JAUME OLIVER SALVÀ
He vist publicat a un medi de comunicació que no mos volen an es consell assessor d’IB3. Faves contades. Ells se fan es plat i el se mengen. ¿Com poden consentir tenir gent que les pugui empatar ses vases i estar al corrent de ses mangarrufes que faran des des primer dia que se reunesquin per enfonsar ses modalitats illenques? ¡No són pobres i beneïts!
Però són tan curts de gambals que ni tan sols han pensat en col·locar a n’aquest organisme a un patufet de sa Fundació Jaume III, i fer veure que són tant lliberals i demòcrates que deixen fins i tot que un contrari a ses seves tesis pugui està assegut fent embalum i pintar tant com una regadora.
Això que mos han fet no és tan sols una geniada per haver publicat llibres con “Sa Norma Sagrada” o d’altres, que demostren lo errats que van. És una persecució en tota regla an es seguidors d’una entitat tan sèria con sa nostra fundació i demostra per una part sa por que les fa que cada dia hi hagi més gent que segueix es nostros postulats, i per s’altra banda sa poca personalitat que tenen fent ses coses de manera tan grollera i afavorint a entitats com OCB, màxima entitat catalanista a ses Balears.
¿Què ha d’assessorar un consell a una televisió amb uns mínims històrics d’audiència com mai havien tengut? ¿Què pinten representants d’entitats tan conegudes per sa societat balear –en tots es respectes- com: Institut Balear de la Dona, Consell de la Joventut, Federación de Asociaciones de Jubilados, Federación de Sordos, Federación de Consumidores, etc, que no pugui pintar sa Fundació Jaume III, que an es seus estatuts contempla ben clarament que “neix per dignificar es mallorquí”i de pas es balear?
A lo millor és que (IB3) confien en què seran bons de manipular i a canvi d’un dinar se sentiran satisfets i amb sa Jaume III; cosa que no seria així.
O sigui, que una fundació com sa Jaume III, nascuda per defensar sa nostra manera de xerrar no pot estar representada a un consell assessor d’IB3 que, entre d’altres feines, se convoca per “cercar” un model de televisió que té sa missió d’aconsellar sa manera de xerrar i que tots es balears hi vénguin a bé.
Aquesta vegada s’han anegat dins un poal d’aigo. Han vist es nom de sa nostra fundació, s’han posat a tremolar i han dit a n’aquests arruix, que són ets únics que poden fer-mos mostrar es llautó. Així és que, com més enfora, millor.
Crec que aquest pic sense voler mos han fet un regal molt gros, només fa falta que es màxim de gent possible sàpiga que no mos volen. Fins ara eren sectaris, ho sabíem, ara són un altra cosa, però no se tracta d’insultar. Pretenen tapar es sentiment balear i sa nostra manera de xerrar-rallar-parlar a través de decisions que cada vegada duen més gent a fer-se soci de sa nostra fundació.
No val la pena ni estar emprenyats, es temps com en moltes coses serà es jutge que dictarà sentencia i sa nostra feina no haurà estat fer retxes dins s’aigua. Com més patinades peguin com aquesta, cada vegada ho tendran pitjor per aixecar-se. Podem dir clar i llampant que cada pic que mos volen fer mal, més gent tenim an es nostro costat. Que continuïn així, que mos va molt bé.
Una abraçada.
___________
Publicat a EL MUNDO/El Día de Baleares i a Diario Balear, 20/6/2016.
