Ja saben sa curolla que tenen es nostros catalanistes contra lo que anomenen “hispanismes”. En Gabriel Bibiloni, professor de filologia catalana de sa UIB, ha fet d’aquesta lluita a mort sa principal raó de sa seva vida. Tot lo que faci olor d’hispànic ha de ser retirat de sa circulació per impur i tòxic; no així tot lo que véngui de França, clar. I, de fet, ses nostres autoritats, encara que moltes vegades sense ser-ne conscients, els han fet cas. Se fixin en s’imatge que hi ha aquí devora i que també trobaran assuquines per si la volen ampliar. Se tracta d’un fragment de ses darreres notícies des Parlament de ses Illes Balears que poden consultar a sa seva página web. Com veuen, apareix sa paraula “lliurament” (des verb “lliurar”) que, com sabem, vol dir entrega(des verb entregar), que és com ho hem dit sempre en mallorquí. En lloc d’una entrega de premis, es primcernuts normalisadors des Parlament balear s’estimen més dir un “lliurament de premis”. A baix, en canvi, en flagrant contradicció, en es cos de sa notícia, compareix entregaran i no “lliuraran”.
¿És correcte dir entregar en lloc de “lliurar”? Correctíssim. Podem trobar entregar en es Diccionari de la llengua catalana, segona edició (DIEC2) com a sinònim de “lliurar”. El trobam també en es Diccionari català-valencià-balear amb sa següent entrada, prou eloqüent:
“Etim.: del llatí integrare, ‘fer sencer, completar’. El verb entregar és considerat generalment com a castellanisme, però la seva antiga documentació, ja en el segle XIV, sembla permetre d’atribuir-li puresa catalana i considerar-lo resultat d’una metàtesi de la forma catalaníssima entegrar.”
De fet, Francesc de Borja Moll, en fa una menció especial en es pròleg des Diccionari català-castellà, a s’edició que fa tretze. Diu així:
“Fa alguns anys es va discutir l’admissió del verb entregar, que era considerat castellanisme, i s’havia decretat que fos substituït sistemàticament per lliurar. Però la forma entregar no té, en la seva forma, res que s’oposi al seu caràcter català legítim, procedent del llatí integrare. Per altra banda, entregar s’usa a la totalitat dels Països Catalans i ja està documentat al segle XIV. L’interès a eliminar-lo del nostre lèxic sembla fruit d’un excés de zel poc justificat” (Diccionari català-castellà, tretzena edició, Editorial Moll, Mallorca, 2010, pàg. XIV).
Ja ho veuen, no hi ha cap raó que justifiqui marginar es verb entregar a favor de “lliurar”. No només és una paraula balear, ben corrent i d’ús habitual a ses nostres illes, sinó que compta amb totes ses benediccions acadèmiques i normatives. Per això l’hem inclosa en es lèxic d’Un model lingüístic per ses Illes Balears, es llibre d’estil que sa nostra fundació acaba de publicar.