JAUME OLIVER SALVÀ
Repassant sa premsa vaig veure un interessant reportatge a Diari de Mallorca, firmat per Alejandro Cortés, ho va titular “S’ametller se mor sense cura”. Tot d’una me va dur records d’al·lot, “anar a tomar ametles” a partir de sa segona setmana d’agost. Totes ses finques amb quadrilles de temporers, ets homos amb llargues perxes tomant es tan preuat fruit, ses dones agenollades aplegant ses ametles caigudes damunt una tela que arredonia s’abre i es nins espigolant. Després des de finals de primavera de s’hivern fins a mitjan gener, amb s’imaginació infantil, aquests arbres sempre me varen parèixer bubotes amb molts de braços, especialment a s’entrada de nit.
Que morin ets ametllers és una forma de morir una part de Mallorca. Quan érem una societat agrària, amb una economia de subsistència, i cap tipo d’indústria, sa Societat Econòmica d’Amics des País, en es s. XVIII se va decidir per s’ametller, abre de secà que permetia es poder conrar cereals davall ells i no els afectava. Era un modus vivendique cada any proporcionava feina i bons ingressos an es mallorquins i primer producte d’exportació que vàrem tenir. Ara un fong anomenat “de sa fusta” o “fussicoccum” i sa falta de ploure està poguent amb ells.
A Balears ha sorgit una nova malaltia, perdonin sa “llatinada”, se la coneix com “Introductio cogeretur catalanensis”, traduït com a “introducció obligatòria des català”. És una malaltia que afecta sa llengua xerrada a Mallorca des de temps molt més remots que la sembra dets ametllers. Està ferida de mort, cada dia que passa, es “fungus catalanensis” com a espècie invasora està aniquilant a sa “baliaris lingua”, i s’única forma de recuperar-la és regant-la cada dia, amb sa finalitat de que sa sequedat de no usar-la no l’afecti i ses paraules autèntiques de sa forma autòctona de parlar siguin ses habituals entre ets habitants, cosa primordial perquè s’espècie invasora no devasti sa “balearis lingua” en un breu plaç de temps i conseguesqui fer-la desaparèixer. Ses circumstàncies d’infecció varen esser ben tramades, una Llei de Normalisació Lingüística mal enfocada, un canvi de nom de llengua ancestral en es nostro Estatut d’Autonomia, un Decret de Mínims, -que sempre ha estat de màxims-, doblers a voler a organisacions com s’Obra Cultural Balear, i uns polítics porucs incapaços de fer front a tan infecciosa malaltia, i acoquinats per altres polítics favorables a sa reproducció de s’espècie invasora que tants de beneficis els reporta. Es temps ha fet tota la resta.
Es moviments socials i grups de pressió i sa societat, també són responsables d’aquesta situació, ha arribat es moment de deixar-se sa pell a cada passa per conseguir que sa llengua invasora sigui doblegada, no permetre que vagi intoxicant cada racó de sa nostra societat. Si existeixen diferències entre ells haurien de cercar qualque remei abans que sigui massa tard. Ets estudiosos de sa “baliaris lingua”, estan obligats a cercar formules per aniquilar tan molest “fungus catalanensis”, ajudant-se tots ets investigadors i es seus diferents mètodes científics. Si s’ha de realisar un congrés que se faci, per arribar a sa conclusió d’una tesi final i poder arribar a una única conclusió, que desaparegui es “fungus catalinensis” i a partir d’aquí que es paradigma sigui igual per tots.
Poden estar segurs ets investigadors que sa societat els ajudarà, està desitjosa que sigui així. Si hem arribat tard amb sos ametllers, no consentiguem que mos ocorri lo mateix amb sa “baliaris lingua”, això no tendria remei.