Conten que un algaidí no gaire avesat a mirar TV3 va anar s’altre dia a posar benzina a una estació de servici a sa sortida de Palma. L’homo entra dedins, se posa a sa coa i espera que espera que l’atenguin. S’encarregat, un sant homo de Girona, li diu: “─Què fem?” “─Homo, esperar”, contesta es mallorquí. Es gironí torna a insistir: “─Què fem?” i es nostro escabotell torna a contestar: “─Homo, esperar”. S’empleat veu que no l’entén i li fa senyes que miri es cartell que podem veure a s’imatge. El mira, fa sa mitja i veu d’on ve s’embull.
Es catalans no posen benzina, “fan benzina”, i aquí, com saben, no en volem sentir xerrar, ni de “fer benzina”, ni de fabricar-ne ni de treure petroli. Res idò, diu amb segones es bergant: “─Faci benzina, si vol”. Es català li amolla: “─Però, mentrestant, no m’engegui el cotxe”. “─No passi pena”, li respon l’homo, “no l’engegaré no, es meu cotxo, és ben meu, me va costar un ronyó i me fa un bon servici”. Es català queda estafaril·lat, fred, sense entendre per on li surt aquell dimoni d’Algaida. I és que noltros tampoc “engeguem el cotxe”, senzillament “posam en marxa es cotxo”. Es verb “engegar” vol dir en mallorquí “treure qualcú defora”. Coses que passen an aquells que no miren TV3 ni llegeixen s’arabalears.cat.
Se fixin un altre pic en aquest cartell. Pareix dissenyat per Catalunya i l’han importat talment aquí sense importar-los gens ni mica que noltros no diguem ni “et tornem”, ni “serveis” ni “fer benzina”. Lo de sempre. Ses grans companyies no mos tenen en compte i segueixen tractant-mos com si fóssim catalans insulars. Mentrestant, ses nostres modalitats insulars se moren de rialles dins s’Estatut d’Autonomia. ¿Fins quan?