Publicat a

Sa “nova” IB3

JAUME OLIVER SALVÀ.

Es cavall de Troia catalanista a IB3 va a ple galop. Es tentacles de sa consellera de Cultura, Esperança Camps, i ses seves vinculacions amb so catalanisme actiu comencen a donar es seus fruits.

Es nou director general, Andreu Manresa, a pesar d’haver dit es primer dia que “es càrrecs d’IB3 seran professionals, no polítics ni de quotes”, serà es braç executor de ses consignes ideològiques des pacte d’esquerres format per un PSIB, (nacionalista-catalanista) i Més (partit independentista pro Països Catalans).

IB3 ja emet tot en català normalisat, amb paraules que no deim a Mallorca i que moltes vegades ni tan sols coneixem. ¿On queda s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia?

A un partit de futbol retransmès per IB3, filant encara més prim, es comentarista va arribar a dir: “A aquesta segona part els jugadors han sortit endollats”. ¿Tant li costava dir “enxufats” que, segons es diccionari català-castellà de F. B. Moll (Ed. 8ª, 1991), és correcte. Tots ets espectadors quasi segur que varen entendre “endoiats”, que feien dois, vaja.

Sa nostra televisió autonòmica torna a esser sa sucursal de TV3, que pren senyal a IB3 perquè se puguin veure tots es seus canals:TV3, C-33, 3/24 i Súper-3. Amb IB3 ja són cinc exclusius en català barceloní.

Han començat una campanya publicitària anunciant que ja se poden sintonisar tots aquests canals catalans a Balears, però s’anunci està fet amb mala fe i per confondre. En cap moment diu s’anunci que se podran escoltar en català, diu en “sa nostra llengua”.

¿O és que no s’atreveixen a dir que són en català, per si un cas no tenen audiència?

Publicat a

Locos por controlar la tele

MARIANO PLANELLS.

Conociendo los dos Pactos precedentes era de esperar una fuerte ofensiva para hacerse con el control de IB3. Una obsesión socialista que en Valencia les llevará a intentar resucitar un cadáver, cuando aún no se han pagado las feroces deudas de Canal 9. Las da igual, viven de la imagen , quieren imagen y lo intentarán a cualquier coste. Ya no hablo ni del precio, inasumible. Costes elevadísimos, como ya sabemos en Ibiza en nuestras propias cuentas, cuando el Pacto decidió montar su propia televisión «para fomentar la cultura y la promoción turística». Una coartada infantil, porque a la postre les da bastante igual lo que ellos llaman cultura, o sea el núcleo dulce del catalanismo, el cual se acaba convirtiendo en una secta, un grupúsculo que engloba siempre a los mismos, bien cebados por el poder, omitiendo otros campos, otros nombres y otros escritores, ignorados olímpicamente por el simple hecho de escribir en castellano.

Por eso he encontrado esperpénticas las últimas declaraciones de la portavoz del grupo parlamentario socialista, nuestra Pilar Costa, en su intento de vendernos la ley de reforma de la radio y televisión pública de Baleares, IB3: «Mañana comienza el final de la manipulación política de IB3». Ya parece de Podemos. Y se queda tan ancha. Una vez más tengo que decirle que no todos vamos a seguir tragando con sus ridículas consignas. Ya está bien. Después de haber sobrevivido a consejeros de Cultura como Marià Torres o los desvelos catalanistas de Fanny Tur en el Instituto Ramon Llull, o las confesadas intenciones del nuevo conseller David Ribas, casi es mejor que no presuma de imparcialidad del PSOE ni del Pacte. Por no citar algunas entradas de la Enciclopèdia. Para explicar su alcance habría para escribir una o varias novelas, en un registro parecido a aquella divertidísima ‘Belladona’ de Hugo Claus (Anagrama).

Sin recurrir a la demencial prohibición de facto del uso del artículo salado, cuando los mismos políticos que lo prohíben lo emplean en sus intervenciones del Parlament. No lo oirán en los informativos de IB3. Hay que lalar o sea hablar con el artículo de Barcelona. Todo lo balear va siendo ninguneado, desprestigiado y guardado en un anaquel fosilizado, mientras se va sustituyendo por lo barcelonés y lo catalán.

No nos hable de manipulación, doña Pilar. Sus palabras rozan un cinismo que no he observado ni siquiera cuando ha gobernado el PP, que también es proclive a diseñarse un mundo a su medida. Ya en 2009, nuestro Pacte de Ibiza emprendió una aventura televisiva que nos costó 216.000 euros: ´Televisió per a Ibiza´ o Ibiza TV. La historia es tan exageradamente torpe (por decirlo con suavidad) que casi me da pena recordarla.

Miren, señores, lo mejor que pueden hacer es coger IB3 y cerrarla inmediatamente y empezar a cumplir las sentencias judiciales en las escuelas pitiusas, o sea que se pueda estudiar en español o en balear. O en los dos.

_________

Article publicat a Diario de Ibiza, es 14-10-2015.

Publicat a

Es ressorgir des billar menorquí

Avui rallarem d’aquest deport que, efectivament és des més coneguts gràcies a sa seua presència a tants de bars —¿a qui no li ve an es cap es bar de turno amb una bona taula de billar i/o de futbolín?— però, a la vegada, es tracta d’un des deports més marginats a nivell de difusió i suport estatal.

Però no mos enfilem per ses bardisses. Sa nostra secció d’avui la volem dedicar an aquest deport, que es qui l’hem conegut des de petits com jo, que vaig tenir s’honor de tenir d’entrenadors amb només 8 anys an es meu germà, Toni Pons, i a sa campeona d’Espanya de pool femení, Marisa Rios, mos l’estimam de ver. És més que una diversió. És estratègia, és constància, és esforç i és dedicació a un des deports més elegants que existeixen en el món.

Desgraciadament emperò, es billar no viu es seus millors moments a Menorca, ni a Balears, ni a Espanya en general. Per posar només un exemple, a Ciutadella l’any 2005 hi havia dos clubs de billar: Es Casino 17 de gener i Sa Rotonda Pool Pocket. Sí senyor, dos clubs diferents amb socis i jugadors que han arribat a esser subcampeons d’Espanya de bolla 8 com es grans Toni Pons Montes el 2003 o Miquel Gener el 2004 3r, i que no dir de s’actual promesa des pool balear, es ciutadellenc David Muñoz Sastre, campeon d’Espanya juvenil el 2006 a Sevilla i actualment un des portents més prometedors que té es pool a nivell de tot Balears. D’açò hem passat a s’extinció des club des Casino Nou, i sa pràcticament inexistència de Sa Rotonda com a club en prop de 10 anys.

billarPerò no tot està perdut. I és que es billaristes menorquins recordarem es 31 de juriol d’enguany, quan es billarista Toni Pons Torres va decidir organisar un campeonat a Menorca, passats prop de 6 anys sense sa presència de tornetjos de pool a sa nostra illa. Aquell dia va esser màgic, i així ho va titular David Muñoz a sa web de pool espanyol thebillartist.com: “El resurgir del billar menorquín”. I efectivament, així va esser. Gràcies an aquest campeonat, persones que duiem més de 10 anys sense agafar un taco mos hem tornat a enganxar an aquest deport tan especial, Sa Rotonda torna a caminar, exjugadors des Casino Nou tornam a entrenar, i a Mahó s’Aeroclub Pool Team ja s’ha estrenat com a club enguany.

En definitiva, es preciós deport des billar ha tornat a Menorca. I pets interessats, jugadors i exjugadors que mos puguin llegir, es pròxim dissabte 26 de desembre a Ciutadella de Menorca, després de molts d’anys, neix un nou campeonat a sa nostra illa: es I Trofeu Illa de Menorca. ¡Estau tots convidats!

Publicat a

¿Existe el sentimiento balear?

JAUME OLIVER SALVÀ.

Desde 1833 con la división territorial de España realizada por Javier de Burgos, nuestra tierra es denominada Islas Baleares. A pesar de haber pasado tantos años, ni siquiera el Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares de 1983 con la denominación oficial de Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ha conseguido arraigar esta nomenclatura entre los habitantes de cada isla. Nos sentimos más mallorquines, menorquines, ibicencos y de Formentera, que ciudadanos de Baleares. Fuera de nuestra comunidad autónoma pocos somos los habitantes de estas islas que cuando indagan de donde somos, contestemos: de las Islas Baleares.

Mi duda es, ¿existe el sentimiento Balear, ha servido para algo la Autonomía en este aspecto? Pienso que no. Por mi relación profesional con el sector turístico, he asistido a múltiples ferias, y la denominación de Islas Baleares, excepto entre los franceses es prácticamente nula, incluso los Consells Insulares hacen lo posible para asistir cada uno con su marca.

Otro tema muy manido, los vuelos interinsulares, siempre a la búsqueda de una tarifa que haga Menorca e Ibiza más cercanas, quizás una solución podría ser que lo que pueda costar un billete de autobús de Palma-Pollensa, y no más, el resto subvencionado por el Govern Balear.

Tampoco ayudan anécdotas de cierres de oficinas de entidades bancarias en Ciudadela con letreros: “oficina más próxima, Puerto de Pollensa”. Quizás si en el EAIB, no figurase la “lengua catalana propia de las Islas Baleares” y sí “la lengua balear” sería más fácil el sentirnos más próximos. Por primera vez un político –catalán– y en campaña electoral ha sido capaz de denominar balear a nuestra forma de hablar. Aprovechemos esta circunstancia y leamos los libros publicados por la Fundación Jaume III y usemos su traductor.

Estos pequeños gestos casi seguro pueden ayudar a sentirnos Baleares. De momento aquí los únicos que utilizan el término Balear, son los aficionados del At. Baleares, que se llaman a ellos mismos “balearicos”.

Publicat a

Juan ‘Nito’ Bagur, sa llegenda des futbol menorquí (i II)

Idò així com fa dues setmanes vam destacar es seus inicis a Menorca i sa primera etapa (sa més llarga) d’en Nito Bagur a la Real Sociedad, del 1947 an el 1959, on recordam que va arribar a disputar 203 partits amb la Real, conseguint un altre récord dets històrics a primera: esser es porter no-vasc que més ha jugat amb es conjunt donostiarra.

Avui, idò, mos centrarem en sa darrera etapa d’en Bagur: sa del Real Madrid. Com vam dir la setmana passada, es seu récord d’esser es jugador de més edat en debutar amb el Madrid, només va esser superat p’en Fabio Cannavaro el 2006, después de 40 anys, i el 2007 aquest també es va veure superat pes debut d’en Dudek, amb 34 anys.

Ses anècdotes d’avui:

1- ¿Quina devia esser s’oferta i sa fórmula del Futbol Club Barcelona perquè en Nito Bagur la retxassàs, i se’n anàs as final a la Real Sociedad?

2- ¿És cert que, a sa final de sa quinta Copa d’Europa consecutiva que va guanyar el Madrid, o sia, a Glasgow 1960, en Bagur que va ser suplent, en veure sa victòria per 7 a 3 del Madrid damunt el Frankfurt, va demanar en diverses ocasions an es mister, en Miguel Muñoz, que el tragués a jugar an es camp?

No sabem si va esser ver o no. Sa qüestió és que en Domínguez va esser porter durant tota sa final, on desgraciadament en Bagur no va poder jugar.

3- ¿Deu esser ver que, a sa primera temporada amb la Real Sociedad, en Nito Bagur va esser cedit an el Real Irún perquè s’acostumàs an es canvi des camps de terra de Menorca an es césped natural de sa península?

4- ¿És cert que en Nito Bagur no va arribar a debutar amb sa selecció espanyola? ¿per què apareix a sa foto a Estambul, partit Turquia vs Espanya clasificatori pes Mundial de Suïssa de 1954?.

Amb tantes anècdotes, qualcunes ja convertides boni bé en mites pes menorquins, no és d’estranyar que coneguem, o millor dit, recordem per sempre an en Nito, com Sa llegenda des futbol menorquí.

Publicat a

Coses des Padrí: És més estret que una fulla de pi

Tothom coneix es tòpics que circulen pel món sobre ets uns i ets altres. No se n’escapa ningú. Per molt que mos hi posem, tot és debades: qui més qui manco té prejudicis.

Que si ets alemanys són caps quadrats (per s’organisació que han de menester); que si ets anglesos són flegmàtics (no s’immuten per res nat del món); que si ets andalusos jeuen tot lo dia (sa calorada fa tenir vessa); que si es gallecs no són de fiar (mai contesten lo que els demanen); que si es catalans són més estrets que una fulla de pi (o sigui, que no n’amollen ni un, de centimet d’euro) i per no allargar-mos, acabarem amb noltros, es que som de ses Balears. De noltros, diuen que som fenicis. I jo crec que qui ho va començar a dir tenia ben molta de raó. Veurem si me sé explicar amb quatre paraules en aquest cornalonet meu que he recuperat as cap de molt de temps de fer altres feines que no vénen al cas.

Heu venut mai cap tros de fora vila? Heu comprat mai un apartamentet o un pisetxo? Heu ajudat a comprar una casa o loft (allò que no té parets i pareix que vius talment dins una cotxeria) an es vostros al•lots? No? Ja me’n guardareu una talladura! Ves si ho heu fet! Qualsevol d’aquestes coses esmentades suara, les hem fet pràcticament tots ets illens, diria jo. Es moviment de doblers d’una part a s’altra de ses butxaques diverses, tant si són de bancs com si són d’estrangers o pàtrios, és un dets entreteniments més agradosos pes que som d’aquí.

Talment es fenicis, quan hem comprat una propietat (sigui petita o disforja), ja tenim en ment lo que valdria si la tornàssim a vendre as cap d’un no res. Encara no l’hem habitada i ja partiríem escapats a fer-la tassar pets intermediaris o pel sum sum corda, si fes falta, per veure què hi hem guanyat. És per demés que diguem que no és ver això que escric ara, tots qualque pic, si no molts, hem fent comptes mentalment per valorar i fer salivera domés de pensar en so negoci que suposaria vendre per més lo que hem comprat per manco.

Idò bé, senyors meus, això és esser fenici, comerciant, negociant o especulador, en definitiva. És innat en tothom i especialment en gent que viu a un lloc de pas des Mediterrani com mos passa a noltros. Som enmig de la mar i es que van i vénen d’una vorera a s’altra d’aquest raconet tancat d’aigua salada topen amb ca nostra cada vegada que travessen sa bassa enorme de sa Mediterrània. Es qui duien teles, se’n duien sal; si arribaven amb espècies, se n’anaven amb olis, amb una paraula: intercanviàvem lo que fos. Ho tenim imprès, per tant, a s’ADN d’ençà de sempre i ho hem heredat des nostros primers pares.

Però no passeu gens de pena, no és una desgràcia esser fenicis, és anar viu i fer moure sa riquesa de ca nostra perquè giri i giri i giri com un molí de sínia. Seria molt més trist voler fer calaix i estotjar es guanys esperant que facin fills.

Publicat a

Juan Bagur, sa llegenda des futbol menorquí (I)

Ciutadellenc nat un 28 de març de 1928, va esser conegut nacionalment com Bagur, essent es futbolista menorquí que ha arribat més enfora, com a porter. En Nito és considerat per sa majoria indiscutiblement com es millor futbolista menorquí de s’història. Es qui el van veure jugar parlaven d’un “guardameta” de molta planta i gran agilidat. De fet, a pesar de què era ciutadellenc fins sa soca, ell mateix es considerava també porter de sa cantera basca, ja que va arribar molt jovenet as País Basc i és allà on es va formar professionalment.

Es seus inicis a Menorca van esser com a porter del Robur, nom desconegut ja per sa majoria de joves ciutadellencs i deportistes, però que era es club nascut de s’Unió d’Antics Alumnes Salesians de Ciutadella, es Club Deportiu Robur. En Bagur va començar a destacar el 1945, jugant ja amb s’Atlètic Ciutadella, i guanyant el 46 i 47 es campionat de sa Lliga i Copa de Menorca, i fent també subcampió de Balears.

Donant es pas an es futbol professional, en Bagur és recordat sobretot per sa seua llarga etapa a la Real Sociedad, on durant sa dècada des 50 només tres porters van protegir es pals donostiarras: Eizaguirre, Araquistáin i en Nito Bagur com a titular. Finalment, també va arribar a jugar amb el Real Madrid i amb el Racing de Santander. En total, en Nito va arribar a disputar 151 partits a sa Primera Divisió Espanyola, entre el 1949 i el 1961, quan va penjar ses botes d’una exitosa carrera professional, tornant a sa seua Menorca natal.

Una de ses anècdotes més interessants sobre en Nito Bagur és que va esser es primer jugador de s’història del Real Madrid en debutar amb es club blanc amb més edat, amb 31 anys a punt de complir es 32, marca que es va mantenir durant més de 40 anys en es club merengue.

Publicat a

De quan ets anuncis se feien en mallorquí

No fa tant de temps, encara n’hi havia que s’anunciaven en mallorquí. Es futbol, una activitat deportiva que amb so pas des temps s’ha anat convertint en un entreteniment més –en una passió, fins i tot, per qualcuns-, n’és un exemple clar. En aquesta ocasió parlam d’un equip històric de ses Balears. El CD Manacor té més de 90 anys d’història –va ser fundat el 1923-, i com a èxit més recent, destaca un ascens a Segona Divisió B l’any 2011 de sa mà de Jaume Mut, que en dues temporades va pujar s’equip de sa capital de Llevant de sa categoria Preferent a sa categoria de bronze des futbol espanyol.

Si mos centram en s’imatge que acompanya aquest text, corresponent a sa campanya de socis del CD Manacor per sa temporada 1990/91 –amb un recent ascens a Segona B, després de fer primer a sa tercera divisió balear-, observam que s’usa s’article salat, a s’anunci. Una cosa impensable avui en dia: “S’equip de tots aquells que volen ésser manacorins”, diu es text. També destaca es lema de sa campanya: “Fé’tsoci”, una fórmula correctíssima que amb so pas dets anys s’ha perdut a nivel escrit. A ses escoles, per exemple, s’ensenya an es nins que han de dir i escriure “Fes-te soci”.

Si un analisa ses coses amb un poquet de perspectiva històrica se’n tem de com han canviat ses coses en un interval tan breu de temps. ¿I si provam a recuperar ses nostres formes pròpies, com anys enrere, mallorquins, i les difonem entre sa jovenea?

Publicat a

Un valor afegit pes negocis de Mallorca

LLUCIA SASTRE. Aquest passat dilluns vaig tenir s’oportunitat d’assistir a sa presentació des primer traductor automàtic castellà-mallorquí, ideat i posat en marxa per sa Fundació Jaume III.

Tenc una petita empresa molt vinculada an es sector primari de sa nostra illa, i a pesar que es nostros proveïdors se troben repartits per tota sa nostra geografia nacional, es nostros clients són eminentment mallorquins, i sa seva llengua materna és sa mallorquina.

Sempre he estat una dona emprenedora, i com a tal, no dubt a posar messions per una eina que veig útil pes meu negoci, en definitiva, útil pes meus clients.

A sa meva etapa educativa he rebut tota sa meva formació en castellà i posteriorment he realisat cursos de llengua catalana, es problema és que a ses diferents etapes de sa vida de s’empresa hem realisat sa comunicació escrita externa, o bé en castellà, o bé en català, però amb cap de ses dues opcions m’he sentit plenament còmoda, ja que me sentia estranya en comunicar oralment en una llengua i de forma escrita en una altra. I efectivament he dit me sentia, perquè a partir d’aquest passat dilluns, i gràcies an es traductor, hem decidit comunicar en mallorquí. Com deia es meu vell professor de s’escola de comerç, “A s’hora de vendre, sempre que puguin ho facin en sa mateixa llengua en sa que xerra es seu client, i ses probabilitats d’èxit creixen exponencialment”.

I aquí, amb sa seguretat que m’aporta es traductor, i sense por, vos deix es meu primer escrit en mallorquí, es mallorquí des meus padrins, i es mallorquí que desig pes meus néts.

_________

Carta publicada a mallorcadiario.com, es 30-11-2015.

Publicat a

Traduir en línia ja és cosa de mallorquins

JOSÉ PLANAS. 

És important que sa gent se faci a sebre que sa Fundació Jaume III no fa figa i com es busqueret de ses rondalles, canta fort i no té por an es voltors.

Es temps passa i ets anys empenyen per consolidar un projecte que fa temps que desitjam. Sa Fundació Jaume III està fent molta feina i de mica en mica està omplint sa pica, recuperant sa nostra llengo i cultura per donar-li s’importància que se mereix en vers d’estàndars ortopèdics. Ho està conseguint amb fites molt importants com és sa presentació des primer Traductor Castellà-Mallorquí i que ahir va rebre es reconeixement de molts de mallorquins. Sa llengo i cultura balear és viva gràcies a que sa gent des carrer l’ha anada transmetent de pares a fills amb orgull, un èxit tenguent en compte que any rere any mos volen imposar forasterades com: ses estelades, es catellers, es “barnussos” o es halloweens. És segur que amb aquesta eina ho tendrem mes fàcil per anar agafant sa confiança que havíem perduda en sa nostra llengo.

És curiós que amb sos polítics d’abans s’austeritat econòmica era per tothom, i ara que hi són aquets ses “retallades” són per lo que ells no volen. Vuits, nous i cartes que no lliguen, sa qüestió és deixar-mos tirats com una llosca. Ja ho podran dir com vulguin, que sa Fundació Jaume III ja té a sa seva web un traductor que mos permet escriure amb s’article baleàric així com utilisar sa morfologia verbal, paraules i expressions estrictament mallorquines. Tot finançat amb s’esforç i doblers de centenars de simpatisants balears.

No estic empegueït de dir que qualque consulta li he fet, i estic ben content de sa resposta. Ja no valen excuses; és s’hora d’escriure en mallorquí.