Categoria: Premsa

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat de caràcter social de Menorca — Hi ha temps per participar fins a dia 12 de març — S’entrega de premis i sopar de IV aniversari de Sa Fundació es celebrarà enguany es dissabte 24 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarat oberta sa convocatòria des IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident de Sa Fundació a Menorca, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”. Enguany es concurs compta amb diverses novedats, com s’augment econòmic des primer premi fins a 3.000€, des quals 2.000€ seran pes guanyador i 1.000€ es destinaran a una entitat de caràcter social de Menorca. Per altra banda, aquesta edició es Premi Joan Benejam estrena sa seva categoria infantil, a sa que podran participar tots es menors de fins a 16 anys, i on es repartiran 250€ pes 1r classificat i 50€ pes segon. En paraules de Pons, “aquest impuls econòmic pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies a què en un any Sa Fundació ha duplicat es nombre de socis a Menorca i ja superam es centenar. Sa societat civil menorquina s’està mobilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina”.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat figures tan destacades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum o Ciutadella Veia a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “—Històricament, es menorquí sí ha tengut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana del 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

Per una altra part, Pons ha lamentat que es Govern Balear hagi destinat el 2017 500.000€ a s’Institut Ramon Llull, una “estructura d’Estat” en paraules de Carles Puigdemont, i en es pressuposts de 2018 es destinin 600.000€ més, mentres no dediquen ni 1€ de s’erari públic balear a iniciatives per promocionar i dignificar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Per acabar, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació durant aquests quatre anys a Menorca i ses altres illes, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant davallada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es 36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts menorquins davant es català estàndar, un model de llengua de rel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit que “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha finalisat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern de ses Illes Balears, Consell Insular de Menorca i Ajuntaments sa seva implicació amb es Premis Joan Benejam amb sa finalitat de frenar sa davallada de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es ciutadans de Balears emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

 

Cada 17 de gener, per sa festivitat de Sant Antoni, es menorquins celebram s’incorporació definitiva de Menorca a sa Corona d’Aragó amb s’arribada d’Alfons III i ses tropes aragoneses l’any 1287. Segons sa tradició, ses tropes cristianes havien invocat a Sant Antoni, patró de Menorca, perquè els ajudàs a guanyar sa batalla. ¿Què mos amaga s’historiografia nacionalista? Un fet molt important, que Menorca ja s’havia incorporat a sa corona aragonesa de sa mà de Jaume I, vertader conquistador de totes ses Balears, qui va fer tributaris an es sarraïns menorquins amb sa firma des Tractat de Capdepera, es 17 de juny de 1231.

S’arribada d’Alfons III a Menorca, prenguent s’illa de forma il·legítima a Jaume II de Mallorca, posà fi a sa dominació àrab de s’illa que anà des segle IX fins a finals des segle XIII. A efectes reals, sa reconquista de 1287 suposà un canvi de dominadors i d’institucions insulars, no de població, ni de cultura, ni de llengua. Arribava sa religió cristiana per quedar-se i s’islam partiria per sempre. Sa societat menorquina, emperò, seria una altra història: quedava configurada pes cristians que ja habitaven s’illa baix domini musulmà, coneguts com mossàrabs, es jueus i una part important de musulmans autòctons que van quedar a s’illa per seguir fent ses feines rurals i tradicionals.

Com un lloc qui canvia de senyor però on sa família pagesa s’hi manté de generació en generació. Atesa sa dificultat d’atreure nous pobladors, els reis d’Aragó i posteriorment de Mallorca hagueren d’adoptar una política proteccionista amb es sarraïns menorquins, com han defensat historiadors de sa talla de Guillermo Pons Pons o Maria Lluïsa Serra Belabre.

Sant Antoni és patró de Menorca des de 1643, quan es Consell General va conseguir que el papa Urbà VIII reconfirmàs es Sant Patró, donant sa màxima solemnitat an aquest dia. A partir d’aquí, sa processó amb s’imatge de Sant Antoni i es porquet en es peus sortia fent es mateix recorregut que a dia d’avui, però sense sa companyia de ses murades: de l’església parroquial de Santa Maria de Ciutadella —avui Santa Església Catedral de Menorca—, entrava pel Roser, passava pes carrer de ses Amargures, per Artrutx i, sortint fora de ses murades pes portal d’Artrutx, seguia per sa contramurada fins as Portal de Mahó, on tornava a entrar a sa Ciutadella enmurallada per dirigir-se a s’església de Sant Antoni, avui en dia desapareguda.

Una processó de Sant Antoni que també es celebrava a Mahó, com a Ciutadella, que es va perdre en es segle XIX i on es poble hi participava amb una representació de sa batalla entre moros i cristians.

Sa nostra festa de Sant Antoni ha persistit a través des segles sense massa modificacions, respectant sa tradició i sense ingerències polítiques. La trobam documentada en es segle XVI, encara que es suposa que es seus orígens es deuen remuntar an es segle XIV, poc després de sa reconquista.

L’any 1981 es Ple des Consell Insular de Menorca, induït pes catalanisme insular, cometria una cadufada històrica: instituir sa festa de Sant Antoni, patró de Menorca, com a “Diada del poble de Menorca”. Una denominació antipàtica, impopular i amb clares intencions polítiques que pretén desterrar —ja ho està fent— es nostro Sant Anton’ de tota la vida.

És hora que es nostros representants polítics des Consell insular es posin ses piles i rectifiquin s’errada de 1981 abans que sigui massa tard. No deixem que sa política faci malbé sa festa de tots es menorquins. Rectifiquem aquesta diada artificial i imposada per un ‘Dia de Menorca’ de i per tots i totes. Defensem Sant Antoni.

 

Article publicat es dia de Sant Antoni a sa secció Rallant en pla des Diari de Menorca

Es tercer Pacte de progrés o com se digui, igual que ets anteriors, ha fet estelles. Ja només els uneixen ses cadiretes. Un PSIB agenollat davant ses exigències de sa coalició MÉS, que fa i desfà dins un Govern balear sense demble ni polítiques a aplicar a part de fer més catalanisme. Si MÉS no li fos a bastament an es PSIB, li queda sa fiscalisació de PODEM que cada pic que li interessa li estreny més ses corretges a sa presidenta Armengol.

Governar en aquestes condicions és senzillament una pantomima. Si es programa electoral des PSIB pretenia implementar unes quantes polítiques socialdemòcrates, aquestes han anat directament a sa paperera. De cada vegada més tenim un socialisme desnortat i un nacionalisme exclusivament catalanista. Es Govern que pregonaven com es de “ses persones” o es de “sa gent” s’ha convertit en es Govern de “ses persones catalanistes”.

Després de sa mala propaganda de sa temporada turística passada –pintades antiturisme, manifestacions a llocs públics contra es turisme, pregonar des de sa pròpia conselleria que teníem massa visitants i creuers– és molt mal de fer tornar a confiar ara en sa nova consellera de Turisme, Bel Busquets.

N’Armengol ha hagut de cedir davant s’imposició de MÉS per ocupar sa conselleria més important des Govern balear. Concedir sa vicepresidència a sa coalició nacionalista entra dins lo normal per mor dets acords de govern, però amollar sa conselleria de sa qual depèn es 80% des PIB de Balears a MÉS és un error, un immens error, que el pagaran molt car.

Se m’ocorren una dotzena de noms preparats a bastament per regir aquesta maleïda conselleria. ¿Quants de consellers han acabat sa seva carrera política en aquest departament? Podrien haver triat entre socialdemòcrates o independents, alts directius des sector turístic, que sense dubte haguessin gestionat amb seny i coneixement es sector més important de s’economia balear.

Si tant confia es Govern balear en sa UIB en temes lingüístics, ¿per què aquesta vegada no s’ha deixat assessorar pes departament de turisme, un des més prestigiosos a nivell nacional i internacional?

Desgraciadament, davant sa conselleria de Turisme hi han posat una filòloga en llengua catalana, sense cap experiència professional dins es sector. Aquesta incongruència ha hagut d’acceptar n’Armengol a canvi de mantenir sa seva poltrona.

Maldament ses declaracions de Bel Busquets a sa seva primera roda de premsa, on va afirmar que no era contrària an es sector turístic, sa nova consellera pertany a sa branca més radical des PSM que, essent benvolents, no se caracterisa precisament per esser favorable an es turisme.

Es seu desig seria un turisme d’espardenya –millor catalana– que se passetjàs per sa marina de Llucmajor o sa serra de Tramuntana mem si així fotografien unes quantes tortuguetes o aucellets. Per desgràcia no és així. Tenim un turisme de sol i platja amb lo que comporta tot això. Vivim de sa massificació turística, estam adaptats i no mos va tan malament.

No podem posar pedres a sa roda turística. Ni tan sols intentar-ho, és molt millor tenir ses rodes ben untades, no fos cosa que es nostros competidors –de cada vegada més preparats–mos avançassin per demèrits propis i no haver posat tot s’èmfasi a sa promoció amb uns pressuposts adequats.

N’Armengol no ha sabut o no ha pogut pegar un cop damunt sa taula en aquesta crisi de govern. Sa presidenta ha d’esser ben conscient que aquesta decisió pot afectar es nostro futur i també es seu. Ses Balears no viuen de decrets lingüístics a sa sanitat, jugar en català o totes ses bajanades des seus socis de govern. N’Armengol hauria de pensar en es seus votants: molts viven des sector turístic. Se tracta segurament des sector sociològicament més important des votants des PSIB.

A sa nova consellera no l’han rebuda bé, ni s’oposició, ni tampoc es sector turístic, que no ha entès aquest nomenament. A sa presa de possessió de sa nova conselleria cap representant de sa federació hotelera hi va assistir. És un fet molt greu que demostra lo que pot venir. ¿Pentura la senyora Armengol no se’n recorda que va passar amb sos Pactes de progrés I i II  per enfrontar-se an es sector turístic?

Més li convendria a sa presidenta des Govern tenir present es Leviathan deThomas Hobbes . “N’hi ha molt pocs que siguin tan bajans que no s’estimin més governar-se ells mateixos abans d’esser governats per uns altres”.

Es mes de gener és un des mesos més significatius per s’història de Menorca. Es 6 de gener, a part des Dia dels Reis, a tota Espanya celebram sa Pasqua Militar. Celebració que va instaurar Sa Majestat Carlos III amb homenatge a sa reconquista espanyola de Menorca a mans des britànics l’any 1782. Enguany, després de 17 anys, sa Pasqua Militar a Menorca s’ha celebrat a l’aire lliure, en es pati des palau d’Isabel II a Mahó, presidida pes Comandant General de Balears, Juan Cifuente, i amb una secció de vint soldats des Regiment d’Infanteria Palma 47. Una tradició des segle XVIII quan Carlos III va felicitar a ses tropes que van reincorporar sa nostra illa a sa Corona Espanyola.

S’acosta també es 17 de gener, Dia de Sant Antoni —res de “Diades” imposades—, Patró de Menorca. Efemèride que mos recorda sa reconquista definitiva de Menorca per sa cristiandat, iniciada de forma pacífica per Jaume I el 1231 i finalisada a modo de venjança el 1287 pes seu nét, Alfons III. Una conquista territorialment aragonesa i ideològicament cristiana que, amb es pas des temps, mos faria an es menorquins partíceps de sa construcció sentimental de sa Nació Espanyola que forjarien els Reis Catòlics.

Divendres qui ve, dia 12 de gener a les 19:30h a Ca n’Oliver de Mahó, Sa Fundació celebrarà es seu acte de Sant Antoni amb un cartell de pinyol dolç: Román Piña Homs,Catedràtic d’Història des Dret a sa UIB, president de sa Real Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, membre de sa Real Academia Española de la Historia i de sa barcelonesa de Les Bones Lletres. En possessió de sa Cruz de Alfonso el Sabio, en reconeixement a sa seua labor en promoció de s’Universitat de ses Illes Balears, també ha estat Premi Ramon Llull 2004 i Medalla d’Or de sa Comunitat Autònoma de Balears en el 2015, presentarà sa seua darrera obra “Ser de los nuestros”.

Ser de los nuestros és un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 fites històriques que han configurat per què es menorquins i balears som així com som. Es llibre, que ha estat editat per Sloper, arranca amb sa fundació de sa ciutat d’Ebussus-Eivissa (654 a.C.), continua amb sa participació des foners baleàrics a sa Primera Guerra Púnica, prossegueix amb sa conquista romana de ses Balears per part de Quinto Cecilio Metelo (123 a.C.) i així successivament passant per sa Menorca arrassada pes turcs des segle XVI o sa Menorca britànica des segle XVIII fins a sa fundació de s’Universitat de ses Illes Balears (1978) i sa constitució de s’autonomia balear (1983).

Piña Homs apunta a sa sinopsi: “Quienes sigan pretendiendo sentirse sólo catalanes, que continúen. Allá ellos. No saben lo que se pierden. Pero cuantos queremos recordar un pasado mucho más variado, con herencias culturales múltiples y hazañas colectivas que nos enorgullecen, desde la Florida menorquina y la California juniperiana del XVIII, hasta la Chile, la Argentina y el Uruguay del XIX, hagámoslo en libertad y sin complejos”.

S’obra, que té una intenció divulgativa, és un viatge a través de 16 episodis històrics contats amb objectivitat i rigor que desmenteixen bona part de s’interessada historiografia romàntica de caire nacionalista que certes elits universitàries mos han volgut fer creure es darrers trenta anys. Piña Homs reivindica s’antigor d’una identitat col·lectiva balear que es remuntaria a més de 2.000 anys quan pobles com es català o valencià hagueren d’esperar a s’Edat Mitja –mil anys després– per oferir ses seves primeres senyes d’identitat col·lectives: “los baleares ya por entonces –siglo III a.C.– entran en la historia europea con denominación de origen, como nación, o sea como “natio” o lugar de nacimiento determinado, cuando, no lo olvidemos, otros pueblos vecinos, como valencianos o catalanes, señalados como íberos, tendrán que esperar a la Edad Media, más de mil años después, para ofrecer señas diferenciales de identidad colectivas. Cataluña comenzará a llamarse tal a partir del siglo XII”.

Ser de los nuestros suposa una oportunitat d’or perquè es menorquins celebrem Sant Antoni entenent lo que realment som més enllà de ses fàbules i es cuentos xinos des nacionalisme: fills de 5.000 anys d’història, fruit des Mediterrani, síntesi de cultures i pobles que han calcigat sa nostra illa. D’aquí prové sa nostra mil·lenària llengua i cultura balear. Però com diu Román Piña, són coses que només entendran es qui són ‘des nostros’. No esperem que ho entenguin ‘es de més’.

Article publicat dimecres 10 de gener del 2018 a Diari de Menorca

Dissabte passat 30 de desembre se va celebrar sa tradicional ofrena floral al rei En Jaume I que recorda s’entrada de ses tropes aragoneses a sa capital l’any 1229, uns fets històrics que representaren sa reinstauració des cristianisme i posaren es fonaments de s’identitat política, social, econòmica i cultural de s’actual pàtria mallorquina.

Una festa que enguany ha tengut uns aires diferents, i no perquè hi hagi hagut canvis d’organisació o poca afluència de gent, sinó per sa gran exhibició de banderes espanyoles i càntics a favor de sa nació espanyola davant sa jovenea esquerranosa i separatista que duia estelades. Han faltat banderes mallorquines a un acte que precisament reivindica sa nostra mallorquinitat. Amb aquesta crítica no vull dir que sa nostra nació no sigui s’espanyola, que ho és, i ben content estic de formar-ne part. Ara bé, lo que vull dir és que no hem de mesclar ous amb caragols. A un acte solemne com aquest, que commemora un fets trascendentals des poble mallorquí, lo seu és lluir ses banderes i insígnies que representin sa nostra petita pàtria i sa nostra terra, que no és altra que sa que du es castell que tan bé mos identifica com a poble amb identitat pròpia.

Una festa que ha de mester una bona envestida per part des mallorquins que no creim en sa gradual catalanisació induïda pes governants. Però per conseguir que sigui una festa ben lluïda i ben nostra, ben mallorquina, és importantíssim anar-hi amb banderes, escuts i insígnies que vertaderament representin Mallorca, no anar-hi amb banderes espanyoles i una pancarta que, com s’altre dia, alabava s’espanyolitat, tal com ha passat per primera vegada enguany. Per primera vegada, repetesc, perquè altres anys ses entitats balearistes ja s’encarregaven que ses banderes mallorquines estiguessin ben altes i visibles a fi de reivindicar sa nostra tres vegades mil·lenària identitat, desgraciadament en procés d’assimilació dins es magma catalanista.

Sa Festa de l’Estendard no és precisament per reclamar s’espanyolitat ni sa llengo castellana a ses escoles, aquesta festa es per homenatjar sa nostra mallorquinitat, sa nostra llengo i sa nostra cultura. I això se fa plantant cara a sa jovenea catalanista que hi sol comparèixer aquest dia. Si ho feim així amb el temps sa nostra mallorquinitat serà respectada i venerada, en cas contrari, quedarem retratats com uns simples espanyolistes davant un catalanisme que, finalment, haurà conseguit lo que sempre ha volgut: suplantar sa nostra identitat.

Si qualcú vol fer una concentració a favor de s’espanyolitat o sa llengo espanyola, jo seré un des primers en apuntar-m’hi. Emperò s’ha de fer quan toca i on toca, no aprofitant una ofrena a Jaume III amb reivindicacions fora de lloc.

Sa Pàtria no se defensa amb paraules i insígnies que no són seves. Sa Pàtria se defensa amb decisions contundents i banderes que l’identifiquen. Tal com ho sent, ho dic. I a qui no li agradi que em demostri lo contrari.

Article publicat dia 7 de gener a mallorcadiario.com

Avui Sa Fundació celebra Sant Antoni, patró de Menorca, amb aquest acte a les 19:30h a Ca n’Oliver de Mahó – S’obra és un assaig sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 efemèrides que han configurat per què es menorquins i es balears som així com som

Avui divendres, 12 de gener, es vicepresident de Sa Fundació a Menorca, Joan Pons Torres, presentarà sa darrera obra des catedràtic d’Història des Dret a sa UIB, Román Piña Homs: Ser de los nuestros. Un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 fites històriques que han configurat per què es menorquins i es balears som així com som.

Es llibre, editat per Sloper, arranca amb sa fundació de sa ciutat d’Ebussus-Eivissa (654 a.C.), continua amb sa participació des foners balears a sa Primera Guerra Púnica, prossegueix amb sa conquista romana de ses Balears per part de Quinto Cecilio Metelo (123 a.C.) i així successivament. També s’atura a sa Menorca des segle XVI arrasada pes turcs  o sa Menorca britànica des segle XVIII. Acaba amb sa fundació de s’Universitat de ses Illes Balears (1978) i sa constitució de s’autonomia balear (1983).

Piña Homs apunta a sa sinopsi: “Quienes sigan pretendiendo sentirse sólo catalanes, que continúen. Allá ellos. No saben lo que se pierden. Pero cuantos queremos recordar un pasado mucho más variado, con herencias culturales múltiples y hazañas colectivas que nos enorgullecen, desde la Florida menorquina y la California juniperiana del XVIII, hasta la Chile, la Argentina y el Uruguay del XIX, hagámoslo en libertad y sin complejos”.

S’obra, que té una intenció divulgativa i que, per tant, és necessàriament sintètica, és un viatge a través de 16 episodis històrics contats amb objectivitat i rigor que desmenteixen bona part de s’interessada historiografia romàntica de caire nacionalista que certes elits universitàries mos han volgut fer creure es darrers trenta anys. Piña Homs reivindica s’antigor d’una identitat col·lectiva balear que se remuntaria a més de 2.000 anys quan altres pobles com es català o valencià hagueren d’esperar a s’Edat Mitja –més de mil anys després– per oferir ses seves primeres senyes d’identitat col·lectives. S’obra ha tengut una gran acollida, com ho demostra es fet que vagi ja per sa quinta edició i se n’hagin venuts milers d’exemplars.

 

Què, quan i on

Què: acte de Sant Antoni, presentació llibre Ser de los nuestros de Román Piña Homs

Quan: divendres 12 de gener del 2018 a les 19:30h

On: Ca n’Oliver – Col·lecció Hdez-sanz, Hdez-Mora (C/Anunciavay 2, Mahó)

 

Ecos de premsa: diari.com, Menorca en el alma (EM), El Mundo-El Día de Baleares,

Es catalanisme primer imposa sa seva visió de lo que ha d’esser s’identitat des mallorquins i llavors estigmatisa es qui no diuen amèn an es símbols oficials que ha imposat amb coaccions i sense consens

Sa Fundació Jaume III no creu que es batle de Palma, Antoni Noguera, ni sa formació a sa qual pertany MÉS, siguin es més indicats per donar bul·les de “mallorquinisme”.

Sí que serien es més indicats per donar-les de catalanisme, inclús de pancatalanisme si consideram ses ganes dets autoanomenats “catalans de Mallorca” enquadrats dins ses files MÉS perquè ses Balears teixesquin qualque tipo d’aliança política amb Catalunya, així com sa seva veneració devota cap a tot lo que està succeint a Catalunya, com demostra sa seva ajuda sense fissures an es “Procés” català.

Noguera ha tatxat C’s de “antimallorquinistes” per dur an es tribunals que a sa Festa de l’Estendard que se celebra aquests dies finalment s’hagi acceptat sa presència d’en Miquel Ensenyat i la resta de consellers del Consell de Mallorca a sa comitiva oficial, cosa que, en es parer de C’s, distorsionaria greument s’autenticitat i essència de sa festa civil més antiga d’Europa, considerada ademés un Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial.

Per sa Fundació Jaume III, es catalanisme sempre actua de sa mateixa manera sense donar cap passa enrere. Després d’imposar sense consens es seus punts de vista identitaris i simbòlics a la resta de formacions, adesiara llançant autèntics torcebraços i amenaces de rompre es pactes de govern, se dedica a denigrar tots es qui gosen refuar ses seves propostes elevades an es BOIB oficial, com si fer-ho fos propi de “antimallorquins”, “ignorants”, “incults” o persones amb mala fe.

Sa Fundació Jaume III només vol recordar que es qui ara pretenen donar lliçons de mallorquinitat són es responsables d’haver despreciat, baratant sa Diada de Mallorca des 12 de setembre an es 31 de desembre, es llegat i es record dets únics reis independents que ha tengut mai es Regne de Mallorca, castigats segurament per s’abominable crim de no haver-se sotmès a sa bota catalana baix sa qual tan orgullosament ells xalen.

Ecos de premsa: mallorcadiario, europapress, manacornoticias, mallorcaconfidencial,

Es faran tres nivells: iniciació, avançat i bàsic percastellanoparlants – Seran des 8 de gener fins a 20 de juny – Es model lingüístic que es seguirà serà es des llibre d’estil de Sa Fundació, un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència es menorquí

Aquest mes de gener sa Fundació Jaume III posarà en marxa tres cursos per aprendre menorquí, dos enfocats a persones que ja rallen en pla però que volen aprendre a escriure-hi (un d’iniciació a s’escriptura en menorquí i un altre d’avançat pes qui saben escriure en català però no dominen es menorquí) i un altre de més bàsic dirigit a castellanoparlants.

Es tres cursos duraran 22 setmanes, des 8 de gener fins a 24 de juny i es dividiran en dues parts, d’onze setmanes cada una: sa primera part serà des 8 de gener fins a 25 de març i sa segona des 9 d’abril fins a 20 de juny.

Es cursos seran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements en ses modalitats lingüístiques insulars. S’avaluació serà continuada amb un seguiment setmanal i individualisat de ses tasques a fer per cada alumne i a final de curs es farà un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es diploma corresponent si el supera. Es cost des cursos és de 60€ pes socis de Sa Fundació i de 100€ pes qui no ho siguin. Cada part des curs, d’onze setmanes, es podrà pagar per separat.

Es model lingüístic que es seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de Sa Fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència es menorquí i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre d’altres formes lingüístiques menorquines.

Telèfons de contacte:

645 097 340

616 624 355 (seu)

971 666 468 (seu)

Per rebre més informació ets interessats també poden enviar un correu a info@jaumetercer.com, així com escriure a Sa Fundació a Facebook o Twitter.

Sa Fundació es sent orgullosa de complir així amb una reivindicació històrica de milers de menorquins: oferir a sa societat sa possibilitat d’uns cursos per aprendre a rallar en pla i a escriure correctament en menorquí.

Se faran tres nivells: iniciació, avançat i per castellanoparlants – Seran des 8 de gener fins a 24 de juny

Aquest mes de gener sa Fundació Jaume III posarà en marxa tres cursos per aprendre mallorquí, dos enfocats a persones que ja xerren mallorquí però que volen aprendre a escriure-hi (un d’iniciació a s’escriptura en mallorquí i un altre d’avançat) i un altre de més bàsic dirigit a castellanoparlants. Es tres cursos duraran 22 setmanes, des 8 de gener fins a 24 de juny i se dividiran en dues parts, d’onze setmanes cada una: sa primera part serà des 8 de gener fins a 25 de març i sa segona des 9 d’abril fins a 24 de juny.

Es cursos seran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. S’avaluació serà continuada amb un seguiment setmanal i individualisat de ses tasques a fer per cada alumne i a final de curs se farà un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es diploma corresponent si el supera. Es cost des cursos és de 60€ pes socis de sa Fundació i de 100€ pes qui no ho siguin. Cada part des curs, d’onze setmanes, se podrà pagar per separat.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre d’altres.

Telèfons de contacte:

645 097 340

616 624 355 (seu)

971 666 468 (seu)

Per rebre més informació també pot passar per sa nostra seu, situada en es carrer de Sant Elies, 10A, 1er B, Palma (a mitjan carrer dets Oms)

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com, 20 minutos, Europa Press Baleares, El Mundo-El Día, Canal 4 Diari, Crónica Balear, mallorca confidencial

Es Govern no pot seguir subvencionant una “estructura d’Estat” des Procés separatista com és s’Institut Ramon Llull – Es Govern ha pagat es 500.000€ compromesos per enguany després que es separatisme declaràs s’independència

Sa Fundació Jaume III demana a sa cambra balear que no aprovi s’assignació de 600.000 euros (un 20% més que l’any passat) a s’Institut Ramon Llull (IRL) prevista en es projecte de pressuposts autonòmics del 2018. Sa nostra fundació creu que tota aquesta doblerada s’hauria de dedicar a fomentar es mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterer que disten molt de rebre “s’estudi i protecció” que prescriuen s’Estatut d’Autonomia, sa Llei de Normalisació Lingüística i es Decret de Mínims.

Una bona iniciativa seria, amb tots o una part d’aquests doblers, subvencionar ses empreses editorials perquè adaptassin molt millor es llibres de text a ses nostres modalitats insulars, usant i recuperant un lèxic molt més genuí i acostat a lo que sempre hem xerrat es balears.

Sa Fundació Jaume III també lamenta que es Govern balear, després de sa Declaració Unilateral d’Independència, no hagi rectificat i, per tant, no s’hagi retirat d’un consorci que en tot moment ha estat an es servici des Procés, com han admès fins i tot qualcuns des darrers directors d’aquest consorci. Es Govern balear ha acabat pagant a s’IRL es 500.000 euros compromesos per enguany sense importar-li s’ús que se n’ha fet d’aquests doblers per part des qui han declarat s’independència de Catalunya. Resulta deplorable que mentre es Govern de s’Estat mira d’ofegar ses fonts de finançació de tota sa xarxa clientelar des separatisme, un govern autonòmic surti a s’auxili des sediciosos per sa porta de darrera en nom de sa cultura.

I ja per acabar, sa dimissió de Lluís Maicas s’agost passat com a delegat de s’IRL a Balears i ses seves declaracions on insinuava que no feia falta substituir-lo, donant a entendre que sa seva plaça havia estat innecessària o irrellevant, mos fa dubtar de com se gasten es doblers destinats a s’IRL, uns doblers que l’any qui ve, en lloc de davallar, pujaran un 20% més si finalment es Parlament balear aprova aquesta partida.

Ecos a sa premsa: mallorcadiario.com, abc, europa press, 20 minutos, La Vanguardia, Canal 4 Diario, El Mundo-El Día de Baleares, Ultima Hora, Diari Balear,