Sa Fundació consigue que el Consell de Mallorca apruebe una declaració institucional en defensa de las modalidades insulares

Sa Fundació Jaume III consiguió ayer que El Pi modificase una moción en defensa de la lengua catalana y añadiera “sa protecció i promoció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”

 

El Pleno Ordinario de ayer en el Consell de Mallorca aprobó por mayoría una declaración institucional “En defensa, protección y promoción de la lengua catalana, propia de las islas Baleares, y de las modalidades insulares del catalán de Mallorca, de Menorca, de Ibiza y Formentera”.

El vicepresidente de Sa Fundació, Joan Pons Torres, intervino en el pleno del Consell de Mallorca para pedir expresamente a El Pi que modificara su moción y que incluyera “el especial estudio y protección de las modalidades insulares del catalán de Mallorca, de Menorca , de Ibiza y de Formentera” tal y como reza el artículo 35 de del Estatut de Autonomía como servidores públicos de esta tierra”.

El Pi, que inicialmente no incluía ninguna referencia a ses modalidades insulares en su moción presentada por su portavoz, Toni Pastor, cambió de parecer después de las intervenciones del representante de Sa Fundació, y también de Joan Rotger del Partido Popular, y de Catalina Serra de Ciudadanos. Finalmente decidió incluir el artículo 34 para “defender, proteger y promocionar la cultura autóctona, el legado histórico de Mallorca” y el artículo 35 del Estatuto de Autonomía que exige que “las modalidades lingüísticas insulares del catalán de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera serán objeto de especial estudio y protección”, junto con los artículos 36 y 37 el mismo.

Toni Pastor se felicitó “de llegar hoy a un acuerdo lingüístico con la Fundación Jaume III” y reconoció que “si la lengua aún es motivo de discusión es que algo hemos hecho mal estos últimos cuarenta años”.

Finalmente, el resto de grupos (Més para Mallorca, PSIB-PSOE y Podemos) aceptaron la modificación a petición de Sa Fundación, PP y Cs, y votaron a favor de la moción de El Pi, eso sí, con ciertas caras de confusión por parte del equipo de gobierno del Consell de Mallorca, que hasta ahora siempre había votado en contra de fomentar las modalidades insulares, por ejemplo, en septiembre de 2016 en el Parlament de ses Illes Balears.

Sa Fundació Jaume III celebra que ayer el Consell de Mallorca aprobara casi por unanimidad una declaración institucional para la defensa, protección y promoción de las modalidades insulares. Un paso más en el camino de la dignificación del mallorquín, el menorquín y el ibicenco, y porque la lengua de las Baleares vuelva a los ámbitos más formales de la sociedad.

 

Palma de Mallorca, 12 de abril de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació exige a Andreu Manresa que explique de donde sale el dinero para crear la televisión de los “países catalanes” con TV3

La Fundació Jaume III considera que el director general de IB3 Televisión toma el pelo a los ciudadanos baleares entregándose al pancatalanismo de TV3 en nombre de una “cultura compartida” – si este nuevo canal digital es para los ciudadanos de los territorios donde se dice “bon dia”, ¿por qué IB3 y TV3 excluyen a Valencia y Occitania, o incluso a Galicia, Portugal y Brasil?

La Fundació Jaume III ha recibido con sorpresa la noticia del convenio de colaboración entre los entes de radiotelevisión públicos de Baleares y Cataluña a través del que se crea Bon dia TV, un nuevo canal digital conjunto para promover “el intercambio cultural entre las dos comunidades con contenidos propios de IB3 y TV3”. Según indicaron los dos organismos públicos, “el nuevo canal pretende establecer sinergias con las televisiones de los territorios más cercanos, con quienes comparten historia, lengua y cultura”.

Sa Fundació consideraría positiva la colaboración entre radiotelevisiones de los territorios que hablan la lengua de oc, como Baleares y Cataluña, siempre y cuando esta colaboración tuviera en cuenta todo el dominio lingüístico occitano-románico (Baleares, Cataluña, Valencia, Occitania , parte de Aragón, Alguer, Mónaco y parte de Italia) y no sólo una parte de este (Baleares y Cataluña). Lo que supone practicar el secesionismo lingüístico por parte de TV3 e IB3 Televisión.

Por otra parte, Sa Fundació entiende que este canal digital entre territorios lenguadocianos que compartimos lengua y cultura debería servir para difundir las diferentes variedades lingüísticas del diasistema occitano-románico (balear, catalán, valenciano, occitano, aragonés oriental, alguerés…). Hecho que, de entrada, IB3 Televisión incumple ya que se creó para promover la lengua de las Baleares pero, lejos de promover las modalidades insulares en su programación, produce exclusivamente en catalán estándar de Barcelona.

Si según Andreu Manresa este nuevo canal digital es para los ciudadanos de los territorios donde se dice “bon dia”, ¿por qué IB3 y TV3 excluyen a Valencia y Occitania? o incluso Galicia, Portugal y Brasil, donde también en su lengua gallega y portuguesa dan los buenos días con las formas “bom dia” y “bo día”.

No sabemos si es la ignorancia o la mala fe lo que mueve a Manresa a firmar convenios de colaboración con la televisión pública de una comunidad autónoma que se encuentra inmersa en un pulso al Estado y a la democracia española. En cualquier caso, la Fundación Jaume III considera que el director general de IB3 Televisión toma el pelo a los ciudadanos baleares con la excusa de una “cultura compartida” para entregarse al pancatalanismo de TV3.

Sa Fundació exige a Andreu Manresa que explique a los baleares de donde sale el dinero para crear esta televisión de los “países catalanes” con TV3, y que demuestre si realmente se trata de una iniciativa cultural y no política, por ejemplo, invitando a participar a nuestros hermanos de lengua del sur de Francia (Occitania). De lo contrario, quedará claro que habrá sido una jugada más del director de una televisión pública que pagamos todos los baleares pero que se encuentra secuestrada por la minoría pancatalanista de la que forma parte el señor Manresa.

La Fundación Jaume III exige al Govern que la Oficina de Derechos Lingüísticos defienda los derechos de los hablantes de mallorquín, menorquín e ibicenco

Sa Fundació ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos – La entidad exige al Govern de Francina Armengol que dicha oficina defienda los derechos de los baleares que hablan mallorquín, menorquín e ibicenco ante las catalanadas que suplantan nuestras modalidades insulares

La Fundación Jaume III, entidad defensora de las modalidades insulares, ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos de las Islas Baleares.

Según informó el Govern, la creación de la Oficina de Derechos Lingüísticos responde a la voluntad de “proporcionar apoyo administrativo a las víctimas de discriminación con motivo de la lengua”, sea cual sea el idioma de los usuarios.

De acuerdo con el artículo 35 del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares, el Decreto de Mínimos y la Ley de Normalización Lingüística: “las modalidades insulares del catalán de Mallorca, de Menorca, de Ibiza y de Formentera serán objeto de especial estudio y protección”. Y en referencia a la enseñanza de la lengua catalana, contempla que se hará “de acuerdo con la tradición literaria autóctona”.

De acuerdo con el artículo 3 de la Constitución Española y con la Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprobada por el Senado: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

La Fundación Jaume III exige al Govern de Francina Armengol que la Oficina de Derechos Lingüísticos defienda los derechos de los balearhablantes e incluya la protección de las modalidades insulares en todas las comunicaciones de la Administración, medios de comunicación, Universidad, escuelas e instituciones públicas. Una protección que Sa Fundació reivindica ante la indiferencia de un Govern al que le es absolutamente igual que gran parte de la cartelería pública de Baleares esté en catalán de Barcelona y no respete las modalidades insulares.

Para que los hablantes de mallorquín, menorquín e ibicenco no sean discriminados por razones lingüísticas, y la Administración cumpla la ley y se dirija a la ciudadanía en nuestras formas lingüísticas baleares y que éstas no sean suplantadas por formas lingüísticas catalanas que no son propias de las Islas Baleares. Hecho que atenta directamente contra los derechos lingüísticos de los ciudadanos de Baleares que quieren ser atendidos en su lengua autóctona.

Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

 Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

 

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

Sa Fundació consigue reunir cerca de 700 personas en su V aniversario

 

Sa Fundació Jaume III allarga es plaç des III Premi Ga-briel Maura fins es 15 d’octubre i anima a tots es mallor-quins a participar per defensar es mallorquí

Enguany Sa Fundació augmenta es 1r premi fins a 1.500€hi ha temps per participar fins dia 15 d’octubre — més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala d’entrega des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, es 26 d’octubre a Son Amar

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha allargat fins dia 15 d’octubre es plaç de sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases.

Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies balears davant s’indiferència de ses institucions públiques en mans d’un Pacte obsessionat amb so català estàndar i prou”.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, anima a tots es mallorquins aprofitar i participar en es Premi Gabriel Maura “per defensar es mallorquí, ja que si no ho feim es ciutadans, ningú ho farà per noltros”. Més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, que se celebrarà es divendres 26 d’octubre a Son Amar.

Ses bases des Premi Gabriel Maura se poden consultar a sa web www.safundacio.es, i ses obres se podran enviar a info@safundacio.es o en paper a sa seu de sa Fundació Jaume III (C/Sant Elies 10A 1r B, cap de cantó amb c/oms).

 

Palma de Mallorca, 5 d’octubre de 2018

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Sa Fundació reivindica es 12 de Setembre, dia de Mallorca

SA FUNDACIÓ REIVINDICA ES 12 DE SETEMBRE, DIA DE MALLORCA

Palma de Mallorca, 10 de Setembre de 2018.-  L’any passat, es Consell de Mallorca presidit pes pancatalanista Miquel Ensenyat va decidir rompre es consens històric a favor des 12 de setembre i passar sa “diada” de Mallorca an es 31 de desembre. Per això, Sa Fundació Jaume III celebrarà i reivindicarà es vertader Dia de Mallorca, es 12 de setembre.

Convocam una roda de premsa dimecres 12 de Setembre a les 14:00h on es director de Sa Fundació, Joan Pons, atendrà es medis de comunicació a sa Porta de l’Almoina acompanyat per patrons i membres de s’entitat mallorquinista.

👑 742 anys des Regne de Mallorca independent

📆 Dimecres 12 de setembre a les 14:00h

📍Porta de l’Almoina La Seu

💐 Ofrena floral a ses tombes dels reis Jaume II i Jaume III de Mallorca a sa Capella de la Trinitat

 

Palma de Mallorca, 10 de juliol de 2018

Per més informació:

Fundació Jaume III de ses Illes Balears
info@safundacio.es
Facebook: Sa Fundació
Twitter: Sa_Fundacio
www.safundacio.es

 

 

 

 

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

S’entitat cultural posa en marxa sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí, complint així un des seus objectius fundacionals: promoure sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars marginades per part des poders públics de Balears.

Palma de Mallorca, 27 de juliol de 2018.- Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha obert es plaç de matriculació per sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí. Uns cursos que, a diferència des de català de Barcelona que organisa es Govern balear, prenen com a principal referencia ses modalitats balears, de ses quals se pretenen dignificar certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre uns altres. Concretament, SaFundació oferirà tres cursos per aprendre balear de forma presencial o a distància:

1) Curs bàsic (A2) per castellanoparlants i persones que no ho xerren
2) Curs (B2) d’iniciació a s’escriptura
3) Curs avançat (C1), enfocat en aquells que saben català però volen profundisar es seus coneixements sobre mallorquí o menorquí

Així mateix, es cursos tendran una durada d’un total tres trimestres (d’octubre a juny) i aniran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí i menorquí. S’avaluació serà continuada, amb un seguiment setmanal de ses feines a realisar per s’alumne.

An es final des curs, se durà a terme un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es corresponent diploma, en es cas que s’hagi superat.

Es cost des cursos presencials, serà de 40€ trimestrals per socis de SaFundació i 75€ trimestrals per no socis, que suposa un descompte de quasi es 50%. En quant an es cursos a distància, serà d’un pagament únic anual de 90€ per socis de Sa Fundació i 150€ per no socis.

Sa Fundació ha vist augmentar sa matriculació en es seus cursos de mallorquí i menorquí fins en un 50% més que l’any passat, superant es 105 alumnes. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, assegura que “hi ha dues claus en s’èxit de sa matriculació en es cursos de Sa Fundació: sa possibilitat d’estudiar online des de qualsevol punt des món, i que sa gent vol aprendre sa vertadera llengo que se xerra a Balears, no es català artificial que mos imposa sa classe política”.

Es plaç de matriculació estarà obert fins an es 15 de setembre. Ets interessats poden cridar an es 971 666 468 o 616 624 355, també comandar un correu a info@safundacio.es o escriure a Sa Fundació a ses xarxes socials.