Categoria: Premsa

Sa Fundació Jaume III i Diario Balear han arribat a un acord per produir plegats es programa radiofònic “En Clau Balear”, que se pot escoltar cada dilluns a Canal 4 Ràdiode les 18:30h fins a les 20:00 en es dial 88.4 de FM.

Sa “joint venture” entre sa nostra fundació i es digital cerca potenciar aquest programa perquè se convertesqui en un referent en sa defensa i promoció de sa cultura balear. Per això, hi ha previstes més seccions i eixamplar així es ventall temàtic des programa. Dilluns passat, per citar-ne només un exemple, se posà en marxa sa secció de rondaies mallorquines coronada amb un vocabulari de paraules en desús que evidencia es retrocés de lèxic mallorquí que s’ha produït a ses darreres dècades, lo que per si mateix ja justifica sa necessitat d’insistir en sa defensa de ses modalitats balears, tasca en la qual hi estan implicats sa Jaume III i Diario Balear.

A sa nova escaleta des programa “En clau balear”, sa societat civil de ses nostres illes hi tendrà més pes específic amb més entrevistes a tots es seus agents amb s’intenció de retratar sa societat balear tal com és, donant veu a molts de col·lectius socials que adesiara no surten en es medis de comunicació, precisament perquè fan una feina fosca i sorda que no donen titulars.

Hi ha temps per participar fins a dia 6 de març — S’entrega de premis i sopar de III aniversari de sa fundació es celebrarà enguany es dissabte 25 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarada oberta sa convocatòria des 3er Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i posar fil a l’agulla a una literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es president de sa fundació a Menorca, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats vol dir normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat arraconades”. Enguany, es concurs compta amb diverses novedats, com per exemple que es relats podran esser de fins a 10 pàgines, o s’agument des 1r premi fins a 1.000€ pes guanyador. Una dotació econòmica que prestigia encara més es Joan Benejam i que, segons Pons, “és possible gràcies a s’unió de Foment Cultural amb sa Fundació Jaume III i an es més de mig centenar de socis menorquins”.

 

Es president ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX i ha recordat figures tan destacades per sa narrativa costumista en pla com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a qui van dirigits aquests premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “−Històricament, es menorquí sí que ha tengut tradició literària, tradició que va recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que sa Fundació Jaume III – Foment Cultural de Menorca ha conseguit ressucitar es darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí, sa publicació de s’assaig acadèmic (com Sa norma sagrada), sa novel·la històrica trilingüe Llull, es nostro heroi il·luminat i multitud d’articles periodístics en menorquí publicats as Diari MENORCA.

Per altra banda i tornant a s’actualitat, Pons s’ha queixat que, entre ses 136 mesures des Pla de Normalisació Lingüística des Consell Social de la Llengua Catalana, o es més de 1.000.000€ que es Govern Balear i es Consell Insular de Menorca destinaran per fomentar es català, no hi hagi ni una iniciativa destinada a promocionar i dignificar es menorquí, ses modalitats insulars reconegudes a s’article 35 des nostro Estatut d’Autonomia.

Per acabar, Pons ha reivindicat sa tasca de sa Fundació Jaume III i es Premis Joan Benejam davant sa preocupant davallada de parlants de sa nostra llengua a Balears des 45% an es 36%, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català són sa mateixa llengua o no —fet que sa Fundació Jaume III no ha negat mai— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”. “Estenem sa mà i demanam an es Govern de ses Illes Balears, Consell Insular de Menorca i Ajuntaments sa seva implicació amb es III Premis Joan Benejam a fi de frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha acabat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es ciutadans de Balears emprin, estimin i defensin sa seva llengua, primer l’hauran de sentir com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar i dignificar sa nostra llengua”.

Adjuntam en PDF ses bases des concurs des 3er Premi Joan Benejam, així com també un parell de fotos de sa roda de premsa d’avui migdia.

Roda de premsa demà dijous 26 a les 12:00h per presentar es premis

Sa Fundació Jaume III – Foment Cultural de Menorca convoca tots es medis de comunicació a una roda de premsa per presentar sa tercera edició des Premis Joan Benejam de relat curt en menorquí.

Sa roda de premsa serà demà, dijous 26 de gener, a les 12:00h en es Club Nàutic de Ciutadella.

Sa Fundació Jaume III organisa avui una torrada per sa Revetla de Sant Sebastià

 

Avui dijous 19 de gener sa nostra fundació organisa sa seva primera torrada en motiu de sa Revetla de Sant Sebastià. Serà a les 20:00h davall sa nostra seu de Palma, a C/Sant Elies nº10, cap de cantó amb oms.

Hi haurà música, menjua i beure a preus populars (5€ palangana de carn, cervesa, vi i refrescs 1€).

Vos esperam a sa torrada més mallorquinista. ¡Que en viva Sant Sebastià!

FUNDACIÓ JAUME III

Dijous passat començaren es cursos per aprendre a escriure mallorquí que ha organisat per primera vegada sa Fundació Jaume III. Abans de començar, es vicepresident de sa nostra fundació, Joan Pons Torres, va fer una breu presentació des cursos destancant s’importància que tenia una fita com aquesta per salvaguardar ses nostres modalitats insulars, marginades per ses nostres institucions i sobretot per sa Direcció General de Política Lingüística i ILLENC, es nou organisme que substitueix un Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) que a sa darrera convocatòria va negar ajudes a tots es projectes (s’assaig “Sa Norma Sagrada” i un còmic de Sant Juníper Serra) que va presentar sa nostra fundació.

 

Es cursos per aprendre mallorquí escrit són d’una hora setmanal i se faran a sa seu de Sant Elies, 10A, 1erB, de Palma, a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Ja s’hi han apuntat 42 persones.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (“Un model lingüístic per ses Illes Balears”, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre altres.

Si encara hi ha qualcú interessat, pot telefonar an aquests números:

616 624 355 (seu)
971 666 468 (seu)
627 181 702

Es passat diumenge 27 de novembre, la reina Sofíapresidia a una Seu de Mallorca plena de gom a gom sa missa solemne que clausurava s’any jubilar des 700 aniversari de sa mort des Beat Ramon Llull, amb sa presència del bisbe electe de Menorca, D. Francisco Conesa. Sa primera pregunta que mos ve an es cap és ¿on punyetes eren es representants de sa nostra Universitat? es més agosarats rumoretgen sa possibilitat que el sr. Rector Huguet aprofitàs es diàs de diumenge per anar a cercar esclata-sangs. Jo som més des parer que, maldament sa UIB estàs missing in action aquell dia, tampoc haguessin anat a qualsevol quimera organisada per ells mateixos. Com és es cas des memorable ‘III Congrés Català de Filosofia’ que va tenir lloc a sa UIB es gener de l’any passat, unes sis conferències empalagoses on, per no dir que van assistir quatre i es cabo, directament a sa primera conferència no va assistir ni es ponent. Diu molt (poc) des representants de s’Universitat de ses Illes Balears, hereus directes de sa tradició escolar lul·liana creada el 1483 i enmirallada en es Col·legi de Miramar que fundà Llull, que en aquest 700è aniversari històric des fundador intel·lectual més important de s’Universitat que els hi dóna de menjar no hagin fet ni acte de presència. ¿Estaran empegueïts? sense cap dubte, es pancatalanisme és es principal responsable de sa pèrdua d’interès de sa població balear cap a sa figura de Ramon Llull, segrestada durant tants d’anys pes quatre lletraferits il·luminats —no precisament en es sentit lul·lià de sa paraula— que han acabat desvirtuant s’imatge des savi mallorquí.

 

S’Any Llull a Menorca, sense pena ni glòria. Llevat de quatre articuletxos a sa premsa, s’Any Llull ha passat a Menorca sense més. Es veu que an es nostros novel·listes des Consell i s’IME no els interessa difondre sa figura de Llull. Normal, prou feina tenen amb escampar sa seva falsa catalanitat. D’entre aquests articles, és destacable Llull (301) des meu homònim o tocayo ferrerienc, Joan Pons. Vagi per davant sa meua admiració p’en Joan, celebèrrim escriptor menorquí de mentalitat oberta i reflexiva. Per mor d’aquesta admiració me veig empès a expressar es meu disgust per s’enfilall de disbarats vessats en es seu darrer article. Té raó en Joan quan diu “a la resta del país, aquest any Llull ha estat rebut amb un silenci sepulcral que diu molt de la nostra estimada Espanya”. S’Any Llull s’hauria d’haver celebrat a nivell nacional com s’ha celebrat a sa península es IV Centenari de sa mort de Cervantes. Però pixa fora test quan diu que “és una demostració fefaent que Espanya i els Països Catalans són dues nacions diferenciades. Estats Units no celebra l’any Llull (…) Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears celebren l’any Llull. Les celebracions són nacionals”. Acceptar tal comparança ad litteram seria com acceptar que Ciutadella i Mahó són dues nacions diferents perquè es primers celebram Sant Joan Baptista i es segons no. Una bajanada com una catedral. També l’endevina en Joan amb que es locutors, comentaristes de ràdio i televisió peninsulars podrien fer amb es llinatge Llull —en referència an es nostro mahonès internacional, Sergi Llull— es mateix esforç que fan per pronunciar Lebron James o Dwight Howard, però desbarra a les totes quan justifica aquest comportament diguent que açò passa perquè “Espanya ens considera uns esclaus”.

Un llibre que aposta per recuperar Ramon Llull. Aquest dissabte dia 10 de desembre a les 20:00h en es centre de cultura de Sa Nostra, a Mahó (C/S’Arraval nº32),  sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears presenta ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’, de Joan Francesc Romero, una novel·la històrica publicada en tres idiomes (balear, castellà i anglès), d’acord amb s’esperit obert i plurilingüe des doctor il·luminat. Una novel·la que pretén destacar ets aspectes més humans de sa vida de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble baleàric que durant segles el va venerar com a sant. S’obra serà presentada pes general Luis Alejandre Sintes; s’autor J.F. Romero i servidor. Com senyala s’historiador Mateu Cañellas, es catalanisme s’encarrega d’amagar aquells aspectes de sa seva vida i obra que són contraris a sa seva doctrina. I és que per molta tunda que mos donin amb ses fal·làcies de sempre com que Llull fou es creador de sa prosa catalana, sa realitat és que 1) Ramon Llull mai va anomenar sa seva llengua com a ‘catalana’ sinó ‘romanç’, i 2) mentor i senescal de Jaume II de Mallorca, s’exilià durant s’ocupació aragonesa de ses Illes Balears i no va calcigar cap terra aragonesa, molt manco es comtat del nord, allà on ara s’apropien des nostro baleàric més universal amb es beneplàcit de ses nostres autoritats insulars. Joan Font Rosselló ho clava, “el catalanismo está en las antípodas de todo lo que representó Llull en cuanto a la apertura de miras que le llevó a aprender lenguas para predicar la fe cristiana, al uso insólito de la razón para convencer a los infieles, a la heterodoxia dentro de la propia Iglesia tan alejada del pensamiento único y dogmático de la tribu, al amor a la tierra que le vio nacer  y a los legítimos reyes de Mallorca acosados por sus familiares aragoneses, al uso del romance que hablaba para publicar algunas de sus obras más destacadas. Si me perdonan el anacronismo, Llull nunca habría militado en la tribu catalanista. Nunca. Su espíritu representa exactamente todo lo contrario”. Mos veim dissabte a Sa Nostra.

_________________

Joan D. Pons Torres
Historiador. President Foment Cultural de Menorca.

Dijous qui ve presentam es cursos i els donam es sus – S’hi han inscrites 38 persones – Es model lingüístic que se seguirà serà es llibre d’estil de sa fundació, un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina.

 

Dijous qui ve començaran es cursos per aprendre a escriure mallorquí que ha organisat sa Fundació Jaume III. Es cursos seran d’una hora setmanal i se faran a sa seu de Sant Elies, 10A, 1erB, de Palma, a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Durant es període d’inscripció s’hi han apuntat 38 persones.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (“Un model lingüístic per ses Illes Balears”, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre altres.

 

Si encara hi ha qualcú interessat, pot telefonar an aquests números:

616 624 355 (seu)
971 666 468 (seu)
627 181 702

¿Encara no saps què regalar? ¿Vols tenir un bon present amb sa família o amb qualque amistat? no perdis es temps. Aquestes festes regala sa novel·la històrica de moda ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’, de J.F. Romero, editat per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears en mallorquí, castellà i anglès.

Per només 25€, passant per sa nostra seu sa segona unitat et sortirà per 20€. I ademés, també pots comprar es pack llibre + carpeta de lamines des pintor llosetí Pere Lorentesobre sa vida de Ramon Llull (50€).

A sa Fundació Jaume III tenim es regal perfecte per aquestes festes. Pots reservar sa teva comanda cridant an es 971 666 468 o 616 624 355. ¡Molts d’anys!

Atacada amb pintura hores abans de sa manifestació separatista d’avui horabaixa

Sa seu de sa Fundació Jaume III de Palma ha estat atacada durant sa dematinada d’avui amb pots o bosses de pintura. Sa pintura ha embrutat es cartell des frontis i un parell de vidres de ses finestres que peguen en es carrer dets Oms, tal com mostram a ses imatges que adjuntam. Se desconeixen de moment ets autors de s’endemesa. Resulta curiós que s’atac s’hagi produït hores abans de sa manifestació separatista d’avui horabaixa i després que sa nostra fundació hagi mostrat sa seva disconformitat a canviar sa data de sa Diada de Mallorca, una vella pretensió des catalanisme organisat, més eufòric que mai.

 

Aprofitam s’ocasió per informar també que fa uns mesos va desaparèixer sa placa informativa que sa nostra fundació tenia devora es portal d’entrada de s’edifici.

 

Una trentena de simpatisants de sa Fundació Jaume III se manifesten contra es canvi de sa Diada de Mallorca – Una nova traïció a s’identitat col·lectiva de sa majoria de mallorquins

Una trentena de simpatisants de sa Fundació Jaume III s’han manifestat avui a sa sala de plens des Consell de Mallorca per protestar contra es canvi de data de sa Diada de Mallorca que avui s’ha aprovat amb sos vots afirmatius de Més, PSIB, Podem i el PI i es vots en contra des PP i C’s. Es manifestants duien pancartes que deien “No volem MÉS imposicions catalanistes”, “Volem es 12 de setembre” i “12-S: diada de tots es mallorquins”, mentres aixecaven qualque bandera mallorquina.

Abans d’intervenir es grups polítics per fixar sa seva posició, es vicepresident des Consell ha donat sa paraula a ses diferents entitats cíviques que havien expressat sa seva voluntat de donar sa seva opinió en un tema de tanta trascendència per s’identitat col·lectiva de tots es mallorquins. Es primer a intervenir ha estat es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, que ha començat es seu discurs afirmant que “està a punt de consumar-se una traïció a s’identitat de Mallorca, tal com l’entenen una majoria de mallorquins. Es pancatalanisme consegueix imposar sa seva agenda política a la resta de partits i ciutadans i posa una pedra més en sa construcció simbòlica de s’identitat des mallorquins, tal com ja va passar el 1983 quan sa classe política va donar es nom de llengua catalana a sa llengua des mallorquins quan, llevat de sa minoria catalanista, ningú l’anomenava així. I tal com ha passat fa poc quan també han conseguit canviar es nom de Palma de Mallorca”.

 

Font ha remarcat que “es símbols s’han de canviar per consens o quan compten amb un suport majoritari, no podem assumir tots es símbols d’una minoria”. Llavors ha donat ses raons que, an es seu parer, han empès Més a canviar sa Diada de Mallorca. “Es 31-D com a Diada de Mallorca ha estat una demanda històrica des PSM i ho ha estat perquè, dins sa cosmovisió catalanista, representa es baptisme d’entrada no a sa Cristiandat, sinó a una suposada Catalanitat, una espècie de Cincogema que va convertir es mallorquins en catalans. Per ells, es 31-D és s´única i s’autèntica acta fundacional des poble mallorquí”. “En realitat, ha proseguit es portaveu, es 31-D no va esser cap conquista catalana sinó una conquista cristiana, una creuada beneïda pel papa que va atreure catalans, llenguadocians, italians, provençals, rossellonesos, navarresos, aragonesos… que, sobretot a partir des regne privatiu de Mallorca (1276-1343), se sentiran mallorquins amb personalitat pròpia independentment des seu origen”.

Llavors ha deplorat que es catalanisme vulgui esborrar de sa memòria col·lectiva es reis independents de Mallorca (1276-1343), monarques que es nostro regne no compartí amb ningú pus y que, per això, dos d’ells estan enterrats a la Seu. Una dinastia que comença un 12 de setembre de 1276, “una etapa esplendorosa on se posen es fonaments institucionals des Regne de Mallorca, se construeix la Seu i es Castell de Bellver, s’encunya moneda pròpia, es navegants mallorquins arriben a tot el món conegut, se projecta culturalment a través de sa figura de Ramon Llull –lligada an els reis de Mallorca i no a Catalunya, com se pretén–, se reactiva com mai s’economia mallorquina. Un període històric que reafirma sa voluntat des mallorquins de caminar tot sols i fugir de sa tutela des catalans que en cap moment varen acceptar aquell regne independent dins la mar i que el volgueren fagocitar des des seu naixement el 1276”. Un regne que no cap –i per tant, tampoc es 12-S–, òbviament, dins s’estretor mental de s’ideologia pancatalanista.

Font ha acabat recordant que “es 31-D és una data contaminada pes catalanisme. Basta veure es lema amb què el celebrarà enguany es separatisme més radical:«Per la plena sobirania de Mallorca, construïm Països Catalans». No serà una Diada per sa concòrdia, serà una diada que només generarà divisió i enfrontament entre es mallorquins”.

“No som catalans. Som, senzillament, mallorquins”, ha etzibat per acabar es portaveu de sa Fundació Jaume III.
_______________
Publicat a EL MUNDO/El Día de Baleares, IB3 Televisió, diariobalear.es, diariodemallorca.com, arabalears.cat