Avui en dia tothom pren dreceres per fer ses coses. Esser lent però segur, ja no s’estila. Fer via, anar com un llamp per conseguir lo que sigui brunint, tot d’una, “ja mateix” (com diuen ets al.lotots) i no haver d’esperar fins an el Sant Adveniment, això és lo seu! A sa manera des fast food tot se fa a la curta i sense un polsim de reflexió, si és possible. Sense gens de coneixement, vaja. I és que tota persona que se vol moderna ha de tenir es cap com un ordenador, allò des feed back: estímul/resposta ha d’esser sa tècnica. Sense pensar-hi.
Si mos posen davant un exercici que requeresqui reflexionar, tenir responsabilitat o fer sa més mínima returada, en fugim com de sa pesta. No tenim ni gota de paciència; ni gota de ganes de perdre es temps pensant, deduint o examinant sa qüestió de davant es morros.
Jo crec que és idiosincràsic això de fer embustes per tenir lo que volem ipso facto, pes camí més curt. I me referesc a molts de camps de sa vida, quan xerr d’aquesta metodologia que contradiu es tòpic de s’Illa de sa calma. Fer doblers fàcils; aprovar ets exàmens amb trampes, esquivar imposts… sa taringa seria bien llarga i mos hauria de fer empegueir. Així, no anam!
Hi ha massa gent que li ha agafat es llis an aquest mètode de fer trucs i baldufes. Emperò, per molt que el món faci voltes a tota, com si en lloc de 24h en tengués la mitat, noltros hem d’aguantar metxa i posar esment a qualsevol assumpte que manegem. En som responsables davant la jovenea que puja sempentejant.