Category: Premsa

FUNDACIÓ JAUME III

Dijous passat començaren es cursos per aprendre a escriure mallorquí que ha organisat per primera vegada sa Fundació Jaume III. Abans de començar, es vicepresident de sa nostra fundació, Joan Pons Torres, va fer una breu presentació des cursos destancant s’importància que tenia una fita com aquesta per salvaguardar ses nostres modalitats insulars, marginades per ses nostres institucions i sobretot per sa Direcció General de Política Lingüística i ILLENC, es nou organisme que substitueix un Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) que a sa darrera convocatòria va negar ajudes a tots es projectes (s’assaig “Sa Norma Sagrada” i un còmic de Sant Juníper Serra) que va presentar sa nostra fundació.

 

Es cursos per aprendre mallorquí escrit són d’una hora setmanal i se faran a sa seu de Sant Elies, 10A, 1erB, de Palma, a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Ja s’hi han apuntat 42 persones.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (“Un model lingüístic per ses Illes Balears”, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre altres.

Si encara hi ha qualcú interessat, pot telefonar an aquests números:

616 624 355 (seu)
971 666 468 (seu)
627 181 702

Es passat diumenge 27 de novembre, la reina Sofíapresidia a una Seu de Mallorca plena de gom a gom sa missa solemne que clausurava s’any jubilar des 700 aniversari de sa mort des Beat Ramon Llull, amb sa presència del bisbe electe de Menorca, D. Francisco Conesa. Sa primera pregunta que mos ve an es cap és ¿on punyetes eren es representants de sa nostra Universitat? es més agosarats rumoretgen sa possibilitat que el sr. Rector Huguet aprofitàs es diàs de diumenge per anar a cercar esclata-sangs. Jo som més des parer que, maldament sa UIB estàs missing in action aquell dia, tampoc haguessin anat a qualsevol quimera organisada per ells mateixos. Com és es cas des memorable ‘III Congrés Català de Filosofia’ que va tenir lloc a sa UIB es gener de l’any passat, unes sis conferències empalagoses on, per no dir que van assistir quatre i es cabo, directament a sa primera conferència no va assistir ni es ponent. Diu molt (poc) des representants de s’Universitat de ses Illes Balears, hereus directes de sa tradició escolar lul·liana creada el 1483 i enmirallada en es Col·legi de Miramar que fundà Llull, que en aquest 700è aniversari històric des fundador intel·lectual més important de s’Universitat que els hi dóna de menjar no hagin fet ni acte de presència. ¿Estaran empegueïts? sense cap dubte, es pancatalanisme és es principal responsable de sa pèrdua d’interès de sa població balear cap a sa figura de Ramon Llull, segrestada durant tants d’anys pes quatre lletraferits il·luminats —no precisament en es sentit lul·lià de sa paraula— que han acabat desvirtuant s’imatge des savi mallorquí.

 

S’Any Llull a Menorca, sense pena ni glòria. Llevat de quatre articuletxos a sa premsa, s’Any Llull ha passat a Menorca sense més. Es veu que an es nostros novel·listes des Consell i s’IME no els interessa difondre sa figura de Llull. Normal, prou feina tenen amb escampar sa seva falsa catalanitat. D’entre aquests articles, és destacable Llull (301) des meu homònim o tocayo ferrerienc, Joan Pons. Vagi per davant sa meua admiració p’en Joan, celebèrrim escriptor menorquí de mentalitat oberta i reflexiva. Per mor d’aquesta admiració me veig empès a expressar es meu disgust per s’enfilall de disbarats vessats en es seu darrer article. Té raó en Joan quan diu “a la resta del país, aquest any Llull ha estat rebut amb un silenci sepulcral que diu molt de la nostra estimada Espanya”. S’Any Llull s’hauria d’haver celebrat a nivell nacional com s’ha celebrat a sa península es IV Centenari de sa mort de Cervantes. Però pixa fora test quan diu que “és una demostració fefaent que Espanya i els Països Catalans són dues nacions diferenciades. Estats Units no celebra l’any Llull (…) Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears celebren l’any Llull. Les celebracions són nacionals”. Acceptar tal comparança ad litteram seria com acceptar que Ciutadella i Mahó són dues nacions diferents perquè es primers celebram Sant Joan Baptista i es segons no. Una bajanada com una catedral. També l’endevina en Joan amb que es locutors, comentaristes de ràdio i televisió peninsulars podrien fer amb es llinatge Llull —en referència an es nostro mahonès internacional, Sergi Llull— es mateix esforç que fan per pronunciar Lebron James o Dwight Howard, però desbarra a les totes quan justifica aquest comportament diguent que açò passa perquè “Espanya ens considera uns esclaus”.

Un llibre que aposta per recuperar Ramon Llull. Aquest dissabte dia 10 de desembre a les 20:00h en es centre de cultura de Sa Nostra, a Mahó (C/S’Arraval nº32),  sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears presenta ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’, de Joan Francesc Romero, una novel·la històrica publicada en tres idiomes (balear, castellà i anglès), d’acord amb s’esperit obert i plurilingüe des doctor il·luminat. Una novel·la que pretén destacar ets aspectes més humans de sa vida de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble baleàric que durant segles el va venerar com a sant. S’obra serà presentada pes general Luis Alejandre Sintes; s’autor J.F. Romero i servidor. Com senyala s’historiador Mateu Cañellas, es catalanisme s’encarrega d’amagar aquells aspectes de sa seva vida i obra que són contraris a sa seva doctrina. I és que per molta tunda que mos donin amb ses fal·làcies de sempre com que Llull fou es creador de sa prosa catalana, sa realitat és que 1) Ramon Llull mai va anomenar sa seva llengua com a ‘catalana’ sinó ‘romanç’, i 2) mentor i senescal de Jaume II de Mallorca, s’exilià durant s’ocupació aragonesa de ses Illes Balears i no va calcigar cap terra aragonesa, molt manco es comtat del nord, allà on ara s’apropien des nostro baleàric més universal amb es beneplàcit de ses nostres autoritats insulars. Joan Font Rosselló ho clava, “el catalanismo está en las antípodas de todo lo que representó Llull en cuanto a la apertura de miras que le llevó a aprender lenguas para predicar la fe cristiana, al uso insólito de la razón para convencer a los infieles, a la heterodoxia dentro de la propia Iglesia tan alejada del pensamiento único y dogmático de la tribu, al amor a la tierra que le vio nacer  y a los legítimos reyes de Mallorca acosados por sus familiares aragoneses, al uso del romance que hablaba para publicar algunas de sus obras más destacadas. Si me perdonan el anacronismo, Llull nunca habría militado en la tribu catalanista. Nunca. Su espíritu representa exactamente todo lo contrario”. Mos veim dissabte a Sa Nostra.

_________________

Joan D. Pons Torres
Historiador. President Foment Cultural de Menorca.

Dijous qui ve presentam es cursos i els donam es sus – S’hi han inscrites 38 persones – Es model lingüístic que se seguirà serà es llibre d’estil de sa fundació, un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina.

 

Dijous qui ve començaran es cursos per aprendre a escriure mallorquí que ha organisat sa Fundació Jaume III. Es cursos seran d’una hora setmanal i se faran a sa seu de Sant Elies, 10A, 1erB, de Palma, a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Durant es període d’inscripció s’hi han apuntat 38 persones.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (“Un model lingüístic per ses Illes Balears”, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre altres.

 

Si encara hi ha qualcú interessat, pot telefonar an aquests números:

616 624 355 (seu)
971 666 468 (seu)
627 181 702

¿Encara no saps què regalar? ¿Vols tenir un bon present amb sa família o amb qualque amistat? no perdis es temps. Aquestes festes regala sa novel·la històrica de moda ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’, de J.F. Romero, editat per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears en mallorquí, castellà i anglès.

Per només 25€, passant per sa nostra seu sa segona unitat et sortirà per 20€. I ademés, també pots comprar es pack llibre + carpeta de lamines des pintor llosetí Pere Lorentesobre sa vida de Ramon Llull (50€).

A sa Fundació Jaume III tenim es regal perfecte per aquestes festes. Pots reservar sa teva comanda cridant an es 971 666 468 o 616 624 355. ¡Molts d’anys!

Atacada amb pintura hores abans de sa manifestació separatista d’avui horabaixa

Sa seu de sa Fundació Jaume III de Palma ha estat atacada durant sa dematinada d’avui amb pots o bosses de pintura. Sa pintura ha embrutat es cartell des frontis i un parell de vidres de ses finestres que peguen en es carrer dets Oms, tal com mostram a ses imatges que adjuntam. Se desconeixen de moment ets autors de s’endemesa. Resulta curiós que s’atac s’hagi produït hores abans de sa manifestació separatista d’avui horabaixa i després que sa nostra fundació hagi mostrat sa seva disconformitat a canviar sa data de sa Diada de Mallorca, una vella pretensió des catalanisme organisat, més eufòric que mai.

 

Aprofitam s’ocasió per informar també que fa uns mesos va desaparèixer sa placa informativa que sa nostra fundació tenia devora es portal d’entrada de s’edifici.

 

Una trentena de simpatisants de sa Fundació Jaume III se manifesten contra es canvi de sa Diada de Mallorca – Una nova traïció a s’identitat col·lectiva de sa majoria de mallorquins

Una trentena de simpatisants de sa Fundació Jaume III s’han manifestat avui a sa sala de plens des Consell de Mallorca per protestar contra es canvi de data de sa Diada de Mallorca que avui s’ha aprovat amb sos vots afirmatius de Més, PSIB, Podem i el PI i es vots en contra des PP i C’s. Es manifestants duien pancartes que deien “No volem MÉS imposicions catalanistes”, “Volem es 12 de setembre” i “12-S: diada de tots es mallorquins”, mentres aixecaven qualque bandera mallorquina.

Abans d’intervenir es grups polítics per fixar sa seva posició, es vicepresident des Consell ha donat sa paraula a ses diferents entitats cíviques que havien expressat sa seva voluntat de donar sa seva opinió en un tema de tanta trascendència per s’identitat col·lectiva de tots es mallorquins. Es primer a intervenir ha estat es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, que ha començat es seu discurs afirmant que “està a punt de consumar-se una traïció a s’identitat de Mallorca, tal com l’entenen una majoria de mallorquins. Es pancatalanisme consegueix imposar sa seva agenda política a la resta de partits i ciutadans i posa una pedra més en sa construcció simbòlica de s’identitat des mallorquins, tal com ja va passar el 1983 quan sa classe política va donar es nom de llengua catalana a sa llengua des mallorquins quan, llevat de sa minoria catalanista, ningú l’anomenava així. I tal com ha passat fa poc quan també han conseguit canviar es nom de Palma de Mallorca”.

 

Font ha remarcat que “es símbols s’han de canviar per consens o quan compten amb un suport majoritari, no podem assumir tots es símbols d’una minoria”. Llavors ha donat ses raons que, an es seu parer, han empès Més a canviar sa Diada de Mallorca. “Es 31-D com a Diada de Mallorca ha estat una demanda històrica des PSM i ho ha estat perquè, dins sa cosmovisió catalanista, representa es baptisme d’entrada no a sa Cristiandat, sinó a una suposada Catalanitat, una espècie de Cincogema que va convertir es mallorquins en catalans. Per ells, es 31-D és s´única i s’autèntica acta fundacional des poble mallorquí”. “En realitat, ha proseguit es portaveu, es 31-D no va esser cap conquista catalana sinó una conquista cristiana, una creuada beneïda pel papa que va atreure catalans, llenguadocians, italians, provençals, rossellonesos, navarresos, aragonesos… que, sobretot a partir des regne privatiu de Mallorca (1276-1343), se sentiran mallorquins amb personalitat pròpia independentment des seu origen”.

Llavors ha deplorat que es catalanisme vulgui esborrar de sa memòria col·lectiva es reis independents de Mallorca (1276-1343), monarques que es nostro regne no compartí amb ningú pus y que, per això, dos d’ells estan enterrats a la Seu. Una dinastia que comença un 12 de setembre de 1276, “una etapa esplendorosa on se posen es fonaments institucionals des Regne de Mallorca, se construeix la Seu i es Castell de Bellver, s’encunya moneda pròpia, es navegants mallorquins arriben a tot el món conegut, se projecta culturalment a través de sa figura de Ramon Llull –lligada an els reis de Mallorca i no a Catalunya, com se pretén–, se reactiva com mai s’economia mallorquina. Un període històric que reafirma sa voluntat des mallorquins de caminar tot sols i fugir de sa tutela des catalans que en cap moment varen acceptar aquell regne independent dins la mar i que el volgueren fagocitar des des seu naixement el 1276”. Un regne que no cap –i per tant, tampoc es 12-S–, òbviament, dins s’estretor mental de s’ideologia pancatalanista.

Font ha acabat recordant que “es 31-D és una data contaminada pes catalanisme. Basta veure es lema amb què el celebrarà enguany es separatisme més radical:«Per la plena sobirania de Mallorca, construïm Països Catalans». No serà una Diada per sa concòrdia, serà una diada que només generarà divisió i enfrontament entre es mallorquins”.

“No som catalans. Som, senzillament, mallorquins”, ha etzibat per acabar es portaveu de sa Fundació Jaume III.
_______________
Publicat a EL MUNDO/El Día de Baleares, IB3 Televisió, diariobalear.es, diariodemallorca.com, arabalears.cat

Es 31-D és, des de fa anys, una data contaminada pes separatisme pancatalanista – Sa nova Diada de Mallorca només generarà divisió ja que exclou sa majoria de mallorquins

Sa Fundació Jaume III constata que sa nova Diada de Mallorca des 31 de Desembre que es Consell de Mallorca vol aprovar divendres qui ve només haurà servit per entregar an es pancatalanisme més exaltat sa diada de tots es mallorquins, sa majoria des quals se sentirà exclòs. Haurem passat d’una diada com sa des 12-S que passava indiferent (però que pretenia esser integradora ja que tothom hi podia trobar punts d’encontre) a una altra que només generarà divisió i confrontació entre es mallorquins, lo que encara és pitjor.

Així, per exemple, es lema d’enguany des pancatalanisme organisat, més eufòric que mai, no és altre que “Per la plena sobirania de Mallorca. Construïm els Països Catalans”. Més clar, aigua. Resulta curiós que parlin de “plena sobirania” quan lo que pretenen és separar-se d’Espanya per sotmetre-se a una Gran Catalunya. I resulta contradictori que hagin despreciat es 12 de setembre que si qualque representava era s’inici de s’única època dins sa mil·lenària història de Mallorca en què fórem un regne independent. Lo que confirma que sa principal raó de celebrar es 31-D no serà festiva sinó reivindicativa: pujar-se an es carro des projecte de construcció nacional que encapçala “el Procés” català.

Tot això era previsible perquè per desgràcia, de fa molts d’anys ençà, es 31-D és una efemèride contaminada pes pancatalanisme que no hi veu altra cosa que s’incorporació de Mallorca a s’entel·lèquia des Països Catalans. Així és com interpreten sa conquista cristiana de 1229 que, a més, va esser una creuada beneïda pel papa a la qual s’hi sumaren cristians de totes bandes: catalans, occitans, aragonesos, italians, rossellonesos, castellans, navarresos, etc.. Es catalanisme vol ignorar que si sa Festa de l’Estendard és una de ses festes més antigues d’Europa ho és pes seu caràcter religiós i per s’anhel de tots es reis cristians de recuperar pes Cristianisme s’antic territori d’unaHispania visigòtica perduda a Guadalete l’any 711. Res a veure amb ses fantasies i tergiversacions anacròniques que hi volen veure es catalanistes.

Sa delegació de Llucmajor compta ja amb una quinzena de persones – Jaume Oliver Salvà serà es seu primer coordinador – Comença així s’implantació de sa fundació a sa Part Forana

Sa Fundació Jaume III de Mallorca presentà ahir, en col•laboració amb sa Cofradia Sant Crist de l’Agonia, sa primera delegació de s’entitat a sa Part Forana, a Llucmajor. S’acte va constar de ses intervencions de Jaume Oliver Salvà, primer coordinador de sa delegació a Llucmajor i de Joan Pons, secretari d’organisació de sa Fundació Jaume III, qui exposà es decàleg de principis i propòsits de sa nostra entitat. Pons va fer una exposició des camí que queda per córrer si volem dignificar ses nostres modalitats insulars, posant com a exemple es llibres de text des nostros estudiants, mal adaptats an aquestes modalitats tal com demostràrem en un exhaustiu informe fa un any i mig. Pons presentà també es primer traductor online castellà-mallorquí que se posà en marxa es passat dia 23 de novembre. Per acabar, Oliver animà tots ets assistents a fer-se socis de sa Fundació Jaume III i, sobretot, a fer-se membres de sa delegació de Llucmajor, que ja compta amb una quinzena de membres.

Sa Fundació comença així sa seva implantació a sa Part Forana de Mallorca, curiosament, en es mateix poble, Llucmajor, on fa 666 anys morí Jaume III, darrer rei privatiu des Regne de Mallorca, en mans de ses tropes de Pere s’Usurpador.

S’implantació de sa Fundació pretén continuar el 2016 amb sa creació de més delegacions locals a sa Part Forana.

Novel·la històrica en tres idiomes, il·lustrada amb pintures de Pere Lorente i d’estil clar i senzill per arribar a tots es públics – També s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Lorente que il·lustren s’obra

Anit passada, devers 100 persones persones ompliren de gom en gom es Centre Cultural de Sa Nostra a Mahó per fer costat an es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Joan Francesc Romero. Entre elles, personalitats des món polític, econòmic i social com es batle des Castell Lluís Camps, s’ex-senador Manuel Jaén Palacios, ets ex-batles de Ciutadella i Ferreries, Ramon Sampol i Manolo Monerris, es diputats autonòmics Toni Camps, Juan Domínguez i Juan Manuel Lafuente, es regidors Andrés Spitzer (C’Me), Jaume Fedelich, Nuri Torrent i Diego Pons, ex-regidors com Maite Torrent, es coordinador de Ciutadans de Mahó, Eugenio Ayuso, s’ex-candidat de Ciutadans de Menorca an es Senat,Manel Bonmatí, es secretari de Ciutadans de Ciutadella,José María Llull, s’empresari des calçat i patró de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears Antonio Pons Bosch, es patró Antonio Planas Gual de Torrella, es president des Grup d’Acció Balear Toni Ballester i es secretari de sa Fundació Hospital de s’Illa del ReiAntonio Cendán Melis.

“Llull, es nostro heroi il·luminat” és una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada pes dibuixant Pere Lorente, publicada en tres idiomes (castellà, balear i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, “és fruit d’un projecte que va començar fa un any i en es que hi ha participat molta gent”, va dir es president de sa fundació a Menorca, Joan Pons. “Lo que pretén aquesta obra és tornar a fer actual Llull, acostar-lo an es poble menorquí —i mallorquí i eivissenc— que el va venerar durant segles com un sant”, va continuar Pons, que recordà que “mentre Llull era de cada vegada més reconegut dins es món acadèmic i universitari, perdia influència entre es ciutadans balears”.

Es presentador, s’historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca, Joan D. Pons Torres, va destacar s’estil senzill des llibre, cosa que el feia bo de llegir ja que acostava un personatge fascinant com Llull an es grau de curiositat des lector mitjà.

Per altra banda, Pons criticà ses ajudes zero rebudes per part des Consell Insular de Menorca, Govern Balear o Institut Menorquí d’Estudis, a qui retreu “estan prou enfeinats dedicant es seu temps i es nostros doblers a presentar coses com ‘Història del protestantisme als Països Catalans’ de s’independentista Josep-Lluís Carod Rovira mentres abandonen sa cultura menorquina i balear com és aquesta magnífica obra sobre Ramon Llull”.

Pons també destacà s’aportació de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears amb aquesta novel·la històrica sobre Llull, “en es 700è aniversari de sa mort de Ramon Llull, es catalanisme s’encarrega d’amagar aquells aspectes de sa seva vida i obra que són contraris a sa seva doctrina: a) Ramon Llull mai va anomenar sa seva llengua com a catalana sinó ‘romanç’, i b) s’exilià durant s’ocupació aragonesa de ses Illes Balears i no va calcigar cap terra aragonesa, molt manco es comtat del nord —en referència a Catalunya—, allà on ara s’apropien des nostro baleàric més universal amb es beneplàcit de ses nostres sucursalistes autoritats insulars”. Tancà sa seva intervenció manifestant “en es 700 aniversari de sa mort de Ramon Llull, és es moment d’exigir a ses nostres autoritats, tant aquí com a Madrid, que aturin s’expoli cultural que patim a ses Illes Balears, que s’Institut Ramon Llull modifiqui es seu nom, i que es vertader Institut Ramon Llull tengui seu a Palma de Mallorca, a Balears, a sa terra natal de Llull i no a Barcelona”.

Per sa seva banda, es general Luis Alejandre va introduir a Romero destacant sa frescor des text i es mèrit de s’autor per “traslladar sa vida de Llull, un homo increïble amb una vasta producció literària que es va endinsar en ses tres cultures, musulmana, cristiana i jueva, a un llenguatge més pròxim que l’acosta a sa modernitat”.

“−Teniu un heroi i no ho sabeu”

Per sa seva banda, s’autor des llibre, Francesc Romero, destacà que havia estat “franciscà per educació” i que “aviat va omplir sa seva biblioteca de llulls”. Romero afirmà que des seus càrrecs públics havia procurat sempre defensar es lul·lisme i realçar-ne sa seva figura. Com a comissionat Llull des Govern de José Ramón Bauzá, Romero explicà que havia planificat un calendari lul·lià on cada acte havia de realçar un aspecte de sa vida des doctor il·luminat i que això l’havia ajudat molt a organisar sa biografia des savi mallorquí, un coneixement exhaustiu que llavors li havia facilitat sa redacció d’aquesta novel·la.

Romero contà que va esser un veïnat seu nord-americà des port d’Andratx que el va engrescar a escriure aquest llibre: “−Voltros teniu un heroi i no ho sabeu”, li enflocà, “i aquest heroi és en Ramon Llull”. Va esser així com s’autor va posar fil a l’agulla i començà a escriure. Era s’agost de 2015. “He disfrutat escriguent aquest llibre. M’ho he passat la mar de bé, m’emocionava quan construïa es diàlegs de Llull, pareixia que estàs en contacte amb ell”, va confessar s’autor molt emocionat.

S’exposició ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ a Sa Nostra

S’acte serví també per inaugurar una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra i que estarà oberta fins dissabte de la setmana qui ve, dia 17 de desembre. Se pot visitar en es Centre Cultural Sa Nostra (Carrer s’Arraval, 31, Mahó), on també se podrà comprar es llibre ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ per només 25€.
________________
Publicat as Diari MENORCA, Diariobalear.es, esdiari.info, 12/12/2016

Sa novel·la pretén destacar ets aspectes més humans de sa vida de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble baleàric que el va venerar durant segles com a sant – S’obra serà presentada per Luis Alejandre Sintes i Joan D. Pons Torres

Avui dissabte, dia 10 de desembre, en es centre de cultura de Sa Nostra a Mahó, es presentarà es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat”, una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada per Pere Lorente, publicada en tres idiomes (baleàric, castellà i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears.

S’obra serà presentada per Luis Alejandre Sintes, general, ex-cap de s’Estat Major de s’Exèrcit i ex-conseller; Joan D. Pons Torres, historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca; i s’autor, Joan Francesc Romero, professor, ex-director general de cultura des Govern Balear i ex-comissari de s’Any Llull.

Després de sa presentació s’inaugurarà una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra. Acte seguit,  se servirà una espipollada de menjua i beure per tots ets assistents.

Tornar a divulgar Llull, màxim exponent de sa cultura balear, s’assignatura pendent

Aquesta novel·la històrica està basada en sa vida des personatge més brillant que ha donat sa nostra terra, Ramon Llull Erill. Sa seva vida està plena d’accions poc conegudes pes gran públic. De Llull és ben coneguda sa seva dimensió filosòfica, teològica i científica gràcies an es més de 260 llibres escrits en diferents llengües que s’estudien a ses millors universitats del món, però aquest coneixement se limita a un públic intel·lectualment molt preparat i certament reduït. Açò ha contribuït que, amb es pas des temps, s’hagi abandonat s’admiració i sa gran devoció cap a Llull que li professaven es mallorquins, menorquins i eivissencs segles enrere. Sa pèrdua d’influència de sa seva figura ha estat lenta però constant.

Per combatre aquesta falta d’entusiasme cap a sa figura de Llull dins sa pròpia societat balear, s’autor Joan Francesc Romero s’ha plantejat com a principal objectiu donar a conèixer ets aspectes més humans de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble que durant segles el va venerar com un sant. Aquesta és sa principal contribució d’aquesta novel·la històrica dirigida a tothom i no només a experts lul·lians. Ademés es tracta d’una obra trilingüe, escrita en balear, castellà i anglès, una excel·lent oportunitat per apendre ses tres llengües.