Des de Sa Fundació, entitat cultural dedicada a sa defensa i promoció de sa llengua i sa
cultura pròpies de Balears, volem expressar es nostro ferm suport an es Consell Insular
de Menorca i an es conseller de Cultura per sa seva iniciativa de declarar es menorquí
com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICIM).
Consideram que aquesta declaració suposaria un important reconeixement an es valor històric, cultural i lingüístic des menorquí i constituiria una passa decisiva per sa seva protecció, conservació i transmissió a ses futures generacions.
Sa declaració permetria impulsar es seu estudi, documentació i difusió, protegir ses seves expressions tradicionals, es seu vocabulari i es seu patrimoni oral, així com afavorir s’adopció de mesures destinades a garantitzar sa seva continuïtat, especialment davant es risc de pèrdua de parlants i de desaparició de determinades formes pròpies. Es tracta de protegir un patrimoni viu que, a pesar de sa situació crítica
en què es troba, forma part de s’identitat cultural de Menorca i mereix ser conservat perquè continuï formant part de sa vida de s’illa en es futur.
Durant dècades, determinats experts i responsables polítics han defensat que s’ensenyament des català estàndard garantiria sa protecció i sa supervivència de sa llengua menorquina. Però sa realitat obliga a qüestionar aquestes afirmacions: es menorquí travessa actualment una situació preocupant, amb una pèrdua progressiva de parlants, de presència social i de determinats usos i formes lingüístiques pròpies.
Sa realitat demostra que s’incorporació des català estàndard an es sistema educatiu no ha aconseguit garantitzar sa conservació i transmissió des menorquí. I consideram legítim reclamar una reflexió sobre es resultats obtinguts després de dècades d’aplicació d’aquest model.
Quan sa protecció d’una llengua no respon a ses expectatives que s’havien anunciat, correspon analitzar ses causes, reconèixer allò que no ha funcionat i cercar noves solucions. Sa defensa des menorquí no pot quedar subordinada a plantejaments teòrics que no hagin donat es resultats esperats.
S’imposició des català només ha servit per arraconar es menorquí, i açò és un fet inqüestionable. Aiximateix, no s’ha aconseguit que es menorquins acceptin sa denominació de català per sa llengua pròpia i molt manco s’ha acceptat es model lingüístic.
Des de Sa Fundació consideram especialment important desmuntar s’argument recurrent que dóna an es castellà tota sa culpa des retrocés des menorquí.
Donar an es castellà sa culpa de sa pèrdua des menorquí no té cap lògica. Es problema no és sa presència des castellà, sinó que a s’escola s’ensenyi es català estàndard com s’únic model correcte i es corregesquin i substituesquin ses formes pròpies des menorquí.
Centrar es debat en es castellà desvia s’atenció des model educatiu que, —en tost de protegir es menorquí—, ha contribuït an es seu arraconament.
Sa vertadera qüestió és per què es menorquí no ha rebut durant dècades sa protecció, es reconeixement i sa presència necessaris per garantitzar sa seva transmissió i supervivència. Sa seva progressiva marginació des sistema educatiu i sa reducció des seus espais d’ús, especialment en determinats àmbits públics, institucionals i oficials, han contribuït a afeblir sa seva presència social.
Es problema no és que existesqui es castellà. Es problema és que sa llengua pròpia de Menorca es trobi en una situació de retrocés sense haver comptat amb unes polítiques suficientment específiques i eficaces per garantitzar sa seva conservació.
Des de Sa Fundació pensam que sa declaració des menorquí com a Bé d’Interès Cultural Immaterial pot constituir una primera passa per recuperar parlants, reforçar sa seva presència social i garantitzar sa seva protecció, conservació i transmissió a ses futures generacions.
No obstant açò, consideram imprescindible que aquesta declaració vagi acompanyada de mesures concretes i efectives: s’impuls des seu estudi i documentació, sa recuperació i difusió des seu vocabulari i expressions tradicionals, una major presència en ets àmbits educatius i culturals i sa creació d’espais on es menorquí pugui emprar-se amb normalitat.
Sa protecció d’una llengua no pot limitar-se a reconèixer es seu valor damunt es paper. S’ha de traduir en mesures que permetesquin que continuï essent rallada, apresa i transmesa.
Per acabar, des de Sa Fundació consideram imprescindible protegir es menorquí amb rigor, respecte i voluntat d’acord, sense convertir sa qüestió lingüística en un instrument de confrontació. Sa llengua no hauria de ser un instrument de divisió, sinó un element de sa nostra identitat cultural que mereix ser protegit, respectat i transmès, de manera urgent i imminent.
Des de Sa Fundació consideram que protegir es menorquí no significa enfrontar-lo amb es castellà ni a cap altra llengua, sinó garantitzar que una part fonamental des patrimoni lingüístic i cultural de Menorca no desaparegui.
SA FUNDACIÓ
19-08-2026