D. Román Piña Homs a Som Balear de Canal 4 Ràdio: “Sa mentalitat catalana és molt diferent de sa balear. Ser de los nuestros demostra que es baleàrics tenim un passat històric comú molt major”

SOM BALEAR – CANAL 4 RÀDIO

Avui publicam es segon programa de Som Balear, de dilluns 31/10/2016, es nou magazine cultural de Canal 4 Ràdio, produït per sa Fundació Jaume III de Balears i dirigit per Rafel Company.  Cada dilluns a les 18:30h en es 88.4, 89.0 FM i www.canal4radio.com.

En aquest segon programa de Som Balear s’ha entrevistat a D. Román Piña Homs, Catedràtic d’Història de sa UIB i autor des nou llibre d’història de ses Illes Balears “Ser de los nuestros”.

IMG 8123Ademés, han participat Joan Font Rosselló, portaveu de sa Fundació Jaume III i professor titular de sa UIB, qui ha explicat sa repercussió mediàtica i ses tergiversacions de sa premsa nacionalista sobre s’homenatge an el Rei Jaume III es diumenge 30 d’octubre a Lluchmajor amb 200 assistents; Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, patró de sa Fundació Jaume III, Marién Martínez, directora de UEP Teatro, qui explicà ses pressions i censures patides per part de consistoris mallorquins per no fer teatre en català estàndar i fer-lo en mallorquí.

D. Román Piña Homs a Som Balear de Canal 4 Ràdio: “Sa mentalitat catalana és molt diferent de sa balear. Ser de los nuestros demostra que es baleàrics tenim un passat històric comú molt major”

Joan Font Rosselló: “Des de sa creació des Regne de Mallorca independent pel Rei En Jaume, sa dinastia de Mallorca va esser atacada sistemàticament pes comtats catalans amb s’intenció d’annexionar-se ses Illes Balears”. Ademés, Font Rosselló critica sa falsa i tendenciosa editorial d’Ultima Hora a sa que acusen a sa Fundació Jaume III de “defender el mallorquín atacando el catalán en castellano”.

Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado: “De cap manera se pot criticar que un acte d’homenatge an el Rei Jaume III que defensa es poble balear actual amb identitat pròpia, diferent des català, no se pugui fer en castellà o en mallorquí. Se pot esser molt mallorquí, menorquí o eivissenc xerrant en ‘foraster’, com deim noltros”.

IMG 8117Marién Martínez: “Ajuntaments de Mallorca governats per partits polítics pancatalanistes han vetat a UEP Teatro per fer comèdia en mallorquí i no en català”.

Ser de los nuestros” de Román Piña Homs se presenta demà dijous 3 de novembre a les 20:00h en es Centre de Cultura de Sa Nostra (C/Concepció nº12, Palma). S’acte serà presentat per Joan Font Rosselló.

Podeu escoltar assuquí es programa sencer:

-1ª part des programa: http://www.ivoox.com/31-10-2016-som-balear-18-30-audios-mp3_rf_13555689_1.html

-2ª part des programa: http://www.ivoox.com/31-10-2016-som-balear-19-30-audios-mp3_rf_13556260_1.html

Es portaveu de sa Fundació Jaume III presenta dijous “Ser de los nuestros”, sa darrera obra de Román Piña Homs

En es centre de cultura de Sa Nostra, a les 20:00 – S’obra és un assaig sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 efemèrides que han configurat per què es balears som així com som 

Dijous qui ve, dia 3 de novembre, es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, presentarà sa darrera obra des catedràtic Román Piña Homs, “Ser de los nuestros”, un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva  des poble balear a partir de 16 fites històriques que han configurat per què es balears som així com som. Es llibre, que ha estat editat per Sloper, arranca amb sa fundació de sa ciutat d’Ebussus-Eivissa (654 a.C.), continua amb sa participació des foners balears a sa Primera Guerra Púnica, prossegueix amb sa conquista romana per part de Quinto Cecilio Metelo (123 a.C.) i així successivament fins a sa fundació de s’Universitat de Palma de Mallorca (1978) i sa constitució de s’autonomia balear (1983).

S’obra, que té una intenció divulgativa i que, per tant, és necessàriament sintètica, és un viatge a través de 16 episodis històrics contats amb objectivitat i rigor que desmenteixen bona part de s’interessada historiografia romàntica de caire nacionalista que certes elits universitàries mos han volgut fer empassolar es darrers trenta anys. Piña Homs reivindica s’antigor d’una identitat col·lectiva balear que se remuntaria a més de 2.000 anys quan pobles com es català o valencià hagueren d’esperar a s’Edat Mitja –mil anys després– per oferir ses seves primeres senyes d’identitat col·lectives.

S’acte acabarà amb una espipellada i una copa de xampany. Els adjunt també portada i contraportada des llibre.

Què, quan i on

Què: presentació llibre “Ser de los nuestros” de Román Piña Homs

Quan: dijous, 3 de novembre, a les 20:00h

On: centre de cultura de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma)

Ofrena floral unitària a sa memòria del rei Jaume III

Amb motiu des 25 d’octubre – Sebastià Urbina recorda que ses institucions volen silenciar aquesta efemèride de s’història de Mallorca

Avui diumenge, 30 d’octubre, devers dues-centes persones han retut homenatge an el Rei Jaume III, es darrer rei independent des Regne de Mallorques que fou derrotat l’any 1349 per ses tropes de Pere IV d’Aragó després d’intentar reconquistar un regne que llegítimament li pertanyia. Ha estat a Llucmajor, devora s’estàtua seva situada en es Passeig Jaume III. Per primera vegada, a s’acte s’hi han sumat totes ses organisacions cíviques, culturals i socials que defensen una identitat cultural balear.

IMG 5579Abans de s’ofrena floral a la qual hi han participat deu entitats de sa societat civil balear, s’actor Bernat Serra ha recitat es poema ”El Retorn” de Maria Antònia Salvà i es professor Sebastià Urbina ha recordat es fets històrics que avui se commemoraven.

Una efemèride silenciada per ses nostres autoritats

Sebastià Urbina ha recordat que s’efemèride des 25 d’octubre que honra a qui va esser un bon rei no sempre ha estat silenciada per ses nostres institucions. “[Aquesta] commemoració –ha dit– se va fer oficial l’any 1974 participant tots ets ajuntaments de Mallorca, amb una missa a la Seu concelebrada pes bisbes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Montpeller, antics territoris de sa Corona de Mallorca. Lamentablement, després de sa Transició, pressions nacionalistes, pancatalanistes, varen forçar sa supressió d’aquesta commemoració. No els interessava, ni els interessa recordar s’existència d’un Regne de Mallorca independent, en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i, sobretot, contra ses ingerències des comtats catalans. Avui som aquí per commemorar un des fets històrics que han anat forjant s’identitat cultural de Balears. Igual que varen fer altres organisacions culturals en es passat, noltros agafam es testimoni como si s’estendard del rei Jaume III se tractàs, per salvaguardar sa vertadera història de Balears”.

IMG 5554 SebastiàUrbinaIMG 5636 presidentsS’acte ha acabat amb tots ets assistents entonant s’himne Pàtria.
____________
Publicat a IB3 TelevisióCanal4diario.comUltima Hora (1) i (2)EL MUNDO/El Día de Baleares,Mallorcadiario.comDiariobalear.es.

Fabían Blesa a Som Balear de Canal 4 Ràdio: “ses xeremies mallorquines tenen més de 3.000 anys i no són catalanes”

SOM BALEAR – CANAL 4 RÀDIO

Avui publicam es primer programa de Som Balear, es nou magazine cultural de Canal 4 Ràdio, produït per sa Fundació Jaume III de Balears

S’inauguració des programa ha estat aquest dilluns, i s’emissió serà cada dilluns de 18:30 a 20:00h a sa freqüència 88.4 i 89.0 de sa FM. Es presentador seràRafel Company, ex-director de Ràdio Marratxí i Ràdio Montuiri amb so famós programa “En bon mallorquí”.

Es programa és un magazine cultural fet amb s’intenció de revitalisar, dignificar, promoure i cuidar sa cultura balear. Som Balear donarà veu an es ciutadans de Balears que no combreguen amb ses rodes de molí des pancatalanisme i aposta per sa cultura insular.

En aquest primer programa han participat Joan Font Rosselló, portaveu de sa Fundació Jaume III i professor titular de sa UIB, Mateu Cañellas Taberner, economista i historiador, Cosme Brull Alorda, jove estudiant, i s’ha entrevistat aFabián Blesa, xeremier de Marratxí.

Ademés, hi ha que destacar que es pròxim diumenge 30 d’octubre sa Fundació Jaume III celebrarà, conjuntament amb ses altres entitats balearistes, s’ofrena floral an el Rei Jaume III de Mallorca a les 12:00h an es Passeig de Jaume III, a Llucmajor.

Podeu escoltar assuquí es programa sencer:

-1ª part des programa: http://www.ivoox.com/24-10-2016-som-balear-18-30-audios-mp3_rf_13455072_1.html

-2ª part des programa: http://www.ivoox.com/24-10-2016-som-balear-19-30-audios-mp3_rf_13455693_1.html

Som balear, nou magazine cultural de sa Fundació Jaume III a Canal4 Ràdio

S’estrena avui dilluns i s’emetrà cada dilluns de les 18:30h a les 20:00h, en es dials 89.0 i 88.4 de FM − El presentarà un vell conegut, Rafel Company, es director de sa recordada Ràdio Marratxí, clausurada pes I Pacte de Progrés per fer-se en mallorquí

Canal 4 Ràdio estrena avui dilluns es programa Som Balear. Se tracta d’un magazine cultural que té s’intenció de revitalisar, dignificar, promoure i cuidar sa cultura balear. El presentarà Rafel Company, amb sa col·laboració i patrocini de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears. S’emetrà cada dilluns de 18:30 a 20:00h, en es dials 89.0 i 88.4 de FM o bé awww.canal4radio.com.

Avui, en es programa inaugural, hi participaran es xeremiers de Marratxí. També hi intervendran es portaveu de sa fundació, Joan Font, així com es vicepresident segon, Joan Pons. Per via telefònica escoltarem na Laura Venzal, estudiant de s’Universitat de Navarra.

Homenatge an el rei Jaume III de Mallorques

Sa nostra fundació informa que s’habitual ofrena floral an el rei Jaume III de Mallorques se celebrarà diumenge qui ve, dia 30 d’octubre, a les 12:00h davant s’estàtua a Jaume III que hi ha dins la vila de Llucmajor. S’homenatge no serà, com altres anys, a sa creu des Camp de Sa Batalla, sinó a s’estàtua que hi ha en es Passeig Jaume III de Llucmajor. Sa nostra fundació se sumarà a d’altres entitats balearistes per retre homenatge an aquest gran rei que va vessar sa seva sang per defensar un Regne de Mallorques independent de sa tutela catalana.

Pancatalanistas pesados

JORGE DEZCALLAR

El señor Tardà, portavoz de ERC en el Congreso de Diputados, me merece el mismo respeto que otros políticos profesionales. Ni más ni menos. Lo que no me gusta son sus ideas, que él es afortunadamente muy libre de mantener, igual que yo soy afortunadamente muy libre de no estar de acuerdo. Y no lo estoy.

Durante el último debate de investidura el señor Tardà lanzó un mensaje entre patético e insufriblemente paternalista dirigido a sus “hermanos valencianos y baleares” por el que se comprometía a no cejar hasta lograr liberarnos de nosotros mismos. Su idea es traernos un referéndum que nos permita votar a favor de un pancatalanismo (dominado por Barcelona) sobre el conjunto de eso que llaman los “Països Catalans” (?). Supongo que Perpignan y Montpelier quedan para una segunda tacada. Es pura dinamita y exige no callar ante tamaño dislate.

Confieso que soy parcial pues no me gustan los nacionalismos en general porque propugnan un regreso a un pasado idílico que ya no existe y porque siempre son expansionistas, como muestra el lío en el que nos metieron los nazis con los Sudetes y con Polonia y ya sé que estos eran nacionalsocialistas, que fue la versión más perniciosa de los nacionalismos. Y ojo porque en Europa central comienzan a aparecer grupos fascistoides, nacionalistas y xenófobos que nada bueno auguran. Y no me gustan tampoco porque son profundamente reaccionarios e insolidarios y por eso no logro entender la deriva nacionalista de algunos socialismos periféricos que les alejan de su identidad internacionalista y acaban alejándoles de sus desconcertados votantes. Los nacionalismos me parecen reductores y empobrecedores de realidades mucho más ricas. Me parece estupendo el amor por lo propio, pero es muy estúpido pensar que es mejor que lo del vecino. Qué le vamos a hacer, creo en identidades integradoras y que un pueblo, como una cultura, es más rico cuanto más bastardo y más influencias diversas logre integrar.

Pero el nacionalismo pancatalanista me gusta aún menos y se me ocurren varias razones para ello:

En primer lugar porque me aburre tanto lloriqueo y tanto victimismo. “No nos escuchan, no nos comprenden, se nos amenaza, se nos desprecia, se nos roba (sic)”, decían en la última diada. Acaba uno harto. Y además no es cierto, aunque tampoco piense que el gobierno esté tratando bien este asunto. Todo lo contrario.

En segundo lugar porque falsifican la historia y engañan a mucho incauto/ignorante. Gabriel Tortella recordaba hace poco en El País (21-9-2016) que “persiste la memoria de un pasado mítico, que los nacionalistas mantienen viva con diadas y desfiles a lo Nuremberg”. Pero eso no hace esa “memoria” más verdadera. En 1714 Cataluña no quería ser independiente sino que se equivocó de bando y apoyó al candidato perdedor al trono. Y pagó su error con los decretos de Nueva Planta que modernizaron el país, suprimieron impuestos interiores, unificaron la legislación e hicieron de Cataluña la región más rica de España gracias a que le reservaron todo el mercado nacional y las colonias americanas para sus tejidos. Vicens Vives, que no era extremeño, escribió que esta unificación política y administrativa “benefició insospechadamente a Cataluña”.

En tercer lugar porque mienten descaradamente como ha puesto de relieve el magnífico libro de Josep Borrell (otro que tampoco es andaluz) Las cuentas y los cuentos de la independencia. El futuro de una hipotética independencia unilateral de Cataluña es la soledad fuera de Europa. Y a mí el modelo de Albania no me atrae nada. Es infame engañar al personal sobre esto. Lean el libro, vale la pena.

En cuarto lugar porque me hacen pasar mucha vergüenza cuando dicen sin rubor que actuar contra la ley es democrático. Es una afirmación que deja perplejos a mis amigos europeos y americanos. ¡Mentira! Ir contra las leyes, desobedecerlas, es algo muy antidemocrático en una democracia como la española. Igual que me hacen pasar vergüenza las romerías callejeras de un puñado de incondicionales pastoreados por el inefable Mas, acompañando a Homs a testificar ante los tribunales. Porque la ley es igual para todos y eso (lo siento) incluye a los catalanes.

Y lo de basar la pretensión de crear unos pretendidos Països Catalans sobre la base de la lengua y la cultura compartidas me parece de carcajada. Es como si a algún iluminado se le ocurriera inventarse unos “países castellanos” con Argentina, México, Colombia y una veintena más y tratarlos con paternalismo desde Madrid. No puedo creer que lo digan en serio, aunque de algunos fanáticos cabe esperarlo todo. Cuando Jordi Pujol presidía la Generalitat pronunció un discurso ante un grupo de ministros de países árabes, que yo acompañaba, que hubiera hecho las delicias de Serrano Súñer y otros de aquellos que iban por el imperio hacia Dios. Pujol habló de las hazañas de los almogávares y recordó que había un tiempo en el que los peces del Mediterráneo llevaban pintadas sobre sus escamas las cuatro barras “de Cataluña” (sic). Los ministros asistentes flipaban en technicolor. No me lo invento. Yo pasé mucha vergüenza ajena aquella noche.

Por eso, si algunos catalanes se quieren independizar por las bravas, allá ellos. Yo no se lo aconsejo porque fuera se está muy solo, hace mucho frío y se vive peor. Pero les pido que nos dejen en paz a los baleares en general y a los mallorquines en particular. Y de los valencianos mejor no hablar, pues su nacionalismo se ha construido precisamente contra Barcelona y no contra Madrid.
_____________
Publicat a Diario de Mallorca, 25/9/2016

26 relats curts en mallorquí competiran per endur-se es I Premi Gabriel Maura

S’entrega des I Premi Gabriel Maura serà divendres dia 21 d’octubre, a Binicomprat, coincidint amb so sopar per celebrar es tercer aniversari de sa Fundació Jaume III 

Un total de 26 relats breus en mallorquí competiran finalment per endur-se es I Premi Gabriel Maura organisat per sa Fundació Jaume III que repartirà 1.500 euros en un primer premi (1.000€) i un accèssit (500€) pes segon classificat. S’acte coincidirà amb sa celebració des tercer aniversari des naixement de sa fundació que, com cada any, consistirà en un sopar, aquesta vegada a Binicomprat.

Sopar d’aniversari a Binicomprat

Enguany canviam de  lloc i es sopar d’aniversari serà a Binicomprat, divendres dia 21 d’octubre a les 20:00h. Hi haurà servici d’autobús de franc d’anada i tornada a Binicomprat des de sa Plaça d’Espanya de Palma (punt d’encontre: estació des tren de Sóller). Per agafar s’autobús, és obligatori reservar plaça abans de dimecres dia 19 d’octubre.

Per comprar es tiquets pes sopar s’ha de contactar amb sa seu de sa fundació a Palma (971 666 468 / 616 624 355) o amb qualque patró o col·laborador de sa fundació.

 

Es traductor automàtic ha suposat fer 3.500 canvis lèxics i més de 50 canvis d’estructura respecte des traductor original en català estàndar

D’un diccionari original de 41.000 termes s’han canviat quasi es 8% des seus termes – Anit passada se presentà sa versió millorada des traductor automàtic castellà-mallorquí de sa Fundació Jaume III

S’implementació des traductor automàtic castellà-mallorquí de sa Fundació Jaume III que se presentà anit passada en es Centre Cultural de Sa Nostra ha suposat substituir unes 2.700 paraules des català continental amb paraules genuïnes de Mallorca, afegir 750 frases fetes en mallorquí, així com canviar/afegir devers 50 regles morfològiques i sintàctiques en relació an es traductor castellà-català original des qual partírem fa dos anys.

Tot això ha suposat fer un estudi exhaustiu de tot es diccionari sencer original castellà-català (d’uns 41.000 termes en total) i anar canviant/substituint es lèxic pròpiament continental per mots genuïns de Mallorca. En total, “això ha suposat canviar un 7,7% des diccionari original que teníem en es començament, ademés de canviar/afegir una cinquantena de regles sintàctiques, com per exemple, “tener ganas de jugar tenir juguera” i morfològiques, com per exemple, “jo canto jo cant”, va explicar es portaveu de sa fundació Joan Font davant una setantena de persones.

“En aquesta segona versió hi hem afegit també unes 700 frases fetes (modismes, locucions, refranys) que, afegides a ses que ja havíem incorporat a sa versió 1.0 de fa un any, en total suposen devers 750 frases fetes més que ha millorat s’apartat de fraseologia des traductor”, explicà es portaveu.

Es portaveu va anunciar que es pròxim projecte és un traductor castellà-menorquí, una tasca més senzilla que sa ja efectuada tenguent en compte s’experiència acumulada i es fet que es mallorquí i es menorquí, llevat d’unes poques regles sintàctiques, coincidesquin en un 80% des lèxic, segons es propi Francesc de Borja Moll.

Adjuntam foto de s’acte i un pdf amb una trentena de frases fetes que s’han introduït en es diccionari des traductor, així com una quarantena de termes de vocabulari mallorquí.
____________
Publicat a EL MUNDO/El Día de BalearesUltima HoraMallorcadiario.comCanal4diario.commenorca.info,20minutos.esdiariobalear.es, 7/10/2016

Sa Fundació Jaume III deplora que tota s’esquerra voti contra s’article 35 de s’Estatut que defensa ses modalitats balears

Proposta per les Illes (PI) i PP se sumen a C’s en defensa de ses modalitats insulars mentre s’esquerra veu bubotes per tot

Dimarts passat, es Parlament de ses Illes Balears va rebutjar una proposta inicial de C’s esmenada per Proposta per les Illes (PI) que deia textualment: “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern Balear a complir el que disposa l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia i en particular amb l’imperatiu de normalitzar la llengua catalana i estudiar a protegir les modalitats insulars del català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. I per això li insta a fomentar el seu ús i a promoure el seu estudi en els distints òrgans de l’administració i en particular en el sector educatiu i en els mitjans de comunicació públics i institucionals, sense perjudici de la unitat de la llengua”. PP, C’s i PI hi votaren a favor (24 vots) mentre que PSIB, Més i Podem hi votaren en contra (33 vots). Sa Fundació Jaume III agraeix a PP, C’s i PI sa seva posició en aquest tema i els convida a esser molt més eficaços en aquesta defensa des mallorquí, menorquí i eivissenc.

A pesar de totes ses precaucions que posà Josep Melià (PI) a s’hora d’esmenar sa proposta inicial de C’s a fi de conjurar qualsevol bubota de “secessionisme lingüístic”, tota s’esquerra balear hi votà en contra. Amb això, s’esquerra votava contra es contengut d’un article sencer (es 35) des propi Estatut que no diu altra cosa que lo que PP, PI i C’s varen aprovar amb sa proposta parlamentària citada.

Aquesta actitud de tots es partits que fan costat an es Govern balear demostra una vegada més tres coses: a) sa defensa de ses modalitats per part des nostros polítics ha estat es darrers trenta anys una defensa més retòrica que efectiva; b) veuen en sa defensa de ses modalitats una intenció de qüestionar s’unitat lingüística, lo únic realment sagrat per ells encara que aquesta unitat que ells han confòs amb uniformitat amenaci sa supervivència de ses maneres de xerrar centenàries de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; queden clares, una vegada més, quines són ses seves prioritats; c) segueixen considerant es defensors de ses modalitats com uns “secessionistes lingüístics” desfressats i els atribueixen unes intencions que, almanco amb lo que fa referència a sa fundació Jaume III, mai hem tengut, com hem repetit un pic darrere s’altre.

És curiós que aquells qui fan feina cada dia per destruir sa nació espanyola de manera més o manco solapada tatxin de “secessionistes” a tots aquells que només volem dignificar, dins es marc estatutari, unes formes de parlar seculars. Resulta lamentable que, en lloc de donar arguments, només aixequin bubotes per satanisar es defensors de ses modalitats, faltant a sa veritat i enganant-se a ells mateixos i a tota s’opinió pública.