La Fundació Jaume III neix per crear un nou model de llengua mallorquina, tal com explica l’entitat a la seva ‘Carta de convit’. Segons els impulsors de la Fundació, el català estàndar s’ha imposat a les Illes endetriment del mallorquí i la seva intenció passa per elaborar “un model de mallorquí per a tota casta d’usos formals que doni preferència a ses formes insulars davant ses pròpies de Catalunya i que s’acabaria concretant en s’edició d’un llibre d’estil”.
L’entitat es presenta com un lobby que cerca “un estat d’opinió favorable que permeti anar incorporant ses particularitats lingüístiques des mallorquí a s’estàndar oficial que s’utilisa aquí a Balears, a s’escola, a ses administracions públiques, a sa universitat, en es medis de comunicació públics”.
Els impulsors de la Fundació Jaume III critiquen que s’han arraconat de l’esfera pública les paraules de tota la vida i que s’han imposat les del català estàndar. Com exemples citen cementiri per cementeri,vacances per vacacions, núvol per nigul o esport per deport. També critiquen que les terminacions verbals també s’han vist afectades per aquest procés i ja no es diu per acabàs sinó acabés o cantam percantem. Tot i les crítiques de la Fundació, cal recordar que nigul, deport i vacacions són paraules admeses en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que les terminacions verbals pròpies del balear estan recollides (sense cap objecció) en la seva Gramàtica. A més, el Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears estableix que s’emprin les formes verbals pròpies del balear i no les d’altres variants en els textos de l’administració autonòmica. (…)