Categoria: Premsa

No té cap sentit que tenguent s’Institut d’Estudis Baleàrics, sa nostra projecció cultural a s’exterior depengui d’una Generalitat sediciosa que considera s’Institut Ramon Llull com una estructura d’un futur Estat – Es Pacte fa i calla en qüestions de llengua – ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” canviar d’opinió cada dos anys?

S’assumpció per part de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) de ses funcions que fins ara tenia Lluís Maicas, delegat de s’Institut Ramon Llull a Balears fins a sa seva jubilació, constata es fracàs des reingrés de Balears a s’Institut Ramon Llull que se va consumar ara fa dos anys. S’eliminació de sa plaça de delegat i ses pròpies declaracions de Maicas, que ha dit que no li cerquin substitut, són indicis ben evidents que aquesta plaça no ha servit per res més que com a canongia fins a sa retirada de s’exdiputat socialista Maicas.

Aquesta decisió d’eliminar sa plaça de delegat des Llull a Balears evidencia que mai han quedades clares ses funcions des Llull i de s’IEB que, abans des reingrés, havia assumides ses mateixes competències. De totes maneres, sa consellera de Cultura, Fanny Tur, hauria d’explicar si davall-davall –recordem que es presidents Matas i Bauzá ja se queixaren des tracte de germà petit que es catalans dispensaven an es balears– hi ha més motius que expliquin sa supressió d’aquesta plaça i com afectarà això a ses relacions culturals entre Catalunya i Balears, al manco en sa projecció exterior dets artistes de ses nostres illes.

De moment, Tur no ha donat cap explicació convincent. En qüestions lingüístiques, es Pacte fa i calla, evitant qualsevol debat. ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” de sa que tant bravetja es Pacte canviar d’opinió cada dos anys? Quan es Govern nomenà Lluís Maicas fa dos anys –novembre 2015– ho va fer perquè necessitava qualcú per gestionar sa reintegració de ses nostres illes a s’IRL, per impulsar activitats de promoció exterior de sa cultura i per coordinar accions amb s’Institució de les Lletres Catalanes i amb l’Institut Català d’Empreses Culturals. ¿Què ha passat en aquests dos anys perquè tot això ja no sigui necessari?

 

Sa reintegració a s’IRL, un error

Fa dos anys sa Fundació Jaume III considerà un error sa reintegració de Balears a s’Institut Ramon Llull per encarregar-se, conjuntament amb Catalunya, de sa projecció de sa cultura catalana a s’exterior. En primer lloc, perquè, amb s’actual procés separatista en marxa, no era ni és aconsellable veure ses nostres illes com una criada que va des bracet d’aquells qui volen destruir Espanya. S’imatge exterior que tan important és per Balears se’n podria ressentir de tenir aliats tan desprestigiats. En segon lloc, perquè integrar-se un altre pic a s’IRL denota una subordinació vicària a Catalunya, una dependència que només s’entén per sa veneració que li tenen a Catalunya partits com es PSIB o Més. I en tercer lloc, perquè tenguent com teníem s’Institut d’Estudis Balears (IEB) que ja se n’encarregava de sa nostra projecció exterior, no vèiem cap raó per la qual ara l’havia de fer s’IRL, amb tot lo que això suposava de duplicitats –es reingrés no va suposar sa supressió de s’IEB–, de pèrdua d’autonomia pes nostros artistes i creadors que a partir de llavors passaven a dependre des criteris d’una altra autonomia que, naturalment, sempre defensarà es seus interessos culturals i … polítics, ara més que mai, sobretot si tenim present que es dirigents separatistes catalans consideren s’Institut Ramon Llull com una estructura d’estat d’una Catalunya independent.

Es temps mos ha donat sa raó.

Ecos de premsa: mallorcadiario.com,El Mundo-El Día de Baleares, Europa Press, manacornoticias, Diario de Mallorca,

Ses obres se poden presentar fins a dia 30 de setembre – S’entrega de premis se celebrarà durant es IV aniversari de sa fundació es pròxim 27 d’octubre a Binicomprat

Avui migdia sa Fundació Jaume III ha declarada oberta sa convocatòria des 2^on Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí que té com a objectiu “donar una passa més en sa promoció de s’expressió literària en mallorquí”.

Es portaveu de sa fundació, Joan Font, ha assenyalat que aquest certamen pretén prestigiar lo que adesiara se considera informal per part de ses nostres autoritats polítiques i acadèmiques. “Dignificar ses nostres modalitats no és altra cosa que normalisar es seu ús a un àmbit tan formal com sa literatura, d’on han estat arraconades”, ha declarat Font.

Es portaveu ha reivindicat sa tradició literària en mallorquí amb figures com Pere d’Alcàntara Penya, Tomàs Aguiló Cortès, Bartomeu Ferrà, Antoni Maria Alcover o Miquel del Sants Oliver. “−Històricament, es mallorquí sí que ha tengut tradició literària, tradició que va esser escanyada a partir de sa normativisació dets anys vint”,ha recalcat Font.

Font ha reclamat per Balears lo que ja tenen Catalunya i València, un estàndar autòcton que tengui com a referència ses nostres illes i no es Principat. “Catalunya i València tenen centres codificadors distints, ortografies distintes, diccionaris normatius distints i, naturalment, un estàndar regional distint i centrat en es parlants des seu territori. A Balears no tenim res d’això. Noltros només demanam un estàndar balear que tengui en compte ses nostres singularitats lingüístiques que han romàs marginades per un estàndar basat en ses comarques centrals de Catalunya”. Font ha assegurat que fins i tot sa nova Gramàtica Catalana, de caràcter més descriptiu que normatiu, ha desterrat sa distinció entre correcte/incorrecte i ara només parla de més adequat/manco adequat, mentre recomana acostar lo que s’escriu a lo que se xerra, o sigui, s’Institut d’Estudis Catalans és ara partidari d’una major flexibilisació i adequació territorial. “Només així, amb una identificació major de sa llengua formal amb sa llengua viva des territori –ha recalcat– es català sortirà de sa condició de llengua minorisada, com diagnostiquen es nostros savis lingüístics”.

Font ha denunciat que de res serveix una defensa retòrica i genèrica de ses nostres modalitats insulars quan no se tenen en compte a s’hora de definir un model lingüístic escolar per part de sa conselleria d’educació, tampoc a s’hora de donar subvencions i ajudes per part des departaments de política lingüística, tampoc a s’hora de definir es Pla de Normalisació Lingüística per part des Consell Social de la Llengua Catalana, tampoc per fer costat a uns premis com es Gabriel Maura, o molt poc quan s’adapten es llibres de text que vénen de Catalunya a Balears, una adaptació que, com ha demostrat sa nostra fundació, és molt pobra.

Ecos a sa premsa: mallorcadiario, manacornoticias, canal4diario

Bases des concurs literari 2017: pitja assuquí

Ningú de sa comissió d’experts ha cregut necessari defensar ses modalitats insulars – Un model que queda coix sense un compromís ferm de fomentar unes modalitats admeses a s’Estatut, es decret de mínims i sa llei de normalisació lingüística – Els convendria més acostar-se a sa llengua viva des carrer i fer més poca enginyeria lingüística

Sa Fundació Jaume III deplora que dins sa comissió d’experts triats per sa Conselleria d’Educació per definir un nou model lingüístic escolar ningú hagi cregut necessari parlar des model de llengua que s’ensenya a ses aules i, concretament, de sa defensa de ses modalitats insulars que reconeixen s’Estatut d’Autonomia, es Decret de Mínims i sa pròpia Llei de Normalisació Lingüística.

Senzillament, aquesta qüestió no existeix o al manco aquests experts fan com si no existís.

Sa nostra fundació creu que quan s’obri es meló d’un nou model lingüístic escolar i que, per afegitó, es savis conclouen que des dos idiomes cooficials s’única llengua vehicular de s’escola ha d’esser sa catalana perquè és actualment sa llengua “minorisada”, lo mínim que se pot fer és reconèixer que hi ha un aspecte que, encara, no s’ha resolt satisfactòriament: es foment i sa difusió d’un model de llengua que tengui com a principal referència ses Illes Balears i no Catalunya.

Resoldre aquesta qüestió és capital si realment se vol sortir de sa condició de llengua minorisada. Fomentar un model de llengua autòcton, com es qui ja tenen valencians i catalans per altra banda, que priorisi es lèxic balear, sa morfologia verbal i pronominal autòctones, ses locucions i frases fetes des nostros padrins o s’article salat, hauria d’esser sa primera passa per conseguir una identificació plena entre es parlant i es model de llengua culte. Si per part de molts de balears se segueix considerant es català com una llengua imposada que vol suplantar es mallorquí/menorquí/eivissenc per mor d’un estàndar massa centralista, es nostros savis faran retxes dins s’aigua si segueixen demonisant qualsevol defensa des mallorquí, menorquí o eivissenc com un atac a s’unitat de sa llengua.

Segons sa nostra fundació, aquests procés d’assimilació i suplantació des mallorquí/menorquí/eivissenc pes català continental, procés beneït per sa UIB i ses nostres autoritats lingüístiques, és en gran part responsable de sa condició des català com a llengua minorisada. A tots ells els convendria seguir ses recomanacions que fa sa nova Gramàtica Catalana que aposta per conseguir una major connexió amb tots es territoris amb s’introducció de molts més matisos dialectals i s’admissió d’una major flexibilitat territorial. Ses nostres autoritats lingüístiques haurien d’esgotar tot es marge de maniobra que permet sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans i oferir un model de llengua culta molt més acostat a sa realitat balear.

Ecos de premsa: Última Hora, Europa Press, Canal4Diario, El Mundo-El Día(notícia), El Mundo-El Día(opinió)

Han rectificat sa paraula “xais” per “anyells” a una convocatòria d’ajudes a sa ramaderia – Es redactors des BOIB haurien de prendre llum de na pintora i començar a usar un lèxic més balear

Sa Fundació Jaume III celebra que s’organisme públic FOGAIBA hagi decidit, a proposta des Consell de Formentera, rectificar una convocatòria d’ajudes comunitàries agràries i ramaderes, canviant sa paraula “xais” utilisada només a Catalunya per sa paraula “anyell”, un terme correcte usat a tot es domini balear.

Es Consell de Formentera ha al·legat que, efectivament, defensar es lèxic autòcton balear és acollir-se a lo que marca s’Estatut d’Autonomia i sa pròpia Llei de Normalisació Lingüística i que no suposa cap atac a sa sagrada unitat de sa llengua catalana. Adjuntam resolució des BOIB firmada pes conseller Vicenç Vidal des passat 7 de juny i publicada en es Bolletí Oficial es passat 22 de juny.

Dit això, creim que encara queda molt de camí per córrer. Desgraciadament, aquesta defensa de ses nostres modalitats és anecdòtica i incoherent si tenim en compte com a sa resolució des BOIB referida abans s’hi fa servir morfologia verbal no balear (“tinc” en lloc des balear “tenc”, o “dicto” en lloc des balear “dict”) o se marginen paraules balears ben correctes segons s’Institut d’Estudis Catalans com Bolletí, substituïda per Butlletí Oficial de les Illes Balears. Un altre exemple d’això és s’ús sistemàtic en es diari oficial de sa paraula ordre en lloc d’orde, més usada a ses nostres illes.

Creim que és una bona ocasió per demanar que, en nom de sa defensa de ses modalitats que empara s’Estatut d’Autonomia i sa Llei de Normalisació Lingüística, ets assessors lingüístics des BOIB i també de ses conselleries esgotin tot es marge de maniobra que mos permet sa normativa actual i utilisin aquella morfologia verbal balear així com aquell lèxic balear que fa anys estan admesos per s’Institut d’Estudis Catalans.

Adjuntam resolució referida (i senyada amb ses incohèrencies citades) des BOIB, així com sa demostració que paraules balears com “Bolletí” i “Orde” són admeses per s’actual normativa i que, en conseqüència, s’haurien d’usar de forma preferent en es Bolletí oficial per poc que ses nostres autoritats se guiassin per ses mateixes pautes que les han duit a canviar “xais” per “anyells”.

Ecos de premsa: Diario de Mallorca, El Mundo-El Día

 

EXEMPLES DE LÈXIC BALEAR BEN CORRECTE (ORDE, BOLLETÍ) QUE NO S’EMPRA EN ES LLENGUATGE OFICIAL

Coincidència en sa necessitat d’implantar i difondre un model de llengua propi tant de València com de Balears a fi de salvaguardar ses característiques idiomàtiques de valencians i balears i fer crèixer sa seva autoestima col·lectiva

Es vicepresident segon Joan Pons i es vocals Sebastià Jaume i Toni Planas, com a representants de s’entitat cultural balear Fundació Jaume III, han visitat sa seu de s’històrica entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, on s’han reunit amb so seu president, Enric Esteve, i es director des cursos de Llengua Valenciana, Òscar Rueda. A sa trobada hi han assistit també Voro López i Miquel Àngel Lledó, filòlegs membres de sa secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Es representants balearistes i valencianistes coincidiren en sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment es respectius models estàndars propis de balear i valencià, maldament ses creixents traves que impedeixen sa seva assumpció per part de ses instàncies oficials.

Aquesta vehiculació des respectius estàndars propis, orals i escrits, en tots ets àmbits d’ús, i especialment a s’educació i es medis de comunicació, és s’única via que permetrà sa salvaguarda futura de ses genuïnes característiques idiomàtiques valencianes i balears, així com es reforç de s’autoestima des parlants en es seu idioma matern, s’augment des seu ús social i sa seva perpetuació a ses generacions més joves.

D’aquesta manera, es valencianisme i es balearisme reinicien ses clàssiques relacions de germanor que han caracterisat valencians i balears de totes ses èpoques, sempre des de s’igualtat i es reconeixement mutu.

S’encontre enceta un camí de col·laboració i sinèrgies entre ses entitats que tant a Balears com a Valéncia fan feina per sa protecció, defensa, estímul i difusió de sa cultura i sa llengua pròpies, sense interferències alienes ni intents interessats de diluir o annexionar ses singulars i indiscutibles identitats diferenciades des poble balear i es poble valencià.

Ecos a sa premsa: Ultima Hora, dbalears.cat, Canal4diario, mallorcadiario.com

 

Se conegueren personalment a sa presentació des llibre Ba’léyaroh, terra de foners i aviat, com deim en mallorquí, varen fer tec. Es cantautor Xesc Bonnín i Vicenç Martí Cardona, poeta i escriptor de s’obra Ba’léyaroh, terra de foners, s’aveniren tot d’una i decidiren produir Paraules a la fresca, un recital poètic amb aires de recordança i d’estima a la terra que podrem disfrutar a la fresca una vesprada d’estiu. Serà avui dijous, dia 8 de juny, en es centre cultural de Sa Nostra de Palma (Concepció, 12). Bonnín acompanyarà amb sa guiterra una partida de poemes de Martí Cardona que recitarà ell mateix. Es concert se completarà amb cançons de Bonnín, com “Sa meva barca”, “Plou”, “Sa meva cala” o “Es de qui som mallorquins”.

Francesc Jusep Bonnín i Bonnín té una llarga experiència musical i artística. Va començar fa 53 anys amb sa comuna de cantautors i fou integrant des moviment musical de La nova cançó a Mallorca. De llavors ençà ha participat a més de 500 concerts i ha compost més de sis-centes cançons en mallorquí i en castellà, moltes de ses quals registrades a s’SGAE. Enamorat de sa roqueta i de la mar Mediterrània, ha cantat a Mallorca i ha duit es nom de sa nostra illa per tot on ha actuat, tant en solitari –acompanyat de sa seva veu i sa seva guiterra– com en grup. Ara mateix, forma part des grup musical Setze cordes.

Sa faceta de Martí Cardona dins es camp de poesia és, en canvi, desconeguda. Autor de Ba’léyaroh, terra de foners, una rondalla que acaba de reeditar en mallorquí, Martí Cardona també ha conrat es gènere poètic durant molts d’anys però encara no s’ha decidit a treure cap poemari. Es seus versos (li agrada “escriure curt”, diu) són un cant d’amor a ses persones més pròximes que l’enrevolten, així com una reflexió molt personal a la mort, sa felicitat i es grans misteris de la vida. Tampoc hi falta s’amor a la terra que el va veure nèixer. Dijous qui ve es públic mallorquí podrà escoltar per primera vegada uns poemes inèdits confitats en sa música nostàlgica de cantautor.

 

Què, on i quan

 

Què: Paraules a la fresca, recital poètic

Autors: Xesc Bonnín i Vicenç Martí

On: Centre cultural de Sa Nostra, 12, Palma

Quan: 20:00, dijous 8 de juny

 

Ecos a sa premsa: mallorcadiario.com

Acord de col·laboració entre sa Federació i sa Fundació Jaume III – Ses classes són de franc per tots es socis i són cada dissabte dematí en Es Molinar

Es passat 6 de maig, avui fa dos dissabtes, varen començar ses classes per aprendre a escriure en mallorquí organisades per s’Associació de Veïnats Es Born des Molinar i es Club de persones majors d’Es Molinar. Aquests cursets són fruit d’un acord de col·laboració entre sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma i sa Fundació Jaume III que ha posat a sa seva disposició un filòleg que seguirà es llibre d’estil de sa fundació.

Aquest curset és de franc per tots es socis i consisteix en una hora setmanal cada dissabte a les 10:00h. En funció de sa demanda, no se descarta que aquests cursets s’estenguin a la resta d’associacions, una vintena, que integren sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma.

 

Com apuntar-s’hi

Per apuntar-se a ses classes que, reiteram una vegada més, són gratuïtes per tots es socis, ets interessats ho poden fer en es locals de ses dues entitats:

– AV Es Born d’Es Molinar: C/Mateu de Malferit, 12, baixos

– Club de Persones Majors Es Molinar: C/Joan Nicolau Barceló, 5

o bé enviant un correu electrònic a : avborndesmolinar@hotmail.com

o telefonant a un d’aquests quatre números: 971 247800/ 971 273234 /670 307748/ 653 851966

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com

Devers un centenar de persones donen es sus a sa segona edició d’aquesta contarella il·lustrada en bon mallorquí, un homenatge an es mítics foners balears – De s’adaptació an es mallorquí i de sa correcció ortogràfica i d’estil se n’ha encarregat sa Fundació Jaume III

Més de 100 persones assistiren ahir a Sa Nostra per celebrar sa segona edició, aquesta en mallorquí, de Ba´lé yaroh, terra de foners, però també per reivindicar aquest noble art des llançament en passetja…

…que varen fer famoses ses nostres illes a tota la Mar Mediterrània ara fa dos mil·lenis i mig. Entre d’altres membres de sa societat civil, hi assistiren Xavier Pericay i Fernando Navarro, diputats de C’s.

Es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font Rosselló, va tirar sa primera pedra des vespre recordant ets orígens il·lustres des foners que, segons ses cròniques d’historiadors grecs i llatins, participaren com a mercenaris enrolats en ets exèrcits cartaginesos a ses guerres púniques entre Grècia i Cartago primer, i llavors entre Cartago i Roma. “Es foners balears –recordà Font–, que s’estimaven més cobrar en vi i en dones que en metàl·lic, solien formar part de s’exèrcit d’armes lleugeres i sa seva missió consistia a fustigar s’enemic quan començava sa batalla. Estrabó diu que duien fermades pes cap tres passetges fetes de joncs, pèls i nirvis d’animal: sa més llarga pes tirs de llarga distància, sa més curta pes tirs curts i sa mitjancera per ses distàncies a mitja distància. Diodor de Sicília, un dets autors clàssics que millor ha espinzellat es costums des foners, diu que “durant es combat, si és necessari, tiren pedres molt més grosses que ses que solen llançar altres pobles amb ses mateixes armes i amb una força tal que pareixien tirs de catapulta. Foraden escuts, cascos i qualsevol corassa protectora. Tenen tanta punteria que sa majoria no erra es fitó”.

Acte seguit, es president honorífic de sa Federació balear de tir de fona, Pep Sanchís, va recordar que ell i Mateu Cañellas Roca, tots dos atletes, varen decidir ara fa trenta anys recuperar es tir de fona com a deport, s’única manera de conservar-lo entre s’al·lotea i jovenea. Una idea que brotà, curiosament, dins es món de s’atletisme balear que posaren fil a l’agulla i que, passats un anys, va culminar en sa creació de sa Federació balear de tir de fona, única dins el món, responsable des reglaments de ses distintes modalitats de tir de fona que ara mateix regulen es concursos que cada dues setmanes se celebren a Balears.

Finalment, s’autor des llibre, Vicenç Martí Cardona, afirmà que devia es llibre a Luis Aguiló de Cáceres, crític musical, que el va animar a escriure-lo davant ses seves queixes que es balears tenien sa seva pròpia cultura abandonada i ets al·lots no coneixien qui eren es foners. Martí Cardona assegurà que havia disfrutat escriguent aquesta rondalla i que l’havia omplit de satisfacció, felicitat i alegria. “Voldria que ets infants, en llegir-la, els entràs es cuquet de sebre més coses des foners”, digué. Martí Cardona acabà sa seva intervenció recitant un poema molt emotiu inspirat en un passeig pes carrers de Sóller.

 

S’acte acabà amb un animat col·loqui on es públic s’interessà per aspectes tècnics de s’art de tirar amb passetja.

 

Una contarella fantàstica de reis, princeses, dimonis, dragons i foners

Aquesta segona edició està il·lustrada amb dibuixos des propi autor, entre d’altres, i ha estat adaptada an es mallorquí per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, que també se n’ha encarregat de sa correcció ortogràfica i d’estil. En es final de s’obra s’hi ha inclòs un glossari d’una vuitantena de paraules mallorquines en desús per facilitar sa lectura an es més menuts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sa novel·la pretén destacar ets aspectes més humans de sa vida de Llull i acostar-lo un altre pic an es poble mallorquí que el va venerar durant segles − S’aprofitarà també s’acte per resumir sa trajectòria de sa Fundació Jaume III

Aquest dissabte, dia 29 d’abril, a sa Sala de Cultura de Puigpunyent, a les 12:00 des migdia, se presentarà es llibre “Llull, es nostro heroi il•luminat”, una novel·la històrica escrita per Joan Francesc Romero, il·lustrada per Pere Lorente, publicada en tres idiomes (mallorquí, castellà i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III. S’obra serà presentada pes mateix autor. S’acte s’aprofitarà per informar també sobre sa Fundació Jaume III i recordar una mica sa seva trajectòria durant es es tres darrers anys d’existència.

Exposició de pintures

Acte seguit, a les 13:00, s’inaugurarà s’exposició ‘Sobre sa vida de Ramon Llull’ amb ses 26 pintures de Lorente amb què s’ha il·lustrat s’obra. S’exposició romandrà oberta tot es fi de setmana: dissabte, de 13:00 a 14:30h i de 17:00h a 20:00h; i diumenge, de 10:00 a 14:00h i de 17:00 a 20:00h.

Tornar a divulgar Llull, s’assignatura pendent

Aquesta novel·la històrica està basada en sa vida des personatge més brillant que ha donat sa nostra terra, Ramon Llull Erill. Sa seva vida està plena d’accions poc conegudes pes gran públic. De Llull és ben coneguda sa seva dimensió filosòfica, teològica i científica gràcies an es més de 260 llibres escrits en diferents llengües que s’estudien a ses millors universitats del món, però aquest coneixement se limita a un públic intel·lectualment molt preparat i certament reduït. Això ha contribuït que, amb el pas des temps, s’hagi abandonat s’admiració, es culte i sa gran devoció que cap a Llull li professaven es mallorquins segles enrere. Desgraciadament, sa seva figura s’ha anat esvaint si exceptuam ets àmbits eclesiàstics i intel·lectuals.

S’autor se va marcar com a principal objectiu donar a conèixer ets aspectes més humans de Llull i així fer reviscolar sa seva figura per acostar-lo un altre pic an es poble que durant segles el va venerar com un sant. Aquesta és sa principal contribució d’aquesta novel•la històrica dirigida a tothom i no només a experts lul·lians.

Què, quan i on

Què: presentació llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Francesc Romero

Quan: dissabte 29 d’abril, a les 12:00h

On: Sala de Cultura de Puigpunyent (plaça de s’Ajuntament)

 

Ecos de premsa: canal4diario,  mallorcadiario.com

Desgraciadament hem hagut d’esperar prop d’un any per llegir sa primera ressenya mitjanament objectiva i correcta de Sa Norma Sagrada, s’assaig que Joantoni Horrach i jo mateix publicàrem l’any passat. I no és que sigui una recensió especialment favorable, com podran llegir, però al manco és educada i respectuosa, quasi un miracle venguent des món des catalanisme que, o t’insulten, o te desprecien, o, en es millor des casos, t’ignoren. Va sortir publicada dilluns 24 d’abril a mallorcadiario.com i es seu autor és Carles Cabrera, un des pocs filòlegs que, des de sa divergència i discrepància, reconeix sa feina que du a terme sa fundació. Aquí la tenen. I gràcies, Carles.

La norma sagrada

Carles Cabrera. La setmana passada vaig quedar amb Joantoni Horrach per prendre un cafè al Bar Cristal —quin serà el proper que desapareixerà?— i m’obsequià amb un exemplar de «Sa norma sagrada» que han publicat a quatre mans ell i Joan Font Rosselló a la Fundació Jaume III. Vaig ser jo que li vaig suggerir que per ventura la lectura d’allò m’inspiraria un article de «Mallorcadiario». Heus-lo aquí.

El llibre és breu i en un parell de dies l’he tengut enllestit. Està distribuït en un seguit de capítols que recullen, de qualque manera, la història de la nostra llengua al darrer segle. Al principi, sembla que parlin d’uns moments estel·lars que haurien pogut canviar el curs de la història normativa, però de la importància dels moments posteriors no n’acab de treure l’entrellat. El català té una institució centenària que el regula, l’Institut d’Estudis Catalans, i el primer president va ser un mallorquí com Mossèn Alcover. És cert que ell tota la seva vida dugué la curolla d’elaborar un diccionari dialectal, etimològic i literari i, com que l’Acadèmia preferia disposar-ne abans de convencional que no existia, les lluites entre ambdós precipitaren la sortida d’Alcover de l’Institut. Hi posaren Fabra en el seu lloc i, certament, si Alcover hagués romàs i hagués hagut ell d’emprendre la reforma ortogràfica del català les coses podien haver anat d’una altra manera. A mi que voleu que vos digui, no m’hauria importat gens que Mn. Alcover hagués romàs de president de l’IEC; per ventura hauria mantengut l’ortografia tradicional del català —la que encara perviu en els nostres cognoms com Salas, Reynés, March o Prohias—i ara tendríem una norma veritablement unificada.

Alcover va morir arruïnat després d’haver tret el primer tom del Diccionari Català-Valencià-Balear, i Francesc de Borja Moll, que tenia un caràcter molt més conciliador que el canonge manacorí, va continuar fent feina perquè el país assumís que llur obra era un gran homenatge a la llengua catalana i una joia que qualsevol idioma de cultura que es preï voldria atresorar.

D’ençà del pròleg de Font Rosselló, i inclòs l’assaig d’Horrach i l’epíleg, el Departament de Filologia Catalana de la UIB és l’ase dels cops, cosa que em molesta especialment perquè m’hi he doctorat, hi tenc amics i hi he rebut bones ensenyances de mestres i professors excel·lents com Damià Pons o Gabriel Bibiloni. Els autors s’acarnissen especialment amb els lingüistes (Bibiloni, Corbera, Melià…) i també els docents del Departament que han ocupat càrrecs polítics amb el PSM (Pons i Melià). I a més he de reconèixer que el llibre en aquests capítols pateix una davallada; els millors són els històrics inicials, que aporten dades interessants i que és una llàstima que hagin aparegut en una editorial de tan poc recorregut com la Jaume III.

Corbera sempre ha defensat que el català escrit a Mallorca no pot allunyar-se de l’oral que empram els mallorquins, però els autors fan veure que ho defensava abans de ser professor universitari i que ho va baratar per una cadira quan això és mentida! Ell sempre ho ha defensat i ho continua defensant, i és una postura tan legítima com la llur, la de Gabriel Bibiloni o la del professor Grimalt —molt en la línia de Corbera però que els autors de l’obra s’obliden incomprensiblement de citar per bé o per mal. Els recoman llegir-lo.

A l’altre extrem, hi ha Gabriel Bibiloni. A diferència d’Horrach i Font, que postulen tres estàndards diferenciats per al català, valencià i balear, i del model composicional fabrià que permet certes variacions dins l’estàndard comú, Bibiloni creia i creu que el model d’estàndard hauria de ser un: basar.se en el català central, però incorporar la desinència 0 a la primera persona del present d’indicatiu (cant, pens, existesc) i distingir –am i –em a l’indicatiu i subjuntiu respectivament («segam perquè ens han dit que seguem»). I això en aquests Srs. de la Jaume III els ha destarotat tant que sempre han d’afegir la falca «si és que encara ho continua pensant».

Al final, l’epíleg d’Horrach abraça les tesis de Pla Nualart, el corrector del diari «Ara». Pla és un fill de la polèmica del català «light» dels anys vuitanta que aleshores també barrinà un filòleg que ara s’ha passat a polític a… Ciutadans!: Xavier Pericay. I és que com deia Bibiloni, a les Illes i al País Valencià, hi pot haver gent que defensi que el mallorquí o el valencià no és català —d’alguerès ni de rossellonès no en trobareu ni un que ho negui! A Catalunya, evidentment, aquesta gent no pot existir, però el seu espai l’ocupa els partidaris d’un català «light», una varietat que avui dia encara és català però que el dia de demà ves a saber si ja ho serà…

Article publicat a mallorcadiario.com dilluns 24 d’abril de 2017