IB3 i es compromís amb es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc

Sa televisió pública balear, IB3, hauria de tenir un paper essencial en sa preservació i promoció de ses modalitats lingüístiques de Balears: es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Digam-li balear per englobar-les. En un context on sa globalització i sa uniformització lingüística representen una amenaça per sa diversitat cultural és fonamental reflexionar sobre per què aquest mitjà ha de prioritzar aquestes varietats a ses seves emissions.

Sa protecció des drets lingüístics està contemplada tant a sa Constitució Espanyola com a s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears. Aquest darrer reconeix es “català”, en ses seves modalitats insulars, com a llengua oficial as costat des castellà. Més allà de ses normatives generals, però, s’ús de ses varietats lingüístiques específiques respon a un dret cultural des ciutadans: lo de ser representats en sa seva pròpia manera de xerrar. ¿O és que hem de ser manco que altres comunitats lingüístiques?

Aquestes modalitats no són mers dialectes sinó expressions vives des patrimoni lingüístic de cada illa, carregades d’identitat i emocions. Respectar-les i difondre-les a sa televisió pública és una forma de garantir que ets habitants de Balears es sentin reflectits an es principal mitjà de comunicació regional. Ignorar aquestes particularitats és una manera d’invisibilitzar es seus parlants.

IB3 té sa capacitat, o l’hauria de tenir, i sa responsabilitat de convertir-se en un espai de difusió d’aquesta riquesa lingüística, oferint continguts que no només informin o entretinguin, sinó que també eduquin sa població sobre sa pluralitat i es valor de ses formes pròpies de rallar de Balears. Per exemple, incorporar es lèxic, ses expressions i es girs locals en programes educatius, informatius o d’entreteniment pot ajudar an es més joves a familiaritzar-se i sentir-se orgullosos de sa seva herència cultural, evitant que es perdi o homogeneïtzi baix pressions externes. I també, com no, es més grans hi trobin sentit de pertinença amb es llenguatge de sa televisió pública. Tots mos hauriem de sentir identificats.

Quan una comunitat escolta ses seves modalitats lingüístiques an es mitjans, experimenta un reconeixement que enforteix es sentit de pertinença. Supòs que açò molesta an aquells que tenen prejudicis amb es balear. A Balears, on cada illa té sa seva identitat particular, i an es mateix temps una identitat lingüística en comú i compartida, prioritzar es balear promou un missatge d’inclusió i respecte cap a ses peculiaritats locals, creant un espai comú on tots es ciutadans se sentin valorats.

En un món on es mitjans digitals globals i ses grans plataformes de contingut són en castellà o fins i tot llengües estrangeres, s’ús des mallorquí, menorquí i eivissenc a sa televisió pública actuaria com un contrapès crucial. És una manera de resistir s’homogeneïtzació lingüística i de reivindicar un model que posa en valor sa llengua pròpia davant de sa pressió uniformadora des mitjans massius.

Tot i que es balear no té un reconeixement oficial, es seu ús quotidià enfronta desafiaments, especialment en àmbits com ara es consum audiovisual. IB3 pot ser un motor per sa normalització lingüística si assegura una programació rica en balear. Açò no només fomentarà s’ús de s’idioma an es dia a dia, sinó que també reforçarà es vincle emocional de sa població amb sa llengua. És que a demés, ho pagam noltros, es ciutadans, amb és doblers des nostros impostos.

IB3 ha de ser un espai on es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc ocupin un lloc preferent, no com una concessió anecdòtica, sinó com un compromís ferm amb es drets lingüístics, sa diversitat cultural i sa cohesió social. Aquest enfocament no només enforteix es balear com a element identitari, sinó que també posiciona sa televisió pública com un model a seguir en sa defensa de sa pluralitat lingüística en un món cada vegada més uniforme.

Lucas Pons Bedoya

1 de febrer de 2025

Novetat editorial: ‘VOCABULARI MENORQUÍ’, un homenatge a sa llengua menorquina.

Aquest llibre, que ja està disponible a ses llibreries de s’illa, és es resultat de diversos anys de recopilació meticulosa de paraules que han desaparegut o estan en perill d’extinció, una obra imprescindible de s’autor Lucas Pons Bedoya, que s’endinsa an es ric i amb freqüencia oblidat lèxic de sa llengua menorquina.

Sa Fundació s’enorgulleix d’anunciar sa publicació de sa seva darrera novetat editorial: VOCABULARI MENORQUÍ, una obra única des mahonès Lucas Pons Bedoya. Aquest llibre, fruit d’anys de recopilació minuciosa, s’endinsa en es fascinant univers de ses paraules des menorquí que han desaparegut o estan en risc de desaparèixer, convertint-se en una joia imprescindible per ets amants de sa nostra llengua i cultura. Una obra de tres-centes cinquanta pàgines, estructurat en tres parts. S’essència principal és un un replec de tres milenars de paraules menorquines. Encara que no totes ses paraules que apareixen en aquest llibre són exclussives de Menorca. A cada paraula apareix una petita descripció i sa traducció an es castellà, o a vegades una traducció aproximada. Sa segona part un vocabulari castellà-menorquí i sa tercera part un replec de dites, expressions i locucions.

A sa introducció de ‘VOCABULARI MENORQUÍ’, Pons Bedoya fa una poderosa apologia des menorquí i advoca per una defensa real d’aquesta llengua, així com des Drets Lingüístics de sa comunitat menorquina. A través de sa seva feina, s’autor mos convida a reflexionar sobre sa importància de preservar es nostro patrimoni lingüístic, recordant-mos que per defensar allò que és nostro no és necessari atacar allò dets altres. S’obra no és només un compendi de paraules, sinó una lloança de sa llengua menorquina i una crida a s’acció per tots aquells que valoren sa seva riquesa cultural. Pons Bedoya ha creat una joia literària que no només enriquirà es nostro vocabulari, sinó que també fomentarà un profund respecte per ses nostres singularitats lingüístiques. A s’introducció s’autor defensa obertament sa protecció i normalització des menorquí i recorda que sa Declaració Universal de Drets Lingüístics en es seu article 9 diu: “Tota comunitat lingüística té dret a codificar, estandaritzar, preservar, desplegar i promoure es seu sistema lingüístic, sense interferències induïdes o forçades.”

Es llibre compta amb es pròleg des conegut escriptor menorquí Jaume Anglada Bagur, autor de tres obres literàries i un fervent defensor de sa cultura local. Sa seva contribució afegeix un context valuós a s’obra, ressaltant sa rellevància de sa llengua i sa seva influència en sa identitat menorquina. Bagur aporta sa seva perspectiva sobre sa importància d’aquest treball en sa defensa des nostros drets lingüístics i sa riquesa des nostro patrimoni cultural.

Anglada que no deixarà indeferent a ningú, reclama feina en pro d’una lluita pacífica, sempre pacífica, per preservar allò que estimam: “Sa rel d’aquet llibre que ara esteis fullejant té es sentit emotiu i evident de defensar i preservar allò que mos han llegat es nostros ancestres i, a la vegada, de denunciar sa manca d’ajudes per preservar aquet llegat encara vital”. A demés en es pròleg recorda unes sàvies que va dir Nelson Mandela: “Rallar-li a qualcú en un idioma que entén permet arribar-li a n’es seu cervell, però rallar-li en sa seva llengo materna significa arribar en es seu cor”.

Amb VOCABULARI MENORQUÍ, Pons Bedoya mos recorda que cada paraula perduda és un tros de sa nostra història que s’esvaeix. Un llibre que inspira, educa i emociona, convidant-mos a valorar i protegir es menorquí, símbol de sa nostra riquesa cultural.

S’autor dedica aquesta obra “A tots aquells menorquins que des de fa segles han forjat es nostro idioma illenc, i a tots aquells que avui en dia estimen i protegeixen es nostro rallar en pla” posa énfasis a “que en sa defensa des menorquí, ningú hi cerqui cap casta d’aversió a cap altra idioma o llengua”.

Aquest llibre, ja disponible a ses llibreries de s’illa, promet convertir-se en es regal perfecte per es més grans de sa família, que trobaran a ses seves pàgines paraules que evoquen records i tradicions d’abans. A més, serà una oportunitat única perquè ses noves generacions s’atraquin a una part essencial de sa identitat lingüística i cultural.

Mahó, 18 desembre de 2024

Llibreries on es podrà comprar:

CIUTADELLA

–  Llibreria Pau (C/ del Nou de Juriol, 23)

Tabacs Ciutadella (Av. Conquistador, 39)

Tabacs Adrián (Av. Constitució, 84)

Llibreria Menorca (C/ Àngel Ruiz i Pablo, 55)

FERRERIES

S’Estany (Plaça Princep Joan Carles S/N)

ES MERCADAL

Llibreria Montetoro (C/ d’Enmig, 8)

ALAIOR

Estany García (C/ Major, 3)

MAHÓ

Llibreria Sa Catòlica (Costa de sa Plaça, 14)

Papereria Tramontana (Camí des Castell, 12)

Llibreria Ronda (C/ Borja Moll, 49)

Papereria Clips (C/ Sant Esteve, 16)

Espai 14 (C/ Cós de Gràcia, 14)

Didasko (Carrer Binimaimut-Poima, 3)

Binipreu (Carrer d’Artrutx, 26)

ES CASTELL

Llibres Serra (C/ Gran, 54)

SANT LLUÍS

Poussinet Llibreria (Av. Sa Pau, 116)

SANT CLIMENT

Ca na Magdalena (C/ Sant Jaume, 56)

Sa Fundació està a favor de que es Consell Insular de Menorca empri es terme “menorquí”

Sa Fundació Jaume III vol expressar públicament es seu reconeixement i fer costat as Consell de Menorca per sa decisió d’emprar es terme “menorquí” per referir-se a sa llengua pròpia de Menorca. Aquesta iniciativa, que consideram una passa important en sa defensa i promoció de sa nostra riquesa cultural i lingüística, ha estat molt ben rebuda per part de sa nostra institució i de molts ciutadans de ses Illes Balears.

Es passat mes d’octubre, a una reunió presencial amb es president des Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, vam tenir s’oportunitat de discutir s’importància de preservar i promoure ses particularitats lingüístiques de ses Illes Balears. Ara volem tornar a felicitar an es Consell de Menorca per emprar sa denominació històrica i tradicional de “menorquí” per sa llengua de sa nostra illa. És una decisió que celebram i que voldríem que sigui un exemple a seguir per ses altres institucions de s’arxipèlag. Maldement es nom tècnic oficial adoptat com a llengua de ses Illes Balears sigui ara català, és ben conegut que històricament ses denominacions locals com menorquí, mallorquí, eivissenc o formenterenc han estat emprades per referir-se a sa nostra llengua.

Sa Fundació Jaume III està convençuda que no hi ha cap motiu per tenir por d’aquestes denominacions, perquè no posen en perill sa llengua ni suposen un atac. Tot al contrari, reconeixen sa diversitat cultural i lingüística pròpia de ses illes, per lo que trobam que són una manera legítima i necessària de preservar aquesta diversitat, així com un dret històric, jurídic i lingüístic des ciutadans de ses nostres illes.

Finalment, aprofitam aquesta oportunitat per convidar as altres consells insulars (es de Mallorca, Eivissa i Formentera) a seguir s’exemple des Consell de Menorca. Els animam a emprar denominacions que mostrin sa realitat lingüística de cada illa i que reconeguin sa riquesa i diversitat des nostro patrimoni cultural. D’aquesta manera, podrem reforçar sa nostra identitat i assegurar-mos que sa nostra cultura i llengua siguin reconegudes i valorades com se mereixen.

Sa Fundació Jaume III reafirma es seu compromís amb sa defensa i promoció de ses particularitats lingüístiques de ses Illes Balears i continuarà fent feina per preservar i potenciar aquest patrimoni únic.

Menorca, 24 de juriol de 2024

Sa Fundació visita es Consell Insular de Menorca

Es patronat de Sa Fundació es va reunir es passat 19 d’octubre amb es president des Consell de Menorca Adolfo Vilafranca. Sa entitat creada ara fa 10 anys, amb s’objectiu  de dignificar es menorquí i sa resta de modalitats insulars de Balears i de crear consciència social de s’importància de preservar sa llengua pròpia.

 

Es patronat de Sa Fundació va presentar sa entitat menorquinista i sa seua trajectòria des de que va ser creada el 2013. Aiximateix es va traslladar a Vilafranca  sa situació en que es troba actualmetnt es menorquí: arraconat i en procés de desaparèixer per falta de protecció i divulgació.

Sa Fundació va recordar an es president que sa nova normativa de sa llengua catalana, renovada i publicada el 2016, normalitza i acepta  com a vàlides ses formes lingüístiques pròpies de Balears, i que elimina sa dicotomia de correcte/incorrecte. Lo que justifica que a cada area geogràfica es pugui emprar lliurement ses singularitats de forma oral i escrita, i per tant a sa nostra illa acord a sa realitat lingüística menorquina.

Per acabar se li va presentar una serie de projectes que es duran a terme es pròxims mesos en relació a sa protecció i divulgació des menorquí.

Menorca, 21 d’octubre de 2023

Tothom té dret a defensar es Drets Lingüístics

Qualsevol ciutadà o comunitat lingüística té dret a defensar es Drets Lingüístics, drets que formen part de sa Declaració Universal des Drets Humans, i ningú ha de dictar qui pot o no pot defensar o opinar sobre es seu idioma matern. Més tost, si tots donàssim es nostro parer, probablement es nostro menorquí no estaria a sa situació en que està actualment. Una llengo en procés de desaparèixer gràcies a sa marginació i es desinterés, principalment,  per part de sa classe política.

  Tal vegada Balears és sa única comunitat lingüística del món en que sa llengo pròpia és tractada d’incorrecte, coloquial, informal, vulgar i de dialecte amb es sentit més pejoratiu. En canvi a s’altre banda de la mar, sa parla des catalans és un idioma correcte, cult, formal i de prestigi. Ets autodenominats “experts” diuen que català i menorquí és lo mateix… Açò fa olor a sucurrim.

  ¿Colcú s’imagina que en es països de Sud-amèrica de parla castellana estiguessin prohibides i marginades ses particularitats lingüístiques pròpies d’aquells territoris, i que ademés sa classe política els imposàs es castellà que rallam a Espanya? O lo mateix amb s’inglès: que a Austràlia o a Amèrica del Nord es vessin forçats a emprar s’inglès des Regne Unit, renunciant a sa seua personalitat lingüística. Idò, açò és lo que passa a Menorca i a Balears amb sa llengo materna de una part dets habitants d’aquestes illes. Aquesta deixadesa ha provocat que actualmente es menorquinoparlants siguem minoria.

  Vull explicar lo absurt que resulta comparar es menorquí amb s’andalús o s’inglès d’Austràlia. Típic argument que empren es “de la ceba” per fer befa. Quan van arribar es nous pobladors a Menorca en es sigle XIII, aquí ja rallavem una llengo romanç, derivada des llatí que va arribar mil quatracents anys abans, boni res. Es nous pobladors majoritariament catalans i occitans van aportar sa llengo d’oc que es va fusionar amb es parlar de sa població autòctona: no hi va haver substitució lingüística. Des de l’any 123 a. C., que va ser quan va començar sa romanisació de Balears, i fins a dia d’avui aquesta llengo ha evolucionat i, ara la denominam com a menorquí, i açò és així des de es sigle XVI. I per cert, en cap moment de sa història es menorquins hem denominat es nostro llenguatge com a català, excepte que a partir de 1983 en que es va imposar a s’Estatut d’Autonomia Balear com a “llengo pròpia”, i que arrel d’açò uns pocs han adoptat aquest nom per referir-se a an es parlar des menorquins.

  A Andalusia clarament rallan una variant des castellà, i ets andalusos no es senten d’una comunitat lingüística diferent a sa castellana. Cosa que no pasa amb es menorquins, que no mos sentim lingüísticament, ni culturalment, identificats amb es català. A Austràlia es nous pobladors pertanyien a una comunitat lingüística perfectament identificada, i tenien clar que es seu idioma era s’inglès. Cosa que no va pasar amb es nous pobladors catalans i occitans que van arribar a partir de 1287 a Menorca, ja que es nom de català per referir-se a sa llengo no existia ni eren una comunitat lingüística diferent a s’occitana i, es seu llenguatge poc tenia  a veure amb es català estàndar que se mos vol imposar més de set-cents anys després de sa conquista aragonesa i cristiana.

  Nebrija, un andalús, va ser s’autor de sa primera gramàtica de sa llengo castellana. Si hagués existit una consciència lingüística de que sa llengo andalusa era una llengo diferent a sa castellana hagués fet sa gramàtica de sa llengo andalusa. Es menorquins que han fet gramàtiques, ortografies, vocabularis o diccicionaris els han fet de menorquí, i no de català, perquè sa consciència lingüística des menorquins ha estat de que rallam menorquí, i no català.

          Es catalans poden nomenar com a català a sa seua llengo. Es valencians com a valencià. Ets occitans com a occità. Ets aranesos i algueresos com a aranès i alguerès respectivament. ¿Per què es menorquins no podem nomenar oficialment a sa nostra llengo com a menorquí o balear?

  I no som ignorants, analfabets, incults, ni radicals per voler mantenir viu es menorquí; més tost ho són aquells que mos ataquen per fer-ho.

  ¿Què cerquen aquells que tenen una dèria amb vulgarisar es menorquí i amb imposar es català? Sa finalitat és molt fosca: empobrir sa diversitat lingüística i arraconar-la an es folklorisme fins fer-la desaparèixer, subtituïda pes català de Barcelona amb clares intencions polítiques i anexionistes.

  No existeix cap persona amb seny que per protegir una parla pensi que lo que se ha de fer es prohibir sa seua presència dets àmbits educatiu i formal. Emprimer, sa transmisio lingüística era majoritariament oral. Però avui en dia no es suficient en un món cada vegada més globalisat. ¿Com apendran menorquí correctament tots aquells ciutadans que viuen aquí i tenen una llengo materna diferent a sa menorquina? I molts de menorquinoparlants lo mateix. En hi ha que fan un mesclòrum de menorquí, català i castellà, que poc se sembla a lo que rallavem fa uns pocs decennis. I no hi ha que ser un expert, com diuen colcuns, per veure que es nombre de menorquinoparlants a davallat i per comprovar sa degradació des nostro llenguatge illenc. Ses estadistiques des darrers anys constaten sa davallada de parlants.

  Es llenguatges català, valencià i balear tenen punts en comú. Son branques d’un mateix tronc lingüístic; però açò no justifica que es català sigui superior i lo que rallam es demés sigui inferior. No hi ha que suprimir ses diferències, mes tost les tenim que potenciar i fomentar. Açò és riquesa lingüística. Amb lo polit que és sentir rallar a un eivissenc o un valencià. Hem de protegir, recuperar i donar valor an allò que mos fa únics; desprestigiar ses modalitats és un error: es diferencialisme no és el dimoni. Com deia Mossèn Alcover “Quin dret ni categoria literaria té es català damunt es balear o es valencià? Absolutament cap.”

  Es pot defensar que balear, català i valencià són una familia lingüística, però sense que aquesta realitat dugui per finalitat fer desaparèixer gran part des ventall linguístic. Si es vol preservar una llengo aquesta ha d’estrar present per oral i per escrit a tots ets àmbits, de no fer-ho així aquesta desapareixerà. Basta comparar s’imposició des català a Menorca i a sa resta de Balears, si una situació similar passàs a Galicia. ¿No seria un crim que es gallecparlants haguessin d’emprar es portugès per escrit i en ambits orals formals? ¿Per què no ho podrien fer-ho en gallec?

  Sa Declaració Universal des Drets Lingüistics (DUDL) diu que “està previst que durant es sigle XXI desapareguin es 80% de ses llengos del món”. ¿Ha de ser es menorquí (balear) una d’elles? Es poders públics i es ciutadans de peu hauriem d’actuar ja per evitar-ho. I diu també sa DUDL que hi ha que ”fomentar sa consciència que sa diversitat lingüística no només és necessària si no que és una aportació imprescindible an es coneixement de s’humanitat, perquè cada llengo mos proporciona una de ses múltiples formes d’entendre el món”. ¿Qui entendrà sa nostra identitat i sa nostra cultura, si una part essencial, com és una llengo, desapareix?

  Es mes de noviembre del 2016, va sortir a tota sa premsa que s’Institut d’Estudis Catalans (IEC) había elaborat una nova gramàtica que normalisava ses varietats lingüístiques amb sa finalitat de que tots es parlants mos sentiguem identificats. S’IEC que actua com a acadèmia de sa llengo catalana, elimina sa injusta dicotomia de correcte/incorrecte i és més flexible amb sa diversitat lingüística sense donar prioritat a un dialecte damunt s’altre. I recomana que es registre s’ha d’adaptar an es territori.

  Així idò, està més que justificat que a Menorca mos poguem expressar en menorquí oralment i per escrit, tant en àmbits formals com informals. Preservació o extinció.

 

LUCAS L. PONS BEDOYA

MAHÓ

14 octubre 2023

‘Sa llengua de Menorca’ umpl es Convent de Sant Diego d’Alaior

S’alcalde d’Alaior, José Luis Benejam, i s’autor, Joan Pons Torres, van
presentar ahir sa tercera edició de ‘Sa llengua de Menorca’ davant més
de mig centenar d’alaiorencs

Sa sala d’actes des Convent de Sant Diego d’Alaior va quedar petita per
rebre ahir sa presentació de sa tercera edició de Sa llengua de Menorca
de Joan Pons Torres, editat per Sa Fundació. S’Ajuntament d’Alaior va
haver d’habilitar una sala annexa des d’on se va poder seguir s’acte en
directe, ja que s’havia completat s’aforament a sa sala principal.

S’alcalde d’Alaior, José Luis Benejam, qui va presentar s’obra amb Tiago Reurer, regidor de cultura, va destacar sa valentia de Pons Torres amb
sa defensa des menorquí “que molta gent pensa, però molta gent calla”,
afirmant que es tracta d’un llibre “imprescindible per preservar es nostro
patrimoni lingüístic”.

S’historiador, professor d’educació secundària i autor des llibre, Joan
Pons, va exposar científicament per què sa llengua que amenaça es futur
des menorquí no és es castellà, sinó s’estàndard català: “Sa influència
des castellà no afecta més que es lèxic (i lleugerament) —igual que ho fa
s’anglès per mor de sa globalització—, en canvi, es català estàndard està
modificant sa fonètica, es lèxic, sa sintaxi i sa morfosintaxi des menorquí.

Afirma Pons Torres que “Són dues varietats des mateix idioma —cosa
que no passa amb es castellà—, i açò fa que una acabi engolida per s’altre; és un autèntic procés d’assimilació lingüística i cultural amb un pervers objectiu polític”.

Ja se n’han venut més de 800 exemplars de Sa llengua de Menorca. En
defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció, i amb
aquesta tercera edició s’arriba a sa xifra de 1.200 impresions. Es llibre se
pot comprar a ses llibreries d’Alaior i de tota Menorca.

Ciutadella de Menorca, 10 de desembre 2022

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Joan Pons presenta a Alaior sa tercera edició de ‘Sa llengua de Menorca’

Sa presentació serà aquest divendres 9 de desembre  a les 20:00h as centre cultural des Convent de Sant Diego (Alaior) — José Luis Benejam, alcalde d’Alaior, i Tiago Reurer, regidor de cultura, acompanyaran a s’autor, Joan Pons Torres

Aquest divendres 9 de desembre a les 20:00h, Sa Fundació i s’Ajuntament d’Alaior organitzen sa presentació de Sa llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció. Es llibre argumentari en defensa des menorquí arriba a sa tercera edició, amb més de 800 llibres venuts i 1.200 exemplars impresos.

S’alcalde d’Alaior José Luis Benejam, i es regidor de cultura, Tiago Reurer, acompanyaran a s’autor en sa presentació.

S’aforament serà limitat. Es prega confirmar assistència amb antelació a través des WhatsApp 695 143 209.

Quan? Divendres 9 de desembre a les 20:00h

On? Centre cultural convent de Sant Diego (Alaior)

Alaior, 5 de desembre de 2022

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Sa Fundació Jaume III expressa es seu condol per sa mort de Toni Cantarellas

Toni Cantarellas va ser es principal ideòleg i activista des moviment lingüístic balearista en ets anys 80 i 90, inspirant es naixement de Foment Cultural i de sa Fundació Jaume III amb sa seva revista Toc-Toc

Sa Fundació Jaume III vol expressar es seu màxim condol per sa pèrdua d’un des cappares des balearisme, D. Toni Cantarellas Pascual.

Toni Cantarellas, periodista, poeta, escriptor i investigador, va ser es principal ideòleg des moviment balearista a ses Illes Balears en ets anys vuitanta i noranta, agafant es testimoni de ses cartes d’en Pep Gonella (D. Pep Zaforteza) en defensa des mallorquí a Diario de Mallorca l’any 1972. 

 

Membre de s’Associació Cultural Mossèn Alcover (ACMA), deixeble de D. Llorenç Vidal en s’àmbit poètic, va ser fundador i editor l’any 2011 de s’exitosa Revista TOC · TOC Balears, que arribaria a publicar 12 volums i a tenir subscriptors a totes ses Balears, a sa Península i a diferents països d’Europa.

Es naixement de Toc-Toc suposà una autèntica revolució, reviscolant sa creació literària en balear, aconseguint sa col·laboració pública de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) dirigit pes doctor en filologia catalana, Toni Vera, i estimularia es naixement dos anys més tard de Foment Cultural Illes Balears (FCIB), amb col·laboradors de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera —de sa qual en Toni n’era membre fundador—, i de sa Fundació Jaume III. 

Va escriure col·laboracions amb EL MUNDO de Baleares, Diario de Mallorca i mallorcadiario.com. Segon classificat durant dos anys consecutius en es Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí i guanyador d’un premi de microrelats a Catalunya, l’any 2018 aconseguiria es primer premi Gabriel Maura de relats en mallorquí amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”. Un premi que va recollir a Son Amar davant prop de 700 persones culminant així es reconeixement a una llarga, constant i incansable trajectòria de lluita reivindicativa en defensa de sa dignitat lingüística des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc; des balear, com deia ell.

Gràcies Toni per mostrar-mos es camí a seguir. Acompanya-mos des del cel fins sa victòria final de sa llengo i sa cultura balear. Descansa en pau, estimat.

TUI MEMORES TUI

Patronat de Sa Fundació

Palma de Mallorca, 14 de octubre de 2022

Sa Fundació Jaume III recupera es seu sopar de germanor a Comassema

Més de 150 persones van celebrar ahir es sopar de IX aniversari de Sa Fundació Jaume III a Comassema

Sa Fundació Jaume III va celebrar ahir es seu IX aniversari recuperant es seu tradicional sopar de germanor as cap de dos anys de no poder-se fer per s’epidèmia i ses restriccions sanitàries. Més de 150 persones, socis de tota Mallorca i també arribats de Menorca i Eivissa se van retrobar a un lloc emblemàtic de sa Serra de Tramuntana, a sa Finca Comassema, en un acte més íntim i amb aforament limitat.

Sa trobada de socis de Sa Fundació va comptar amb un acte solidari. Sa presentació des llibre “Es lleó de Selva” de Tolo Company, una rondalla infantil escrita en bon mallorquí, es beneficis des qual aniran destinats a sa Fundación Francisco Luzón, entitat sense ànim de lucre dedicada a sa investigació de s’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una injusta malaltia que cada any afecta a més de 900 persones en es nostro país.

Es llibre “Es lleó de Selva” se podrà comprar a partir de dilluns a sa seu de Sa Fundació (C/Jeroni Antich 5 A, Palma).

Es director de Sa Fundació, Joan Pons Torres, va anunciar que s’entitat tornarà a convocar es Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí després de s’aturada per sa pandèmia; es concurs literari en sa nostra llengo més important de Mallorca i amb major dotació econòmica.

Es president de Sa Fundació, Fernando Fortuny Salas, va agrair sa fidelitat des més de 600 socis de Sa Fundació i va enviar un missatge a sa classe política dirigent: “Exigirem es compliment de s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que diu que ses modalitats insulars han de ser objecte d’especial estudi i protecció. I no mos aturarem fins que hi hagi un canvi, i es mallorquí tengui es respecte institucional que se mereix”.

Sa Fundació Jaume III és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 2013 per defensar, prestigiar i dignificar sa llengo i sa cultura balear, i que compta amb més de 600 socis a totes ses Balears.

Palma, 8 d’octubre de 2022

 

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació demana an es Consell que defensi s’estudiant discriminat per rallar menorquí a Barcelona

¿On és es conseller d’Educació Miquel Àngel Maria que s’autodenomina ‘menorquinista’ ara que ha de defensar un estudiant discriminat per rallar menorquí a Barcelona?

 Segons publica avui el MENORCA • Es Diari, un jove menorquí estudiant a Barcelona ha estat víctima d’una lamentable discriminació lingüística per rallar menorquí. Es seu avi, Francesc Sintes, ha publicat a Twitter: “Al meu nét, fill de menorquina i nét de menorquines li han posat a la qualificació del curs que s’ha de llevar la mica d’accent menorquí que conserva (…)”.

 Des de Sa Fundació volem expressar sa nostra màxima condemna i repulsa per aquesta agressió lingüística antimenorquina que constitueix un cas innegable de balearofòbia a sa capital catalana. Com diu s’avi de s’estudiant, es menorquí és tant o més correcte que es català de Barcelona o es valencià.

 Per altra banda, a Sa Fundació mos demanam, ¿des de quan s’accent ha estat un factor per avaluar sa nota d’un estudiant? Possiblement estiguem no només davant una discriminació lingüística i un cas de balearofòbia greu, sinó també davant una vulneració des paràmetres legals i curriculars d’un mestre d’escola per avaluar sa feina feta per un estudiant.

 Sa Fundació demana an es Consell insular de Menorca i a sa seua presidenta, Susana Mora, que intervéngui davant sa Generalitat de Catalunya per defensar es drets lingüístics d’aquest i de tants altres joves menorquins que estudien a Barcelona.

 Es Consell i/o sa Conselleria d’Educació des Govern balear haurien d’haver contactat avui dematí mateix amb es Departament d’Educació de sa Generalitat de Catalunya per demanar explicacions i que aquesta actitud de despreci cap a sa llengua des menorquins no se torni a repetir.

 Si sa discriminació hagués estat perquè sa professora exigís a s’estudiant que parlàs en castellà, segur que Més per Menorca i es Consell insular ja haurien tret un comunicat o una declaració institucional si fes falta. Però com que ha estat una agressió per rallar menorquí, sembla que no té cap importància pes Consell insular presidit per Susana Mora.

 ¿On és es conseller d’Educació Miquel Àngel Maria que s’autodenomina ‘menorquinista’ ara que ha de defensar un estudiant menorquí discriminat per rallar menorquí a Barcelona?

 Es ‘menorquinisme’ s’ha de demostrar amb fets, no amb paraules. Comencem per exigir es respecte que es nostro menorquí se mereix, dins i fora de sa nostra illa.

Ciutadella, 9 de juriol de 2022

 

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/