Sa Fundació impulsa una edició d’Es Petit Príncep en mallorquí

Sandra Amoraga, jove filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i patrona de Sa Fundació, ha estat sencarregada de sa traducció en mallorquí — Es Petit Príncep ja se pot comprar a ses llibreries i a sa seu de Sa Fundació

Sa rondalla més popular i universal de s’història ja té edició en mallorquí. Es Petit Príncep ha estat una iniciativa de s’editor català, Jaume Arbonés, qui contactà amb sa Fundació Jaume III perquè dugués a terme sa traducció literària en bon mallorquí.

Sandra Amoraga Carrera, jove filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i patrona de Sa Fundació, ha estat s’encarregada de sa traducció de s’obra en mallorquí.

Es Petit Príncep ja se pot comprar a ses llibreries i a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o a través d’info@safundacio.es.

Palma de Mallorca, 26 de juriol de 2019
Sa Fundació

PP, Cs i Vox se comprometen a defensar es menorquí si governen en es Consell insular de Menorca

Coia Sugrañes (PP) aposta per s’estudi i protecció des menorquí des de s’Institut Menorquí d’Estudis (IME) — José Negrete (Cs) se compromet a normalisar s’ús des menorquí en ets àmbits oficials — Antoni Camps (Vox) promet sa substitució des català pes menorquí com a llengua formal de s’Administració amb es castellà

Sa Fundació Jaume III ha elaborat un decàleg de propostes en defensa des menorquí i sa cultura menorquina, que han firmat es candidats de PP, Ciutadans i Vox an es Consell insular de Menorca.

Aquests són es punts an es que s’han compromès es candidats de ses tres formacions:

1. Protegir es ciutadans de ses Illes Balears perquè se puguin expressar en mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc (d’ara en endavant, balear) tant oralment com per escrit a s’Administració sense haver de patir cap tipo de discriminació.

2. Donar exemple assumint es compromís d’expressar-mos en balear en ets àmbits oficials i formals quan actuem com a càrrecs públics.

3. Assegurar s’ús natural i formal de ses modalitats insulars a sa programació d’IB3 Ràdio i Televisió, especialment en ets informatius, dignificant s’article baleàric o salat, es nostros pronoms i modismes propis.

4. Que sa comunicació formal com a ses xarxes socials de ses institucions públiques de Balears se farà en ses nostres modalitats.

5. Establir ajudes a sa publicació i edició en ses modalitats insulars tant en paper, com en es medis digitals o a sa retolació.

6. Vetlar perquè sa senyalisació urbana, es topònims, pàgines web i sa cartelleria oficial pública de ses Illes Balears estigui en ses modalitats insulars i dugui sa bandera balear per referir-se a sa nostra llengua.

7. Promoure sa nostra més que mil·lennària llengua i cultura balear com un patrimoni que constitueix s’ànima des nostro poble i mos distingeix dins Espanya, Europa i la resta del món.

8. Fer costat a sa creació de cultura a ses Balears i col·laborar  especialment amb altres institucions des territoris que formen part de sa nostra família lingüística occitanoromànica (Aragó, Catalunya, València, Occitània…) en peu d’igualtat.

9. Defensar s’autonomia política, lingüística i cultural de ses Illes Balears com a regió d’Espanya amb una llengua i cultura, sa balear, única en es Mediterrani davant ets intents d’annexió o usurpació de personatges històrics, festes o tradicions culturals per part d’altres comunitats.

10. Impulsar sa creació d’una Secció Filològica a s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) d’acord amb s’article 34 de s’Estatut d’Autonomia que emana “sa protecció i es foment de sa cultura autòctona i es llegat històric de ses Illes Balears” per elaborar un estàndar lingüístic balear perquè es ciutadans puguin emprar lliurement es mallorquí, menorquí o eivissenc a tots ets àmbits de sa societat.

11. Desplegar una Llei de Promoció de ses Modalitats Insulars (LPMI) per implementar s’ús correcte i formal de ses modalitats insulars a través d’un llibre d’estil (estàndar balear) a s’Administració, a s’ensenyança i en es medis de comunicació públics de ses Illes Balears.

* Es punts 3, 5, 6 i 7 no suposen s’ús exclusiu de sa llengua balear i, per tant, no atempten contra s’ús indistint de sa llengua castellana ni contra sa llibertat des ciutadans a triar s’idioma que vulguin.

Ademés, José Negrete (Ciutadans) i Toni Camps (Vox) s’han compromès a dos punts més que no ha firmat Coia Sugrañes:

12. Garantisar que ses modalitats lingüístiques insulars seran “objecte d’especial estudi i protecció” a s’educació i en es llibres de text de Menorca d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

13. Fer costat a sa modificació de s’Estatut d’Autonomia de sa denominació de “llengua catalana” per “llengua balear, amb ses modalitats insulars de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

Sa Fundació considera que després de quatre anys en es que s’ha retrocedit en sa normalisació i protecció des menorquí, es compromís d’aquests partits suposa una oportunitat pes menorquí i per recuperar es drets lingüístics perduts amb es govern de Maite Salord i Susana Mora en es Consell. El Pi, PSOE, Podem i Més per Menorca ni han respost a ses tretze propostes de Sa Fundació en defensa des menorquí

Coia Sugrañes se compromet a defensar es menorquí si el PP recupera es Consell insular de Menorca

Sa Fundació Jaume III ha elaborat un decàleg de compromisos en matèria de llengua i cultura, especialment per promoure es dialecte menorquí, que ha estat enviat a tots es partits polítics de Menorca

Sa candidata des Partit Popular a sa presidència des Consell insular de Menorca, Coia Sugrañes, ha estat sa primera en firmar es decàleg de Sa Fundació.

Aquests són es punts en es que s’ha compromès es Partit Popular de Menorca si torna a governar sa màxima institució insular:

1. Protegir es ciutadans de Menorca perquè se puguin expressar en menorquí tant oralment com per escrit a s’Administració sense haver de patir cap tipo de discriminació.

2. Donar exemple assumint es compromís d’expressar-mos en pla en ets àmbits oficials i formals quan actuem com a càrrecs públics.

3. Que s’Institut Menorquí d’Estudis estudiarà, protegirà i promourà sa riquesa lingüística des nostro dialecte menorquí, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut.

4. Que sa comunicació formal com a ses xarxes socials des Consell Insular de Menorca se farà en menorquí.

5. Establir ajudes a sa publicació i edició en menorquí tant en paper, com en es medis digitals o a sa retolació.

6. Vetlar perquè sa senyalisació urbana, es topònims, pàgines web i sa cartelleria oficial pública de Menorca estigui en menorquí i dugui sa bandera balear o menorquina per referir-se a sa nostra llengua.

7. Promoure sa nostra més que mil·lennària llengua i cultura menorquina com un patrimoni que constitueix s’ànima des nostro poble i mos distingeix dins Espanya, Europa i la resta del món.

8. Fer costat a sa creació de cultura a Menorca i col·laborar especialment amb altres institucions des territoris que formen part de sa nostra família lingüística occitanoromànica (Aragó, Balears, Catalunya, València, Occitània…) en peu d’igualtat.

9. Defensar s’autonomia política, lingüística i cultural de Menorca i Balears com a regió d’Espanya amb una llengua i cultura, sa balear, única en es Mediterrani davant ets intents d’annexió o usurpació de personatges històrics, festes o tradicions culturals per part d’altres comunitats.

10. Fer costat a sa creació d’una Secció Filològica a s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) d’acord amb s’article 34 de s’Estatut d’Autonomia que emana “sa protecció i es foment de sa cultura autòctona i es llegat històric de ses Illes Balears” per elaborar un estàndar lingüístic balear perquè es ciutadans puguin emprar lliurement es mallorquí, menorquí o eivissenc a tots ets àmbits de sa societat.

11. Donar suport a s’aprovació d’una Llei de Promoció de ses Modalitats Insulars (LPMI) per implementar s’ús correcte i formal de ses modalitats insulars a través d’un llibre d’estil (estàndar balear) a s’Administració, a s’ensenyança i en es medis de comunicació públics de ses Illes Balears.

Sa Fundació espera reunir-se amb tots es partits polítics. De moment, PP, Cs i Vox ja han confirmat que firmaran es decàleg de s’entitat menorquinista.

Ciutadella de Menorca, 20 de maig de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació consegueix que es Consell de Mallorca aprovi una declaració institucional en defensa de ses modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III va conseguir ahir que El Pi modificàs una moció en defensa de sa llengua catalana i afegís “sa protecció i promoció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”

Es Ple Ordinari d’ahir en es Consell de Mallorca va aprovar per majoria una declaració institucional “En defensa, protecció i promoció de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i de les modalitats insulars del català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera”.

Es vicepresident de Sa Fundació, Joan Pons Torres, intervengué en es Ple des Consell de Mallorca per demanar expressament a El Pi que modificàs sa seua moció i que inclogués “sespecial estudi i protecció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera” tal i com els emana s’article 35 de s’Estatut dAutonomia com a servidors públics daquesta terra”.

El Pi, que inicialment, a sa moció presentada pes seu portaveu, Toni Pastor, no incloïa cap referència a ses modalitats insulars, baratà de parer després de ses intervencions des representant de Sa Fundació, i també de Joan Rotger des Partit Popular, i de Catalina Serra de Ciutadans. Finalment decidí incloure s’article 34 per “defensar, protegir i promocionar sa cultura autòctona, es llegat històric de Mallorca” i s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que exigeix que “ses modalitats lingüístiques insulars des català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”, i ets articles 36 i 37.

Es mateix Toni Pastor se felicità “d’arribar avui a un acord lingüístic amb sa Fundació Jaume III” i reconegué que “si sa llengua encara és motiu de discussió és que qualque cosa hem fet malament aquests quaranta anys”.

Finalment, la resta de grups (Més per Mallorca, PSIB-PSOE i Podem) acceptaren sa modificació a petició de Sa Fundació, PP i Cs, i votaren a favor de sa moció d’El Pi, això sí, amb certes cares de confusió per part de s’equip de govern des Consell de Mallorca, que fins ara sempre havia votat en contra de fomentar ses modalitats insulars, per exemple, es setembre de 2016 en es Parlament de ses Illes Balears.

Sa Fundació Jaume III celebra que ahir es Consell de Mallorca aprovàs quasi per unanimitat una declaració institucional per sa defensa, protecció i promoció de ses modalitats insulars. Un pas més en es camí de sa dignificació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc i perquè sa llengua de ses Balears torni an ets àmbits més formals de sa societat.

 

Palma de Mallorca, 12 d’abril de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació dóna 1.000€ a TEA Menorca per teràpies d’ajuda a fillets amb autisme

S’associació de Familiars, amics i persones diagnosticades amb Trastorn de s’Espectre Autista a Menorca ha estat s’entitat triada per Sili Pons Sabater, guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí, i rebrà una donació de 1.000 € de Sa Fundació

Sa Fundació comunica que s’entitat benèfica triada per Sili Pons Sabater (Ciutadella, 1965), guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “S’amor no és açò”, ha estat s’associació de Familiars, amics i persones diagnosticades amb Trastorn de s’Espectre Autista a Menorca. Així, TEA Menorca rebrà un donatiu de 1.000 € de Sa Fundació, entitat que d’ençà de 2013 fa feina per sa preservació, foment i dignificació des menorquí i sa cultura menorquina.

Es jurat des V Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor d’obres en menorquí com “Vessut enderrossall” i en català “Orgullós titella”, guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltran, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Es donatiu de 1.000 € de Sa Fundació se va donar a conèixer dissabte passat dia 6 d’abril en es sopar amb motiu des X aniversari de TEA Menorca en es Restaurant La Minerva de Mahó davant un centenar d’assistents, entre es quals hi havia Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, Sili Pons, guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí, i autoritats com sa presidenta del Consell insular, Susana Mora, sa batlessa de Mahó, Conxa Juanola, sa batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, entre altres.

Joan Pons va fer un breu discurs en es que se va mostrar emocionat “per poder ajudar aquesta entitat i per sa labor incansable de TEA Menorca, que ja compta amb més de 35 famílies que lluiten perquè es seus fills tenguin un futur millor”. Pons va advertir que “segons TEA Menorca, només a sa nostra illa hi ha més de 200 fillets amb autisme. Mos sentim orgullosos que sa feina de Sa Fundació per sa llengua i cultura menorquina servesqui també per ajudar aquells menorquins que més ho necessiten, i especialment per ajudar amb sa noble causa de TEA Menorca, pares i mares que són un referent per sa nostra societat”.

Ciutadella de Menorca, 9 de abril de 2019

Sa Fundació

Sili Pons Sabater guanya es V Premi Joan Benejam més feminista

Sa ciutadellenca s’alça amb es premi en sa quinta edició des concurs de relats en menorquí amb un relat sobre es maltractament a sa dona vist per una filleta de 10 anys — Es tracta des primer any en què tres dones guanyen es primer, segon i tercer premi Joan Benejam

Sili Pons Sabater (Ciutadella, 1965) s’ha alçat amb sa quinta edició des Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “S’amor no és açò”. Així es va anunciar es dissabte durant sa gala des V Premi Joan Benejam i 5º aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es va celebrar en es restaurant des Club Nàutic de Ciutadella davant més de 200 convidats. Es tracta de sa segona dona a guanyar es ‘Joan Benejam’.

S’escriptora, que destaca també per sa seva creació literària en s’àmbit de sa poesia i especialment a sa glosa, especialitat en sa qual és molt coneguda sa destresa de son pare, Josep Pons Pons, patronista i que ha estat col·laborador des Diari MENORCA. Sili Pons s’ha enduit es premi gràcies a una peça que relata sa trista vida d’una dona víctima de maltractament i sa seva filla, que reflexiona sobre sa situació: “s’amor és un sentiment de tendresa, de confiança, de respecte i d’igualtat. Un sentiment equivalent i recíproc.”

Durant sa gala es van donar a conèixer també es noms dets altres finalistes entre sa vintena de participants d’aquesta quinta edició. Es segon premi ha recaigut en na Daniela García Tabares, de 29 anys natural de Colòmbia, escriptora, filòloga i autora de “Dia de Nadal”, una redacció molt elaborada, amb un ús des menorquí digne d’apreciar en una menorquina que, com na Daniela, no té es menorquí com a llengua materna sinó es castellà. En tercer lloc ha quedat Pilar Allès Marquès (Ciutadella de Menorca, 1971) amb s’obra “Cendres”. Una dramàtica i breu redacció però molt impactant sobre es viatge amb avió d’una mare amb es seu fill petit que el deixa prematurament.

Un premi que enguany ha comptat amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ es destinaran en una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accésit honorífic pes tercer classificat. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults han rebut també sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cada una d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilates.

Sa Fundació ha celebrat s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, que ha comptat amb s’assistència de diversos càrrecs institucionals com es diputat nacional Fernando Navarro de Cs, ses diputades autonòmiques Sion Fullana (PP) i Olga Ballester (Cs). També han assistit Fulgencio Coll, ex-JEME (Cap d’Estat Major de s’Exèrcit de Terra) i candidat de VOX a sa batlia de Palma, s’empresari i arquitecte Antoni Vivó de Salort, s’empresari Eduardo de la Cruz, Gari Duran, exsenadora i vicepresidenta de Sa Fundació, Gonzalo Adán, professor de s’UIB i director de s’Institut Balear d’Estudis socials (IBES), es president de Societat Civil Balear, Tomeu Berga. Per una altra part, van assistir Ana Ferma Noval, candidata des PP an es Congrés per Menorca, Aurora Herráiz, candidata des PP an es Senat per Menorca, es candidat a sa batlia de Ciutadella pes PP, Antoni Juaneda, Pepe Negrete, empresari i regidor de UPCM a s’Ajuntament de Ciutadella, Jorge Campos, president de VOX Balears, Malena Contestí, candidata de VOX an es Congrés, Toni Camps, candidat de VOX an es Consell insular de Menorca, Guillermo Jusué de Olives, candidat de VOX an es Senat per Menorca, Jaime Brunicardi, candidat de VOX an es Congrés per Menorca, i una àmplia representació de sa societat civil menorquina.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha lamentat “un any més s’absència de sa batlessa de Ciutadella i sa presidenta del Consell, i que ni hagin respost a sa nostra invitació” ja que “es menorquí no entén d’ideologies”. Pons ha reclamat un pacte transversal entre es partits polítics i “impulsar una llei en compliment de s’article 35 de s’Estatut per sa complir amb protecció, estudi i promoció de ses nostres modalitats insulars, es menorquí, mallorquí i eivissenc”. Pons ha tancat es seu discurs afirmant “feis-ho, perquè quan donau aquesta passa avanci no vos trobareu tot sols. Al contrari, allà trobareu a s’immensa majoria de menorquins que fa més de trenta anys que vos espera, això sí, amb es braços oberts”.

Ciutadella de Menorca, 25 de març de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació celebrarà es seus cinc anys defensant es menorquí en es Club Nàutic de Ciutadella amb més de 200 confirmats

Sa Gala des V Premi Joan Benejam en menorquí serà demà dissabte 23 de març a les 21:00 en es Club Nàutic de Ciutadella

 

Un any més, una vintena d’obres han passat sa fase de selecció i competiran per fer-se amb es V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí. Un premi literari però també solidari, on es guanyador se’n durà 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca (l’any passat van ser per ASPANOB). Es segon classificat se’n durà 250€ i es tercer un accèssit honorífic. Es tres primers se faran amb sa ja tradicional carota de Mestre Joan Benejam, valorades en 500€ cada una, autoria de s’artista José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín.

Sa Gala des V Premi Joan Benejam coincidirà amb es sopar de V aniversari de Sa Fundació a Menorca, després de cinc anys de feina en defensa des menorquí. Més de 200 persones han confirmat s’assistència demà en es Club Nàutic de Ciutadella.

Sa Fundació celebra s’alta expectació des Premi Joan Benejam, en es qual han confirmat sa seua assistència diversos càrrecs institucionals com es diputat nacional Fernando Navarro de Cs, ses diputades autonòmiques Sion Fullana (PP) i Olga Ballester (Cs). També han confirmat s’assistència Fulgencio Coll, ex-JEME (Jefe de Estado Mayor del Ejército de Tierra) i candidat de VOX a s’alcaldia de Palma, s’empresari i arquitecte Antoni Vivó de Salort, s’empresari Eduardo de la Cruz, Gari Duran, exsenadora i vicepresidenta de Sa Fundació, Gonzalo Adán, professor de sa UIB i director de s’Institut Balear d’Estudis socials (IBES), es president de Societat Civil Balear, Tomeu Berga. Per altra banda, assistiran Ana Lía Noval, candidata del PP an es Congrés per Menorca, Aurora Herráiz, candidata del PP an es Senat per Menorca, es candidat a s’alcaldia de Ciutadella pel PP, Antoni Juaneda, Pepe Negrete, empresari i regidor d’UPCM a s’Ajuntament de Ciutadella, Jorge Campos, president de VOX Balears, Malena Contestí, candidata de VOX an es Congrés, Toni Camps, candidat de VOX an es Consell insular de Menorca, Guillermo Jusué de Olives, candidat de VOX an es Senat per Menorca, Jaime Brunicardi, candidat de VOX an es Congrés per Menorca, i una àmplia representació de sa societat civil menorquina.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, lamenta un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers en assistir, sobretot aquells que tant se les donen de ‘menorquinistes’”.

Ciutadella de Menorca, 22 de març de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació Jaume III denuncia que es Govern de Francina Armengol censura sa seva presència es Dia de ses Balears

Se tracta des quart any consecutiu que s’entitat mallorquinista és censurada per part des Govern des Pacte a participar a sa Festa des Dia de ses Balears

Sa Fundació Jaume III denuncia un nou episodi de censura per part des Govern balear que presideix Francina Armengol, que en quatre anys encara no ha tengut ni un minut per rebre s’institució cultural, mentre que sí ha rebut associacions d’índole separatista i pancatalanista com s’Obra Cultural Balear.

Sa Fundació deplora que per quart any consecutiu, es Govern balear ha censurat sa seva presència en es carrer a sa festa des Dia de ses Balears. Una trobada anual on poden participar entitats i particulars d’altres comunitats autònomes com Andalusia, Catalunya… però no Sa Fundació, entitat que d’ençà del 2013 se dedica a sa promoció i foment de sa llengua i cultura balear, especialment en sa difusió des mallorquí, menorquí i eivissenc.

Després d’haver-se reunit amb sa Direcció General de Relacions Institucionals i Acció Exterior que dirigeix Josep Enric Claverol Florit, l’any passat el sr. Claverol assegurà que “trobaria un lloc per Sa Fundació”.  No obstant, no ha complit sa seva paraula i enguany s’excusa ha estat sa mateixa de cada any d’ençà que governa es Pacte de progrés: “a un mercadet medieval Sa Fundació no hi té cabuda”.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Duran: “Només es sectarisme pot explicar que sa principal entitat cultural defensora de ses modalitats lingüístiques de ses Balears, que realisa de manera altruista i només amb s’ajuda des seus més de 1.500 socis i simpatisants, sa labor que hauria d’estar duguent a terme es Govern, sigui vetada sistemàticament an ets actes des Dia de ses Illes Balears”.

Maldament sa censura i ses falses promeses des Govern des Pacte, Sa Fundació celebrarà igualment es Dia de ses Balears amb sa ruta guiada “Sa Mallorca jueva” en es Call de Palma es dissabte 2 de març a les 11:30 a sa Plaça de Santa Eulària i amb un dinar de germanor. Tots ets interessats en celebrar es Dia de ses Balears s’hi podran apuntar contactant amb Sa Fundació a través de ses xerxes socials o cridant an es 616 624 355.

Palma de Mallorca, 26 de febrer de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació Jaume III expressa es seu més profund condol per sa pèrdua de Jaume Oliver Salvà “Pelin”, gran mallorquinista

Després d’anys de lluita contra una contra injusta malaltia, sa nit de dilluns mos deixà Jaume Oliver Salvà, “En Pelín”. Soci fundador de sa Fundació Jaume III, articulista de www.mallorcadiario.com amb sa secció “En bon mallorquí” i de sa Revista Unió de s’Arenal de Llucmajor. Primer coordinador de sa delegació de Sa Fundació a Llucmajor. Empresari i homo de lletres. Sa seva padrina fou neboda de s’escriptor D. Gabriel Maura, autor dets “Aigoforts” en mallorquí, entre d’altres obres. En 2018, Jaume Oliver quedà 3r en es Premi Gabriel Maura amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”.

Sa Fundació vol expressar es seu més profund condol a sa familía per sa pèrdua d’en Jaume, aprofitant per agrair tot lo que mos ha ensenyat durant aquests anys. Agrair-li que donàs sa cara per Sa Fundació a ses bones i a ses no tan bones. Agrair-li tot lo que va fer pes mallorquinisme, per sa llengua i cultura balear.

Gran persona i gran mallorquinista. Va ser un homo honest, sincera i lleial. Compromès i entregat amb sos altres sense esperar res a canvi. En nom des patronat, socis i voluntaris de Sa Fundació: mai t’olvidarem.

Descansa en pau. I en bon mallorquí.

Palma de Mallorca, 31 de gener de 2019

Sa Fundació