Proposta per les Illes (PI) i PP se sumen a C’s en defensa de ses modalitats insulars mentre s’esquerra veu bubotes per tot
Dimarts passat, es Parlament de ses Illes Balears va rebutjar una proposta inicial de C’s esmenada per Proposta per les Illes (PI) que deia textualment: “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern Balear a complir el que disposa l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia i en particular amb l’imperatiu de normalitzar la llengua catalana i estudiar a protegir les modalitats insulars del català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. I per això li insta a fomentar el seu ús i a promoure el seu estudi en els distints òrgans de l’administració i en particular en el sector educatiu i en els mitjans de comunicació públics i institucionals, sense perjudici de la unitat de la llengua”. PP, C’s i PI hi votaren a favor (24 vots) mentre que PSIB, Més i Podem hi votaren en contra (33 vots). Sa Fundació Jaume III agraeix a PP, C’s i PI sa seva posició en aquest tema i els convida a esser molt més eficaços en aquesta defensa des mallorquí, menorquí i eivissenc.
A pesar de totes ses precaucions que posà Josep Melià (PI) a s’hora d’esmenar sa proposta inicial de C’s a fi de conjurar qualsevol bubota de “secessionisme lingüístic”, tota s’esquerra balear hi votà en contra. Amb això, s’esquerra votava contra es contengut d’un article sencer (es 35) des propi Estatut que no diu altra cosa que lo que PP, PI i C’s varen aprovar amb sa proposta parlamentària citada.
Aquesta actitud de tots es partits que fan costat an es Govern balear demostra una vegada més tres coses: a) sa defensa de ses modalitats per part des nostros polítics ha estat es darrers trenta anys una defensa més retòrica que efectiva; b) veuen en sa defensa de ses modalitats una intenció de qüestionar s’unitat lingüística, lo únic realment sagrat per ells encara que aquesta unitat que ells han confòs amb uniformitat amenaci sa supervivència de ses maneres de xerrar centenàries de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; queden clares, una vegada més, quines són ses seves prioritats; c) segueixen considerant es defensors de ses modalitats com uns “secessionistes lingüístics” desfressats i els atribueixen unes intencions que, almanco amb lo que fa referència a sa fundació Jaume III, mai hem tengut, com hem repetit un pic darrere s’altre.
És curiós que aquells qui fan feina cada dia per destruir sa nació espanyola de manera més o manco solapada tatxin de “secessionistes” a tots aquells que només volem dignificar, dins es marc estatutari, unes formes de parlar seculars. Resulta lamentable que, en lloc de donar arguments, només aixequin bubotes per satanisar es defensors de ses modalitats, faltant a sa veritat i enganant-se a ells mateixos i a tota s’opinió pública.