Sa Fundació Jaume III celebra que TV3 reconegui que es català de Barcelona està substituïnt es menorquí

Sa Fundació considera que sa sinceritat de TV3 reconeguent que es català estàndard està laminant es menorquí suposa una bofetada de realitat per aquells filòlegs i polítics que pretenen negar sa realitat, que volen ser més papistes que el Papa, o en aquest cas, més catalanistes que es catalans

Ciutadella de Menorca, 2 de maig de 2020

A finals de març, sa televisió autonòmica catalana (TV3) emetia en es programa El Llenguado un especial sobre “El català de Menorca i els glosadors”. Concretament, en es 00:38 segons de programa, es locutor de TV3 diu “el menorquí rep influències angleses i franceses, però qui n’amenaça la seva autenticitat és el català de Barcelona”. Llavores, en es minut 30:55, torna a afirmar: “Avui dia, el català de Barcelona continua influïnt en la parla d’aquesta illa”.

Es presentador de TV3 entrevista a Patrícia Romero, una jove des Migjorn Gran, qui recopila paraules menorquines amb sa intenció que no se perdin. Romero explica com sa majoria de joves menorquins ja no diuen “jo som”, sinó “jo sóc”, un catalanisme que a Balears no s’havia dit mai.

Patrícia Romero té més raó que un sant. Si ses noves generacions perden es menorquí, serà com perdre sa nostra identitat. Si es menorquí segueix arraconat en ets àmbits cults i formals, si ses formes menorquines segueixen sent suplantades sistemàticament per ses formes barcelonines, sa identitat des poble de Menorca córre greu perill de desaparèixer.

Sa Fundació felicita sa iniciativa d’aquesta al·lota des Migjorn Gran, Patrícia Romero, i anima an es joves menorquins a seguir es seu exemple recopilant més paraules menorquines perquè no caiguin en desús o siguin substituïdes per catalanismes o castellanismes.

Es director de s’entitat, es menorquí Joan Pons, considera que “sa sinceritat de TV3 reconeguent que es català estàndard està laminant es menorquí suposa una bofetada de realitat per aquells filòlegs i polítics que pretenen negar sa realitat, que volen ser més papistes que el Papa, o en aquest cas, més catalanistes que es catalans”.

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

 

Sa Fundació dóna 1.000€ a TEA Menorca per teràpies d’ajuda a fillets amb autisme

S’associació de Familiars, amics i persones diagnosticades amb Trastorn de s’Espectre Autista a Menorca ha estat s’entitat triada per Sili Pons Sabater, guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí, i rebrà una donació de 1.000 € de Sa Fundació

Sa Fundació comunica que s’entitat benèfica triada per Sili Pons Sabater (Ciutadella, 1965), guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “S’amor no és açò”, ha estat s’associació de Familiars, amics i persones diagnosticades amb Trastorn de s’Espectre Autista a Menorca. Així, TEA Menorca rebrà un donatiu de 1.000 € de Sa Fundació, entitat que d’ençà de 2013 fa feina per sa preservació, foment i dignificació des menorquí i sa cultura menorquina.

Es jurat des V Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor d’obres en menorquí com “Vessut enderrossall” i en català “Orgullós titella”, guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltran, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Es donatiu de 1.000 € de Sa Fundació se va donar a conèixer dissabte passat dia 6 d’abril en es sopar amb motiu des X aniversari de TEA Menorca en es Restaurant La Minerva de Mahó davant un centenar d’assistents, entre es quals hi havia Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, Sili Pons, guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí, i autoritats com sa presidenta del Consell insular, Susana Mora, sa batlessa de Mahó, Conxa Juanola, sa batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, entre altres.

Joan Pons va fer un breu discurs en es que se va mostrar emocionat “per poder ajudar aquesta entitat i per sa labor incansable de TEA Menorca, que ja compta amb més de 35 famílies que lluiten perquè es seus fills tenguin un futur millor”. Pons va advertir que “segons TEA Menorca, només a sa nostra illa hi ha més de 200 fillets amb autisme. Mos sentim orgullosos que sa feina de Sa Fundació per sa llengua i cultura menorquina servesqui també per ajudar aquells menorquins que més ho necessiten, i especialment per ajudar amb sa noble causa de TEA Menorca, pares i mares que són un referent per sa nostra societat”.

Ciutadella de Menorca, 9 de abril de 2019

Sa Fundació

Defensem la Mare de Déu de Gràcia

En temps d’en primer, es poble de Mahó celebrava sa festa major per Sant Joan —sí, com a Ciutadella—. Almanco així ho tenim documentat, com a mínim, des des segle XVI, quan una colcada anava a s’ermita de Sant Joan des Vergers per fer-hi ets actes religiosos, mentres que a Mahó s’hi feien corregudes de cavalls i ballades as carrer. Es darrers anys, s’ermita ha estat restaurada des seu estat de degradació i actualment torna a disfrutar de certa popularitat a llevant.

 

Dit açò, es mahonesos van deixar de costat ses festes i aquestes es van deixar de celebrar. Però a mitat des segle XIX, concretament a partir de 1890, es començaran a celebrar ses festes de la Mare de Déu de Gràcia, en honor a n’aquesta mare de Déu per sa qui es poble de Mahó confessava una forta devoció des de feia quatre-cents anys. Com demostra s’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada entre 1436 i 1491 a un pujolet a dos quilòmetros de Mahó. Des de 1962, la Mare de Déu de Gràcia és oficialment sa patrona de Mahó.

 

A mitjans des mes d’agost, s’Ajuntament de Mahó presentava es cartell oficial de ses festes. Vagi per davant sa meua més sincera enhorabona a s’il·lustrador Dani Triay, s’autor. No hi entenc en dibuix, emperò a diferència d’altres anys, es seu me resulta simpàtic, alegre i fresc. Però ja la teníem armada. ¿Com pot esser que es cartell oficial de ses festes no dugui es nom sencer de la Mare de Déu de Gràcia?

 

Sa culpa no és de Dani Triay, que ha fet una obra magnífica, sinó d’un Ajuntament de Maó (Zedong) que des de fa anys —amb s’honrosa excepció de sa legislatura d’Águeda Reynés— promou sa denominació borda de “festes de Gràcia”. Açò de celebrar ses festes en honor a la Mare de Déu i tenir origen religiós deu esser molt fatxa, caspós, en blanc i negre. No mola. Deu esser un invent de s’heteropatriarcat allà cap es segle XVI, no? uau, a n’aquella època devien esser supermegafatxes. Vade retro!

Es poble pla mahonès, fart d’aguantar bestiesses i desplants a sa patrona, enguany ha decidit passar de sa queixa a s’acció. De remugar amb es cul encaixat a sa trona o en es bar fent un ginet o una pellofa, a alçar sa veu perquè s’Ajuntament els senti de dever. Un grupet de mahonesos s’ha organisat i ha fet circular amb molt de respecte i encert, no un cartell alternatiu com diuen qualcuns, sinó sa polida obra de Dani Triay però amb es vertader nom de ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. I ja que hi eren, han traduit es català de s’Ajuntament pes menorquí que ralla es poble.

 

A n’aquelles pobres ànimes que encara creuen que s’article salat és una falta d’ortografia o que la terra és plana i es barcos un dia sortiran volant, me sap greu però vos tenc que contar una cosa: “a n’es” no existeix. Açò sí que és una falta d’ortografia. En menorquí deim “as” i “an es” segons es context. Sa primera és sa forma acceptada per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans. Sa segona i més general, sa recomanda per Francesc de Borja Moll a sa seua ortografia de 1932. És ridícul que a Balears, comunitat on més i millor conservam sa nostra llengua, es polítics mos obliguin a escriure en una altra que no rallam. Perquè ¿quin menorquí diu “del 6 al 9 de setembre”? no ho diuen ni dalt la Sala. Feim empegueir. I ja que hi som, es dia que me vulguin convèncer que s’article salat és incorrecte, que me duguin un sard que defensi que sa limba sarda és una falta d’ortografia. Només un.

Ses festes de Gràcia són a Barcelona. A Mahó són ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. Que s’Ajuntament de Mahó mutili any rere any es nom de la Mare de Déu suposa una mostra de masclisme institucional. ¿On són FEM Menorca i ses feministes? llevat de Mahó, a tots es pobles de Menorca celebren sa festa per un sant. ¿Perquè volen esborrar es nom de s’única festa de sa nostra illa en honor a una Verge?

Popularment podem dir Festes de Gràcia o festes de Mahó, però ets escrits formals i protocolaris han de dur es nom sencer i original. Defensem la Mare de Déu de Gràcia, sa nostra patrona, des masclisme institucional que l’amenaça.

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.