Mem si en sortirem d’això que m’han comanat. Avui he cercat una frase feta que s’usava molt temps enrera. També és cert que tot lo que record és de temps enrera a sa meva edat: es temps envant no me xoca gaire, sincerament. Vos deia, idò, que quan qualcú era molt impacient o frissava per conseguir una cosa, se deia que “tenia foc a dins ses sabates”. Ara que el món va com una bala i sa tecnologia brun amb tants de canvis, és segur que mos farà un bon servici.
Se m’ocorr un exemple ben clar. Pens en sa frissor des nins per ses juguetes dels Reis que ha fet que pares i padrins recorrin a tradicions empeltades que són un doi, en es meu pobre parer: aquest “Pare Noël” que mostra ses orelles afrancesades o es recentíssim “Tió” que caga a les totes per mor de s’influència catalana. I tot això perquè ets al·lots “tenen foc a dins ses sabates” per ses sorpreses dels Reis i no poden esperar, com sempre s’havia fet, a dia 6 de gener per disfrutar-les. Ara volen fer ses coses totd’una, ipso facto, que diuen es saberuts. I s’infantea juga des del 24 de desembre, en sa nit, amb tot aquest caliportal que li han duit. I és que els Reis d’Orient vénen tira tira, de tan alluny…