próximo por la sangre ni más querido por el afecto, ni de quien confíe que más procure por mi bien y conozca mejor mis obras [creu i firmes notarials]. En Soria, a 16 de febrero de 1375”.

Queda per un pròxim article sa biografia de la Reina Elisabet (Ysabillis, regina Mayoricorum), així com s’irresolta qüestió dinàstica, que passa per sa nissaga des fruit de sa legítima Casa de Mallorques i sa des Paleòlegs, Marquesos de Montferrato, que amb so temps derivarà, mesclant-se amb lo més granat des Renaixement italià, amb sa des Gonzaga, la qual derivarà en sa branca francesa d’aquests i arribarà fins an es nostros dies.
Tant Jaume IV com sa germana Elisabet destinaren sa vida a una causa: retornar sa dinastia de Mallorques as lloc que li corresponia per llei i per dret. Varen fer molts d’esforços i sacrificis, però no ho arribaren a aconseguir. Balears, conservant sa seva dignitat reial, va quedar sota s’infeudació del Regne d’Aragó fins a s’unió de s’arxipèlag a s’Imperi de Carles V, el qual, a pesar des Decrets de Nova Planta, va consentir sa continuïtat de ses antigues institucions, fins ara.

Ben bé els podem dedicar aquestes cites:
– “Cap homo d’honor censurarà a qui procuri defensar sa seva Pàtria, de cap manera que la defensi”(Maquiavel).
– “S’amor a sa Pàtria es comú a tots ets homos, i el país natal, sia ès qui sia, ès sempre més estimat as demés”(Sécondat).

* Antoni Cantarellas, Investigador nacional d’Arxius i Biblioteques 434 per s’Arxiu del Regne de Malloca, amb sa llicència concedida el 18-12-1992.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *