S’imatge correspon a sa manifestació que va tenir lloc a Palma es passat 15 de febrer i que es diaris de paper varen recollir el sendemà. Si mos fixam en sa pancarta observarem dues catalanades, una de ben evident, aquests dos “nosaltres” per noltros (encara que s’ús de “nosaltres” podria obeir també a s’intenció de “feminisar” es discurs, tal com marquen es cànons des feminisme i, més generalment, des llenguatge políticament correcte), i una altra que pentura a molts els resultarà desconeguda. I és que fins fa un parell d’anys a Mallorca sa gent deia esvort, un teme que figura en es Diccionari Català-Valencià-Balear i que equival a “avort” o a “avortament”. De fet, aquest darrer mot és un de tants neologismes —ho són molts des que acaben en “ment”: ensenyament, sense anar més enfora— que s’han imposat entre sa jovenalla gràcies a sa normalisació lingüística des darrers trenta anys.
Sa proposta alternativa que faríem a ses dones i ets homos que aguanten sa pancarta, seria, en bon mallorquí:
Noltros parim,
noltros decidim
Plataforma pes dret a s’esvort
Som a Palma, no a Vic.