Un centenar de persones umplen Sa Nostra de Mahó per fer costat a “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Francesc Romero

Novel·la històrica en tres idiomes, il·lustrada amb pintures de Pere Lorente i d’estil clar i senzill per arribar a tots es públics – També s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Lorente que il·lustren s’obra

Anit passada, devers 100 persones persones ompliren de gom en gom es Centre Cultural de Sa Nostra a Mahó per fer costat an es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Joan Francesc Romero. Entre elles, personalitats des món polític, econòmic i social com es batle des Castell Lluís Camps, s’ex-senador Manuel Jaén Palacios, ets ex-batles de Ciutadella i Ferreries, Ramon Sampol i Manolo Monerris, es diputats autonòmics Toni Camps, Juan Domínguez i Juan Manuel Lafuente, es regidors Andrés Spitzer (C’Me), Jaume Fedelich, Nuri Torrent i Diego Pons, ex-regidors com Maite Torrent, es coordinador de Ciutadans de Mahó, Eugenio Ayuso, s’ex-candidat de Ciutadans de Menorca an es Senat,Manel Bonmatí, es secretari de Ciutadans de Ciutadella,José María Llull, s’empresari des calçat i patró de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears Antonio Pons Bosch, es patró Antonio Planas Gual de Torrella, es president des Grup d’Acció Balear Toni Ballester i es secretari de sa Fundació Hospital de s’Illa del ReiAntonio Cendán Melis.

“Llull, es nostro heroi il·luminat” és una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada pes dibuixant Pere Lorente, publicada en tres idiomes (castellà, balear i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, “és fruit d’un projecte que va començar fa un any i en es que hi ha participat molta gent”, va dir es president de sa fundació a Menorca, Joan Pons. “Lo que pretén aquesta obra és tornar a fer actual Llull, acostar-lo an es poble menorquí —i mallorquí i eivissenc— que el va venerar durant segles com un sant”, va continuar Pons, que recordà que “mentre Llull era de cada vegada més reconegut dins es món acadèmic i universitari, perdia influència entre es ciutadans balears”.

Es presentador, s’historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca, Joan D. Pons Torres, va destacar s’estil senzill des llibre, cosa que el feia bo de llegir ja que acostava un personatge fascinant com Llull an es grau de curiositat des lector mitjà.

DSC 0469-minDSC 0485-minDSC 0585-minPer altra banda, Pons criticà ses ajudes zero rebudes per part des Consell Insular de Menorca, Govern Balear o Institut Menorquí d’Estudis, a qui retreu “estan prou enfeinats dedicant es seu temps i es nostros doblers a presentar coses com ‘Història del protestantisme als Països Catalans’ de s’independentista Josep-Lluís Carod Rovira mentres abandonen sa cultura menorquina i balear com és aquesta magnífica obra sobre Ramon Llull”.

Pons també destacà s’aportació de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears amb aquesta novel·la històrica sobre Llull, “en es 700è aniversari de sa mort de Ramon Llull, es catalanisme s’encarrega d’amagar aquells aspectes de sa seva vida i obra que són contraris a sa seva doctrina: a) Ramon Llull mai va anomenar sa seva llengua com a catalana sinó ‘romanç’, i b) s’exilià durant s’ocupació aragonesa de ses Illes Balears i no va calcigar cap terra aragonesa, molt manco es comtat del nord —en referència a Catalunya—, allà on ara s’apropien des nostro baleàric més universal amb es beneplàcit de ses nostres sucursalistes autoritats insulars”. Tancà sa seva intervenció manifestant “en es 700 aniversari de sa mort de Ramon Llull, és es moment d’exigir a ses nostres autoritats, tant aquí com a Madrid, que aturin s’expoli cultural que patim a ses Illes Balears, que s’Institut Ramon Llull modifiqui es seu nom, i que es vertader Institut Ramon Llull tengui seu a Palma de Mallorca, a Balears, a sa terra natal de Llull i no a Barcelona”.

Per sa seva banda, es general Luis Alejandre va introduir a Romero destacant sa frescor des text i es mèrit de s’autor per “traslladar sa vida de Llull, un homo increïble amb una vasta producció literària que es va endinsar en ses tres cultures, musulmana, cristiana i jueva, a un llenguatge més pròxim que l’acosta a sa modernitat”.

“−Teniu un heroi i no ho sabeu”

Per sa seva banda, s’autor des llibre, Francesc Romero, destacà que havia estat “franciscà per educació” i que “aviat va omplir sa seva biblioteca de llulls”. Romero afirmà que des seus càrrecs públics havia procurat sempre defensar es lul·lisme i realçar-ne sa seva figura. Com a comissionat Llull des Govern de José Ramón Bauzá, Romero explicà que havia planificat un calendari lul·lià on cada acte havia de realçar un aspecte de sa vida des doctor il·luminat i que això l’havia ajudat molt a organisar sa biografia des savi mallorquí, un coneixement exhaustiu que llavors li havia facilitat sa redacció d’aquesta novel·la.

Romero contà que va esser un veïnat seu nord-americà des port d’Andratx que el va engrescar a escriure aquest llibre: “−Voltros teniu un heroi i no ho sabeu”, li enflocà, “i aquest heroi és en Ramon Llull”. Va esser així com s’autor va posar fil a l’agulla i començà a escriure. Era s’agost de 2015. “He disfrutat escriguent aquest llibre. M’ho he passat la mar de bé, m’emocionava quan construïa es diàlegs de Llull, pareixia que estàs en contacte amb ell”, va confessar s’autor molt emocionat.

S’exposició ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ a Sa Nostra

S’acte serví també per inaugurar una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra i que estarà oberta fins dissabte de la setmana qui ve, dia 17 de desembre. Se pot visitar en es Centre Cultural Sa Nostra (Carrer s’Arraval, 31, Mahó), on també se podrà comprar es llibre ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ per només 25€.
________________
Publicat as Diari MENORCA, Diariobalear.es, esdiari.info, 12/12/2016

Los modernos vándalos

MARIANO PLANELLS.

 Está de moda entre los separatistas usar el prefijo ‘neo’ para añadir un matiz subliminal de modernidad. Pero nada tiene de moderno reescribir el pasado, como estos institutos independentistas de la Nueva Historia de Cataluña, que reciben jugosas subvenciones de la Generalidad para distorsionar los hechos del pasado. Quieren ganar el futuro cambiando el pasado a su antojo, como estos neocomunistas de Podemos que quieren reescribir la guerra civil para ganarla 75 años después. No podrá ser. Poco futuro tiene ganarse el pasado, modificarlo y falsificar la narrativa histórica. Comunistas y nacionalistas son la cosa más rancia y decimonónica –en sentido literal– más casposa y estéril que aún subsiste en nuestro solar patrio. El primero solo ha creado dolor, cien millones de muertos y hambre por donde pasa. Y el nacionalismo es una reliquia tóxica del puro Romanticismo del siglo XIX. Pero mira tú, les funciona, mientras los gobiernos regionales suelten la pasta gansa. Miles de catalanistas viven de esta sopa boba. Arrinconando el español.

No crean que en Ibiza estamos a salvo, basta ver las candidaturas presentadas, la inmersión en la mayoría de los colegios, la recuperación de las leyes identitarias del Pacte y las publicaciones –siempre financiadas– en catalán estándard, o sea el barcelonés. Que casi nadie lee.

La misma Enciclopedia de Ibiza y Formentera está plagada de barbaridades de variado pelaje. Algunas se las he dicho personalmente al actual responsable, pero temo que en el próximo y último tomo no las corrijan. Las hay a cientos, pero causan espanto algunas como el uso sistemático del término compuesto ´Corona catalano-aragonesa´. Tal adefesio no ha existido nunca. También se le ocurrió a un neohistoriador (¡y político!) catalanista inventarse una Corona de Mallorca inexistente. Que yo sepa es la Corona de Aragón. En Baleares, ciertamente fuimos Reino, el Reino de Mallorca que nos incluía a los pitiusos. Cada cual es muy libre de tener las ideas que Dios y su razón le dé a entender. Pero jamás debieran proyectarse cuando se hace ciencia, cuando se hace Enciclopedia. La de Ibiza y Formentera ha quedado obsoleta en gran parte por no haber sabido filtrar esta rancia y tendenciosa ideología catalanista. ¿Hay en Ibiza algunos historiadores sensatos, ecuánimes, serios y preparados? Al menos ni uno solo ha denunciado públicamente estos disparates ilustrados.

Nos llevaría mucho tiempo leer críticamente estos más de doce tomos que engloban y pretenden explicarnos con rigor la totalidad de las islas de Ibiza y Formentera. Los profesionales debieran tomarse en serio su trabajo y fijarse dónde ha acabado Cataluña (y el proceso no ha concluido: acabará peor). En Ibiza no hemos de seguir a Cataluña en nada: ha demostrado siglo tras siglo que siempre toma la peor opción. Que se estrellen ellos, pero a nosotros que nos dejen en paz. Incluso los catalanistas de aquí se contagian de la ceguera catalana. A principios del siglo XX un exaltado catalanista ibicenco propuso derribar nuestras murallas renacentistas, quizás para seguir lo que se hizo en Barcelona. Hace unas semanas, otro catalanista ibicenco propuso derribar el monumento a nuestros corsarios. Antes de derribar lo ajeno construyan ustedes algo en positivo.

Más valdría que no perdieran el tiempo en intentar cambiar una historia que ni siquiera conocen. ¿Entonces qué quieren? Hacer política con el dinero y con los valores ajenos. Habrán observado que no he citado a nadie. Pero que no sirva de precedente.

________

Article publicat a Diario de Ibiza, es 9-12-2015.

Avui dissabte sa Fundació Jaume III de Menorca presenta sa seva novel·la històrica sobre Ramon Llull a Sa Nostra (Mahó)

Sa novel·la pretén destacar ets aspectes més humans de sa vida de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble baleàric que el va venerar durant segles com a sant – S’obra serà presentada per Luis Alejandre Sintes i Joan D. Pons Torres

Avui dissabte, dia 10 de desembre, en es centre de cultura de Sa Nostra a Mahó, es presentarà es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat”, una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada per Pere Lorente, publicada en tres idiomes (baleàric, castellà i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears.

S’obra serà presentada per Luis Alejandre Sintes, general, ex-cap de s’Estat Major de s’Exèrcit i ex-conseller; Joan D. Pons Torres, historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca; i s’autor, Joan Francesc Romero, professor, ex-director general de cultura des Govern Balear i ex-comissari de s’Any Llull.

Després de sa presentació s’inaugurarà una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra. Acte seguit,  se servirà una espipollada de menjua i beure per tots ets assistents.

Tornar a divulgar Llull, màxim exponent de sa cultura balear, s’assignatura pendent

Aquesta novel·la històrica està basada en sa vida des personatge més brillant que ha donat sa nostra terra, Ramon Llull Erill. Sa seva vida està plena d’accions poc conegudes pes gran públic. De Llull és ben coneguda sa seva dimensió filosòfica, teològica i científica gràcies an es més de 260 llibres escrits en diferents llengües que s’estudien a ses millors universitats del món, però aquest coneixement se limita a un públic intel·lectualment molt preparat i certament reduït. Açò ha contribuït que, amb es pas des temps, s’hagi abandonat s’admiració i sa gran devoció cap a Llull que li professaven es mallorquins, menorquins i eivissencs segles enrere. Sa pèrdua d’influència de sa seva figura ha estat lenta però constant.

Per combatre aquesta falta d’entusiasme cap a sa figura de Llull dins sa pròpia societat balear, s’autor Joan Francesc Romero s’ha plantejat com a principal objectiu donar a conèixer ets aspectes més humans de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble que durant segles el va venerar com un sant. Aquesta és sa principal contribució d’aquesta novel·la històrica dirigida a tothom i no només a experts lul·lians. Ademés es tracta d’una obra trilingüe, escrita en balear, castellà i anglès, una excel·lent oportunitat per apendre ses tres llengües.

Sa Fundació Jaume III no entén que sa voluntat de sis consellers empernats (de Més) pugui alterar sa data de sa Diada de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per sa caparrudesa d’un partit tot sol – Es catalanisme torna a guanyar una altra batalla davant s’indiferència silenciosa de sa dreta i sa genuflexió de s’esquerra – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i torna a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) pugui imposar a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i haver retirat sa seva proposta de canviar sa data actual.

Si finalment es Consell de Mallorca tomba es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’haurà demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Si finalment se surt amb la seva, es catalanisme tornaria a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

Lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa data de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa.

Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho.

 

La culpa es suya

Obligatorio en la escuela y en la Administración pública, a pesar de todo, el uso del catalán retrocede en nuestra Comunidad. El ámbito temporal del informe elaborado por el Institut d’Estudis Catalans (IEC), Omnium Cultural y la Plataforma per la Llengua se circunscribe a los años que van del 2004 al 2014 y como en todos los estudios anteriores hay un aspecto que no se aborda en ningún caso: la autocrítica. Podría parecer una insensatez de no ser porque quien elabora el informe -no me refiero necesariamente a las personas, sino a las entidades- ha tenido, durante treinta años las herramientas legales y los recursos económicos para que el uso del catalán no sólo no retrocediera sino que aumentase exponencialmente, por lo menos en la misma medida que las generaciones de jóvenes educados en la inmersión lingüística y los funcionarios formados en los distintos niveles del catalán necesario para acceder y ascender en la Administración pública.

Los números no cuadran y probablemente lo harían todavía menos si los comparásemos con los porcentajes de uso de la lengua autóctona de Baleares (sic) de décadas anteriores, en las que ese uso no precisaba de normalización, sólo de normalidad y del orgullo de sentir que la lengua que se hablaba era, de forma natural, la propia.

Hablaba de autocrítica. No es el primer informe de estas características que leo, pero el guion es invariablemente el mismo: el uso del catalán retrocede o no aumenta lo esperado y la causa es siempre la política del PP y tangencialmente, la cuestión demográfica. Lo primero es reversible siempre y cuando se tenga un PP centrado (entendiendo por centrado, uno que se pliegue a los dictados nacionalistas o que no interfiera en cuestiones educativas o culturales) o que gobierne la izquierda nacionalista (¿acaso hay otra?).

En cuanto a la demografía, recurrir a ella para explicar ese retroceso, resulta ahora mismo políticamente incorrecto. Es cierto que en estudios similares se ha explicado la prevalencia social del castellano en determinados momentos, a partir de la llegada de la emigración peninsular (para los separatistas catalanes y supongo que también para nuestros autóctonos adalides del barco de rejilla, un caballo de Troya enviado por Franco para acabar con nuestra lengua). La masiva llegada de emigrantes a principios del 2000, también fue esgrimida como causa de que esa tendencia ascendente, favorecida por la Ley de Normalización Lingüística, el Decreto de Mínimos y la ausencia del castellano de la Administración, sorprendentemente no se produjese. Pero a día de hoy, las normas del catecismo progre impiden responsabilizar -siquiera como hipótesis de trabajo- a la población inmigrante de cuestión alguna, por lo que, en lo que se refiere a los años objeto de estudio, la única causa posible es el TIL que no fue y la libre elección de lengua en la primera enseñanza, que tampoco fue. Créanme, como trabajo de investigación, el estudio al que me estoy refiriendo es, en términos académicos, una auténtica tomadura de pelo y, si alguien ha pagado por él, le debería ser devuelto el dinero.

O no, si lo único que se pretende es describir un hecho y ocultar las causas reales del mismo, además justificar la existencia de los organismos firmantes.

Si hablamos de causas, una tímida y puntual política adversa no puede en ningún caso justificar que una lengua obligatoria en la enseñanza y en la administración y potenciada por los organismos públicos en prácticamente todos los ámbitos de la vida de los ciudadanos, a la que se han dedicado recursos económicos ingentes, no sólo no goce de buena salud sino que su uso retroceda. ¿Se han planteado alguna vez esas entidades y organismos en cuyas manos ha estado la enseñanza, la promoción y la imposición de la lengua catalana, qué han hecho mal para que treinta años después los resultados sean tan magros? ¿Se les ha ocurrido aunque sólo fuera por un instante que su estrategia haya sido la equivocada? ¿Por qué una lengua que antes era estimada por mallorquines, menorquines o ibicencos, se ha convertido ahora en una lengua antipática?

Quizás -sólo quizás- es que no nos estamos refiriendo a la misma lengua. Relegada al registro informal, -o lo que es lo mismo, a ser utilizada en el hogar, entre amigos, en los bares y en el folklore- la lengua con la que el hablante autóctono se sentía identificado y que, por eso mismo el de fuera identificaba con una sociedad en la que deseaba integrarse, ha sido substituida por un estándar impuesto que nadie siente como propio, por lo que su interés en utilizarlo, una vez sale del ámbito en el que le es impuesto, es nulo.

Digo que nadie siente como propio, pero no es del todo cierto. Los que llevan años propiciando la desaparición de las modalidades propias, los que no dudan en sacrificar la lengua de sus ancestros en beneficio de la idea de «una sola lengua, un solo país», los que venden como científica lo que no fue sino una decisión política, los que no dudan en insultar -fascistas, gonellas, incultos- a quienes, -como la Fundació Jaume III– alzan la voz en defensa de esas modalidades como manda la Ley, esos, sí sienten el estándar impuesto como propio, porque se corresponde con su idea de país.

Pero se olvidan de que una lengua persiste en la medida que haya quien la quiera hablar y se sienta identificada con ella y eso no se hace por decreto. No sé si en privado se lo plantean, pero dado que han sido los únicos artífices, que sepan, que de ese retroceso, la responsabilidad es sólo suya.
____________
Publicat a EL MUNDO/El Día de Baleares, 6/12/2016

Gari Durán a EN CLAU BALEAR de Canal 4 Ràdio: “no entenc perquè es Partit Popular escriu en català estàndar i no en es mallorquí de sa Fundació Jaume III”

EN CLAU BALEAR – CANAL 4 RÀDIO 

Avui publicam es 5t programa d’En Clau Balear, de dilluns 28/11/2016, es magazine cultural i d’actualitat de Canal 4 Ràdio produït per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears i dirigit per Rafel Company. Cada dilluns a les 18:30h en es 88.4, 89.0 FM iwww.canal4radio.com

 

En aquest quint programa d’En Clau Balear sa protagonista ha estat Dª Gari Durán Vadell, doctora en història antiga, ex-senadora per Mallorca i actualment vicepresidenta per Mallorca de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears.

Han participat també Joan Font Rosselló, professor de sa UIB i portaveu de Jaume III, Tomàs Ribot, historiador, i Toni Ballester, president des Grupo d’Acció Balear.

Sa Fundació Jaume III deplora que Ruth Mateu subvencioni amb doblers de tothom digitals i revistes que fan apologia de s’odi

Sa Fundació Jaume III ha estat brutalment difamada es darrers mesos  a ses revistes “Cent per Cent” i “Llucmajor de pinte en ample”, ara subvencionades pes Pacte – MÉS  unta sa xarxa de revistes sucursalistes de sa Part Forana per fer sa feina bruta

Sa Fundació Jaume III lamenta que es Govern des Pacte subvencioni amb doblers de tothom revistes com “Cent per Cent” de Manacor (7.500 €) i “Llucmajor de pinte en ample” (5.000 €) que fan apologia de s’odi contra s’adversari. En concret, sa revista manacorina va dedicar pàgines i pàgines, portades i articles d’opinió contra sa nostra fundació per mor d’una manifestació pacífica, silenciosa i en positiu que feren una dotzena de simpatisants nostros a un ple de Manacor per animar es batle de Manacor a seguir usant s’article baleàric a ses xarxes socials. Per sa seva banda, sa revista llucmajorera acaba de dedicar sa portada i cinc pàgines senceres a un acte cívic i respectuós com va esser s’homenatge an el rei Jaume III des passat 30 d’octubre a Llucmajor, on sa nostra fundació hi participà amb altres nou entitats.

Evidentment, sa nostra fundació està sotmesa a sa crítica com qualsevol altra però una cosa ben distinta és quan aquesta crítica només cerca difamar, desacreditar, injuriar, humiliar, bestialisar s’adversari i tergiversar es nostros vertaders objectius, donant una imatge falsa i repugnant a s’opinió pública. “Extrema dreta”, “gonellistes”, “ignorants”, “incultes”, “perillosos nazis”, “secessionistes”, “ridículs”, etc..  creim que són adjectius desmesurats i fora de lloc cap a una entitat que no és política i que té com a principal objectiu defensar s’identitat balear i unes modalitats insulars protegides per s’Estatut d’Autonomia i, com veim ara, també per sa nova Gramàtica Catalana de s’Institut d’Estudis Catalans.

És intolerable que es Pacte unti amb doblers públics ses falanges nacionalistes des pobles de Mallorca perquè li facin sa feina bruta. Per molt que la vulguin vestir de cultural o informativa, tots sabem que sa tasca d’aquestes revistes és bàsicament política i de sa més xereca: destruir s’adversari, marcar territori i rompre sa convivència. Si volen fer aquesta feina bruta, almanco que la paguin des seus doblers.

Adjuntam un reportatge gràfic -no exhaustiu, ni prop fer-hi- de sa campanya de difamacions d’aquestes dues revistes contra sa nostra fundació. També recollim un parell de titulars falsos des diari digital dbalears.cat, subvencionat enguany amb 40.000 € pes Govern balear i amb 17.000 € l’any passat per la Generalitat de Catalunya, segons una informació d’El País de dia 20 de febrer del 2016.

S’exposició de pintures de “Llull, es nostro heroi il·luminat” s’allargarà fins divendres 25 de novembre

Dia 11 de novembre s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Pere Lorente que il·lustren s’obra

Finalment, s’exposició amb ses 26 il·lustracions de Pere Lorente que s’han incorporat a sa novel·la històrica “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Francesc Romero i que se pot visitar a sa segona planta des Centre Cultural de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma), s’allargarà fins divendres dia 25 de novembre. Se va inaugurar divendres dia 11 de novembre, coincidint amb sa presentació des llibre de Romero.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Gabriel Verd a EN CLAU BALEAR de Canal 4 Ràdio: “Cristòfol Colom va néixer a Felanitx i no escrivia en italià ni en català, sinó en mallorquí”

EN CLAU BALEAR – CANAL 4 RÀDIO

Avui publicam es 4t programa d’en Clau Balear, de dilluns 14/11/2016, es nou magazine cultural de Canal 4 Ràdio, produït per sa Fundació Jaume III de Balears i dirigit per Rafel Company. Cada dilluns a les 18:30h en es 88.4, 89.0 FM i www.canal4radio.com.

En aquest quart programa d’en Clau Balear s’ha entrevistat a D. Gabriel Verd Martorell, investigador i president de s’Associació Cultural Cristóbal Colón, defensor de sa tesi de s’orgen mallorquí des descobridor d’Amèrica.

Gabriel Verd ha dedicat més de quaranta anys de sa seva vida a investigar sa vida de Cristòfol Colom i a demostrar que aquest il·lustre navegant té rels mallorquines, concretament de Felanitx. Verd creu que Colom va néixer com a fruit de sa relació que tengueren Don Carlos, Príncep de Viana (germanastre de Ferran el Catòlic) i Margalida Colom, natural de Felanitx.

Verd ha concedit una interessantíssima entrevista a En Clau Balear, que aquesta setmana ha dirigit Tomàs Ribot Dickow, i a sa que han participat com a tertulians s’historiador i economista Mateu Cañellas i sa periodista Elizabeth Gil. En aquesta, s’investigador mallorquí ha destacat que possiblement el 2017 es descobresqui segons s’ADN, s’origen mallorquí de Tòfol Colom. Per altra banda, Verd lamenta sa falta d’ajudes i finançament per part des Govern Balear de Francina Armengol, es Consell de Mallorca de Miquel Ensenyat i altres institucions autonòmiques que “ni s’han acostat a visitar ses dues exposicions de Felanitx i des Poble Espanyol”, i recorda que es mèrit se l’enduran aquells que hagin col·laborat econòmicament amb s’investigació.

Xisco Romero a EN CLAU BALEAR de Canal 4 Ràdio: “Ramon Llull és s’heroi històric de Balears i ses nostres autoritats tenen complexe d’impulsar-lo”

EN CLAU BALEAR – CANAL 4 RÀDIO

Avui publicam es 3r programa d’en Clau Balear, de dilluns 7/11/2016, es nou magazine cultural de Canal 4 Ràdio, produït per sa Fundació Jaume III de Balears i dirigit per Rafel Company. Cada dilluns a les 18:30h en es 88.4, 89.0 FM i www.canal4radio.com.

En aquest tercer programa d’en Clau Balear s’ha entrevistat a D. Joan Francesc Romero Valenzuela, professor, ex-director general de cultura des Govern Balear, ex-comissionat autonòmic de s’Any Llull, i autor de sa novela històrica “Llull, es nostro heroi il·luminat”, publicada en tres idiomes: balear, castellà i anglès, i editada per sa Fundació Jaume III

“Llull, es nostro heroi il·luminat” de J.F. Romero se presenta aquest divendres 11 de novembre a les 20:00h en es Centre de Cultura de Sa Nostra (C/Concepció nº12, Palma). S’acte serà presentat per Angel González Fernández, Catedràtic Emèrit de Filosofia de s’Universitat de Santiago de Compostela.

Després de sa presentació s’inaugurarà una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra. Acte seguit, se servirà una espipellada i se brufarà es llibre.

XRomero2

Podeu escoltar assuquí es programa sencer:

-1ª part des programa: http://www.ivoox.com/07-11-2016-som-balear-18-30-audios-mp3_rf_13651878_1.html

-2ª part des programa: http://www.ivoox.com/07-11-2016-som-balear-19-30-audios-mp3_rf_13652502_1.html