Sa Fundació Jaume III expressa es seu condol per sa mort de D. Antoni Alemany, gran defensor des mallorquí i de sa llibertat

Palma de Mallorca, 4 de maig de 2020

Antoni Alemany va ser un gran defensor des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc sense mitges tintes i sense complexos davant s’avanç de ses polítiques catalanitzadores a ses Illes Balears

Sa Fundació Jaume III vol expressar es seu més sentit condol per sa mort de D. Antoni Alemany Dezcallar, convençut defensor de sa llibertat i de sa democràcia. Director de Diario de Mallorca entre 1972 i 1976, referent de s’oposició an es franquisme en ets anys finals de sa dictadura, i fundador de El Día de Baleares.


Alemany va ser un gran defensor des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc sense mitges tintes i sense complexes davant s’avanç de ses polítiques catalanitzadores a ses Illes Balears. En paraules seves, “La denominación de la lengua no es una cuestión “científica” sino histórica y política: llamamos mallorquín al mallorquín porque así lo hemos llamado durante 700 años“.

Alemany mai va posar en qüestió sa unitat de s’idioma, sinó que va defensar que es català estàndard estava esborrant s’ancestral patrimoni lingüístic de ses Balears.

Descansi en pau aquest gran defensor de sa nostra identitat.

Sa Fundació Jaume III celebra que TV3 reconegui que es català de Barcelona està substituïnt es menorquí

Sa Fundació considera que sa sinceritat de TV3 reconeguent que es català estàndard està laminant es menorquí suposa una bofetada de realitat per aquells filòlegs i polítics que pretenen negar sa realitat, que volen ser més papistes que el Papa, o en aquest cas, més catalanistes que es catalans

Ciutadella de Menorca, 2 de maig de 2020

A finals de març, sa televisió autonòmica catalana (TV3) emetia en es programa El Llenguado un especial sobre “El català de Menorca i els glosadors”. Concretament, en es 00:38 segons de programa, es locutor de TV3 diu “el menorquí rep influències angleses i franceses, però qui n’amenaça la seva autenticitat és el català de Barcelona”. Llavores, en es minut 30:55, torna a afirmar: “Avui dia, el català de Barcelona continua influïnt en la parla d’aquesta illa”.

Es presentador de TV3 entrevista a Patrícia Romero, una jove des Migjorn Gran, qui recopila paraules menorquines amb sa intenció que no se perdin. Romero explica com sa majoria de joves menorquins ja no diuen “jo som”, sinó “jo sóc”, un catalanisme que a Balears no s’havia dit mai.

Patrícia Romero té més raó que un sant. Si ses noves generacions perden es menorquí, serà com perdre sa nostra identitat. Si es menorquí segueix arraconat en ets àmbits cults i formals, si ses formes menorquines segueixen sent suplantades sistemàticament per ses formes barcelonines, sa identitat des poble de Menorca córre greu perill de desaparèixer.

Sa Fundació felicita sa iniciativa d’aquesta al·lota des Migjorn Gran, Patrícia Romero, i anima an es joves menorquins a seguir es seu exemple recopilant més paraules menorquines perquè no caiguin en desús o siguin substituïdes per catalanismes o castellanismes.

Es director de s’entitat, es menorquí Joan Pons, considera que “sa sinceritat de TV3 reconeguent que es català estàndard està laminant es menorquí suposa una bofetada de realitat per aquells filòlegs i polítics que pretenen negar sa realitat, que volen ser més papistes que el Papa, o en aquest cas, més catalanistes que es catalans”.

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

 

Sa Fundació Jaume III considera insultant que Cort faci un vídeo per animar a sa població en català barceloní i no en mallorquí

Palma de Mallorca, 17 d’abril de 2020

Durant sa pandèmia des coronavirus, i amb sa finalitat d’animar a sa població, a s’Ajuntament de Palma no se li ha ocorregut res més que editar un vídeo, això sí, en un perfecte català barceloní.

Per començar, es títol des vídeo “Ja queda menys” ja és una falta de respecte cap an es mallorquins. A Mallorca no s’utilitza s’adverbi menys, sinó manco. Per més inri, “Ja queda menys” és un castellanisme totalment incorrecte. Hauria de ser: “Ja hi queda manco“.

Però sa catalanada més greu de tot s’anunci de Cort és: “ens en sortirem“. A Mallorca, es verb sortir mai s’ha construït amb pronom. No deim “d’aquesta no ens en sortirem“, sinó “d’aquesta no en sortirem”.

¿Per què Cort utilitza ses formes catalanes “menys” i “no estem sols”, en lloc de ses formes insulars “manco” i “no estam tots sols”?

¿De veres que s’Ajuntament de Palma no ha trobat ni una nina que parli en mallorquí de forma natural?

S’entitat cultural considera que aquest vídeo en barceloní és un insult cap a sa ciutadania de Palma, una falta de respecte total cap a tots es parlants de mallorquí.

Sa Fundació exigeix a Cort que deixi de torturar es palmesans amb aquest anunci ple de catalanades, i que faci una nova gravació en bon mallorquí. Sa Jaume III ofereix es servicis des seus filòlegs especialitzats en ses modalitats insulars de forma totalment gratuïta, abans que s’Ajuntament de Palma seguesqui gravant més anuncis que denigren sa personalitat lingüística de Mallorca.

Adjuntam s’anunci de Cort corregit en mallorquí:


Són dies estranys, són dies difícils.

Sa meva ciutat en silenci, sa meva barriada, es meu carrer sense vida. Quina buidor!

Però ja saps, no estic tota sola, no estam tots sols.

De fet, mai havíem estat tan a prop.

Ses meves petites històries de vida a ca nostra són ses teves, són ses nostres.

Diuen que és precisament en es moments més dolents quan ses persones treuen lo millor de si mateixes. I és vera. Tu i jo obrim ses nostres finestres cada dia, a sa mateixa hora, per fer mamballetes an es qui ho estan donant tot per cuidar-mos.

Gràcies i mil vegades gràcies.

Una emoció compartida plena d’esperança que me diu fluixet: en sortirem! Sortirem d’aquesta. Omplirem prest es nostros carrers i places, ses nostres barriades, sa meva estimada ciutat, Palma, no estic tota sola, no estam tots sols. Tot anirà bé.

 

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació posposa es sopar des VI Premi Joan Benejam en menorquí per prevenció davant s’avanç des coronavirus

Ciutadella de Menorca, 11 de març de 2020

 

Davant sa situació d’excepcionalitat que s’està vivint i d’acord amb es criteris de ses autoritats sanitàries sobre s’augment de contagis de coronavirus (COVID-19) durant ses darreres hores a Espanya, es comité insular i es patronat de Sa Fundació han decidit posposar sine die es sopar i gala d’entrega des VI Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí.

Sa Gala des Premi Joan Benejam, prevista pes dissabte 28 de març en es Restaurant Club Nàutic de Ciutadella, és sa celebració literària més important de Menorca on assisteixen cada any més de dos-centes persones, entre elles autoritats i personalitats des món polític, empresarial, social i cultural de Menorca i Balears.

Es concurs literari també queda així posposat fins a nova orde. Es participants d’aquesta sexta edició des Joan Benejam podran tornar a enviar sa seua obra, o bé tendran dret a que se’ls hi conservi sa que hagin enviat.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, ha assegurat que “sa voluntat des patronat de Sa Fundació és vetlar per sa salut des socis i simpatitzants de Sa Fundació” i que “per raons de precaució, responsabilitat i prudència sanitària, es sopar des VI Premi Joan Benejam queda posposat i se celebrarà més endavant quan ses circumstàncies siguin favorables”.

Sa Fundació umpl es Casal Balaguer per sa presentació d’Es Petit Príncep en mallorquí amb més de 100 persones

Sa Fundació apostarà per s’edició de literatura infantil en mallorquí, menorquí i eivissenc per contrarestar es català estàndard a ses escoles — Ja se n’han venut prop de 500 exemplars d’Es Petit Príncep. Es llibre se pot comprar a sa seu de Sa Fundació i a ses llibreries de Ciutat


Més de 100 persones umpliren divendres de gom a gom es Casal Balaguer per sa presentació d’Es Petit Príncep en mallorquí, sa rondalla més popular i universal de sa història. Una iniciativa de sa Fundació Jaume III en col·laboració amb s’editor i col·leccionista català, Jaume Arbonés.

S’obra va ser presentada per Joan Pons, director de Sa Fundació, Sandra Amoraga, filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i responsable de sa traducció de s’obra en mallorquí, i Jaume Arbonés, editor.

Pons Torres anuncià que “si ses institucions públiques segueixen encaparrutades amb sa marginació des balear a s’ensenyança, Sa Fundació durà a terme publicacions de caràcter infantil en mallorquí, menorquí i eivissenc per contrarestar sa imposició des català central a ses escoles”.

Sandra Amoraga animà a tots es mallorquins a comprar, difondre i llegir Es Petit Príncep en mallorquí, especialment a aquells pares i padrins perquè sa nostra llengua seguesqui viva de generació en generació.

Jaume Arbonés explicà que “és emocionant veure com es poble de Mallorca està despertant per reivindicar es seu patrimoni lingüístic. No té ni cap ni peus que a ses escoles de Balears no s’ensenyin ses modalitats insulars, un autèntic tresor filològic”.

Ja se n’han venut prop de 500 exemplars d’Es Petit Príncep en mallorquí. Es llibre se pot comprar a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o a través d’info@safundacio.es.

També se pot comprar a ses següents llibreries de Ciutat:
– Literanta
– La Librería del Savoy
– Agapea
– La Biblioteca de Babel
– CaixaForum
– Librería San Pablo

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació presenta Es Petit Príncep en mallorquí. Una aposta per sa literatura infantil en ses modalitats insulars

Sa presentació serà demà divendres 14 de febrer a les 20 hores en es Casal Balaguer (C/ Unió nº 3) — Ja se n’han venut més de 400 exemplars d’Es Petit Príncep. Es llibre se pot comprar a sa seu de Sa Fundació i a ses llibreries de Ciutat

Sa rondalla més popular i universal de sa història ja té edició en mallorquí i serà presentada per sa Fundació Jaume III demà divendres 14 de febrer a les 20 hores en es Casal Balaguer (C/ Unió nº 3). Es Petit Príncep ha estat una iniciativa de s’editor català, Jaume Arbonés, en col·laboració amb Sa Fundació.

S’obra serà presentada per Joan Pons, director de Sa Fundació, Sandra Amoraga, filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i responsable de sa traducció de s’obra en mallorquí, i Jaume Arbonés, editor.

Ja se n’han venut més de 400 exemplars d’Es Petit Príncep en mallorquí. Es llibre se pot comprar a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o a través d’info@safundacio.es

També se pot comprar a ses següents llibreries de Ciutat:
– Literanta
– La Librería del Savoy
– Agapea
– La Biblioteca de Babel
– CaixaForum

Palma de Mallorca, 13 de febrer 2020

Sa Fundació

 

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca es VI Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 2.000€

Se pot participar fins dia 13 de març de 2020 — s’entrega de premis i sopar de VI aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 28 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

 

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des VI Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalització de sa literatura menorquina”, tal com figura a sa introducció de ses bases des concurs que se poden llegir clicant aquí. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalitzar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 2.000 €, es segon classificat un premi de 250€, i es tercer un accèssit honorífic. Es tres primers classificats s’enduran una carota de Joan Benejam pintada per s’artista José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent, valorades en 500€ cada una. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 600 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està mobilitzant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina”.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativització fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organització des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalització lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalització Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndard, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a sa imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalitzat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i aconseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases es poden consultar aquí mateix d’ençà de dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Ciutadella de Menorca, 15 de gener de 2020

Sa Fundació denuncia ses amenaces i ets atacs a sa seva seu durant sa manifestació pancatalanista des 30 de desembre

Palma, 13 de gener de 2019

Es passat 30 de desembre va tenir lloc sa manifestació anual des pancatalanisme balear. Quan aquesta va passar per sa seu de sa Fundació Jaume III en es carrer dets Oms, nombrosos manifestants varen dirigir insults i amenaces an es membres i treballadors de Sa Fundació, amb crits de “Mallorca neta, gonella guinaveta!”, i altres desqualificacions que varen afegir an es seu repertori habitual contra sa Monarquia, contra es membres de ses forces i cossos de seguretat de s’Estat, i contra altres formacions polítiques que no són des seu grat.

Ademés, el sendemà de sa manifestació catalanista, es frontis de sa seu de Sa Fundació va aparèixer amb grans taques de pintura fosca i restes des globus amb pintura que se varen llançar contra es vidres des local de s’entitat mallorquinista.

Recordem que aquesta manifestació va esser convocada per sa Plataforma 31-D, s’Assemblea Sobiranista de Mallorca i es Bloc d’Unitat Popular (BUP), i que va comptar amb sa presència de sa plana major de MÉS, des que fos expresident del Parlament Baltasar Picornell i de s’expresident des Govern amb so PP i ara cappare independentista, Cristòfol Soler. També se varen deixar veure son pare d’Oriol Junqueras i es dirigent d’ERC Joan Tardà.

Mos agradaria recordar que aquestes actituds podrien esser constitutives d’un delicte d’odi, tal com recull s’article 510 des Codi Penal espanyol vigent, segons es qual “1. Seran castigats amb una pena de presó d’un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos: a) Es qui públicament fomentin, promoguin o incitin directa o indirectament a s’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part des mateix o contra una persona determinada per raó de sa seva pertinença en aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a s’ideologia, religió o creences, situació familiar, sa pertinença des seus membres en una ètnia, raça o nació, es seu origen nacional, es seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat […]”, i “2. Seran castigats amb sa pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a dotze mesos: a) Es qui lesionin sa dignitat de ses persones a través d’accions que comportin humiliació, despreci o descrèdit de qualcun des grups an es fet que se refereix s’apartat anterior, o d’una part des mateixos, o de qualsevol persona determinada per raó de sa seva pertinença a ells per motius racistes, antisemites o altres referents a s’ideologia, religió o creences, situació familiar, sa pertinença des seus membres en una ètnia, raça o nació, es seu origen nacional, es seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat […]”.

Per tot això, comminam an es convocants d’aquesta manifestació a que facin públicament una disculpa, i que se comprometin a posar un especial zel en què tals actituds i actes vandàlics contra Sa Fundació i contra sa majoria de mallorquins que defensam es mallorquí no tornin a produir-se. Garantir sa convivència i respectar es que no pensa com tu hauria d’esser una prioritat per tots es ciutadans, i no diguem per aquells que tant bravetgen en autoproclamarse com a “progressistes”.

Adjuntam enllaç des vídeo amb ses amenaces a Facebookhttps://www.facebook.com/414157142040293/posts/2531711503618169/?vh=e&d=n

S’Ajuntament de Manacor censura a Sa Fundació a s’Escola Municipal de Mallorquí… per voler donar classes de mallorquí

Sa Fundació considera una estafa que tots es manacorins hagin de pagar de sa seva butxaca una Escola Municipal de Mallorquí on se prohibeix donar classes de mallorquí

Sa Fundació Jaume III se va reunir dia 6 de desembre amb Mateu Marcé Riera, regidor d’educació, cultura i deports de s’Ajuntament de Manacor, per sol·licitar una aula de s’Escola Municipal de Mallorquí o qualsevol altre equipament cultural per fer-hi classes de mallorquí.

Després de setmanes d’insistència i d’obtenir es silenci per resposta, sa delegació manacorina de Sa Fundació va aconseguir contactar via telefònica amb so regidor en qüestió. Sa resposta va ser que s’Ajuntament no podia cedir un espai a Sa Fundació, ja que no és una entitat que rebi ajudes públiques des consistori.

Sa Fundació denuncia sa censura que pateix per part de s’Ajuntament de Manacor, governat per Més per Mallorca en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca. Una coalició que se fa dir mallorquinista, però que es fets demostren a les clares que no són més que catalanistes que estan en contra des mallorquí.

S’Ajuntament de Manacor s’hauria d’atendre a ses demandes i peticions de tots es manacorins, no només de sa minoria qui són de sa seva corda. Davant sa censura des consistori, Sa Fundació anima a tots es manacorins a apuntar-se a ses classes de mallorquí que finalment se duran a terme a una altra institució privada de Manacor.

 

Palma de Mallorca, 20 de desembre de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació reuneix a 500 persones a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Juan Antonio Fuster ha estat es guanyador des certamen literari amb s’obra “Es diumenges, arròs sec” Sa Fundació reuneix a 500 persones a una gala reivindicativa a favor de sa dignificació mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebrà ahir sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de VI aniversari de s’entitat. En una demostració de força de Sa Fundació, més de 500 persones umpliren es Molí d’Events de Manacor per fer costat a s’entitat en defensa de ses modalitats insulars.

Es guanyador d’aquesta quarta edició des Premi Gabriel Maura ha estat Juan Antonio Fuster, mallorquí resident a Sevilla, amb s’obra “Es diumenges, arròs sec”, dotat amb 1.500€ i patrocinat Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 750€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per sa jove escriptora Catalina Carrió Dalmau, amb s’obra “Na Blanqueta”, i s’accèssit honorífic ha estat per Pep Lluís Sanmartín Prohens amb “Una història des de sa meva finestra”.

Sa Fundació ha distingit enguany a Vibrats Mora Rosselló de Porreres i a Gelats Iceberg com a empreses que promouen es mallorquí a sa seva cartelleria i campanyes comercials.

Es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora per Mallorca, va ser sa presidenta des Jurat des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí. També en van formar part ses filòlogues Sandra Amoraga i Mariantònia Lladó, amb s’escriptor Toni Cantarellas. Durán va sentenciar que “es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència”.

Si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occita, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, va fer un discurs reivindicant un estàndar lingüístic per ses Illes Balears com tenen catalans i valencians. Pons va clamar que “es balears no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”. Pons va tancar es seu discurs: “Si es valencians li poden dir valencià, si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occità, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?”.

Es mallorquins no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, va ser s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per dignificar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

LLISTA DE PERSONALITATS CONFIRMADES

Des món polític han assistit per part des Partit Popular: Toni Fuster, diputat autonòmic i secretari PP Balear; Marga Durán, diputada autonòmica i presidenta PP Palma; Mercedes Celeste, portaveu de PP a Cort; Javier Bonet, exregidor a Cort; Xisca Lascolas, regidora de cultura de s’Ajuntament de Llucmajor. De Ciutadans: Marc Pérez-Ribas, diputat autonòmic; Patrícia Guasp, diputada autonòmica i portaveu de Cs en es Parlament; Noemí Getino, primera tinent de batlessa de s’Ajuntament de Llucmajor. De Vox: Pedro Bestard, conseller; Agustí Buades, expresident de s’Institut de Política Familiar de Balears i assessor de Vox en es Parlament; Antonio Salvá, candidat de Vox as Congrés des Diputats i pare des Guàrdia Civil assassinat per ETA a Palmanova, Diego Salvá. De PLIE, es seu president, Francisco Fernández Ochoa.

Des món cultural: es catedràtic emèrit d’Història des Dret a sa UIB, D. Román Piña Homs; es professor emèrit de Filosofia a sa UIB, D. Sebastiá Urbina Tortella, es filòleg i exdiputat autonòmic, Xavier Pericay; sa filòloga i excoordinadora lingüística d’IB3, Mariantònia Lladó; s’exdiputada autonòmica Olga Ballester; s’escriptor Tito Clar; s’escriptor i guanyador des II Premi Gabriel Maura, Gabriel Buades Fuster; es president de Societat Civil Balear (SCB), Tomeu Berga; i es president de sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma, Miquel Obrador.

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2019

Sa Fundació

 

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/