Categoria: Premsa

Coincidint amb so sopar des IV aniversari de sa Fundació – Quasi 600 persones ja han confirmat sa seva assistència a un acte que se preveu multitudinari– Hi vendran també representants de Societat Civil Catalana, Lo Rat Penat, Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Fundació Joan Boscà

 

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats civils valencianes i catalanes com Lo Rat Penat, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Societat Civil Catalana i Fundació Joan Boscà, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des II Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 27 d’octubre, a les 20:00h, a Binicomprat (Algaida).

Una vintena de relats breus en mallorquí s’han presentat finalment per concursar a sa segona edició des Premi Gabriel Maura que repartirà 1.500 euros en un primer premi patrocinat per Olives Rosselló (1.000€) i un accèssit (500€) pes segon classificat, patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des IV aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

 

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de Balears i d’Espanya

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de divendres.

– Josep Ramon Bosch (president de sa Fundació Joan Boscà), Josep Rosiñol (vicepresident de Societat Civil Catalana), Óscar Rueda (Lo Rat Penat), Voro López (ex president Secció Filológica Real Acadèmica de la Cultura Valenciana), Miquel A. Lledó (acadèmic RACV), Jorge Campos (president Círculo Balear), Pep Zaforteza (ex president Fundació Jaume III), Ramiro Pérez-Maura de la Peña (besnét Gabriel Maura i president de sa Fundación Antonio Maura), Carlos Serra (PLIS), Julián Ruiz Bravo (PLIS)

– Fernando Navarro, Xavier Pericay i Olga Ballester, de C’s

– Maria Salom (delegada des Govern), Llorenç Galmés (batle de Santanyí i diputat), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Alejandro Sanz (ex diputat), Llorenç Suau (ex batle d’Andratx)

– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)

– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)

– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater, Román Piña Homs, Román Piña Valls

– Carlos de Salort Sintes (comte de Torre Saura), Gabriel Barceló Oliver, Fernando Alzamora (ex president de Sa Nostra), Guillem Sampol (empresari)

 

Bus de franc

S’organisació ha posat a disposició dets interessats un servici d’autobús gratuït per anar i tornar de Binicomprat. Es bus partirà a les 19:15h des carrer d’Eusebi Estada, just devora s’estació des tren de Sóller.

 

Ecos de premsa: dbalears,

Sa Fundació Jaume III s’adhereix a sa concentració de dissabte qui ve a les 12:00 a sa plaça d’Espanya de Palma de Mallorca, així com a sa convocada diumenge a Mahó (Plaça Miranda, devora sa Comissaria de sa Policia Nacional) també a les 12:00 des migdia, dos actes als quals s’hi han adherits diversos partits polítics i entitats cíviques en defensa de s’unitat d’Espanya i a favor des cossos i forces de seguretat de s’Estat desplaçats a Catalunya per defensar sa democràcia espanyola i s’Estat de Dret que es separatistes han malmenat considerablement amb so seu cop d’estat i que acabaran de destruir si finalment compleixen ses seves amenaces de declarar s’independència de sa regió catalana.

Sa nostra fundació, que assistirà an es dos actes amb un lema propi: “ Som BALEARS, no ‘països catalans’ ”, anima tots es balears disgustats per sa deriva catalana a sumar-se an aquestes concentracions que tenen com a objectiu sa defensa de s’unitat d’Espanya i es rebuig frontal de s’annexió pancatalanista de ses Balears que plantegen obertament dues de ses formacions que impulsen s’insurrecció a Catalunya, ses CUP i Esquerra Republicana de Catalunya, a part des seus sucursalistes a ses nostres illes com són Més, Esquerra, Podem, OCB i ASM, tal com hem tornat a constatar aquests dies.

És ben hora que sa “majoria silenciosa” de Balears escandalisada amb sos fets que s’estan produint a Catalunya –i astorada amb una part des nostros representants públics que fan sa farina blana an es separatistes quan no els fan costat sense manies– surti en es carrer per visibilisar davant s’opinió pública s’indignació i es malestar generals provocats per sa deriva catalana. En aquestes hores decisives i trascendentals per Espanya i Balears tal com les coneixem, sa majoria social no pot romandre més en silenci.

Després de sa concentració a favor de s’unitat d’Espanya i contra s’annexió pancatalanista de Balears

Sa Fundació Jaume III condemna s’agressió que ha sofrit Joan Canals, seguidor de sa nostra fundació i coordinador de C’s de Ciutadella. Canals ha perdut es coneixement i ha hagut d’esser traslladat per una ambulància a un hospital després d’esser insultat primer i llavors agredit per un jove a sa Plaça des Born de Ciutadella quan havia acabat sa concentració a favor de s’unitat d’Espanya que s’havia convocat a les dotze de migdia com a la resta de ses ciutats espanyoles.

Sa nostra fundació deplora aquestes expressions d’odi i rancor per part d’aquells que se solen vestir de víctimes i demòcrates encara que es fets demostrin tot lo contrari. També animam Canals a no acovardar-se, que és lo que volen es separatistes, avesats que només els escoltin a ells i a ningú pus. En aquestes hores decisives, hem de menester es coratge cívic d’en Joan i es de tants d’altres que dia a dia planten cara a sa capoladora separatista.

Dissabte, a les 12:00, participarem a ses concentracions de Cort, Mahó i Ciutadella – Som BALEARS, no ‘països catalans’ , es nostro lema

Sa Fundació Jaume III s’adhereix a ses concentracions que tendran lloc dissabte qui ve a les 12:00 davant ets ajuntaments de Palma, Mahó i Ciutadella encapçalades per sa fundació DENAES en defensa d’Espanya i contra s’annexió pancatalanista de Balears. Sa fundació anima tots es balears ofesos, farts, enfadats i disgustats per sa deriva catalana que se sumin a una concentració que té com a objectiu sa defensa de s’unitat d’Espanya i de s’actual marc autonòmic…

…davant sa sublevació des Govern de sa Generalitat de Catalunya i sa convocatòria des referèndum il·legal de diumenge que aspira a legitimar “democràticament” sa separació des Principat de Catalunya, una violació clamorosa de sa legalitat constitucional.

Sa Fundació Jaume III participarà a sa concentració de Cort de dissabte baix es lema Som BALEARS, no ‘països catalans’, amb s’intenció de refuar clarament es projecte imperialista d’una Gran Catalunya que defensen obertament dues de ses formacions que impulsen s’insurrecció a Catalunya, ses CUP i Esquerra Republicana de Catalunya, a part des seus quintacolumnistes a ses nostres illes com són Més, Esquerra, OCB, ASM, Podem i PSIB, tal com ses declaracions d’aquests dies de Francina Armengol, David Abril i Balti Picornell han posat de manifest.

És ben hora que aquesta “majoria silenciosa” de Balears en desacord amb sos sediciosos catalans –i amb sos nostros representants públics esmentats– surti en es carrer per visibilisar davant s’opinió pública s’indignació i es malestar que s’observa a ses converses privades quan se toca aquesta qüestió. Sa majoria social no ha de romandre en silenci: ja és ben hora que faci sentir sa seva veu.

Ecos de premsa: mallorcadiario.com, canal4tv, cronicabalear, mallorcaconfidencial,

Armengol traeix es batles del PSC i es ciutadans balears que podrien esser víctimes de s’annexió que propugnen una part des sublevats que ella defensa – Més i Podem, socis d’Armengol, enemics ferests d’Espanya i de sa Constitució

Sa Fundació Jaume III demana a sa president de s’executiu autonòmic, Francina Armengol, que s’aturi d’agombolar es separatistes que volen esbucar s’actual Estat de Dret i, en conseqüència, s’Espanya de ses autonomies gràcies als quals ella ha pogut arribar a esser president des balears.

Quan va prometre es seu càrrec, Francina Armengol se va comprometre a vetlar i a fer vetlar s’Estatut d’Autonomia i sa Constitució, cosa que no va fer ahir quan assegurà que a Catalunya aquest mateix Estat de Dret ─gràcies al qual, repetim, ella és president─ “havia travessat una retxa vermella” després d’arrestar es cervells que dirigien s’organisació de sa consulta il·legal d’1-O. Una opinió, sa de n’Armengol, que l’enfronta no només an es seus companys de partit de Catalunya que, com es batles del PSC, pateixen –ells i ses seves famílies– un assetjament constant per part de ses masses separatistes per defensar lo que ella no vol defensar –sa Constitució i s’actual marc autonòmic–, sinó també a una ciutadania balear que està astorada davant es trist espectacle d’uns representants públics, es seus, que s’estimen més defensar es sublevats catalans que es propis balears que, en darrera instància, podrien esser ses següents víctimes d’una eventual annexió des Principat si finalment es colpistes se surten amb la seva i consegueixen destruir s’actual marc autonòmic.

Armengol tampoc vetla ni fa vetlar sa Constitució ni s’Estatut d’Autonomia quan consent governar amb uns socis, Més i Podem, que tenen com a objectiu final sa secessió i sa superació de s’Estat autonòmic. Més s’ha marcat com a objectiu s’independència de ses nostres illes l’any 2030 i Podem no se n’amaga gens d’aprofitar-se’n de s’ira separatista per canviar s’actual marc constitucional.

Armengol, almanco per respecte a molts des seus votants (un 19% des vots vàlids) que no combreguen amb ses seves curolles pancatalanistes i per respecte també a sa majoria de balears que no l’han votada però que, tant si vol com si no vol, ella representa, s’ha d’aturar de fer costat a uns insurrectes que creuen, erròniament i com han fet tots es dictadors, que sa llegitimitat democràtica descansa en escenificacions massives en es carrer i no en es respecte a ses lleis fonamentals.

Ecos de premsa: mallorcadiario.com, europapress, La Vanguardia, 

Enguany hi haurà un nivell per principiants i un altre de més avançat – Comencen a principis d’octubre i se faran a sa seu de sa fundació i a sa de s’Associació de Veïnats des Born des Molinar – Telèfons de contacte pets interessats: 627 879 291, 616 624 355, 971 666 468

 

Per segon any consecutiu, sa Fundació Jaume III posarà en marxa cursos per aprendre a escriure en mallorquí. Enguany, per atendre sa diversitat, hi haurà dos nivells, un per principiants i un altre d’avançat. Es cursos seran d’una hora setmanal i se faran a sa nostra seu de Palma (carrer de Sant Elies, 10A, 1r-B) a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Es preu serà de 5€ mensuals pes socis i 10€ pes qui no ho siguin. Es cursos a sa seu començaran dijous 5 d’octubre.

Ademés, amb col·laboració amb s’Associació de Veïnats des Born des Molinar, sa nostra fundació organisarà un altre curs (nivell principiants) cada dissabte, que serà de franc pes socis d’aquesta associació de veïnats. Començaran dissabte 7 d’octubre.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre d’altres.

Vet aquí es calendari i es quadro informatiu d’aquests cursos.

 

1.- Lloc: seu de sa fundació

Nivell principiants

Cada dijous de 18 a 19 h​

Inici classes: 5 d’octubre

Nivell avançat

Cada dijous de 19:15 a 20:15 h​

Inici classes: 5 d’octubre

 

2.- Lloc: seu de s’Associació de Veïnats Born des ​Molinar

Nivell principiants

Cada dissabte de 10 a 11 h​

Inici classes: 7 d’octubre

 

Si hi ha qualcú interessat, pot telefonar a:

627 879 291

616 624 355

971 666 468

 

Ecos de premsa: canal4diario.com, mallorcadiario.com,

El vicepresidente de la Fundació Jaume III en Menorca participó junto con el economista santanderino Juan Bautista de Blas en la conferencia “Menorca ante el reto separatista catalán” organizada por Ciudadanos – C’s Mahó

Flanqueados por Miguel Bueno del Amo, coordinador de Ciudadanos Mahó, y Jesús Méndez, presentador del acto, los dos ponentes, Joan Pons Torres, vicepresidente de la Fundació Jaume III – Foment Cultural de Menorca, y Juan Bautista de Blas, economista, fueron los responsables ayer, jueves 24 de agosto, de llevar a cabo la conferencia/debate “Menorca ante el reto separatista catalán” que se enmarca en el ciclo de ‘Participación Ciudadana’.

Bautista fue el responsable de explicar las negativas consecuencias económicas que supondrían para Cataluña una hipotética secesión con el resto de España. Aseguró que “todas las autoridades europeas han insistido en que una Cataluña independiente quedaría fuera de la Unión Europea y de la zona euro, con todos los efectos que supone”. Algo que los separatistas tienden a esconder. “Los catalanes se merecen estar informados de todas las consecuencias”.

Pons Torres, por su parte, se encargó de desmontar “la mitología con la que el nacionalismo pretende justificar su proyecto anexionista para Menorca y Baleares”, basándose en la conquista, repoblación y lengua de Menorca, “tres puntos claves en los que el nacionalismo basa la supuesta catalanidad de Menorca, sin la cual, claro está, se desvanecería su proyecto separatista de los Països Catalans”.

En síntesis, Pons Torres expuso que “el nacionalismo catalán se apropia y se atribuye un falso origen del sustrato lingüístico y cultural común que compartimos baleares, valencianos, catalanes y occitanos”. En conclusión, defendió que “la solución para frenar al nacionalismo en Baleares pasa por una reforma del artículo 4 del Estatuto de Autonomía para blindar nuestra máxima singularidad histórica: la lengua balear, nuestro mallorquín, menorquín e ibicenco, así como el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana reconoce el idioma valenciano”.

El acto en Ca n’Oliver contó con un centenar de participantes y finalizó con un turno de preguntas para el numeroso público que se interesó, entre otras, por una reforma educativa que frene la tergiversación de la historia en los centros educativos.

Només un 20% de joves xerren català de forma predominant- Un 7,5% de joves d’origen catalanoparlant deserta des castellà – Incapacitat per atreure joves no cataloparlants a usar es català

Si és principal factor que explica sa davallada de catalanoparlants a ses nostres illes, com dèiem a una anterior nota de premsa, és es fracàs absolut des català com a llengua d’integració –només un 12% des nascuts fora de ses illes el parla qualque vegada–, ses polítiques lingüístiques des darrers trenta anys no han aturat tampoc sa deserció lingüística de molts de balears que, senzillament, han abandonada sa llengua que sempre havien sentit a ca seva, sobretot a s’hora de transmetre-la an es seus fills.

És ver que, d’ençà del 1986 quan se promulga sa Llei de Normalisació Lingüística, es català ha eixamplat es ventall de funcions –una decisió purament política– però també és ver que ha disminuït radicalment es seu ús, que depèn de sa voluntat des ciutadans. Estendre ets àmbits als quals pot usar-se es català no ha significat usar-la de fet.

Es jovent se passa an es castellà

Es gràfic 40 (pàg. 33) de s’avanç de s’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2014 elaborat per sa Conselleria de Cultura, Transparència i Esports, és un indicador claríssim de com es jovent deserta des català. Aquest gràfic mostra s’evolució de s’ús en funció de franges d’edat (15-29, 30-44, 45-64 i més o igual de 65). Analisem es seus aspectes més destacats.

1.- Es percentatge de catalanoparlants s’origen lingüístic català (o sigui, sa llengua materna és sa catalana) que sempre (o quasi sempre) parlen català puja amb s’edat. Per sa gent major de 65 anys, un 48,2% el parla sempre (o quasi sempre). Entre 45-64, un 30,3%. Entre 30-44, només un 22,7%. Entre es joves (15-29), només un 20,6%. Com més vells, més parlen en català.

2.- Es nivell d’integració des castellanoparlants inicials també puja amb s’edat. Per sa franja més vella (>65), un 4,3% parla sempre català. Entre, 45-64, un 3%. Entre, 30-44, un altre 3%. En canvi, entre es jovent (15-29) només un 1% parla sempre català si ve d’una família no catalanoparlant. Comparativament, sa gent major d’origen castellanoparlant usa més es català que sa jovenea d’aquest mateix origen.

3.- Es joves d’origen catalanoparlant són es primers desertors: un 7,5% han abandonat es català, davant un 1,2% i un 1,3% de ses franges d’edat intermitges i un 2.1% a sa franja de més de seixanta-cinc anys. Es joves són es qui més abandonen es català.

Es panorama és desesperançador. Es mateix estudi sintètic de sa Conselleria de Cultura que acaba de publicar admet aquestes quatre tendències, literalment: “a) Es redueix el percentatge dels catalanoparlants de llengua inicial catalana; b) creix el percentatge de castellanoparlants inicials; c) pràcticament s’esvaeix la capacitat d’atraure no-catalanoparlants joves cap a s l’ús del català; d) un considerable percentatge de catalanoparlants inicials joves fa ús predominant del castellà”.

Tercera reflexió

Un poble perd sa llengua no perquè es de defora no la parlin sinó perquè els qui la saben s’aturen de parlar-hi. És lo que està passant ara mateix amb molt de jovent, sobretot de Palma i d’Eivissa i Formentera. Es major reconeixement des català a tots ets àmbits oficials, gràcies a unes polítiques adesiara associades a sa coacció i a un model estàndar en què molts de balears no se senten identificats ni reconeguts, no ha conseguit aturar sa deserció lingüística entre catalanoparlants balears. És necessari un exercici d’autocrítica per part des responsables de ses polítiques lingüístiques de tots aquests anys que, davant ses crítiques, han aplicat sa recepta: si no vols tassa, idò tassa i mitja. Així ha anat.

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com, El Mundo-El Día de Baleares, Opinió El Mundo-El Día de Baleares,

Canal4, Diario de Mallorca,

Vet aquí es gràfic 40 (p. 33 de s’estudi) que explica sa reculada de s’ús des català entre sa jovenea. Sa Taula I ajuda a interpretar es gràfic 40 ja que conté sa definició de tots es grups d’ús i d’origen lingüístic que apareixen a sa llegenda des gràfic referit.

Resistència passiva a acceptar sa denominació de “català” as cap de trenta anys de polítiques normalisadores – Es jovent, principal víctima de s’enginyeria lingüística a ses escoles

Segons s’extreu de s’avanç que ha fet es Govern balear de s’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears de 2014, un 68,9% des balears s’estimen més emprar ses denominacions seculars de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer per anomenar sa llengua autòctona de Balears.

En canvi, només un 31,1% s’estima més denominar-la català. Curiosament, és on s’ús de sa llengua autòctona és majoritari –Menorca i sa Part Forana mallorquina– on s’estimen més utilisar es noms tradicionals de menorquí i mallorquí, respectivament. Es com si es parlant de sempre encara se n’enrecordàs de com s’havia anomenat sempre sa llengua que xerrava fins fa trenta anys, abans de ses procés normalisador. En canvi, on s’ús des català es clarament minoritari, com Ciutat i Eivissa-Formentera, és on més s’hi refereixen com a català, uns set punts percentuals més (62% de mallorquí/eivissenc davant un 37% de català).

Aquestes dades demostren sa resistència passiva des poble balear a usar una denominació –català– que sempre s’ha considerada cosa de lletraferits, de nacionalistes de la ceba i d’una classe política ignorant que desconeix sa seva pròpia història, enlluernada per Catalunya. I això maldament sa tracalada de doblers públics que ses nostres administracions han tudat perquè es balears assumissin que lo que xerren és català i, en particular, sa feresta enginyeria lingüística que s’ha duit i du a terme en es col·legis de ses nostres illes, controlats per sindicats i docents nacionalistes. Això explicaria, tal com reflecteix s’avanç de s’enquesta, que ses principals víctimes d’aquesta enginyeria social i, en conseqüència, es més partidaris de preferir es nom de “català” davant ses denominacions més locals, siguin es jovent i ets universitaris.

Segona reflexió

Ses victòries de trenta anys de normalisació lingüística han estat pírriques. No s’ha conseguit integrar es nouvenguts a través de sa llengua catalana (com assenyalàvem a sa nota de premsa anterior), no s’ha conseguit aturar sa deserció lingüística entre sa jovenea que té com a llengua familiar es català. I estam molt enfora que es balears acceptin unànimament es nom de “català”. A Balears sa llengua és sinònim de conflicte i un objecte constant de discòrdia i divisió, encara que ses autoritats ho considerin un tema superat. És lo que passa quan es polítics no escolten sa voluntat des poble i se fien de filòlegs, mestres i sociolingüistes que han usat sa llengua per interessos polítics. Es catalanisme no té soldats ni capitans ni generals: es seu exèrcit el formen filòlegs i mestres d’escola. I sa societat, senzillament, els ha girat s’esquena.

 

Ecos de premsa: manacornoticias.com, Menorca, Diari de Menorca, El Mundo-El Día de Baleares, mallorcadiario.com, revista Manacor, columna Fernando Merino (EM),

 

Aquest és es gràfic 46 de s’avanç de s’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2014 que acaba de publicar sa Conselleria de Cultura (pàgina 39)

Només un 12% des nats defora de ses nostres illes usa de vegades sa llengua catalana – Sa politisació de sa llengua per part des nacionalisme, clau des fracàs de ses polítiques lingüístiques

Sa llengua catalana (o es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer si usam ses seves denominacions seculars) no s’atura de recular a ses nostres illes.

Això almanco és lo que se torna a desprendre de sa nova anàlisi que ha feta es Govern balear de ses mateixes dades de sempre, ses que apareixen a s’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears de 2014 que ja hem comentada altres vegades. Si feim una comparativa des resultats del 2014 amb sos de deu anys enrere (2004) observam que es català ha reculat com a llengua habitual, passant d’un 45% a un 36,8% de balears que l’usen habitualment. Avui en dia, a Eivissa-Formentera només la solen parlar un 23,9%, a Palma un 27,9%. Només a Menorca (amb un 53,5%) i a sa Part Forana mallorquina (45,6%) s’ús de sa llengua autòctona supera es de sa llengua castellana. A nivell balear, es castellà ja és de llarg sa llengua més usada (49,9%) mentre un 36,8% utilisa habitualment sa catalana.

¿Com s’explica aquest daltabaix en relació a sa situació lingüística d’ara fa vint anys? Segons s’avanç que acaba de publicar sa Conselleria de Cultura, només un 12% des nascuts fora de s’àrea lingüística catalana (Balears, Catalunya, València) fan un ús significatiu de sa llengua catalana. Entre ells, un minúscul 2,9% declaren usar sempre o de forma predominant es català. La resta, un 8,9%, de vegades. A la vista d’aquestes dades, és més que evident es fracàs de ses polítiques d’integració amb què s’immersió lingüística a ses escoles s’ha volgut justificar.

En suma, ni s’ha coneguit atreure parlants de fora ni d’origen castellanoparlant, però és que tampoc s’ha conseguit aturar sa deserció lingüística de molts de parlants nascuts aquí a ses illes. Un 23% des nats dins s’àrea lingüística catalana no empra mai es català. Però d’aquest aspecte, en parlarem un altre dia amb una altra nota de premsa.

 

Costa per avall

Es panorama és més desesperançador si consideram s’evolució intergeneracional, de pares a fills. O així almanco ho indiquen ses quatre tendències sociolingüístiques que n’extreuen ets experts a sa seva anàlisi: “a) Es redueix el percentatge dels catalanoparlants de llengua inicial catalana; b) creix el percentatge de castellanoparlants inicials; c) pràcticament s’esvaeix la capacitat d’atraure no-catalanoparlants joves cap a s l’ús del català; d) un considerable percentatge de catalanoparlants inicials joves fa ús predominant del castellà” (gràfic 40, p. 32 de s’anàlisi). De fiar-mos d’aquestes tendències, sa capavallada està assegurada.

 

Primera reflexió

Ses nostres autoritats polítiques i acadèmiques haurien de reflexionar sobre què ha fallat. Des de sa nostra fundació, creim que un des factors que més ha contribuït an es poc èxit de sa llengua com a eina d’integració des nouvenguts ha estat sa seva politisació, sa seva imposició a s’escola i sa seva adscripció a una determinada ideologia, lo que ha fet que tengués una imatge poc amable i molt desagradable. Ha faltat seducció, empatia i positivitat i han sobrat victimisme, queixes i política.

 

Ecos a sa premsa: Última Hora, Europa Press, abc, El Mundo-El Día de Baleares, mallorcadiario.com, entrevista a Joan Pons a Canal4,