Només un 20% de joves xerren català de forma predominant- Un 7,5% de joves d’origen catalanoparlant deserta des castellà – Incapacitat per atreure joves no cataloparlants a usar es català
Si és principal factor que explica sa davallada de catalanoparlants a ses nostres illes, com dèiem a una anterior nota de premsa, és es fracàs absolut des català com a llengua d’integració –només un 12% des nascuts fora de ses illes el parla qualque vegada–, ses polítiques lingüístiques des darrers trenta anys no han aturat tampoc sa deserció lingüística de molts de balears que, senzillament, han abandonada sa llengua que sempre havien sentit a ca seva, sobretot a s’hora de transmetre-la an es seus fills.
És ver que, d’ençà del 1986 quan se promulga sa Llei de Normalisació Lingüística, es català ha eixamplat es ventall de funcions –una decisió purament política– però també és ver que ha disminuït radicalment es seu ús, que depèn de sa voluntat des ciutadans. Estendre ets àmbits als quals pot usar-se es català no ha significat usar-la de fet.
Es jovent se passa an es castellà
Es gràfic 40 (pàg. 33) de s’avanç de s’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2014 elaborat per sa Conselleria de Cultura, Transparència i Esports, és un indicador claríssim de com es jovent deserta des català. Aquest gràfic mostra s’evolució de s’ús en funció de franges d’edat (15-29, 30-44, 45-64 i més o igual de 65). Analisem es seus aspectes més destacats.
1.- Es percentatge de catalanoparlants s’origen lingüístic català (o sigui, sa llengua materna és sa catalana) que sempre (o quasi sempre) parlen català puja amb s’edat. Per sa gent major de 65 anys, un 48,2% el parla sempre (o quasi sempre). Entre 45-64, un 30,3%. Entre 30-44, només un 22,7%. Entre es joves (15-29), només un 20,6%. Com més vells, més parlen en català.
2.- Es nivell d’integració des castellanoparlants inicials també puja amb s’edat. Per sa franja més vella (>65), un 4,3% parla sempre català. Entre, 45-64, un 3%. Entre, 30-44, un altre 3%. En canvi, entre es jovent (15-29) només un 1% parla sempre català si ve d’una família no catalanoparlant. Comparativament, sa gent major d’origen castellanoparlant usa més es català que sa jovenea d’aquest mateix origen.
3.- Es joves d’origen catalanoparlant són es primers desertors: un 7,5% han abandonat es català, davant un 1,2% i un 1,3% de ses franges d’edat intermitges i un 2.1% a sa franja de més de seixanta-cinc anys. Es joves són es qui més abandonen es català.
Es panorama és desesperançador. Es mateix estudi sintètic de sa Conselleria de Cultura que acaba de publicar admet aquestes quatre tendències, literalment: “a) Es redueix el percentatge dels catalanoparlants de llengua inicial catalana; b) creix el percentatge de castellanoparlants inicials; c) pràcticament s’esvaeix la capacitat d’atraure no-catalanoparlants joves cap a s l’ús del català; d) un considerable percentatge de catalanoparlants inicials joves fa ús predominant del castellà”.
Tercera reflexió
Un poble perd sa llengua no perquè es de defora no la parlin sinó perquè els qui la saben s’aturen de parlar-hi. És lo que està passant ara mateix amb molt de jovent, sobretot de Palma i d’Eivissa i Formentera. Es major reconeixement des català a tots ets àmbits oficials, gràcies a unes polítiques adesiara associades a sa coacció i a un model estàndar en què molts de balears no se senten identificats ni reconeguts, no ha conseguit aturar sa deserció lingüística entre catalanoparlants balears. És necessari un exercici d’autocrítica per part des responsables de ses polítiques lingüístiques de tots aquests anys que, davant ses crítiques, han aplicat sa recepta: si no vols tassa, idò tassa i mitja. Així ha anat.
Ecos de premsa: mallorcadiario.com, El Mundo-El Día de Baleares, Opinió El Mundo-El Día de Baleares,
Vet aquí es gràfic 40 (p. 33 de s’estudi) que explica sa reculada de s’ús des català entre sa jovenea. Sa Taula I ajuda a interpretar es gràfic 40 ja que conté sa definició de tots es grups d’ús i d’origen lingüístic que apareixen a sa llegenda des gràfic referit.