Aquí teniu una carta de sa junta directiva de s’associació de pares d’alumnes de Son Pacs dirigida a ses famílies. És de maig de l’any passat. Seria injust afirmar que aquesta carta està escrita exclusivament en català centralí, ja que conté un parell d’elements propis de Mallorca com “enguany” i “tengui” (en lloc de “aquest any” i “tingui”). De totes maneres, també és ver que es català que s’hi fa servir està molt poc adaptat a ses modalitats insulars. No és una qüestió de si s’usa o no s’article baleàric –naturalment, no l’usen- ni tampoc de si s’usen o no ses formes pronominals pròpies de Mallorca (“es convoquen” en lloc de “se convoquen”). As cap i a la fi, així ho aconsella sa famosa teoria de registres de s’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una teoria discutible, naturalment, però que mos serveix per tenir una referència i concloure que es grau d’estandarisació des català usat per s’APIMA de Son Pacs va molt més enfora de ses recomanacions que fa s’autoritat màxima en sa matèria: s’IEC. Com sol passar sempre, es catalanisme insular va molt més enfora de lo que li demanen i exigeixen es patriarques lingüístics. Hi posen sempre de sa seva part a s’hora de marginar es mallorquí. Pareixen –o són– més fabristes que en Fabra.
Ses catalanades observades no només són d’orde lèxic (“benvolgudes” per “apreciades”, “mitjana” per “mitja”, “lliurin” per “entreguin”) sinó també d’orde sintàctic. ¿Quan hem sentit per Mallorca dir “curs rere curs”? ¿Quan hem sentit dir, si descomptam es darrers anys, aquesta construcció “per tal de+infinitiu” que fa mal a ses orelles i que trobam a “per tal de participar” en lloc de “per participar”? ¿Quan hem sentit dir, “cal que els interessats emplenin la sol·licitud…” en lloc de “ets interessats hauran d’omplir sa sol·licitud…”? Sí, no només és es lèxic lo que van suplantant poc a poc sinó també sa sintaxi amb calcs des barceloní de cada vegada més presents.
I, per acabar-ho de rematar, sa carta està plena d’incorreccions i castellanismes. Aquest “vénen donant”, que és un calc des castellà. Aquest “següent”, que hauria de concordar amb “bases i condicions” i al qual li falta, idò, una essa final. O aquest “tengui”, que hauria de concordar amb “alumnes” i al qual li falta, idò, una ena final. En definitiva, un vertader bunyol.