Es Dijous Sant és un des dies amb més mostres de fe popular de sa Setmana Santa. És sabut que, en temps d’en primer, sa gent es vestia de dol i des dematí ençà quedava prohibida sa circulació de cotxos i altres vehicles dins es pobles fins que passàs es Toc de Glòria. Encara a dia d’avui, institucions com sa Guàrdia Civil o societats amb cara i ulls com sa centenària Casino 17 de Gener salvaguarden sa tradició de posar ses banderes a mitja asta de dijous vespre fins es diumenge, Pasqua de Resurrecció, just després de matar es bujot, en motiu de dol per sa mort de nostro Senyor Jesucrist. ¡Qui ho hagués dit, d’un casino amb uns orígens netament republicans i obrers! Un fet que demostra que ses tradicions són açò, tradicions, i que no hem de mesclar ous amb caragols.
Tornant as Dijous Sant, es matí s’hi feia sa missa crismal i es decapvespre sa Missa In Coena Dominique recorda s’episodi des lavatori i mandat de Jesús, que acabava amb s’ofici de tenebres i, finalment, amb lo que mos pica aquesta setmana a Rallant en pla: ses Cases Santes. Una paraula tan antiga que la trobam inclús a Tirant lo Blanch, i que fa referència a ses visites familiars i grupals a una espècie de casa que es col·loca a un altar major amb una gran portalada on s’hi reserva el Santíssim. Es tracta d’un monument molt solemne —encara que amb ets anys s’ha simplificat molt sa seva posada en escena— on es rector, bisbe o capellà encarregat és acompanyat pes feels que s’hi acosten a resar. Fins no fa molt anys, es creients ciutadellencs es trobaven i, amb ranxos, honraven a Jesucrist sacramentat assistint a ses diferents esglésies de Ciutadella a fer “ses Cases Santes”, ses pregàries corresponents. Enguany he tengut sa sort d’assistir per primera vegada a sa Casa Santa de la Catedral de Menorca, on he pogut tocar amb ses mans lo polit i sa solemnitat de ses pregàries des meus companys de sa Confraria de la Pietat de Ciutadella (antiga Acció Catòlica). Aquell temps, ses pregàries duraven fins a altes hores de sa matinada, i acabaven es dematí des Divendres Sant.
Sense que servesqui de precedent, aplaudesc s’iniciativa que dugué a terme s’Ajuntament de Palma fa un parell d’anys. Encara que es nostros vesins de s’illa germana es pensin per lo vist que és una tradició exclusivament mallorquina —es fets demostren que no és així, sinó que també és patrimoni de sa comunitat cristiana menorquina i de ses Pitiüses—, Cort va tenir el 2014 s’afortunada idea d’editar un itinerari amb més de 3.000 catàlegs amb mapa, fotografia i text il·lustratiu des bell material religiós que s’exposa a cada església per donar a conèixer aquesta tradició entre es visitants. Aquí, desgraciadament, hauríem de començar per donar a conèixer ses Cases Santes an es mateixos ciutadellencs i menorquins. Però mai és massa tard per tornar a començar, diuen. A dia d’avui, es palmesans venen ses Cases Santes com un atractiu turístic i com una singularitat de sa Setmana Santa mallorquina, mentres a Menorca segueixen caiguent en s’oblit i en es desconeixement general entre es més joves. Sembla mentida que a Ciutadella mantinguem una tradició religiosa tan singular i d’origens medievals i no li donem cap tipo d’importància ni de difusió.
D’acord amb sa meva condició de lliberal, no crec que sigui s’Ajuntament —tampoc estaria ara per sa labor— ni cap institució pública sa que s’hagi d’encuidar d’impulsar de nou ses Cases Santes a Menorca. Crec en sa capacitat sobrada de sa societat civil i s’iniciativa privada per vetlar en pro d’aquelles tradicions més polides sense necessitat de s’omnipresent interferència de s’Administració Pública. En altres paraules, és responsabilitat des fidels menorquins, des Bisbat de Menorca i de ses confraries de Ciutadella recuperar ses Cases Santes a ses esglésies de Menorca i impulsar sa seva veneració com a patrimoni religiós des nostro poble i de ses Illes Balears.
Article d’opinió publicat a sa secció Rallant en pla des Diari de Menorca (dimecres 19 d’abril)