Publicat a

Sa Fundació torna a reivindicar es 12 de setembre com es Dia de Mallorca

S’entitat mallorquinista recorda que Mallorca va ser un regne independent de Catalunya i Aragó amb reis propis, fet que disgusta a s’actual Consell de Mallorca de Catalina Cladera

As cap de quatre anys de que es Consell de Mallorca tombàs es coll i s’aprovàs que es Dia de Mallorca passàs a ser es 31 de desembre per mor de s’obsessió històrica des PSM contra es Regne de Mallorca, Sa Fundació ha tornat a reivindicar un any més es 12 de setembre com a Dia de Mallorca.

Sa confirmació de ses franqueses i privilegis per part del Rei Jaume II es 12 de setembre de 1276 suposà es naixement des Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó. Més per Mallorca —i es partits d’esquerra que no s’atreveixen a aixecar sa veu contra es catalanisme— volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap an es Regne de Mallorca. Un regne de Mallorca que el 1343 va ser invadit per sa Corona d’Aragó, i pes qual va perdre sa vida, sis anys més tard, en Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, decapitat per ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV es 25 d’octubre de 1349 en es Camp de Sa Batalla a Llucmajor.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne independent de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Sa Fundació Jaume III no s’ha oblidat de sa seva cita anual a La Seu i ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre, que seguirà reivindicant cada any com es Dia de Mallorca fins que se restituesqui.

Palma de Mallorca, 13 de setembre de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Publicat a

Sa Fundació demana a ses forces constitucionalistes que defensin ses modalitats insulars i no només es castellà

Es professor d’Història i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha participat a s’Escola d’Estiu de sa Universitat Catòlica de València amb una ponència on ha demanat a ses formacions polítiques constitucionalistes que deixin sa por a un costat i defensin ses modalitats insulars sense complexes; no només es castellà.

Aquesta setmana es professor d’Història i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha participat a s’Escola d’Estiu “El Español como Lengua dentro y fuera de España: Amenazas y Fortalezas”, organitzada per sa Universitat Catòlica de València (UCV), CEU-Universidad Cardenal Herrera, Universidad Católica de Ávila i Universidad Francisco Vitoria de Madrid.

Pons ha denunciat que sa imposició catalanista a Balears és “més radical que a Catalunya, ja que vivim una doble imposició: no se respecten es drets des castellanoparlants, però tampoc es drets des balearparlants a rebre s’educació en sa seva llengua materna”.

“Defensar es castellanoparlants no és suficient; també s’han de defensar es drets lingüístics des parlants de balear i de valencià. Ses forces constitucionalistes no s’atreveixen a plantar cara an es nacionalisme. Hem de ser capaços de generar un relat emotiu, il·lusionant i potent, no només en defensa des castellà sinó també de ses llengües regionals com es balear i es valencià, minoritzats pes català estàndard, ja que sa llengua és s’instrument amb què es nacionalisme promou un sentiment contrari a sa unitat nacional a ses terres espanyoles de parla no castellana”, ha sentenciat es ciutadellenc.

Sa ponència des director de Sa Fundació està disponible en es canal de Youtube de Sa Fundació i de Joan Pons Torres.

Palma, 19 de juriol de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació demana a Francina Armengol si està d’acord amb Quim Torra quan diu que Balears pertany a sa “nació catalana”

¿Com és possible que sa presidenta de Balears no reaccioni quan es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, diu que es balears som catalans?

Sa Fundació lamenta que, una vegada més, es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, s’hagi apropiat il·legítimament de sa nostra Comunitat Autònoma de Balears, a sa que s’ha referit com a part de sa “nació catalana” durant es seu missatge de Cap d’Any de 2020.

Concretament, Torra ha afirmat que “La pandèmia de la COVID-19, aquesta gran crisi humana, sanitària, econòmica i social, ha despullat com mai fins ara l’autonomia dels catalans, arreu de la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ens ha deixat ben clar que les competències i els recursos dels que disposem són tan limitats que no podem respondre una amenaça com aquesta i defensar la ciutadania com es mereix”.

¿Com és possible que sa presidenta de Balears no reaccioni quan es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, diu que es balears som catalans? Fa qüestió de pocs mesos, en Torra ja va dir a Twitter que València i Balears pertanyien an ets imaginaris països catalans, i tampoc hi va haver cap resposta per part de ses autoritats públiques balears.

Sa Fundació demana a Francina Armengol si està d’acord amb Quim Torra quan diu que Balears pertany a sa “nació catalana”, o per contra pensa fer qualque cosa per defensar un poc sa dignitat d’una terra, Balears, que l’ha feta presidenta i a sa que se deu.

Palma de Mallorca, 12 de gener de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Publicat a

Sa presentació de “Sa llengua de Menorca” connecta a prop de 4.000 persones

Quasi 4.000 persones han visualitzat ja sa presentació online de “Sa llengua de Menorca” en 18 hores — Sa Llengua de Menorca se pot comprar ja a ses llibreries de Menorca, a Sa Fundació i pròximament a Amazon.

Sa Fundació va presentar ahir Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció de Joan Pons Torres. S’acte va ser presentat pes periodista Miquel Tutzó Sans i va intervenir també de manera virtual es Catedràtic d’Història des Dret a sa Universitat de ses Illes Balears, D. Román Piña Homs, que va destacar “sa memòria, es coratge i es seny des jove historiador Joan Pons amb sa publicació d’aquesta obra tan valenta”.

Quasi 4.000 persones han visualitzat ja sa presentació online de Sa llengua de Menorca en es Facebook de Sa Fundació en 18 hores, on se van generar fins a 264 comentaris en directe.

En paraules de s’autor: “Sa llengua de Menorca és un llibre argumentari per defensar es menorquí sense mitges tintes i sense complexos davant ses fal·làcies que, en nom de sa ciència, s’han dit per desprestigiar es dialecte de Menorca”.

Joan Pons Torres (Ciutadella de Menorca, 1993) és professor de Geografia i Història a s’IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació i col·laborador del MENORCA • Es Diari amb sa secció “Rallant en pla”, on ha publicat prop de dos-cents articles periodístics en menorquí.

Sa Llengua de Menorca se pot comprar ja a ses llibreries de Menorca, a Sa Fundació i pròximament a Amazon.

Ciutadella de Menorca,  20 de desembre de 2020

COMPRA SA LLENGUA DE MENORCA AQUÍ:

CIUTADELLA
– Llibreria des Racó
– Supermercat Diskont
– Tabacs Ciutadella
– Tabacs Adrián
– Llibreria Menorca
– Juguettos

FERRERIES
– Pròximament

ES MERCADAL
– Llibreria Montetoro

ES MIGJORN GRAN
– Pròximament

ALAIOR
– Llibreria Can Sales
– Llibreria Illa

MAHÓ
– Llibreria Sa Catòlica
– Papereria Tramontana
– Llibreria Ronda
– Llibreria Ca na Nicoletta
– El desván de Emma
– Binipreu
– Didasko
– Espai 14

ES CASTELL
– Llibres Serra
– Es Punt

SANT LLUÍS
– Llibreria Sant Lluís
– Poussinet Llibreria

AMAZON, CORREOS MARKET…
– Pròximament

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació presenta es llibre “Sa llengua de Menorca” de Joan Pons Torres

Sa Llengua de Menorca és un llibre argumentari per defensar es menorquí sense complexos — Sa presentació online des llibre serà dissabte 19 de desembre a les 19:00h en directe a través des Facebook de Sa Fundació

Sa Fundació presenta “Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció” de Joan Pons Torres. Un llibre argumentari per defensar es menorquí sense mitges tintes i sense complexos davant ses fal·làcies catalanistes que, en nom de sa ciència, s’han dit per desprestigiar es dialecte de Menorca.

Joan Pons Torres (Ciutadella de Menorca, 1993) és professor de Geografia i Història a s’IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació i col·laborador del MENORCA • Es Diari amb sa secció “Rallant en pla”, on ha publicat prop de dos-cents articles periodístics en menorquí.

Sa presentació des llibre se farà de forma virtual aquest dissabte 19 de desembre a les 19:00h en directe a través des Facebook de Sa Fundació (www.facebook.com/SaFundacio). S’acte serà presentat pes periodista Miquel Tutzó Sans, i intervendrà es Catedràtic d’Història de sa Universitat de ses Illes Balears i autor des pròleg, Román Piña Homs.

Sa Llengua de Menorca se podrà comprar a partir des pròxim dilluns 21 de desembre a través de Sa Fundació, internet i a ses llibreries de Menorca.

Ciutadella de Menorca, 17 de desembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Maria Cifre Alzina guanya es V Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí

S’obra guanyadora des V Premi Gabriel Maura en mallorquí ha estat “Es mirall. Tot una aventura” de s’escriptora pollencina Maria Cifre Alzina — Sa Fundació ha entregat es premi literari amb un acte senzill i amb fortes mesures d’higiene i seguretat

Maria Cifre Alzina (Pollença, 1970) ha estat sa guanyadora des V Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí convocat per Sa Fundació. S’escriptora pollencina s’ha enduit es primer premi valorat en 1.500 € patrocinat per Finca Tagamanent amb s’obra “Es Mirall. Tot una aventura”.

Sa presidenta des Jurat, Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació i doctora en Història antiga, explica que “se tracta d’una reflexió damunt ses segones oportunitats i ses ocasions perdudes. A través d’una història amb tocs fantàstics i amb un mirall com a fil conductor, s’autora mos plantetja un involuntari viatge de superació que canvia un destí que pareixia haver quedat escrit per sempre”.

Maria Cifre, sa guanyadora d’aquesta quinta edició des Gabriel Maura, és autora d’obres de literatura eròtica en castellà i en anglès com Virginia, Retomando el juego y a por más o Contigo, Conmigo. Actualment, fa feina en sa seva segona novel·la Emociones y clímax en el desierto.

Cifre Reconeix que va començar a escriure en mallorquí fa tan just mig any, durant es confinament per sa COVID-19. Se va plantetjar com un repte escriure rondalles i comptes en mallorquí, sobretot pes públic infantil. Gràcies a ses xarxes socials va descobrir Sa Fundació i es seu Premi Gabriel Maura, i se va animar a participar. Avui és sa guanyadora de sa quinta edició des premi per excel·lència de literatura en llengua mallorquina.

S’entrega des V Premi Gabriel Maura en mallorquí va tenir lloc ahir horabaixa a sa nova seu de Sa Fundació (C/ Jeroni Antich 5 A baixos) a Ciutat, amb un acte senzill i amb fortes mesures d’higiene i seguretat.

Palma, 15 de desembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació impulsa s’edició de “Tintín. Objectiu: sa Lluna” en bon mallorquí

Sa filòloga mallorquina Sandra Amoraga, patrona de Sa Fundació, ha estat s’encarregada de realitzar sa traducció en mallorquí que se pot comprar ja a ses llibreries i a sa nova seu de Sa Fundació

Després de s’exitosa edició d’Es Petit Príncep en mallorquí, des qual se n’han venut ja més de 500 exemplars, Sa Fundació impulsa Tintín. Objectiu: sa Lluna en col·laboració amb Zephyrum Ediciones.

En Tintín s’ha convertit en un des més cèlebres personatges des còmic i s’obra d’Hergé és avui en dia un dets objectes més preuats des col·leccionistes de còmic. Sa varietat de traduccions de Ses Aventures d’en Tintín és una de ses característiques més impressionants de s’obra de n’Hergé. Se tracta d’una de ses col·leccions de còmic més traduïdes del món: de moment, s’han comptabilitzat 123 llengos i modalitats lingüístiques, fet que demostra fins a quin punt en Tintín és únic i universal. S’edició mallorquina d’en Tintín se suma així a ses traduccions ja existents en gallec, basc, aragonès, aranès o asturià.

Sa Fundació Jaume III vol agrair especialment a tots es seus donants que, amb sa seva inestimable col·laboració, hagin fet possible sa finançació d’aquesta traducció en bon mallorquí.

Tintín. Objectiu: sa Lluna ja se pot comprar a ses llibreries i a sa nova seu de Sa Fundació (C/Jeroni Antich nº5 A). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o enviant un correu a info@safundacio.es

Palma,  a 27 de novembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació convoca es V Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 3.000€

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca — es pot participar fins dia 4 de març de 2019 — s’entrega de premis i sopar de V aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 23 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

BASES DES V PREMI JOAN BENEJAM. CLICAU AQUÍ

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident menorquí de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 3.000 €, des quals 2.000 € seran pes guanyador i 1.000 € es destinaran a una entitat solidària de Menorca. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 500 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està movilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina “.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases des concurs es podran consultar a sa web www.safundacio.es a partir des 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Publicat a

Sa Fundació Jaume III demana a s’Ajuntament d’Alaró que barati a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i llevi es .cat

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana inexistent” i tengui a sa web es .cat

Sa Fundació Jaume III lamenta que a s’actual legislatura sa web des Castell d’Alaró s’hagi modificat i s’hagi afegit una inexistent “conquesta catalana” allà on correspon parlar de sa conquista de sa Corona d’Aragó.

Sa web en qüestió (www.castellalaro.cat) és competència de sa Fundació Castell d’Alaró, composta per s’Ajuntament d’Alaró, es Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca com a patronat. Per tant, sa Jaume III exigeix a ses tres institucions que baratin a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i, de pas, llevin aquest vergonyós .cat de sa web.

L’any 1285 va tenir lloc s’illegítima ocupació de Mallorca per part d’Alfons III amb s’intenció d’annexionar ses Balears a sa Corona d’Aragó. En es Castell d’Alaró s’organisà sa resistència mallorquina per part de dos capitans que custodiaven es castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, feels an es llegítim i sobirà rei de Mallorca, Jaume II. Tots dos moriren rostits i cremats vius en es Castell d’Alaró per orde des cruel Alfons III d’Aragó. De llavò ençà, es Castell d’Alaró ha estat símbol de sa mallorquinitat en memòria des dos màrtirs, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, cendres des quals se troben enterrades a La Seu.

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana” inexistent i tengui a sa web es .cat.

Publicat a

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui d’on surten es doblers per crear sa televisió des “països catalans” amb TV3

Sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears entregant-se an es pancatalanisme de TV3 en nom d’una “cultura compartida” — si aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània, o inclús a Galícia, Portugal i Brasil?

Sa Fundació Jaume III ha rebut amb sorpresa sa notícia des conveni de col·laboració entre ets ens de radiotelevisió públics de Balears i Catalunya a través des qual es crea Bon dia TV, un nou canal digital conjunt per promoure “l’intercanvi cultural entre les dues comunitats amb continguts propis d’IB3 i TV3”. Segons han indicat es dos organismes públics, “el nou canal pretén establir sinergies amb les televisions dels territoris més propers, amb qui comparteixen història, llengua i cultura”.

Sa Fundació consideraria positiva sa col·laboració entre radiotelevisions des territoris que xerren sa llengua d’oc, com Balears i Catalunya, sempre i quan aquesta col·laboració tengués en compte tot es domini lingüístic occitano-romànic (Balears, Catalunya, València, Occitània, part d’Aragó, Alguer, Mònaco i part d’Itàlia) i no només una part d’aquest (Balears i Catalunya). Fet que suposa practicar es secessionisme lingüístic per part de TV3 i IB3 Televisió.

Per altra banda, Sa Fundació entén que aquest canal digital entre territoris llenguadocians que compartim llengua i cultura hauria de servir per difondre ses diferents varietats lingüístiques des diasistema occitano-romànic (balear, català, valencià, occità, aragonès oriental, alguerès…). Fet que, d’entrada, IB3 Televisió incompleix ja que es va crear per promoure sa llengua de ses Balears emperò, enfora de promoure ses modalitats insulars a sa seua programació, produeix exclusivament en català estàndar de Barcelona.

Si segons Andreu Manresa aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània? o inclús Galícia, Portugal i Brasil, on també en sa llengua gallega i portuguesa diuen bon dia en ses formes “bom dia” i “bo día”.

No sabem si és s’ignorància o sa mala fe sa que mouen a Manresa a firmar convenis de col·laboració amb sa televisió pública d’una comunitat autònoma que es troba immersa en un pols a s’Estat i a sa democràcia espanyola. Però en qualsevol cas, sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears amb s’excusa d’una “cultura compartida” per entregar-se an es pancatalanisme de TV3.

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui an es balears d’on surten es doblers per crear aquesta televisió des “països catalans” amb TV3, i que demostri si realment es tracta d’una iniciativa cultural i no política, per exemple, convidant a participar an es nostros germans de llengua des sud de França (Occitània). De lo contrari, quedarà clar que haurà estat una mangarrufa més des director d’una televisió pública que pagam tots es balears però que es troba segrestada per sa minoria pancatalanista de sa que en forma part el senyor Manresa.