Simpatisants de sa Fundació Jaume III se manifesten a sa sala de plens de Manacor per fer costat an es batle

“Gràcies, batle” i “A Mallorca, en bon mallorquí”, deien ses pancartes – Davant ses crítiques d’Esquerra-Més an es batle per usar s’article baleàric

Una quinzena de simpatisants de sa Fundació Jaume III feren costat anit passada an es batle de Manacor durant sa sessió plenària que tengué lloc a s’ajuntament de sa capital de Llevant i l’animaren a seguir usant s’article salat a ses xarxes socials. Recordem que fa un parell de dies es grup municipal de Més-Esquerra de Manacor l’havia criticat per usar s’article baleàric a ses xarxes socials argumentant que així perdia “formalitat i solemnitat”.

A mitjan sessió plenària es manifestants de sa fundació balearista alçaren en silenci pancartes que deien “Gràcies, batle” i “A Mallorca en bon mallorquí” en senyal de gratitud cap an es batle i com a reivindicació de ses modalitats balears, malmenades pes catalanisme a ultrança que encarna Més-Esquerra de Manacor. Ningú va badar boca, tampoc es regidors separatistes, esglaiats. Acte seguit, es ple continuà amb normalitat.

 

Sa Fundació Jaume III anima s’actual batle de Manacor, Pedro Rosselló, així com es regidors des PP, a usar s’article baleàric no només a ses xarxes socials sinó també a tots es comunicats oficials i a sa documentació interna des consistori.

A títol de curiositat, ahir poguérem constatar que tots es regidors d’Esquerra-Més utilisen s’article baleàric a ses seves intervencions plenàries, un àmbit, aquest sí, de màxima “formalitat i solemnitat” que, segons es savis de sa UIB i sa teoria des registres a sa qual apel·len constantment per arraconar una mala fi de formes genuïnes de Mallorca, requeriria usar s’article literari. ¿Per què aquesta incohèrencia entre lo que fa Esquerra-Més i lo que exigeix llavors an es batle de Manacor? ¿No hauria de predicar amb s’exemple?
_____________
Publicat a Manacornoticias.com, 13/9/2016

Carta an es cappares de sa Fundació Jaume III

JAUME OLIVER SALVÀ

He vist publicat a un medi de comunicació que no mos volen an es consell assessor d’IB3. Faves contades. Ells se fan es plat i el se mengen. ¿Com poden consentir tenir gent que les pugui empatar ses vases i estar al corrent de ses mangarrufes que faran des des primer dia que se reunesquin per enfonsar ses modalitats illenques? ¡No són pobres i beneïts!

Però són tan curts de gambals que ni tan sols han pensat en col·locar a n’aquest organisme a un patufet de sa Fundació Jaume III, i fer veure que són tant lliberals i demòcrates que deixen fins i tot que un contrari a ses seves tesis pugui està assegut fent embalum i pintar tant com una regadora.

Això que mos han fet no és tan sols una geniada per haver publicat llibres con “Sa Norma Sagrada” o d’altres, que demostren lo errats que van. És una persecució en tota regla an es seguidors d’una entitat tan sèria con sa nostra fundació i demostra per una part sa por que les fa que cada dia hi hagi més gent que segueix es nostros postulats, i per s’altra banda sa poca personalitat que tenen fent ses coses de manera tan grollera i afavorint a entitats com OCB, màxima entitat catalanista a ses Balears.

¿Què ha d’assessorar un consell a una televisió amb uns mínims històrics d’audiència com mai havien tengut? ¿Què pinten representants d’entitats tan conegudes per sa societat balear –en tots es respectes- com: Institut Balear de la Dona, Consell de la Joventut, Federación de Asociaciones de Jubilados, Federación de Sordos, Federación de Consumidores, etc, que no pugui pintar sa Fundació Jaume III, que an es seus estatuts contempla ben clarament que “neix per dignificar es mallorquí”i de pas es balear?

A lo millor és que (IB3) confien en què seran bons de manipular i a canvi d’un dinar se sentiran satisfets i amb sa Jaume III; cosa que no seria així.

O sigui, que una fundació com sa Jaume III, nascuda per defensar sa nostra manera de xerrar no pot estar representada a un consell assessor d’IB3 que, entre d’altres feines, se convoca per “cercar” un model de televisió que té sa missió d’aconsellar sa manera de xerrar i que tots es balears hi vénguin a bé.

Aquesta vegada s’han anegat dins un poal d’aigo. Han vist es nom de sa nostra fundació, s’han posat a tremolar i han dit a n’aquests arruix, que són ets únics que poden fer-mos mostrar es llautó. Així és que, com més enfora, millor.

Crec que aquest pic sense voler mos han fet un regal molt gros, només fa falta que es màxim de gent possible sàpiga que no mos volen. Fins ara eren sectaris, ho sabíem, ara són un altra cosa, però no se tracta d’insultar. Pretenen tapar es sentiment balear i sa nostra manera de xerrar-rallar-parlar a través de decisions que cada vegada duen més gent a fer-se soci de sa nostra fundació.

No val la pena ni estar emprenyats, es temps com en moltes coses serà es jutge que dictarà sentencia i sa nostra feina no haurà estat fer retxes dins s’aigua. Com més patinades peguin com aquesta, cada vegada ho tendran pitjor per aixecar-se. Podem dir clar i llampant que cada pic que mos volen fer mal, més gent tenim an es nostro costat. Que continuïn així, que mos va molt bé.

Una abraçada.
___________
Publicat a EL MUNDO/El Día de Baleares i a Diario Balear, 20/6/2016.

Sa Fundació Jaume III denuncia sa persecució des Govern des Pacte de Progrés

Presenta un memoràndum de greuges que demostren sa persecució des Govern cap a sa nostra entitat – Sa darrera mansiula ha estat s’exclusió de sa fundació des Consell Assessor d’IB3 

Sa Fundació Jaume III vol denunciar sa persecució a la qual l’està sotmetent es Govern des III Pacte de Progrés. Es darrer capítol d’aquesta persecució contra sa nostra fundació ha estats’exclusió des Consell Asessor d’IB3. Es partit Ciutadans havia proposat sa nostra incorporació dins es Consell com a contrapès de s’OCB i s’Institut d’Estudis Eivissencs, però es Govern mos ha tancat sa porta. És evident que es Govern vol silenciar sa nostra veu i no se n’amaga gens de ses seves endemeses per tenir content i satisfet es catalanisme oficial que mos veu com una possible competència. Vet aquí sa llista de greuges des Govern Armengol contra sa nostra fundació en forma de silencis, desprecis, exclusions i denegació d’ajudes i de permisos per ocupar espais públics.

Deu queixes contra es Govern

1. Exclusió de sa nostra fundació des Consell Assessor encarregat d’elaborar una proposta de model per IB3.

2. S’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) denega una subvenció a s’assaig “Sa Norma Sagrada”. ¿Es motiu al·legat? No forma part de ses seves línies estratègiques.

3. S’IEB també denega una altra ajuda a un còmic per escolars dedicat a sa vida i obra de Sant Juníper Serra escrit en mallorquí.

4. Ni sa presidenta des Govern, ni es conseller d’Educació, ni es director general d’IB3 han volgut rebre sa fundació as cap d’un any d’haver estat sol·licitades aquestes audiències.

5. Cap polític des Govern ha assistit a cap acte organisat per part de sa nostra fundació.

6. Es Govern mos va denegar un espai físic per posar un estand expositiu en es Passeig Sagrera o a s’Avenguda Antoni Maura de Palma durant es tres dies des Dia de ses Balears. I això que sobrà espai.

7. IB3 no ha comparegut a cap des cinc actes que ha celebrats sa nostra fundació es darrer any. Sa televisió autonòmica no va venir a sa festa des nostro segon aniversari (450 persones), tampoc va fer acte de presència a sa presentació des primer traductor automàtic castellà-mallorquí (200 persones), tampoc se va entregar en es II Premi Joan Benejam (Ciutadella, 200 persones), tampoc ha cobert cap de ses presentacions des llibre “Sa Norma Sagrada” a Palma (200 persones) i Mahó (100 persones). En canvi, actes amb més poca gent i sense tanta rellevància per sa cultura balear sí han rebut una ampla cobertura per part de sa televisió autonòmica.

8. IB3 ha rebutjada s’oferta que els ha fet un parell de vegades Joanntoni Horrach, tertulià d’IB3 i coautor de “Sa Norma Sagrada”, de parlar d’aquest llibre durant ses tertúlies.

9. Manipulació informativa. A un programa de debat polític que, amb motiu des 30è aniversari de sa Llei de normalisació lingüística, va fer IB3 on sortien entrevistats es portaveus de distintes entitats perquè donassin es seu punt de vista des procés normalisador, IB3 va incórrer en una grossera manipulació informativa. Es talls que finalment se mostraren des nostro portaveu varen esser triats de tal manera que era impossible conèixer es punt de vista real de sa nostra fundació.

10. No s’ha convidat oficialment sa Fundació Jaume III a cap acte oficial ni amb motiu de sa Llei de Normalisació Lingüística ni per cap cap altre motiu. Senzillament, no existim pes Govern.

Tot això és sa llista de greuges que, de moment, hem sofrit des Govern per una senzilla raó: defensar ses modalitats insulars reconegudes en es nostro estatut d’autonomia, precepte que ells se neguen a aplicar i desplegar. No només fan mal a sa nostra fundació: també n’hi fan an es centenars de donants i an es milenars de simpatisants que tenim.

_________

Publicat a EL MUNDO/El Día de Baleares (1)(2) i (3)Ultima HoraABCEuropa Press i Diario Balear, 16/6/2016

try

Anit una delegació de Sa Fundació va assistir a sa Festa des 75 anys des ja mític restaurant Ca n’Eduardo a sa Llotja des Peix de Palma.

Sa Fundació an es costat dets empresaris mallorquins que aposten per sa nostra cultura.

¡Molts d’anys Ca n’Eduardo!

Ja està disponible s’applicació des traductor automàtic castellà-mallorquí

Se pot descarregar de franc de sa web de sa Fundació Jaume III i a iTunes – Han fet ús des traductor 7650 usuaris as cap de sis mesos de funcionament

Qualsevol usuari d’Apple (iPad i iPhone) ja se pot descarregar de franc s’applicació des traductor automàtic castellà-mallorquí. Ho pot fer des de sa web de sa Fundació Jaume III (www.jaumetercer.com). Ara mateix feim feina perquè ben aviat també ets usuaris d’Android la se puguin descarregar.

D’aquí a un parell de mesos sa Fundació Jaume III posarà a disposició des públic sa versió 2.0 des traductor, una actualisació que incorpora un milenar de mots, locucions, dites i frases fetes mallorquins, molts d’ells en desús.

Fins ara, un total de 7650 d’usuaris diferents han usat es traductor que ja du sis mesos funcionant.

 

Els adjuntam un parell d’imatges de promoció de s’app i els deixam ets enllaços per accedir a descarregar-se s’app des traductor:

https://www.jaumetercer.com
https://www.appstore.com/traductorcastellamallorqui

Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural (FCIB) condemnen ets atacs d’Amadeu Corbera contra un exalumne seu de 16 anys i fan costat a sa família des menor

En Corbera és un conegut “castigador” a través de Twitter des d’on desprecia es seus adversaris polítics amb un odi malaltís – Per s’entorn d’en Corbera, sa política és sa continuació de sa guerra per altres mitjans

Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural (FCIB) condemnen ets atacs des radical separatista, Amadeu Corbera, contra un exalumne seu de 16 anys a través de Twitter, tal com ha denunciat avui El Mundo-El Día de Baleares. S’estudiant agredit és, efectivament, un jove simpatisant de sa nostra fundació. Així mateix, volem fer costat a s’estudiant i a sa seva família i fer-los arribar sa nostra solidaritat. Sa nostra fundació considera punible no només ets insults sistemàtics d’en Corbera sinó es fet que un exmestre des Conservatori Superior de Música de Balears arribi a utilisar informació secreta per malmenar, desacreditar i marcar un alumne seu, un fet que demostra una vegada més sa politisació d’una part des professorat de Balears. Sa nostra fundació deplora també que altres mestres des mateix alumne i seguidors d’en Corbera s’hagin sumat an aquesta campanya d’estigmatisació amb s’objectiu de marcar es mateix estudiant i aillar-lo socialment.

Sa fundació deplora sa violència verbal que usa habitualment Amadeu Corbera a través de Twitter, una violència habitual dins es món des pancatalanisme més extremista des qual Corbera en forma part i que denota sa falta de respecte cap an aquells que no pensen igual que ells, convençuts com creuen que tenen sa veritat absoluta, una superioritat moral que els fa sentir-se legitimitats per criminalisar ses idees contràries i bestialisar s’adversari polític, sigui qui sigui, i tengui s’edat que tengui., Per s’entorn de Corbera, sa política és sa continuació de sa guerra a través d’altres mitjans, invertint sa màxima de Clausewitz. No és sa primera vegada que Corbera és notícia pes seu extremisme. Recordem que ja fou condemnat per desobediència greu contra s’autoritat quan va intentar boicotetjar sa visita de José Ramón Bauzá a sa seva localitat, Bunyola.

Notícia publicada a EL MUNDO/El Día de Baleares, es 29/2/2015 i 1/3/2016.

Traduir en línia ja és cosa de mallorquins

JOSÉ PLANAS. 

És important que sa gent se faci a sebre que sa Fundació Jaume III no fa figa i com es busqueret de ses rondalles, canta fort i no té por an es voltors.

Es temps passa i ets anys empenyen per consolidar un projecte que fa temps que desitjam. Sa Fundació Jaume III està fent molta feina i de mica en mica està omplint sa pica, recuperant sa nostra llengo i cultura per donar-li s’importància que se mereix en vers d’estàndars ortopèdics. Ho està conseguint amb fites molt importants com és sa presentació des primer Traductor Castellà-Mallorquí i que ahir va rebre es reconeixement de molts de mallorquins. Sa llengo i cultura balear és viva gràcies a que sa gent des carrer l’ha anada transmetent de pares a fills amb orgull, un èxit tenguent en compte que any rere any mos volen imposar forasterades com: ses estelades, es catellers, es “barnussos” o es halloweens. És segur que amb aquesta eina ho tendrem mes fàcil per anar agafant sa confiança que havíem perduda en sa nostra llengo.

És curiós que amb sos polítics d’abans s’austeritat econòmica era per tothom, i ara que hi són aquets ses “retallades” són per lo que ells no volen. Vuits, nous i cartes que no lliguen, sa qüestió és deixar-mos tirats com una llosca. Ja ho podran dir com vulguin, que sa Fundació Jaume III ja té a sa seva web un traductor que mos permet escriure amb s’article baleàric així com utilisar sa morfologia verbal, paraules i expressions estrictament mallorquines. Tot finançat amb s’esforç i doblers de centenars de simpatisants balears.

No estic empegueït de dir que qualque consulta li he fet, i estic ben content de sa resposta. Ja no valen excuses; és s’hora d’escriure en mallorquí.

Por fin un traductor castellano-mallorquín

MATÍAS REBASSA. No hace mucho tiempo conocimos la gran noticia de que la Fundació Jaume III ha sacado adelante el primer traductor automático castellano-mallorquín, un hecho insólito en la historia de las Baleares, ya que nunca se había podido traducir un texto del castellano a nuestra lengua mallorquina.

La población mallorquina ya no tendrá excusa para escribir en bon mallorquí. Yo, que he sido educado en un sistema de inmersión lingüística 100% en catalán, no tengo la seguridad necesaria para escribir correctamente en mallorquín, el mallorquín que muy honradamente y cariñosamente me enseñaron a hablar mis abuelos. Y ahora, gracias a este traductor, no careceré de esta seguridad para poder presentar mis escritos en mallorquín.

Finalmente quiero agradecer a la Fundació Jaume III y a los filólogos su esfuerzo y dedicación en el desarrollo de esta herramienta, que nos ayudará a conservar y a proteger nuestras modalidades, tal y como dice el artículo 35 de nuestro Estatuto de Autonomía. Una vez más, lo de que debería ser una tarea de nuestro Govern, se ha convertido en una tarea de la sociedad civil mallorquina y balear, que estoicamente dedica su tiempo a defender nuestra lengua vernácula. A todos ellos muchas gracias.

Tui Memores Tui

JOSÉ PLANAS.

A quin calaix tenen oblidats an es 450 simpatisants d’en Jaume III reunits aquest final de setmana passat? Me va sorprendre sa selecció de notícies que varen publicar diumenge passat 25 d’octubre, freturós de notícies actuals i sa majoria amb qualque component negatiu relacionat amb accidents, desaparicions, mort, corrupció política, etc. Rebuig ses pintades que varen aparèixer a sa fatxada de Can Alcover, però si haguessin de fer-se ressò de totes ses estelades pintades no donarien a l’abast. És lo que passa quan se juga amb sos símbols i sa llibertat d’expressió, no s’aclareix un d’on està sa línia des bé i des mal.

Tui Memores Tui podria haver estat sa seva notícia més actual, quin fet més important que anunciar an es quatre vents sa celebració des 666 aniversari de sa mort des nostro rei Jaime III, assassinat a mans des seu cunyat es comte de Barcelona per defensar s’independència de ses Balears. Efemèride que se va celebrar amb diversos homenatges reunint-se centenars de balearistes a sa Creu des Camp de sa Batalla per rendir-li honors. Més sorprenent és que se reunesquin a sopar més de 450 simpatisants de sa Fundació Jaume III i no se meresqui una simple ressenya que ajudi a disseminar entre sa societat balear es sentiment creixent de balearisme, fins ara endormiscat a s’intimitat, i que ressorgeix de cada pic amb més força.

Encara que poguessin amb en Jaume III, no podran eliminar es seu llegat que s’està instaurant a través de sa Fundació, com va dir Font Rosselló, no “com una flor d’estiu, sinó com un projecte consolidat”.

_________

Carta publicada a mallorcadiario.com, es 2-11-2015.

Nacionalismo, ciudadanía y la Jaume III

FERNANDO NAVARRO. En Sangre y pertinencia Michael Ingatieff habla de dos visiones contrapuestas de la nación, la nación cívica y la nación étnica. Mientras la nación cívica se construye con leyes e instituciones que definen el campo en el que se desarrollan librementenlos ciudadanos, la nación étnica cree en la existencia de un criterio de diferenciación entre las personas –la raza, la etnia, la cultura, la lengua, la historia, lo que sea- que es necesario aplicar de forma obsesiva para crear compartimentos humanos separados, uniformes y ordenados. En la historia estos criterios se han aplicado alternativamente sin que haya alterado el fundamento esencial de la nación étnica, y no es necesario recordar que siempre subyace su pretensión de, una vez afirmada la diferencia, reclamar agresivamente la superioridad del propio grupo sobre los demás. Porque en el nacionalismo étnico anida el virus de la xenofobia.

La diferencia entre ambas visiones, la nación cívica y la nación ética –podemos llamar a esta última sencillamente nacionalismo-, es radical. Para esta última todo debe ser subordinado a su proyecto separador: las leyes pueden ser incumplidas, los derechos de los ciudadanos sacrificados, y la democracia es considerada sospechosa si no se encamina dócilmente hacia la realización del sueño etnicista. Porque, en definitiva, democracia, leyes y derechos son meramente instrumentales para la nación étnica, y si no conducen a la culminación de ésta carecen para ella de valor. El caso es que, para desgracia del nacionalista, la realidad es mestiza y entreverada, y se resiste a la aplicación de tiralíneas y cartabones etnicistas. La nación cívica –podemos llamarla sencillamente democracia- acepta perfectamente un campo en el que conviva la diferencia. Nacionalismo y democracia, admitámoslo, no se llevan muy bien.

Obsérvese que el nacionalismo étnico opera siempre con dos caras: hacia afuera exige que se le reconozca la diferencia; hacia dentro aspira a imponer la asfixiante uniformidad de la visión. El nacionalismo catalanista pretende hacer esto último en Baleares, que ha tenido la desgracia de caer dentro de su particular Lebensraum. El sábado la Fundación Jaume III reclamó que el nacionalismo catalanista no sofoque, como está ocurriendo, la cultura balear. Errará quien piense que se está tratando de sustituir un nacionalismo catalanista por un nacionalismo balear. Como Joan Pons recordó, sus miembros están orgullosos de las modalidades baleares como de la lengua de Cervantes. De ahí que uno pueda sentirse simultáneamente mallorquín –o menorquín o i ibicenco- y balear y español. Esto último fue respondido con una atronadora ovación, que demostró que la Jaume III entiende la nación cívica. Fue magnífico.

_________

Publicat a El Mundo-El Día de Baleares, es 31-10-2015.