JAUME OLIVER SALVÀ.
He acabat de llegir SA NORMA SAGRADA, un assaig escrit per D. Joantoni Horrach, i D. Joan Font, tots dos doctors de s’UIB, referent a s’imposició des català “estàndar” a ses Illes Balears. Excel·lent llibre.
Després de llegir-ho, no entenc sa forma en què varen actuar qualcuns des nostros polítics, uns per comoditat, uns altres per desidia, que varen consentir deixar en mans d’uns personatges sinistres sa nostra llengua, sa nostra cultura i part de sa nostra identitat.
Tant quan els va tocar governar an aquests fanàtics amb sos seus pactes, o com avui en dia, es seus únics esforços van dedicats a ideologisar i posar ses bases pes seu projecte pagat en una gran part amb doblers venguts de fora.
¿A qui he de demanar explicacions? Per tenir-me enganat durant trenta anys, fins an es punt de fer-me sentir culpable per no xerrar sa meva llengua materna correctament segons ells, vegent-me amb sa tessitura d’esser corregit per persones intel·lectualment no sé si més o manco preparades que jo, però si molt més ideologisades que lo únic que pretenen és una acció política.
Ah, ¿era això? S’unitat de sa llengua és una mera excusa per conseguir objectius polítics tal com varen fer es nazis amb so seu lema “ein Reich, ein Volk, ein Führer’ (Un Imperi, un poble, un líder).
He comprès que de lo únic que se tracta és arribar per mediació de sa llengua a uns quimèrics “Països Catalans” amb un lema clar “ein Land, eine Sprache, eine Kultur“ (Un país, una llengua, una cultura). Acabem.