Sa Fundació visita es Consell Insular de Menorca

Es patronat de Sa Fundació es va reunir es passat 19 d’octubre amb es president des Consell de Menorca Adolfo Vilafranca. Sa entitat creada ara fa 10 anys, amb s’objectiu  de dignificar es menorquí i sa resta de modalitats insulars de Balears i de crear consciència social de s’importància de preservar sa llengua pròpia.

 

Es patronat de Sa Fundació va presentar sa entitat menorquinista i sa seua trajectòria des de que va ser creada el 2013. Aiximateix es va traslladar a Vilafranca  sa situació en que es troba actualmetnt es menorquí: arraconat i en procés de desaparèixer per falta de protecció i divulgació.

Sa Fundació va recordar an es president que sa nova normativa de sa llengua catalana, renovada i publicada el 2016, normalitza i acepta  com a vàlides ses formes lingüístiques pròpies de Balears, i que elimina sa dicotomia de correcte/incorrecte. Lo que justifica que a cada area geogràfica es pugui emprar lliurement ses singularitats de forma oral i escrita, i per tant a sa nostra illa acord a sa realitat lingüística menorquina.

Per acabar se li va presentar una serie de projectes que es duran a terme es pròxims mesos en relació a sa protecció i divulgació des menorquí.

Menorca, 21 d’octubre de 2023

Tothom té dret a defensar es Drets Lingüístics

Qualsevol ciutadà o comunitat lingüística té dret a defensar es Drets Lingüístics, drets que formen part de sa Declaració Universal des Drets Humans, i ningú ha de dictar qui pot o no pot defensar o opinar sobre es seu idioma matern. Més tost, si tots donàssim es nostro parer, probablement es nostro menorquí no estaria a sa situació en que està actualment. Una llengo en procés de desaparèixer gràcies a sa marginació i es desinterés, principalment,  per part de sa classe política.

  Tal vegada Balears és sa única comunitat lingüística del món en que sa llengo pròpia és tractada d’incorrecte, coloquial, informal, vulgar i de dialecte amb es sentit més pejoratiu. En canvi a s’altre banda de la mar, sa parla des catalans és un idioma correcte, cult, formal i de prestigi. Ets autodenominats “experts” diuen que català i menorquí és lo mateix… Açò fa olor a sucurrim.

  ¿Colcú s’imagina que en es països de Sud-amèrica de parla castellana estiguessin prohibides i marginades ses particularitats lingüístiques pròpies d’aquells territoris, i que ademés sa classe política els imposàs es castellà que rallam a Espanya? O lo mateix amb s’inglès: que a Austràlia o a Amèrica del Nord es vessin forçats a emprar s’inglès des Regne Unit, renunciant a sa seua personalitat lingüística. Idò, açò és lo que passa a Menorca i a Balears amb sa llengo materna de una part dets habitants d’aquestes illes. Aquesta deixadesa ha provocat que actualmente es menorquinoparlants siguem minoria.

  Vull explicar lo absurt que resulta comparar es menorquí amb s’andalús o s’inglès d’Austràlia. Típic argument que empren es “de la ceba” per fer befa. Quan van arribar es nous pobladors a Menorca en es sigle XIII, aquí ja rallavem una llengo romanç, derivada des llatí que va arribar mil quatracents anys abans, boni res. Es nous pobladors majoritariament catalans i occitans van aportar sa llengo d’oc que es va fusionar amb es parlar de sa població autòctona: no hi va haver substitució lingüística. Des de l’any 123 a. C., que va ser quan va començar sa romanisació de Balears, i fins a dia d’avui aquesta llengo ha evolucionat i, ara la denominam com a menorquí, i açò és així des de es sigle XVI. I per cert, en cap moment de sa història es menorquins hem denominat es nostro llenguatge com a català, excepte que a partir de 1983 en que es va imposar a s’Estatut d’Autonomia Balear com a “llengo pròpia”, i que arrel d’açò uns pocs han adoptat aquest nom per referir-se a an es parlar des menorquins.

  A Andalusia clarament rallan una variant des castellà, i ets andalusos no es senten d’una comunitat lingüística diferent a sa castellana. Cosa que no pasa amb es menorquins, que no mos sentim lingüísticament, ni culturalment, identificats amb es català. A Austràlia es nous pobladors pertanyien a una comunitat lingüística perfectament identificada, i tenien clar que es seu idioma era s’inglès. Cosa que no va pasar amb es nous pobladors catalans i occitans que van arribar a partir de 1287 a Menorca, ja que es nom de català per referir-se a sa llengo no existia ni eren una comunitat lingüística diferent a s’occitana i, es seu llenguatge poc tenia  a veure amb es català estàndar que se mos vol imposar més de set-cents anys després de sa conquista aragonesa i cristiana.

  Nebrija, un andalús, va ser s’autor de sa primera gramàtica de sa llengo castellana. Si hagués existit una consciència lingüística de que sa llengo andalusa era una llengo diferent a sa castellana hagués fet sa gramàtica de sa llengo andalusa. Es menorquins que han fet gramàtiques, ortografies, vocabularis o diccicionaris els han fet de menorquí, i no de català, perquè sa consciència lingüística des menorquins ha estat de que rallam menorquí, i no català.

          Es catalans poden nomenar com a català a sa seua llengo. Es valencians com a valencià. Ets occitans com a occità. Ets aranesos i algueresos com a aranès i alguerès respectivament. ¿Per què es menorquins no podem nomenar oficialment a sa nostra llengo com a menorquí o balear?

  I no som ignorants, analfabets, incults, ni radicals per voler mantenir viu es menorquí; més tost ho són aquells que mos ataquen per fer-ho.

  ¿Què cerquen aquells que tenen una dèria amb vulgarisar es menorquí i amb imposar es català? Sa finalitat és molt fosca: empobrir sa diversitat lingüística i arraconar-la an es folklorisme fins fer-la desaparèixer, subtituïda pes català de Barcelona amb clares intencions polítiques i anexionistes.

  No existeix cap persona amb seny que per protegir una parla pensi que lo que se ha de fer es prohibir sa seua presència dets àmbits educatiu i formal. Emprimer, sa transmisio lingüística era majoritariament oral. Però avui en dia no es suficient en un món cada vegada més globalisat. ¿Com apendran menorquí correctament tots aquells ciutadans que viuen aquí i tenen una llengo materna diferent a sa menorquina? I molts de menorquinoparlants lo mateix. En hi ha que fan un mesclòrum de menorquí, català i castellà, que poc se sembla a lo que rallavem fa uns pocs decennis. I no hi ha que ser un expert, com diuen colcuns, per veure que es nombre de menorquinoparlants a davallat i per comprovar sa degradació des nostro llenguatge illenc. Ses estadistiques des darrers anys constaten sa davallada de parlants.

  Es llenguatges català, valencià i balear tenen punts en comú. Son branques d’un mateix tronc lingüístic; però açò no justifica que es català sigui superior i lo que rallam es demés sigui inferior. No hi ha que suprimir ses diferències, mes tost les tenim que potenciar i fomentar. Açò és riquesa lingüística. Amb lo polit que és sentir rallar a un eivissenc o un valencià. Hem de protegir, recuperar i donar valor an allò que mos fa únics; desprestigiar ses modalitats és un error: es diferencialisme no és el dimoni. Com deia Mossèn Alcover “Quin dret ni categoria literaria té es català damunt es balear o es valencià? Absolutament cap.”

  Es pot defensar que balear, català i valencià són una familia lingüística, però sense que aquesta realitat dugui per finalitat fer desaparèixer gran part des ventall linguístic. Si es vol preservar una llengo aquesta ha d’estrar present per oral i per escrit a tots ets àmbits, de no fer-ho així aquesta desapareixerà. Basta comparar s’imposició des català a Menorca i a sa resta de Balears, si una situació similar passàs a Galicia. ¿No seria un crim que es gallecparlants haguessin d’emprar es portugès per escrit i en ambits orals formals? ¿Per què no ho podrien fer-ho en gallec?

  Sa Declaració Universal des Drets Lingüistics (DUDL) diu que “està previst que durant es sigle XXI desapareguin es 80% de ses llengos del món”. ¿Ha de ser es menorquí (balear) una d’elles? Es poders públics i es ciutadans de peu hauriem d’actuar ja per evitar-ho. I diu també sa DUDL que hi ha que ”fomentar sa consciència que sa diversitat lingüística no només és necessària si no que és una aportació imprescindible an es coneixement de s’humanitat, perquè cada llengo mos proporciona una de ses múltiples formes d’entendre el món”. ¿Qui entendrà sa nostra identitat i sa nostra cultura, si una part essencial, com és una llengo, desapareix?

  Es mes de noviembre del 2016, va sortir a tota sa premsa que s’Institut d’Estudis Catalans (IEC) había elaborat una nova gramàtica que normalisava ses varietats lingüístiques amb sa finalitat de que tots es parlants mos sentiguem identificats. S’IEC que actua com a acadèmia de sa llengo catalana, elimina sa injusta dicotomia de correcte/incorrecte i és més flexible amb sa diversitat lingüística sense donar prioritat a un dialecte damunt s’altre. I recomana que es registre s’ha d’adaptar an es territori.

  Així idò, està més que justificat que a Menorca mos poguem expressar en menorquí oralment i per escrit, tant en àmbits formals com informals. Preservació o extinció.

 

LUCAS L. PONS BEDOYA

MAHÓ

14 octubre 2023

‘Sa llengua de Menorca’ umpl es Convent de Sant Diego d’Alaior

S’alcalde d’Alaior, José Luis Benejam, i s’autor, Joan Pons Torres, van
presentar ahir sa tercera edició de ‘Sa llengua de Menorca’ davant més
de mig centenar d’alaiorencs

Sa sala d’actes des Convent de Sant Diego d’Alaior va quedar petita per
rebre ahir sa presentació de sa tercera edició de Sa llengua de Menorca
de Joan Pons Torres, editat per Sa Fundació. S’Ajuntament d’Alaior va
haver d’habilitar una sala annexa des d’on se va poder seguir s’acte en
directe, ja que s’havia completat s’aforament a sa sala principal.

S’alcalde d’Alaior, José Luis Benejam, qui va presentar s’obra amb Tiago Reurer, regidor de cultura, va destacar sa valentia de Pons Torres amb
sa defensa des menorquí “que molta gent pensa, però molta gent calla”,
afirmant que es tracta d’un llibre “imprescindible per preservar es nostro
patrimoni lingüístic”.

S’historiador, professor d’educació secundària i autor des llibre, Joan
Pons, va exposar científicament per què sa llengua que amenaça es futur
des menorquí no és es castellà, sinó s’estàndard català: “Sa influència
des castellà no afecta més que es lèxic (i lleugerament) —igual que ho fa
s’anglès per mor de sa globalització—, en canvi, es català estàndard està
modificant sa fonètica, es lèxic, sa sintaxi i sa morfosintaxi des menorquí.

Afirma Pons Torres que “Són dues varietats des mateix idioma —cosa
que no passa amb es castellà—, i açò fa que una acabi engolida per s’altre; és un autèntic procés d’assimilació lingüística i cultural amb un pervers objectiu polític”.

Ja se n’han venut més de 800 exemplars de Sa llengua de Menorca. En
defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció, i amb
aquesta tercera edició s’arriba a sa xifra de 1.200 impresions. Es llibre se
pot comprar a ses llibreries d’Alaior i de tota Menorca.

Ciutadella de Menorca, 10 de desembre 2022

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Joan Pons presenta a Alaior sa tercera edició de ‘Sa llengua de Menorca’

Sa presentació serà aquest divendres 9 de desembre  a les 20:00h as centre cultural des Convent de Sant Diego (Alaior) — José Luis Benejam, alcalde d’Alaior, i Tiago Reurer, regidor de cultura, acompanyaran a s’autor, Joan Pons Torres

Aquest divendres 9 de desembre a les 20:00h, Sa Fundació i s’Ajuntament d’Alaior organitzen sa presentació de Sa llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció. Es llibre argumentari en defensa des menorquí arriba a sa tercera edició, amb més de 800 llibres venuts i 1.200 exemplars impresos.

S’alcalde d’Alaior José Luis Benejam, i es regidor de cultura, Tiago Reurer, acompanyaran a s’autor en sa presentació.

S’aforament serà limitat. Es prega confirmar assistència amb antelació a través des WhatsApp 695 143 209.

Quan? Divendres 9 de desembre a les 20:00h

On? Centre cultural convent de Sant Diego (Alaior)

Alaior, 5 de desembre de 2022

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Sa Fundació Jaume III expressa es seu condol per sa mort de Toni Cantarellas

Toni Cantarellas va ser es principal ideòleg i activista des moviment lingüístic balearista en ets anys 80 i 90, inspirant es naixement de Foment Cultural i de sa Fundació Jaume III amb sa seva revista Toc-Toc

Sa Fundació Jaume III vol expressar es seu màxim condol per sa pèrdua d’un des cappares des balearisme, D. Toni Cantarellas Pascual.

Toni Cantarellas, periodista, poeta, escriptor i investigador, va ser es principal ideòleg des moviment balearista a ses Illes Balears en ets anys vuitanta i noranta, agafant es testimoni de ses cartes d’en Pep Gonella (D. Pep Zaforteza) en defensa des mallorquí a Diario de Mallorca l’any 1972. 

 

Membre de s’Associació Cultural Mossèn Alcover (ACMA), deixeble de D. Llorenç Vidal en s’àmbit poètic, va ser fundador i editor l’any 2011 de s’exitosa Revista TOC · TOC Balears, que arribaria a publicar 12 volums i a tenir subscriptors a totes ses Balears, a sa Península i a diferents països d’Europa.

Es naixement de Toc-Toc suposà una autèntica revolució, reviscolant sa creació literària en balear, aconseguint sa col·laboració pública de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) dirigit pes doctor en filologia catalana, Toni Vera, i estimularia es naixement dos anys més tard de Foment Cultural Illes Balears (FCIB), amb col·laboradors de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera —de sa qual en Toni n’era membre fundador—, i de sa Fundació Jaume III. 

Va escriure col·laboracions amb EL MUNDO de Baleares, Diario de Mallorca i mallorcadiario.com. Segon classificat durant dos anys consecutius en es Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí i guanyador d’un premi de microrelats a Catalunya, l’any 2018 aconseguiria es primer premi Gabriel Maura de relats en mallorquí amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”. Un premi que va recollir a Son Amar davant prop de 700 persones culminant així es reconeixement a una llarga, constant i incansable trajectòria de lluita reivindicativa en defensa de sa dignitat lingüística des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc; des balear, com deia ell.

Gràcies Toni per mostrar-mos es camí a seguir. Acompanya-mos des del cel fins sa victòria final de sa llengo i sa cultura balear. Descansa en pau, estimat.

TUI MEMORES TUI

Patronat de Sa Fundació

Palma de Mallorca, 14 de octubre de 2022

Sa Fundació Jaume III recupera es seu sopar de germanor a Comassema

Més de 150 persones van celebrar ahir es sopar de IX aniversari de Sa Fundació Jaume III a Comassema

Sa Fundació Jaume III va celebrar ahir es seu IX aniversari recuperant es seu tradicional sopar de germanor as cap de dos anys de no poder-se fer per s’epidèmia i ses restriccions sanitàries. Més de 150 persones, socis de tota Mallorca i també arribats de Menorca i Eivissa se van retrobar a un lloc emblemàtic de sa Serra de Tramuntana, a sa Finca Comassema, en un acte més íntim i amb aforament limitat.

Sa trobada de socis de Sa Fundació va comptar amb un acte solidari. Sa presentació des llibre “Es lleó de Selva” de Tolo Company, una rondalla infantil escrita en bon mallorquí, es beneficis des qual aniran destinats a sa Fundación Francisco Luzón, entitat sense ànim de lucre dedicada a sa investigació de s’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una injusta malaltia que cada any afecta a més de 900 persones en es nostro país.

Es llibre “Es lleó de Selva” se podrà comprar a partir de dilluns a sa seu de Sa Fundació (C/Jeroni Antich 5 A, Palma).

Es director de Sa Fundació, Joan Pons Torres, va anunciar que s’entitat tornarà a convocar es Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí després de s’aturada per sa pandèmia; es concurs literari en sa nostra llengo més important de Mallorca i amb major dotació econòmica.

Es president de Sa Fundació, Fernando Fortuny Salas, va agrair sa fidelitat des més de 600 socis de Sa Fundació i va enviar un missatge a sa classe política dirigent: “Exigirem es compliment de s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que diu que ses modalitats insulars han de ser objecte d’especial estudi i protecció. I no mos aturarem fins que hi hagi un canvi, i es mallorquí tengui es respecte institucional que se mereix”.

Sa Fundació Jaume III és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 2013 per defensar, prestigiar i dignificar sa llengo i sa cultura balear, i que compta amb més de 600 socis a totes ses Balears.

Palma, 8 d’octubre de 2022

 

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació demana an es Consell que defensi s’estudiant discriminat per rallar menorquí a Barcelona

¿On és es conseller d’Educació Miquel Àngel Maria que s’autodenomina ‘menorquinista’ ara que ha de defensar un estudiant discriminat per rallar menorquí a Barcelona?

 Segons publica avui el MENORCA • Es Diari, un jove menorquí estudiant a Barcelona ha estat víctima d’una lamentable discriminació lingüística per rallar menorquí. Es seu avi, Francesc Sintes, ha publicat a Twitter: “Al meu nét, fill de menorquina i nét de menorquines li han posat a la qualificació del curs que s’ha de llevar la mica d’accent menorquí que conserva (…)”.

 Des de Sa Fundació volem expressar sa nostra màxima condemna i repulsa per aquesta agressió lingüística antimenorquina que constitueix un cas innegable de balearofòbia a sa capital catalana. Com diu s’avi de s’estudiant, es menorquí és tant o més correcte que es català de Barcelona o es valencià.

 Per altra banda, a Sa Fundació mos demanam, ¿des de quan s’accent ha estat un factor per avaluar sa nota d’un estudiant? Possiblement estiguem no només davant una discriminació lingüística i un cas de balearofòbia greu, sinó també davant una vulneració des paràmetres legals i curriculars d’un mestre d’escola per avaluar sa feina feta per un estudiant.

 Sa Fundació demana an es Consell insular de Menorca i a sa seua presidenta, Susana Mora, que intervéngui davant sa Generalitat de Catalunya per defensar es drets lingüístics d’aquest i de tants altres joves menorquins que estudien a Barcelona.

 Es Consell i/o sa Conselleria d’Educació des Govern balear haurien d’haver contactat avui dematí mateix amb es Departament d’Educació de sa Generalitat de Catalunya per demanar explicacions i que aquesta actitud de despreci cap a sa llengua des menorquins no se torni a repetir.

 Si sa discriminació hagués estat perquè sa professora exigís a s’estudiant que parlàs en castellà, segur que Més per Menorca i es Consell insular ja haurien tret un comunicat o una declaració institucional si fes falta. Però com que ha estat una agressió per rallar menorquí, sembla que no té cap importància pes Consell insular presidit per Susana Mora.

 ¿On és es conseller d’Educació Miquel Àngel Maria que s’autodenomina ‘menorquinista’ ara que ha de defensar un estudiant menorquí discriminat per rallar menorquí a Barcelona?

 Es ‘menorquinisme’ s’ha de demostrar amb fets, no amb paraules. Comencem per exigir es respecte que es nostro menorquí se mereix, dins i fora de sa nostra illa.

Ciutadella, 9 de juriol de 2022

 

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació presenta es llibre “Antany” en menorquí i castellà

“Antany. Història, oficis i costums de Menorca” se podrà comprar a ses llibreries de Menorca a partir des pròxim dilluns 27 de desembre

Sa Fundació va presentar despús-ahir Antany. Història, oficis i costums de Menorca, es nou llibre de Marcos Seguí Pons. S’acte va ser presentat per es professor d’Història i director de Sa Fundació, Joan Pons Torres, qui va destacar “Sa gran aportació de Marcos Seguí a sa cultura menorquina amb sa publicació d’una obra cabdal com Antany”. Es vídeo de sa presentació està disponible en es Facebook de Sa Fundació.

Antany és un llibre escrit en menorquí i castellà sobre sa història, ets oficis i es costums de Menorca. Una obra única que recorda sa Menorca més autèntica, ses tradicions i sa manera de viure des menorquins des de sa prehistòria fins es segle XX.

Marcos Seguí Pons (Es Castell, 1938) és Comandant d’Artilleria i autor d’obres com Guerra del Protectorado. Menorca en Marruecos i col·laborador del MENORCA • Es Diari on cada diumenge publica un article sobre lo succeït a Menorca fa cent anys enrere.

Antany. Història, oficis i costums de Menorca se podrà comprar a ses llibreries de Menorca a partir des pròxim dilluns 27 de desembre. També se pot reservar ja a Sa Fundació a través de llibres@safundacio.es o des telèfon 616 624 355.

Mahó, 19 de desembre de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació exigeix sa dimissió de Miquel Àngel Maria per boicotetjar s’aerolínia balear Uepfly

S’entitat menorquinista considera intolerable que un conseller cridi a boicotetjar sa primera i única aerolínia balear que ofereix billets d’avió a baix cost pes ciutadans balears

Sa Fundació considera intolerable que es conseller de cultura, Miquel Àngel Maria, de Més per Menorca, s’hagi atrevit a promoure a través de Twitter un boicot a sa primera i única aerolínia balear (Uepfly) que ofereix billets d’avió a baix cost pes ciutadans balears.

Es tuit de Miquel Àngel Maria demostra que s’únic que té autoodi contra sa nostra llengua aquí és ell, ja que cada vegada que qualcú escriu en mallorquí, menorquí o eivissenc —cada vegada més gent— es conseller catalanista treu foc pes queixals. Però açò no és lo més greu, sinó que es tracta d’un representant polític de tots es menorquins que no sap estar en es seu lloc i no sap que està a una institució, es Consell insular de Menorca, on hauria de representar a tots es menorquins; no només a sa minoria de fanàtics catalanistes qui, com ell, són capaços a intentar esfondrar econòmicament una empresa balear pes simple fet d’escriure en ses nostres modalitats insulars i no en es català de Barcelona.

Per tot açò, Sa Fundació exigeix sa dimissió des conseller de cultura de Menorca, Miquel Àngel Maria, qui no pot ostentar ni un segon més en es seu càrrec si no sap compaginar es seu fanatisme lingüístic amb sa serenitat i es seny que s’espera d’un representant públic que ha de vetlar per ets interessos de tots es menorquins (com tenir billets d’avió a baix cost) i no només pes seus interessos partidistes personals.

Ciutadella de Menorca, 8 de desembre de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació obri sa matrícula des cursos de mallorquí 2021/2022

Ja està oberta sa matrícula per apuntar-se an es cursos de mallorquí — 100% online i en directe. Començaran dilluns 15 de novembre

 

Sa Fundació ha presentat es cursos de mallorquí 2021/2022, que seran 100% online i en directe. Hi haurà tres nivells, dos per persones que xerren mallorquí però no el saben escriure correctament, i un per castellanoparlants i estrangers que volen aprendre sa nostra llengo:

Nivell A. Bàsic per castellanoparlants.

Nivell B1. Iniciació a s’escriptura.

Nivell C2. Avançat per persones que saben català o valencià i volen perfeccionar es seu mallorquí.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons Torres, celebra que “molts de mallorquins no varen tenir s’oportunitat d’aprendre a escriure en mallorquí a s’escola. Ara, amb sos cursos de Sa Fundació tothom té una oportunitat per aprendre a escriure correctament en mallorquí, en es nostro idioma matern”.

 

Pons Torres ha assegurat que “es Govern de Francina Armengol no compleix amb sa seva obligació d’ensenyar i protegir es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, com diu s’article 35 de s’Estatut. Per això va néixer Sa Fundació, defensam es mallorquí i lluitam per sa seva preservació”.

 

Es cursos de mallorquí començaran dilluns qui ve, 15 de novembre. No obstant, aquells alumnes que se matriculin més tard podran seguir es curs gràcies a ses gravacions de ses classes que se penjaran a s’aula virtual.

Ets interessats se poden matricular ja a sa web de Sa Fundació: www.safundacio.es/cursos/.

Per més informació, se pot telefonar an es 616 624 355 o enviar un correu a info@safundacio.es de dilluns a divendres de 16:00 a 20:00h.

 

Palma, 10 de novembre de 2021

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/