Sa Fundació demana a Francina Armengol si està d’acord amb Quim Torra quan diu que Balears pertany a sa “nació catalana”

¿Com és possible que sa presidenta de Balears no reaccioni quan es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, diu que es balears som catalans?

Sa Fundació lamenta que, una vegada més, es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, s’hagi apropiat il·legítimament de sa nostra Comunitat Autònoma de Balears, a sa que s’ha referit com a part de sa “nació catalana” durant es seu missatge de Cap d’Any de 2020.                                                                                  

Concretament, Torra ha afirmat que “La pandèmia de la COVID-19, aquesta gran crisi humana, sanitària, econòmica i social, ha despullat com mai fins ara l’autonomia dels catalans, arreu de la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ens ha deixat ben clar que les competències i els recursos dels que disposem són tan limitats que no podem respondre una amenaça com aquesta i defensar la ciutadania com es mereix”.

¿Com és possible que sa presidenta de Balears no reaccioni quan es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, diu que es balears som catalans? Fa qüestió de pocs mesos, en Torra ja va dir a Twitter que València i Balears pertanyien an ets imaginaris països catalans, i tampoc hi va haver cap resposta per part de ses autoritats públiques balears.

Sa Fundació demana a Francina Armengol si està d’acord amb Quim Torra quan diu que Balears pertany a sa “nació catalana”, o per contra pensa fer qualque cosa per defensar un poc sa dignitat d’una terra, Balears, que l’ha feta presidenta i a sa que se deu.

Palma de Mallorca, 12 de gener de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Sa presentació de “Sa llengua de Menorca” connecta a prop de 4.000 persones

Quasi 4.000 persones han visualitzat ja sa presentació online de “Sa llengua de Menorca” en 18 hores — Sa Llengua de Menorca se pot comprar ja a ses llibreries de Menorca, a Sa Fundació i pròximament a Amazon.

Sa Fundació va presentar ahir Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció de Joan Pons Torres. S’acte va ser presentat pes periodista Miquel Tutzó Sans i va intervenir també de manera virtual es Catedràtic d’Història des Dret a sa Universitat de ses Illes Balears, D. Román Piña Homs, que va destacar “sa memòria, es coratge i es seny des jove historiador Joan Pons amb sa publicació d’aquesta obra tan valenta”.

Quasi 4.000 persones han visualitzat ja sa presentació online de Sa llengua de Menorca en es Facebook de Sa Fundació en 18 hores, on se van generar fins a 264 comentaris en directe.

En paraules de s’autor: “Sa llengua de Menorca és un llibre argumentari per defensar es menorquí sense mitges tintes i sense complexos davant ses fal·làcies que, en nom de sa ciència, s’han dit per desprestigiar es dialecte de Menorca”.

Joan Pons Torres (Ciutadella de Menorca, 1993) és professor de Geografia i Història a s’IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació i col·laborador del MENORCA • Es Diari amb sa secció “Rallant en pla”, on ha publicat prop de dos-cents articles periodístics en menorquí.

Sa Llengua de Menorca se pot comprar ja a ses llibreries de Menorca, a Sa Fundació i pròximament a Amazon.

Ciutadella de Menorca,  20 de desembre de 2020

COMPRA SA LLENGUA DE MENORCA AQUÍ:

CIUTADELLA
– Llibreria des Racó
– Supermercat Diskont
– Tabacs Ciutadella
– Tabacs Adrián
– Llibreria Menorca
– Juguettos

FERRERIES
– Pròximament

ES MERCADAL
– Llibreria Montetoro

ES MIGJORN GRAN
– Pròximament

ALAIOR
– Llibreria Can Sales
– Llibreria Illa

MAHÓ
– Llibreria Sa Catòlica
– Papereria Tramontana
– Llibreria Ronda
– Llibreria Ca na Nicoletta
– El desván de Emma
– Binipreu
– Didasko
– Espai 14

ES CASTELL
– Llibres Serra
– Es Punt

SANT LLUÍS
– Llibreria Sant Lluís
– Poussinet Llibreria

AMAZON, CORREOS MARKET…
– Pròximament

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació presenta es llibre “Sa llengua de Menorca” de Joan Pons Torres

Sa Llengua de Menorca és un llibre argumentari per defensar es menorquí sense complexos — Sa presentació online des llibre serà dissabte 19 de desembre a les 19:00h en directe a través des Facebook de Sa Fundació

Sa Fundació presenta “Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció” de Joan Pons Torres. Un llibre argumentari per defensar es menorquí sense mitges tintes i sense complexos davant ses fal·làcies catalanistes que, en nom de sa ciència, s’han dit per desprestigiar es dialecte de Menorca.

Joan Pons Torres (Ciutadella de Menorca, 1993) és professor de Geografia i Història a s’IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació i col·laborador del MENORCA • Es Diari amb sa secció “Rallant en pla”, on ha publicat prop de dos-cents articles periodístics en menorquí.

Sa presentació des llibre se farà de forma virtual aquest dissabte 19 de desembre a les 19:00h en directe a través des Facebook de Sa Fundació (www.facebook.com/SaFundacio). S’acte serà presentat pes periodista Miquel Tutzó Sans, i intervendrà es Catedràtic d’Història de sa Universitat de ses Illes Balears i autor des pròleg, Román Piña Homs.

Sa Llengua de Menorca se podrà comprar a partir des pròxim dilluns 21 de desembre a través de Sa Fundació, internet i a ses llibreries de Menorca.

Ciutadella de Menorca, 17 de desembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Maria Cifre Alzina guanya es V Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí

S’obra guanyadora des V Premi Gabriel Maura en mallorquí ha estat “Es mirall. Tot una aventura” de s’escriptora pollencina Maria Cifre Alzina — Sa Fundació ha entregat es premi literari amb un acte senzill i amb fortes mesures d’higiene i seguretat

Maria Cifre Alzina (Pollença, 1970) ha estat sa guanyadora des V Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí convocat per Sa Fundació. S’escriptora pollencina s’ha enduit es primer premi valorat en 1.500 € patrocinat per Finca Tagamanent amb s’obra “Es Mirall. Tot una aventura”.

Sa presidenta des Jurat, Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació i doctora en Història antiga, explica que “se tracta d’una reflexió damunt ses segones oportunitats i ses ocasions perdudes. A través d’una història amb tocs fantàstics i amb un mirall com a fil conductor, s’autora mos plantetja un involuntari viatge de superació que canvia un destí que pareixia haver quedat escrit per sempre”.

Maria Cifre, sa guanyadora d’aquesta quinta edició des Gabriel Maura, és autora d’obres de literatura eròtica en castellà i en anglès com VirginiaRetomando el juego y a por más o Contigo, Conmigo. Actualment, fa feina en sa seva segona novel·la Emociones y clímax en el desierto.

Cifre Reconeix que va començar a escriure en mallorquí fa tan just mig any, durant es confinament per sa COVID-19. Se va plantetjar com un repte escriure rondalles i comptes en mallorquí, sobretot pes públic infantil. Gràcies a ses xarxes socials va descobrir Sa Fundació i es seu Premi Gabriel Maura, i se va animar a participar. Avui és sa guanyadora de sa quinta edició des premi per excel·lència de literatura en llengua mallorquina.

S’entrega des V Premi Gabriel Maura en mallorquí va tenir lloc ahir horabaixa a sa nova seu de Sa Fundació (C/ Jeroni Antich 5 A baixos) a Ciutat, amb un acte senzill i amb fortes mesures d’higiene i seguretat.

Palma, 15 de desembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació impulsa s’edició de “Tintín. Objectiu: sa Lluna” en bon mallorquí

Sa filòloga mallorquina Sandra Amoraga, patrona de Sa Fundació, ha estat s’encarregada de realitzar sa traducció en mallorquí que se pot comprar ja a ses llibreries i a sa nova seu de Sa Fundació

Després de s’exitosa edició d’Es Petit Príncep en mallorquí, des qual se n’han venut ja més de 500 exemplars, Sa Fundació impulsa Tintín. Objectiu: sa Lluna en col·laboració amb Zephyrum Ediciones.

En Tintín s’ha convertit en un des més cèlebres personatges des còmic i s’obra d’Hergé és avui en dia un dets objectes més preuats des col·leccionistes de còmic. Sa varietat de traduccions de Ses Aventures d’en Tintín és una de ses característiques més impressionants de s’obra de n’Hergé. Se tracta d’una de ses col·leccions de còmic més traduïdes del món: de moment, s’han comptabilitzat 123 llengos i modalitats lingüístiques, fet que demostra fins a quin punt en Tintín és únic i universal. S’edició mallorquina d’en Tintín se suma així a ses traduccions ja existents en gallec, basc, aragonès, aranès o asturià.

Sa Fundació Jaume III vol agrair especialment a tots es seus donants que, amb sa seva inestimable col·laboració, hagin fet possible sa finançació d’aquesta traducció en bon mallorquí.

Tintín. Objectiu: sa Lluna ja se pot comprar a ses llibreries i a sa nova seu de Sa Fundació (C/Jeroni Antich nº5 A). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o enviant un correu a info@safundacio.es

Palma,  a 27 de novembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca es V Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 3.000€

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca — es pot participar fins dia 4 de març de 2019 — s’entrega de premis i sopar de V aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 23 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

BASES DES V PREMI JOAN BENEJAM. CLICAU AQUÍ

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident menorquí de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 3.000 €, des quals 2.000 € seran pes guanyador i 1.000 € es destinaran a una entitat solidària de Menorca. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 500 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està movilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina “.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases des concurs es podran consultar a sa web www.safundacio.es a partir des 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Sa Fundació Jaume III demana a s’Ajuntament d’Alaró que barati a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i llevi es .cat

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana inexistent” i tengui a sa web es .cat

Sa Fundació Jaume III lamenta que a s’actual legislatura sa web des Castell d’Alaró s’hagi modificat i s’hagi afegit una inexistent “conquesta catalana” allà on correspon parlar de sa conquista de sa Corona d’Aragó.

Sa web en qüestió (www.castellalaro.cat) és competència de sa Fundació Castell d’Alaró, composta per s’Ajuntament d’Alaró, es Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca com a patronat. Per tant, sa Jaume III exigeix a ses tres institucions que baratin a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i, de pas, llevin aquest vergonyós .cat de sa web.

L’any 1285 va tenir lloc s’illegítima ocupació de Mallorca per part d’Alfons III amb s’intenció d’annexionar ses Balears a sa Corona d’Aragó. En es Castell d’Alaró s’organisà sa resistència mallorquina per part de dos capitans que custodiaven es castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, feels an es llegítim i sobirà rei de Mallorca, Jaume II. Tots dos moriren rostits i cremats vius en es Castell d’Alaró per orde des cruel Alfons III d’Aragó. De llavò ençà, es Castell d’Alaró ha estat símbol de sa mallorquinitat en memòria des dos màrtirs, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, cendres des quals se troben enterrades a La Seu.

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana” inexistent i tengui a sa web es .cat.

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui d’on surten es doblers per crear sa televisió des “països catalans” amb TV3

Sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears entregant-se an es pancatalanisme de TV3 en nom d’una “cultura compartida” — si aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània, o inclús a Galícia, Portugal i Brasil?

Sa Fundació Jaume III ha rebut amb sorpresa sa notícia des conveni de col·laboració entre ets ens de radiotelevisió públics de Balears i Catalunya a través des qual es crea Bon dia TV, un nou canal digital conjunt per promoure “l’intercanvi cultural entre les dues comunitats amb continguts propis d’IB3 i TV3”. Segons han indicat es dos organismes públics, “el nou canal pretén establir sinergies amb les televisions dels territoris més propers, amb qui comparteixen història, llengua i cultura”.

Sa Fundació consideraria positiva sa col·laboració entre radiotelevisions des territoris que xerren sa llengua d’oc, com Balears i Catalunya, sempre i quan aquesta col·laboració tengués en compte tot es domini lingüístic occitano-romànic (Balears, Catalunya, València, Occitània, part d’Aragó, Alguer, Mònaco i part d’Itàlia) i no només una part d’aquest (Balears i Catalunya). Fet que suposa practicar es secessionisme lingüístic per part de TV3 i IB3 Televisió.

Per altra banda, Sa Fundació entén que aquest canal digital entre territoris llenguadocians que compartim llengua i cultura hauria de servir per difondre ses diferents varietats lingüístiques des diasistema occitano-romànic (balear, català, valencià, occità, aragonès oriental, alguerès…). Fet que, d’entrada, IB3 Televisió incompleix ja que es va crear per promoure sa llengua de ses Balears emperò, enfora de promoure ses modalitats insulars a sa seua programació, produeix exclusivament en català estàndar de Barcelona.

Si segons Andreu Manresa aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània? o inclús Galícia, Portugal i Brasil, on també en sa llengua gallega i portuguesa diuen bon dia en ses formes “bom dia” i “bo día”.

No sabem si és s’ignorància o sa mala fe sa que mouen a Manresa a firmar convenis de col·laboració amb sa televisió pública d’una comunitat autònoma que es troba immersa en un pols a s’Estat i a sa democràcia espanyola. Però en qualsevol cas, sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears amb s’excusa d’una “cultura compartida” per entregar-se an es pancatalanisme de TV3.

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui an es balears d’on surten es doblers per crear aquesta televisió des “països catalans” amb TV3, i que demostri si realment es tracta d’una iniciativa cultural i no política, per exemple, convidant a participar an es nostros germans de llengua des sud de França (Occitània). De lo contrari, quedarà clar que haurà estat una mangarrufa més des director d’una televisió pública que pagam tots es balears però que es troba segrestada per sa minoria pancatalanista de sa que en forma part el senyor Manresa.

Sa Fundació Jaume III denuncia que es Govern ha deixat sense ajudes a sa TEF per fer ets informatius en eivissenc i no en català estàndar

Sa Fundació lamenta que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars S’entitat exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou, curiosament, a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat

Després de vint-i-quatre anys de fer televisió en eivissenc, es Govern de ses Illes Balears ha deixat sense ajudes econòmiques només a sa Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF). Curiosament, s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i fent gala de ses particularitats lingüístiques pitiüses.

Sa Fundació Jaume III considera lamentable que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars, tal com emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que PSIB-PSOE i es seus socis de Més i Podem es passen per s’arc de triomf.

Sa Fundació entén que es requisit de vint hores mínimes de programació en català és una excusa per amagar ses vertaderes intencions des Pacte. I exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i que promou ses varietats lingüístiques d’Eivissa i Formentera. Feina que, per cert, hauria de fer IB3 Televisió i no fa ja que no permet an es seus periodistes expressar-se de forma natural en mallorquí, menorquí o eivissenc, a diferència de sa TEF, i que rep cada any més de 30.000.000€ de s’erari públic.

Sa Fundació denuncia que es vertader motiu pes qual es Govern des Pacte ha deixat sense ajudes econòmiques a sa TEF ha sét ser s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i en ses nostres modalitats insulars. Fet que explica també perquè sa TEF, amb molt manco recursos que IB3 i essent una televisió privada, connecta amb sa ciutadania pitiüsa i recull millors xifres d’audiència que IB3 Televisió i es seus informatius en català de Barcelona.

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears