Categoria: Premsa

Sa Fundació Jaume III ha estat brutalment difamada es darrers mesos  a ses revistes “Cent per Cent” i “Llucmajor de pinte en ample”, ara subvencionades pes Pacte – MÉS  unta sa xarxa de revistes sucursalistes de sa Part Forana per fer sa feina bruta

Sa Fundació Jaume III lamenta que es Govern des Pacte subvencioni amb doblers de tothom revistes com “Cent per Cent” de Manacor (7.500 €) i “Llucmajor de pinte en ample” (5.000 €) que fan apologia de s’odi contra s’adversari. En concret, sa revista manacorina va dedicar pàgines i pàgines, portades i articles d’opinió contra sa nostra fundació per mor d’una manifestació pacífica, silenciosa i en positiu que feren una dotzena de simpatisants nostros a un ple de Manacor per animar es batle de Manacor a seguir usant s’article baleàric a ses xarxes socials. Per sa seva banda, sa revista llucmajorera acaba de dedicar sa portada i cinc pàgines senceres a un acte cívic i respectuós com va esser s’homenatge an el rei Jaume III des passat 30 d’octubre a Llucmajor, on sa nostra fundació hi participà amb altres nou entitats.

Evidentment, sa nostra fundació està sotmesa a sa crítica com qualsevol altra però una cosa ben distinta és quan aquesta crítica només cerca difamar, desacreditar, injuriar, humiliar, bestialisar s’adversari i tergiversar es nostros vertaders objectius, donant una imatge falsa i repugnant a s’opinió pública. “Extrema dreta”, “gonellistes”, “ignorants”, “incultes”, “perillosos nazis”, “secessionistes”, “ridículs”, etc..  creim que són adjectius desmesurats i fora de lloc cap a una entitat que no és política i que té com a principal objectiu defensar s’identitat balear i unes modalitats insulars protegides per s’Estatut d’Autonomia i, com veim ara, també per sa nova Gramàtica Catalana de s’Institut d’Estudis Catalans.

És intolerable que es Pacte unti amb doblers públics ses falanges nacionalistes des pobles de Mallorca perquè li facin sa feina bruta. Per molt que la vulguin vestir de cultural o informativa, tots sabem que sa tasca d’aquestes revistes és bàsicament política i de sa més xereca: destruir s’adversari, marcar territori i rompre sa convivència. Si volen fer aquesta feina bruta, almanco que la paguin des seus doblers.

Adjuntam un reportatge gràfic -no exhaustiu, ni prop fer-hi- de sa campanya de difamacions d’aquestes dues revistes contra sa nostra fundació. També recollim un parell de titulars falsos des diari digital dbalears.cat, subvencionat enguany amb 40.000 € pes Govern balear i amb 17.000 € l’any passat per la Generalitat de Catalunya, segons una informació d’El País de dia 20 de febrer del 2016.

Dia 11 de novembre s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Pere Lorente que il·lustren s’obra

Finalment, s’exposició amb ses 26 il·lustracions de Pere Lorente que s’han incorporat a sa novel·la històrica “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Francesc Romero i que se pot visitar a sa segona planta des Centre Cultural de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma), s’allargarà fins divendres dia 25 de novembre. Se va inaugurar divendres dia 11 de novembre, coincidint amb sa presentació des llibre de Romero.

En es centre de cultura de Sa Nostra, a les 20:00 – S’obra és un assaig sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 efemèrides que han configurat per què es balears som així com som 

Dijous qui ve, dia 3 de novembre, es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, presentarà sa darrera obra des catedràtic Román Piña Homs, “Ser de los nuestros”, un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva  des poble balear a partir de 16 fites històriques que han configurat per què es balears som així com som. Es llibre, que ha estat editat per Sloper, arranca amb sa fundació de sa ciutat d’Ebussus-Eivissa (654 a.C.), continua amb sa participació des foners balears a sa Primera Guerra Púnica, prossegueix amb sa conquista romana per part de Quinto Cecilio Metelo (123 a.C.) i així successivament fins a sa fundació de s’Universitat de Palma de Mallorca (1978) i sa constitució de s’autonomia balear (1983).

S’obra, que té una intenció divulgativa i que, per tant, és necessàriament sintètica, és un viatge a través de 16 episodis històrics contats amb objectivitat i rigor que desmenteixen bona part de s’interessada historiografia romàntica de caire nacionalista que certes elits universitàries mos han volgut fer empassolar es darrers trenta anys. Piña Homs reivindica s’antigor d’una identitat col·lectiva balear que se remuntaria a més de 2.000 anys quan pobles com es català o valencià hagueren d’esperar a s’Edat Mitja –mil anys després– per oferir ses seves primeres senyes d’identitat col·lectives.

S’acte acabarà amb una espipellada i una copa de xampany. Els adjunt també portada i contraportada des llibre.

Què, quan i on

Què: presentació llibre “Ser de los nuestros” de Román Piña Homs

Quan: dijous, 3 de novembre, a les 20:00h

On: centre de cultura de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma)

Amb motiu des 25 d’octubre – Sebastià Urbina recorda que ses institucions volen silenciar aquesta efemèride de s’història de Mallorca

Avui diumenge, 30 d’octubre, devers dues-centes persones han retut homenatge an el Rei Jaume III, es darrer rei independent des Regne de Mallorques que fou derrotat l’any 1349 per ses tropes de Pere IV d’Aragó després d’intentar reconquistar un regne que llegítimament li pertanyia. Ha estat a Llucmajor, devora s’estàtua seva situada en es Passeig Jaume III. Per primera vegada, a s’acte s’hi han sumat totes ses organisacions cíviques, culturals i socials que defensen una identitat cultural balear.

Abans de s’ofrena floral a la qual hi han participat deu entitats de sa societat civil balear, s’actor Bernat Serra ha recitat es poema ”El Retorn” de Maria Antònia Salvà i es professor Sebastià Urbina ha recordat es fets històrics que avui se commemoraven.

Una efemèride silenciada per ses nostres autoritats

Sebastià Urbina ha recordat que s’efemèride des 25 d’octubre que honra a qui va esser un bon rei no sempre ha estat silenciada per ses nostres institucions. “[Aquesta] commemoració –ha dit– se va fer oficial l’any 1974 participant tots ets ajuntaments de Mallorca, amb una missa a la Seu concelebrada pes bisbes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Montpeller, antics territoris de sa Corona de Mallorca. Lamentablement, després de sa Transició, pressions nacionalistes, pancatalanistes, varen forçar sa supressió d’aquesta commemoració. No els interessava, ni els interessa recordar s’existència d’un Regne de Mallorca independent, en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i, sobretot, contra ses ingerències des comtats catalans. Avui som aquí per commemorar un des fets històrics que han anat forjant s’identitat cultural de Balears. Igual que varen fer altres organisacions culturals en es passat, noltros agafam es testimoni como si s’estendard del rei Jaume III se tractàs, per salvaguardar sa vertadera història de Balears”.

S’acte ha acabat amb tots ets assistents entonant s’himne Pàtria.
____________
Publicat a IB3 Televisió, Canal4diario.com, Ultima Hora (1) i (2), EL MUNDO/El Día de Baleares,Mallorcadiario.com, Diariobalear.es.

S’estrena avui dilluns i s’emetrà cada dilluns de les 18:30h a les 20:00h, en es dials 89.0 i 88.4 de FM − El presentarà un vell conegut, Rafel Company, es director de sa recordada Ràdio Marratxí, clausurada pes I Pacte de Progrés per fer-se en mallorquí

Canal 4 Ràdio estrena avui dilluns es programa Som Balear. Se tracta d’un magazine cultural que té s’intenció de revitalisar, dignificar, promoure i cuidar sa cultura balear. El presentarà Rafel Company, amb sa col·laboració i patrocini de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears. S’emetrà cada dilluns de 18:30 a 20:00h, en es dials 89.0 i 88.4 de FM o bé awww.canal4radio.com.

Avui, en es programa inaugural, hi participaran es xeremiers de Marratxí. També hi intervendran es portaveu de sa fundació, Joan Font, així com es vicepresident segon, Joan Pons. Per via telefònica escoltarem na Laura Venzal, estudiant de s’Universitat de Navarra.

Homenatge an el rei Jaume III de Mallorques

Sa nostra fundació informa que s’habitual ofrena floral an el rei Jaume III de Mallorques se celebrarà diumenge qui ve, dia 30 d’octubre, a les 12:00h davant s’estàtua a Jaume III que hi ha dins la vila de Llucmajor. S’homenatge no serà, com altres anys, a sa creu des Camp de Sa Batalla, sinó a s’estàtua que hi ha en es Passeig Jaume III de Llucmajor. Sa nostra fundació se sumarà a d’altres entitats balearistes per retre homenatge an aquest gran rei que va vessar sa seva sang per defensar un Regne de Mallorques independent de sa tutela catalana.

Arran des reiterats insults contra sa Fundació Jaume III del senyor Antoni Riera Vives, director des setmanari manacorí CentperCent i columnista d’Ara Balears, es nostro portaveu Joan Font se va posar en contacte amb ell perquè li publicàs una carta per al·lusions. El senyor Riera ho acceptà i així va sortir publicada a sa revista CentPerCent de Manacor es 6 d’octubre passat.

 

Durant ses darreres setmanes el senyor Antoni Riera, director de CentPerCent, ha acusat reiteradament sa Fundació Jaume III de “extrema dreta” tant en aquesta revista com a s’Ara Balears (“El batle gonelleja”). No entenc què té a veure s’extrema dreta amb una fundació apolítica que promou un model lingüístic que té com a principal referència Balears i no Catalunya. Ademés, el senyor Riera reconeix que es model lingüístic de sa nostra fundació és calcat an es model que usa es PP de Manacor i aquest, admet Riera, s’adapta a ses normes de s’Institut d’Estudis Catalans, “però amb un ús inequívoc de l’article salat” (editorial “Que no ens governi la desraó”, publicada a CentperCent). Per tant, deduesc que pel senyor Riera emprar s’article salat és es fet distintiu que fa que un sigui d’extrema dreta o no, una conclusió digna d’un científic des segle XXI.

El senyor Riera ha acusat sa fundació Jaume III de “gonellista” i “secessionista”, dos termes que són contradictoris. ¿Sap exactament què defensava en Pep Gonella? Sa Jaume III ha reiterat a tothom qui l’ha volguda escoltar que no qüestiona s’unitat de sa llengua, per tant no és “secessionista”. ¿Com ho podria esser una fundació que segueix fil per randa es 99% de sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans i que té un model lingüístic concebut per un filòleg de llengua catalana com el senyor Pericay? Un científic des segle XXI hauria de respectar es fets i no deformar-los per escampar bubotes amb les quals esglaiar s’opinió pública.

El senyor Antoni Riera ha associat sa fundació Jaume III amb sa desraó, s’ignorància, i “l’estupidesa acientífica” per “contravenir la ciència lingüística dels darrers dos segles a Europa”. No sé per què parla de dos segles enrere quan només en fa un que s’Institut d’Estudis Catalans aprovà ses actuals normes ortogràfiques (1913), discutidíssimes per cert com hauria de sebre un païsà d’Antoni M. Alcover. Qualcú que braveja de científic hauria de tenir un esperit molt més humil i no tan doctrinari, una actitud més oberta i no tan dogmàtica. Dubtar de lo que un sap és s’única manera d’avançar en ciència. Lo que indica que aquesta sistemàtica apel·lació a sa ciència que practica es catalanisme, més que un amor genuí i sincer cap a sa ciència, és un pretext per tapar sa boca a s’adversari.

Un científic des segle XXI hauria de sebre que sa filologia, com s’història, sa filosofia, sa política, es dret, sa sociologia o s’economia fins i tot, són disciplines humanístiques  molt honorables però tenen poc a veure amb sa ciència. És lògic que es “científics socials”, com s’anomenen a ells mateixos, envejosos de s’utilitat i de s’èxit social des físics, biòlegs o matemàtics, vulguin presentar-se com a científics adoptant es mètodes de sa física, sa bioquímica o ses matemàtiques. Però ses humanitats mai seran ciències perquè mai seran predictibles per una senzilla raó. Perquè es seu material de treball, diguem-ho així, és una criatura molt complexa que té consciència i per tant llibertat: sa persona humana. Això no vol dir que hi hagi hagut farsants que han volgut imposar certes teories com si fossin una veritat científica.

S’ha d’esser molt agosarat per defensar que existeix una “ciència filològica” separada de sa política. Li recoman sa meva introducció a Sa Norma Sagrada (Horrach & Font, Ed. Fundació Jaume III, 2016) on explic que ses llengües, com es seus estàndars, no són fruit, només, d’una hipotètica “ciència filològica” sinó també d’altres factors, com sa política. Ho reconeixen molts de sociolingüistes catalans i historiadors de sa llengua catalana. Xavier Lamuela i Josep Murgades varen estudiar s’influència de s’ideologia nacionalista d’en Fabra sobre sa nova llengua literària. Gabriel Bibiloni reconeix que “qualsevol varietat pot constituir-se en llengua si té una societat que vol –i pot– que així sigui”. Així com ses coses han anat d’una manera, haguessin pogut anat d’una altra manera si ses circumstàncies polítiques, socials o culturals haguessin estat distintes. Jaume Corbera arriba a admetre que es model d’estàndar depèn des projecte de país que un tengui. Brauli Montoya, per sa seva part, recull tot un enfilall de factors no intrínsecament filològics que demostrarien per què s’estàndar és com és. En conseqüència, podem dir sense por que s’estàndar de substrat barceloní que s’ha acabat imposant aquí a Balears no ha obeït a causes estrictament filològiques. I això és lo que es catalanisme mai voldrà admetre perquè si ho fes, sense sa crossa d’aquest fals cientifisme, tot es seu discurs s’esbucaria perquè tothom veuria que sa filologia, la pobra, només ha exercit de criada an es servici de determinats interessos i somis polítics.
_____________
Publicat a Revista CentperCent, 6/10/2016.

S’entrega des I Premi Gabriel Maura serà divendres dia 21 d’octubre, a Binicomprat, coincidint amb so sopar per celebrar es tercer aniversari de sa Fundació Jaume III 

Un total de 26 relats breus en mallorquí competiran finalment per endur-se es I Premi Gabriel Maura organisat per sa Fundació Jaume III que repartirà 1.500 euros en un primer premi (1.000€) i un accèssit (500€) pes segon classificat. S’acte coincidirà amb sa celebració des tercer aniversari des naixement de sa fundació que, com cada any, consistirà en un sopar, aquesta vegada a Binicomprat.

Sopar d’aniversari a Binicomprat

Enguany canviam de  lloc i es sopar d’aniversari serà a Binicomprat, divendres dia 21 d’octubre a les 20:00h. Hi haurà servici d’autobús de franc d’anada i tornada a Binicomprat des de sa Plaça d’Espanya de Palma (punt d’encontre: estació des tren de Sóller). Per agafar s’autobús, és obligatori reservar plaça abans de dimecres dia 19 d’octubre.

Per comprar es tiquets pes sopar s’ha de contactar amb sa seu de sa fundació a Palma (971 666 468 / 616 624 355) o amb qualque patró o col·laborador de sa fundació.

 

D’un diccionari original de 41.000 termes s’han canviat quasi es 8% des seus termes – Anit passada se presentà sa versió millorada des traductor automàtic castellà-mallorquí de sa Fundació Jaume III

S’implementació des traductor automàtic castellà-mallorquí de sa Fundació Jaume III que se presentà anit passada en es Centre Cultural de Sa Nostra ha suposat substituir unes 2.700 paraules des català continental amb paraules genuïnes de Mallorca, afegir 750 frases fetes en mallorquí, així com canviar/afegir devers 50 regles morfològiques i sintàctiques en relació an es traductor castellà-català original des qual partírem fa dos anys.

Tot això ha suposat fer un estudi exhaustiu de tot es diccionari sencer original castellà-català (d’uns 41.000 termes en total) i anar canviant/substituint es lèxic pròpiament continental per mots genuïns de Mallorca. En total, “això ha suposat canviar un 7,7% des diccionari original que teníem en es començament, ademés de canviar/afegir una cinquantena de regles sintàctiques, com per exemple, “tener ganas de jugar tenir juguera” i morfològiques, com per exemple, “jo canto jo cant”, va explicar es portaveu de sa fundació Joan Font davant una setantena de persones.

“En aquesta segona versió hi hem afegit també unes 700 frases fetes (modismes, locucions, refranys) que, afegides a ses que ja havíem incorporat a sa versió 1.0 de fa un any, en total suposen devers 750 frases fetes més que ha millorat s’apartat de fraseologia des traductor”, explicà es portaveu.

Es portaveu va anunciar que es pròxim projecte és un traductor castellà-menorquí, una tasca més senzilla que sa ja efectuada tenguent en compte s’experiència acumulada i es fet que es mallorquí i es menorquí, llevat d’unes poques regles sintàctiques, coincidesquin en un 80% des lèxic, segons es propi Francesc de Borja Moll.

Adjuntam foto de s’acte i un pdf amb una trentena de frases fetes que s’han introduït en es diccionari des traductor, així com una quarantena de termes de vocabulari mallorquí.
____________
Publicat a EL MUNDO/El Día de Baleares, Ultima Hora, Mallorcadiario.com, Canal4diario.com, menorca.info,20minutos.es, diariobalear.es, 7/10/2016

Proposta per les Illes (PI) i PP se sumen a C’s en defensa de ses modalitats insulars mentre s’esquerra veu bubotes per tot

Dimarts passat, es Parlament de ses Illes Balears va rebutjar una proposta inicial de C’s esmenada per Proposta per les Illes (PI) que deia textualment: “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern Balear a complir el que disposa l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia i en particular amb l’imperatiu de normalitzar la llengua catalana i estudiar a protegir les modalitats insulars del català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. I per això li insta a fomentar el seu ús i a promoure el seu estudi en els distints òrgans de l’administració i en particular en el sector educatiu i en els mitjans de comunicació públics i institucionals, sense perjudici de la unitat de la llengua”. PP, C’s i PI hi votaren a favor (24 vots) mentre que PSIB, Més i Podem hi votaren en contra (33 vots). Sa Fundació Jaume III agraeix a PP, C’s i PI sa seva posició en aquest tema i els convida a esser molt més eficaços en aquesta defensa des mallorquí, menorquí i eivissenc.

A pesar de totes ses precaucions que posà Josep Melià (PI) a s’hora d’esmenar sa proposta inicial de C’s a fi de conjurar qualsevol bubota de “secessionisme lingüístic”, tota s’esquerra balear hi votà en contra. Amb això, s’esquerra votava contra es contengut d’un article sencer (es 35) des propi Estatut que no diu altra cosa que lo que PP, PI i C’s varen aprovar amb sa proposta parlamentària citada.

Aquesta actitud de tots es partits que fan costat an es Govern balear demostra una vegada més tres coses: a) sa defensa de ses modalitats per part des nostros polítics ha estat es darrers trenta anys una defensa més retòrica que efectiva; b) veuen en sa defensa de ses modalitats una intenció de qüestionar s’unitat lingüística, lo únic realment sagrat per ells encara que aquesta unitat que ells han confòs amb uniformitat amenaci sa supervivència de ses maneres de xerrar centenàries de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; queden clares, una vegada més, quines són ses seves prioritats; c) segueixen considerant es defensors de ses modalitats com uns “secessionistes lingüístics” desfressats i els atribueixen unes intencions que, almanco amb lo que fa referència a sa fundació Jaume III, mai hem tengut, com hem repetit un pic darrere s’altre.

És curiós que aquells qui fan feina cada dia per destruir sa nació espanyola de manera més o manco solapada tatxin de “secessionistes” a tots aquells que només volem dignificar, dins es marc estatutari, unes formes de parlar seculars. Resulta lamentable que, en lloc de donar arguments, només aixequin bubotes per satanisar es defensors de ses modalitats, faltant a sa veritat i enganant-se a ells mateixos i a tota s’opinió pública.

Introdueix importants millores respecte de sa versió 1.0 que se presentà ara farà un any – S’elaboració ha durat dos anys i es projecte ha estat obert a suggerències dets  usuaris –  També ja està a punt sa nova aplicació des traductor per mòbils amb sistema Android 

Sa Fundació Jaume III presentarà sa versió 2.0 des primer traductor automàtic castellà→mallorquídijous dia 6 d’octubre, una versió  que de moment és definitiva i que incorpora importants millores respecte de sa versió 1.0 que se presentà fa un any. En es mateix acte se presentarà també s’aplicació des traductor per mòbils amb sistema Android. Fins ara només estava disponible per Apple (iOS). S’acte tendrà format de col·loqui i hi participaran es portaveu de sa fundació, es seu secretari d’organisació, s’enginyer informàtic que ha implementada s’eina i es director de diariobalear.esi de sa nova revista Magazine Balear, Lluís Bosch, que donarà es seu punt de vista com a usuari de s’eina.

 

S’elaboració d’aquest traductor ha durat dos anys i ha comptat amb sos servicis professionals d’un enginyer informàtic i d’un parell de llicenciats en filologia catalana amb experiència en s’ús de ses modalitats insulars. Fa un any se presentà sa versió 1.0 i se va obrir perquè tothom hi fes suggerències i ajudàs a detectar errors. Tot això ha permès refinar es traductor es darrer any. Ademés de corregir errors tècnics i filològics, s’hi han afegides unes 700 frases fetes en mallorquí i s’han canviades i/o afegides 200 paraules més en mallorquí respecte de sa versió 1.0. També s’ha incorporada una estructura sintàctica pròpia des mallorquí (S’assegui, per favor, en lloc de Assegui’s, per favor, com fa es català continental).

Es model lingüístic de mallorquí que s’ha fet servir ha estat “Un model lingüístic per ses Illes Balears” (Ed. Fundació Jaume III, 2015), es llibre d’estil de sa fundació.

Ja per acabar, els record es lloc, sa data i s’hora des col·loqui-presentació:

Acte: Es mallorquí a ses xarxes socials. Col·loqui.

Data: dijous dia 6 d’octubre de 2016

Hora: 19:30h

Lloc: Centre de Cultura de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma)

Web traductor: http://84.39.103.215/tradueix.php

Publicat a canal4diario.com i mallorcadiario.com.