Categoria: Premsa

Es 31-D és, des de fa anys, una data contaminada pes separatisme pancatalanista – Sa nova Diada de Mallorca només generarà divisió ja que exclou sa majoria de mallorquins

Sa Fundació Jaume III constata que sa nova Diada de Mallorca des 31 de Desembre que es Consell de Mallorca vol aprovar divendres qui ve només haurà servit per entregar an es pancatalanisme més exaltat sa diada de tots es mallorquins, sa majoria des quals se sentirà exclòs. Haurem passat d’una diada com sa des 12-S que passava indiferent (però que pretenia esser integradora ja que tothom hi podia trobar punts d’encontre) a una altra que només generarà divisió i confrontació entre es mallorquins, lo que encara és pitjor.

Així, per exemple, es lema d’enguany des pancatalanisme organisat, més eufòric que mai, no és altre que “Per la plena sobirania de Mallorca. Construïm els Països Catalans”. Més clar, aigua. Resulta curiós que parlin de “plena sobirania” quan lo que pretenen és separar-se d’Espanya per sotmetre-se a una Gran Catalunya. I resulta contradictori que hagin despreciat es 12 de setembre que si qualque representava era s’inici de s’única època dins sa mil·lenària història de Mallorca en què fórem un regne independent. Lo que confirma que sa principal raó de celebrar es 31-D no serà festiva sinó reivindicativa: pujar-se an es carro des projecte de construcció nacional que encapçala “el Procés” català.

Tot això era previsible perquè per desgràcia, de fa molts d’anys ençà, es 31-D és una efemèride contaminada pes pancatalanisme que no hi veu altra cosa que s’incorporació de Mallorca a s’entel·lèquia des Països Catalans. Així és com interpreten sa conquista cristiana de 1229 que, a més, va esser una creuada beneïda pel papa a la qual s’hi sumaren cristians de totes bandes: catalans, occitans, aragonesos, italians, rossellonesos, castellans, navarresos, etc.. Es catalanisme vol ignorar que si sa Festa de l’Estendard és una de ses festes més antigues d’Europa ho és pes seu caràcter religiós i per s’anhel de tots es reis cristians de recuperar pes Cristianisme s’antic territori d’unaHispania visigòtica perduda a Guadalete l’any 711. Res a veure amb ses fantasies i tergiversacions anacròniques que hi volen veure es catalanistes.

Sa delegació de Llucmajor compta ja amb una quinzena de persones – Jaume Oliver Salvà serà es seu primer coordinador – Comença així s’implantació de sa fundació a sa Part Forana

Sa Fundació Jaume III de Mallorca presentà ahir, en col•laboració amb sa Cofradia Sant Crist de l’Agonia, sa primera delegació de s’entitat a sa Part Forana, a Llucmajor. S’acte va constar de ses intervencions de Jaume Oliver Salvà, primer coordinador de sa delegació a Llucmajor i de Joan Pons, secretari d’organisació de sa Fundació Jaume III, qui exposà es decàleg de principis i propòsits de sa nostra entitat. Pons va fer una exposició des camí que queda per córrer si volem dignificar ses nostres modalitats insulars, posant com a exemple es llibres de text des nostros estudiants, mal adaptats an aquestes modalitats tal com demostràrem en un exhaustiu informe fa un any i mig. Pons presentà també es primer traductor online castellà-mallorquí que se posà en marxa es passat dia 23 de novembre. Per acabar, Oliver animà tots ets assistents a fer-se socis de sa Fundació Jaume III i, sobretot, a fer-se membres de sa delegació de Llucmajor, que ja compta amb una quinzena de membres.

Sa Fundació comença així sa seva implantació a sa Part Forana de Mallorca, curiosament, en es mateix poble, Llucmajor, on fa 666 anys morí Jaume III, darrer rei privatiu des Regne de Mallorca, en mans de ses tropes de Pere s’Usurpador.

S’implantació de sa Fundació pretén continuar el 2016 amb sa creació de més delegacions locals a sa Part Forana.

Novel·la històrica en tres idiomes, il·lustrada amb pintures de Pere Lorente i d’estil clar i senzill per arribar a tots es públics – També s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Lorente que il·lustren s’obra

Anit passada, devers 100 persones persones ompliren de gom en gom es Centre Cultural de Sa Nostra a Mahó per fer costat an es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Joan Francesc Romero. Entre elles, personalitats des món polític, econòmic i social com es batle des Castell Lluís Camps, s’ex-senador Manuel Jaén Palacios, ets ex-batles de Ciutadella i Ferreries, Ramon Sampol i Manolo Monerris, es diputats autonòmics Toni Camps, Juan Domínguez i Juan Manuel Lafuente, es regidors Andrés Spitzer (C’Me), Jaume Fedelich, Nuri Torrent i Diego Pons, ex-regidors com Maite Torrent, es coordinador de Ciutadans de Mahó, Eugenio Ayuso, s’ex-candidat de Ciutadans de Menorca an es Senat,Manel Bonmatí, es secretari de Ciutadans de Ciutadella,José María Llull, s’empresari des calçat i patró de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears Antonio Pons Bosch, es patró Antonio Planas Gual de Torrella, es president des Grup d’Acció Balear Toni Ballester i es secretari de sa Fundació Hospital de s’Illa del ReiAntonio Cendán Melis.

“Llull, es nostro heroi il·luminat” és una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada pes dibuixant Pere Lorente, publicada en tres idiomes (castellà, balear i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, “és fruit d’un projecte que va començar fa un any i en es que hi ha participat molta gent”, va dir es president de sa fundació a Menorca, Joan Pons. “Lo que pretén aquesta obra és tornar a fer actual Llull, acostar-lo an es poble menorquí —i mallorquí i eivissenc— que el va venerar durant segles com un sant”, va continuar Pons, que recordà que “mentre Llull era de cada vegada més reconegut dins es món acadèmic i universitari, perdia influència entre es ciutadans balears”.

Es presentador, s’historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca, Joan D. Pons Torres, va destacar s’estil senzill des llibre, cosa que el feia bo de llegir ja que acostava un personatge fascinant com Llull an es grau de curiositat des lector mitjà.

Per altra banda, Pons criticà ses ajudes zero rebudes per part des Consell Insular de Menorca, Govern Balear o Institut Menorquí d’Estudis, a qui retreu “estan prou enfeinats dedicant es seu temps i es nostros doblers a presentar coses com ‘Història del protestantisme als Països Catalans’ de s’independentista Josep-Lluís Carod Rovira mentres abandonen sa cultura menorquina i balear com és aquesta magnífica obra sobre Ramon Llull”.

Pons també destacà s’aportació de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears amb aquesta novel·la històrica sobre Llull, “en es 700è aniversari de sa mort de Ramon Llull, es catalanisme s’encarrega d’amagar aquells aspectes de sa seva vida i obra que són contraris a sa seva doctrina: a) Ramon Llull mai va anomenar sa seva llengua com a catalana sinó ‘romanç’, i b) s’exilià durant s’ocupació aragonesa de ses Illes Balears i no va calcigar cap terra aragonesa, molt manco es comtat del nord —en referència a Catalunya—, allà on ara s’apropien des nostro baleàric més universal amb es beneplàcit de ses nostres sucursalistes autoritats insulars”. Tancà sa seva intervenció manifestant “en es 700 aniversari de sa mort de Ramon Llull, és es moment d’exigir a ses nostres autoritats, tant aquí com a Madrid, que aturin s’expoli cultural que patim a ses Illes Balears, que s’Institut Ramon Llull modifiqui es seu nom, i que es vertader Institut Ramon Llull tengui seu a Palma de Mallorca, a Balears, a sa terra natal de Llull i no a Barcelona”.

Per sa seva banda, es general Luis Alejandre va introduir a Romero destacant sa frescor des text i es mèrit de s’autor per “traslladar sa vida de Llull, un homo increïble amb una vasta producció literària que es va endinsar en ses tres cultures, musulmana, cristiana i jueva, a un llenguatge més pròxim que l’acosta a sa modernitat”.

“−Teniu un heroi i no ho sabeu”

Per sa seva banda, s’autor des llibre, Francesc Romero, destacà que havia estat “franciscà per educació” i que “aviat va omplir sa seva biblioteca de llulls”. Romero afirmà que des seus càrrecs públics havia procurat sempre defensar es lul·lisme i realçar-ne sa seva figura. Com a comissionat Llull des Govern de José Ramón Bauzá, Romero explicà que havia planificat un calendari lul·lià on cada acte havia de realçar un aspecte de sa vida des doctor il·luminat i que això l’havia ajudat molt a organisar sa biografia des savi mallorquí, un coneixement exhaustiu que llavors li havia facilitat sa redacció d’aquesta novel·la.

Romero contà que va esser un veïnat seu nord-americà des port d’Andratx que el va engrescar a escriure aquest llibre: “−Voltros teniu un heroi i no ho sabeu”, li enflocà, “i aquest heroi és en Ramon Llull”. Va esser així com s’autor va posar fil a l’agulla i començà a escriure. Era s’agost de 2015. “He disfrutat escriguent aquest llibre. M’ho he passat la mar de bé, m’emocionava quan construïa es diàlegs de Llull, pareixia que estàs en contacte amb ell”, va confessar s’autor molt emocionat.

S’exposició ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ a Sa Nostra

S’acte serví també per inaugurar una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra i que estarà oberta fins dissabte de la setmana qui ve, dia 17 de desembre. Se pot visitar en es Centre Cultural Sa Nostra (Carrer s’Arraval, 31, Mahó), on també se podrà comprar es llibre ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ per només 25€.
________________
Publicat as Diari MENORCA, Diariobalear.es, esdiari.info, 12/12/2016

Sa novel·la pretén destacar ets aspectes més humans de sa vida de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble baleàric que el va venerar durant segles com a sant – S’obra serà presentada per Luis Alejandre Sintes i Joan D. Pons Torres

Avui dissabte, dia 10 de desembre, en es centre de cultura de Sa Nostra a Mahó, es presentarà es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat”, una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada per Pere Lorente, publicada en tres idiomes (baleàric, castellà i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears.

S’obra serà presentada per Luis Alejandre Sintes, general, ex-cap de s’Estat Major de s’Exèrcit i ex-conseller; Joan D. Pons Torres, historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca; i s’autor, Joan Francesc Romero, professor, ex-director general de cultura des Govern Balear i ex-comissari de s’Any Llull.

Després de sa presentació s’inaugurarà una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra. Acte seguit,  se servirà una espipollada de menjua i beure per tots ets assistents.

Tornar a divulgar Llull, màxim exponent de sa cultura balear, s’assignatura pendent

Aquesta novel·la històrica està basada en sa vida des personatge més brillant que ha donat sa nostra terra, Ramon Llull Erill. Sa seva vida està plena d’accions poc conegudes pes gran públic. De Llull és ben coneguda sa seva dimensió filosòfica, teològica i científica gràcies an es més de 260 llibres escrits en diferents llengües que s’estudien a ses millors universitats del món, però aquest coneixement se limita a un públic intel·lectualment molt preparat i certament reduït. Açò ha contribuït que, amb es pas des temps, s’hagi abandonat s’admiració i sa gran devoció cap a Llull que li professaven es mallorquins, menorquins i eivissencs segles enrere. Sa pèrdua d’influència de sa seva figura ha estat lenta però constant.

Per combatre aquesta falta d’entusiasme cap a sa figura de Llull dins sa pròpia societat balear, s’autor Joan Francesc Romero s’ha plantejat com a principal objectiu donar a conèixer ets aspectes més humans de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble que durant segles el va venerar com un sant. Aquesta és sa principal contribució d’aquesta novel·la històrica dirigida a tothom i no només a experts lul·lians. Ademés es tracta d’una obra trilingüe, escrita en balear, castellà i anglès, una excel·lent oportunitat per apendre ses tres llengües.

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per sa caparrudesa d’un partit tot sol – Es catalanisme torna a guanyar una altra batalla davant s’indiferència silenciosa de sa dreta i sa genuflexió de s’esquerra – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i torna a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) pugui imposar a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i haver retirat sa seva proposta de canviar sa data actual.

Si finalment es Consell de Mallorca tomba es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’haurà demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Si finalment se surt amb la seva, es catalanisme tornaria a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

Lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa data de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa.

Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho.

 

Sa Fundació Jaume III ha estat brutalment difamada es darrers mesos  a ses revistes “Cent per Cent” i “Llucmajor de pinte en ample”, ara subvencionades pes Pacte – MÉS  unta sa xarxa de revistes sucursalistes de sa Part Forana per fer sa feina bruta

Sa Fundació Jaume III lamenta que es Govern des Pacte subvencioni amb doblers de tothom revistes com “Cent per Cent” de Manacor (7.500 €) i “Llucmajor de pinte en ample” (5.000 €) que fan apologia de s’odi contra s’adversari. En concret, sa revista manacorina va dedicar pàgines i pàgines, portades i articles d’opinió contra sa nostra fundació per mor d’una manifestació pacífica, silenciosa i en positiu que feren una dotzena de simpatisants nostros a un ple de Manacor per animar es batle de Manacor a seguir usant s’article baleàric a ses xarxes socials. Per sa seva banda, sa revista llucmajorera acaba de dedicar sa portada i cinc pàgines senceres a un acte cívic i respectuós com va esser s’homenatge an el rei Jaume III des passat 30 d’octubre a Llucmajor, on sa nostra fundació hi participà amb altres nou entitats.

Evidentment, sa nostra fundació està sotmesa a sa crítica com qualsevol altra però una cosa ben distinta és quan aquesta crítica només cerca difamar, desacreditar, injuriar, humiliar, bestialisar s’adversari i tergiversar es nostros vertaders objectius, donant una imatge falsa i repugnant a s’opinió pública. “Extrema dreta”, “gonellistes”, “ignorants”, “incultes”, “perillosos nazis”, “secessionistes”, “ridículs”, etc..  creim que són adjectius desmesurats i fora de lloc cap a una entitat que no és política i que té com a principal objectiu defensar s’identitat balear i unes modalitats insulars protegides per s’Estatut d’Autonomia i, com veim ara, també per sa nova Gramàtica Catalana de s’Institut d’Estudis Catalans.

És intolerable que es Pacte unti amb doblers públics ses falanges nacionalistes des pobles de Mallorca perquè li facin sa feina bruta. Per molt que la vulguin vestir de cultural o informativa, tots sabem que sa tasca d’aquestes revistes és bàsicament política i de sa més xereca: destruir s’adversari, marcar territori i rompre sa convivència. Si volen fer aquesta feina bruta, almanco que la paguin des seus doblers.

Adjuntam un reportatge gràfic -no exhaustiu, ni prop fer-hi- de sa campanya de difamacions d’aquestes dues revistes contra sa nostra fundació. També recollim un parell de titulars falsos des diari digital dbalears.cat, subvencionat enguany amb 40.000 € pes Govern balear i amb 17.000 € l’any passat per la Generalitat de Catalunya, segons una informació d’El País de dia 20 de febrer del 2016.

Dia 11 de novembre s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Pere Lorente que il·lustren s’obra

Finalment, s’exposició amb ses 26 il·lustracions de Pere Lorente que s’han incorporat a sa novel·la històrica “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Francesc Romero i que se pot visitar a sa segona planta des Centre Cultural de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma), s’allargarà fins divendres dia 25 de novembre. Se va inaugurar divendres dia 11 de novembre, coincidint amb sa presentació des llibre de Romero.

En es centre de cultura de Sa Nostra, a les 20:00 – S’obra és un assaig sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 efemèrides que han configurat per què es balears som així com som 

Dijous qui ve, dia 3 de novembre, es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, presentarà sa darrera obra des catedràtic Román Piña Homs, “Ser de los nuestros”, un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva  des poble balear a partir de 16 fites històriques que han configurat per què es balears som així com som. Es llibre, que ha estat editat per Sloper, arranca amb sa fundació de sa ciutat d’Ebussus-Eivissa (654 a.C.), continua amb sa participació des foners balears a sa Primera Guerra Púnica, prossegueix amb sa conquista romana per part de Quinto Cecilio Metelo (123 a.C.) i així successivament fins a sa fundació de s’Universitat de Palma de Mallorca (1978) i sa constitució de s’autonomia balear (1983).

S’obra, que té una intenció divulgativa i que, per tant, és necessàriament sintètica, és un viatge a través de 16 episodis històrics contats amb objectivitat i rigor que desmenteixen bona part de s’interessada historiografia romàntica de caire nacionalista que certes elits universitàries mos han volgut fer empassolar es darrers trenta anys. Piña Homs reivindica s’antigor d’una identitat col·lectiva balear que se remuntaria a més de 2.000 anys quan pobles com es català o valencià hagueren d’esperar a s’Edat Mitja –mil anys després– per oferir ses seves primeres senyes d’identitat col·lectives.

S’acte acabarà amb una espipellada i una copa de xampany. Els adjunt també portada i contraportada des llibre.

Què, quan i on

Què: presentació llibre “Ser de los nuestros” de Román Piña Homs

Quan: dijous, 3 de novembre, a les 20:00h

On: centre de cultura de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma)

Amb motiu des 25 d’octubre – Sebastià Urbina recorda que ses institucions volen silenciar aquesta efemèride de s’història de Mallorca

Avui diumenge, 30 d’octubre, devers dues-centes persones han retut homenatge an el Rei Jaume III, es darrer rei independent des Regne de Mallorques que fou derrotat l’any 1349 per ses tropes de Pere IV d’Aragó després d’intentar reconquistar un regne que llegítimament li pertanyia. Ha estat a Llucmajor, devora s’estàtua seva situada en es Passeig Jaume III. Per primera vegada, a s’acte s’hi han sumat totes ses organisacions cíviques, culturals i socials que defensen una identitat cultural balear.

Abans de s’ofrena floral a la qual hi han participat deu entitats de sa societat civil balear, s’actor Bernat Serra ha recitat es poema ”El Retorn” de Maria Antònia Salvà i es professor Sebastià Urbina ha recordat es fets històrics que avui se commemoraven.

Una efemèride silenciada per ses nostres autoritats

Sebastià Urbina ha recordat que s’efemèride des 25 d’octubre que honra a qui va esser un bon rei no sempre ha estat silenciada per ses nostres institucions. “[Aquesta] commemoració –ha dit– se va fer oficial l’any 1974 participant tots ets ajuntaments de Mallorca, amb una missa a la Seu concelebrada pes bisbes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Montpeller, antics territoris de sa Corona de Mallorca. Lamentablement, després de sa Transició, pressions nacionalistes, pancatalanistes, varen forçar sa supressió d’aquesta commemoració. No els interessava, ni els interessa recordar s’existència d’un Regne de Mallorca independent, en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i, sobretot, contra ses ingerències des comtats catalans. Avui som aquí per commemorar un des fets històrics que han anat forjant s’identitat cultural de Balears. Igual que varen fer altres organisacions culturals en es passat, noltros agafam es testimoni como si s’estendard del rei Jaume III se tractàs, per salvaguardar sa vertadera història de Balears”.

S’acte ha acabat amb tots ets assistents entonant s’himne Pàtria.
____________
Publicat a IB3 Televisió, Canal4diario.com, Ultima Hora (1) i (2), EL MUNDO/El Día de Baleares,Mallorcadiario.com, Diariobalear.es.

S’estrena avui dilluns i s’emetrà cada dilluns de les 18:30h a les 20:00h, en es dials 89.0 i 88.4 de FM − El presentarà un vell conegut, Rafel Company, es director de sa recordada Ràdio Marratxí, clausurada pes I Pacte de Progrés per fer-se en mallorquí

Canal 4 Ràdio estrena avui dilluns es programa Som Balear. Se tracta d’un magazine cultural que té s’intenció de revitalisar, dignificar, promoure i cuidar sa cultura balear. El presentarà Rafel Company, amb sa col·laboració i patrocini de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears. S’emetrà cada dilluns de 18:30 a 20:00h, en es dials 89.0 i 88.4 de FM o bé awww.canal4radio.com.

Avui, en es programa inaugural, hi participaran es xeremiers de Marratxí. També hi intervendran es portaveu de sa fundació, Joan Font, així com es vicepresident segon, Joan Pons. Per via telefònica escoltarem na Laura Venzal, estudiant de s’Universitat de Navarra.

Homenatge an el rei Jaume III de Mallorques

Sa nostra fundació informa que s’habitual ofrena floral an el rei Jaume III de Mallorques se celebrarà diumenge qui ve, dia 30 d’octubre, a les 12:00h davant s’estàtua a Jaume III que hi ha dins la vila de Llucmajor. S’homenatge no serà, com altres anys, a sa creu des Camp de Sa Batalla, sinó a s’estàtua que hi ha en es Passeig Jaume III de Llucmajor. Sa nostra fundació se sumarà a d’altres entitats balearistes per retre homenatge an aquest gran rei que va vessar sa seva sang per defensar un Regne de Mallorques independent de sa tutela catalana.