Sa Fundació consegueix que es Consell de Mallorca aprovi una declaració institucional en defensa de ses modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III va conseguir ahir que El Pi modificàs una moció en defensa de sa llengua catalana i afegís “sa protecció i promoció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”

Es Ple Ordinari d’ahir en es Consell de Mallorca va aprovar per majoria una declaració institucional “En defensa, protecció i promoció de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i de les modalitats insulars del català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera”.

Es vicepresident de Sa Fundació, Joan Pons Torres, intervengué en es Ple des Consell de Mallorca per demanar expressament a El Pi que modificàs sa seua moció i que inclogués “sespecial estudi i protecció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera” tal i com els emana s’article 35 de s’Estatut dAutonomia com a servidors públics daquesta terra”.

El Pi, que inicialment, a sa moció presentada pes seu portaveu, Toni Pastor, no incloïa cap referència a ses modalitats insulars, baratà de parer després de ses intervencions des representant de Sa Fundació, i també de Joan Rotger des Partit Popular, i de Catalina Serra de Ciutadans. Finalment decidí incloure s’article 34 per “defensar, protegir i promocionar sa cultura autòctona, es llegat històric de Mallorca” i s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que exigeix que “ses modalitats lingüístiques insulars des català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”, i ets articles 36 i 37.

Es mateix Toni Pastor se felicità “d’arribar avui a un acord lingüístic amb sa Fundació Jaume III” i reconegué que “si sa llengua encara és motiu de discussió és que qualque cosa hem fet malament aquests quaranta anys”.

Finalment, la resta de grups (Més per Mallorca, PSIB-PSOE i Podem) acceptaren sa modificació a petició de Sa Fundació, PP i Cs, i votaren a favor de sa moció d’El Pi, això sí, amb certes cares de confusió per part de s’equip de govern des Consell de Mallorca, que fins ara sempre havia votat en contra de fomentar ses modalitats insulars, per exemple, es setembre de 2016 en es Parlament de ses Illes Balears.

Sa Fundació Jaume III celebra que ahir es Consell de Mallorca aprovàs quasi per unanimitat una declaració institucional per sa defensa, protecció i promoció de ses modalitats insulars. Un pas més en es camí de sa dignificació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc i perquè sa llengua de ses Balears torni an ets àmbits més formals de sa societat.

 

Palma de Mallorca, 12 d’abril de 2019

Sa Fundació

Sili Pons Sabater guanya es V Premi Joan Benejam més feminista

Sa ciutadellenca s’alça amb es premi en sa quinta edició des concurs de relats en menorquí amb un relat sobre es maltractament a sa dona vist per una filleta de 10 anys — Es tracta des primer any en què tres dones guanyen es primer, segon i tercer premi Joan Benejam

Sili Pons Sabater (Ciutadella, 1965) s’ha alçat amb sa quinta edició des Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “S’amor no és açò”. Així es va anunciar es dissabte durant sa gala des V Premi Joan Benejam i 5º aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es va celebrar en es restaurant des Club Nàutic de Ciutadella davant més de 200 convidats. Es tracta de sa segona dona a guanyar es ‘Joan Benejam’.

S’escriptora, que destaca també per sa seva creació literària en s’àmbit de sa poesia i especialment a sa glosa, especialitat en sa qual és molt coneguda sa destresa de son pare, Josep Pons Pons, patronista i que ha estat col·laborador des Diari MENORCA. Sili Pons s’ha enduit es premi gràcies a una peça que relata sa trista vida d’una dona víctima de maltractament i sa seva filla, que reflexiona sobre sa situació: “s’amor és un sentiment de tendresa, de confiança, de respecte i d’igualtat. Un sentiment equivalent i recíproc.”

Durant sa gala es van donar a conèixer també es noms dets altres finalistes entre sa vintena de participants d’aquesta quinta edició. Es segon premi ha recaigut en na Daniela García Tabares, de 29 anys natural de Colòmbia, escriptora, filòloga i autora de “Dia de Nadal”, una redacció molt elaborada, amb un ús des menorquí digne d’apreciar en una menorquina que, com na Daniela, no té es menorquí com a llengua materna sinó es castellà. En tercer lloc ha quedat Pilar Allès Marquès (Ciutadella de Menorca, 1971) amb s’obra “Cendres”. Una dramàtica i breu redacció però molt impactant sobre es viatge amb avió d’una mare amb es seu fill petit que el deixa prematurament.

Un premi que enguany ha comptat amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ es destinaran en una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accésit honorífic pes tercer classificat. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults han rebut també sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cada una d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilates.

Sa Fundació ha celebrat s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, que ha comptat amb s’assistència de diversos càrrecs institucionals com es diputat nacional Fernando Navarro de Cs, ses diputades autonòmiques Sion Fullana (PP) i Olga Ballester (Cs). També han assistit Fulgencio Coll, ex-JEME (Cap d’Estat Major de s’Exèrcit de Terra) i candidat de VOX a sa batlia de Palma, s’empresari i arquitecte Antoni Vivó de Salort, s’empresari Eduardo de la Cruz, Gari Duran, exsenadora i vicepresidenta de Sa Fundació, Gonzalo Adán, professor de s’UIB i director de s’Institut Balear d’Estudis socials (IBES), es president de Societat Civil Balear, Tomeu Berga. Per una altra part, van assistir Ana Ferma Noval, candidata des PP an es Congrés per Menorca, Aurora Herráiz, candidata des PP an es Senat per Menorca, es candidat a sa batlia de Ciutadella pes PP, Antoni Juaneda, Pepe Negrete, empresari i regidor de UPCM a s’Ajuntament de Ciutadella, Jorge Campos, president de VOX Balears, Malena Contestí, candidata de VOX an es Congrés, Toni Camps, candidat de VOX an es Consell insular de Menorca, Guillermo Jusué de Olives, candidat de VOX an es Senat per Menorca, Jaime Brunicardi, candidat de VOX an es Congrés per Menorca, i una àmplia representació de sa societat civil menorquina.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha lamentat “un any més s’absència de sa batlessa de Ciutadella i sa presidenta del Consell, i que ni hagin respost a sa nostra invitació” ja que “es menorquí no entén d’ideologies”. Pons ha reclamat un pacte transversal entre es partits polítics i “impulsar una llei en compliment de s’article 35 de s’Estatut per sa complir amb protecció, estudi i promoció de ses nostres modalitats insulars, es menorquí, mallorquí i eivissenc”. Pons ha tancat es seu discurs afirmant “feis-ho, perquè quan donau aquesta passa avanci no vos trobareu tot sols. Al contrari, allà trobareu a s’immensa majoria de menorquins que fa més de trenta anys que vos espera, això sí, amb es braços oberts”.

Ciutadella de Menorca, 25 de març de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació celebrarà es seus cinc anys defensant es menorquí en es Club Nàutic de Ciutadella amb més de 200 confirmats

Sa Gala des V Premi Joan Benejam en menorquí serà demà dissabte 23 de març a les 21:00 en es Club Nàutic de Ciutadella

 

Un any més, una vintena d’obres han passat sa fase de selecció i competiran per fer-se amb es V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí. Un premi literari però també solidari, on es guanyador se’n durà 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca (l’any passat van ser per ASPANOB). Es segon classificat se’n durà 250€ i es tercer un accèssit honorífic. Es tres primers se faran amb sa ja tradicional carota de Mestre Joan Benejam, valorades en 500€ cada una, autoria de s’artista José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín.

Sa Gala des V Premi Joan Benejam coincidirà amb es sopar de V aniversari de Sa Fundació a Menorca, després de cinc anys de feina en defensa des menorquí. Més de 200 persones han confirmat s’assistència demà en es Club Nàutic de Ciutadella.

Sa Fundació celebra s’alta expectació des Premi Joan Benejam, en es qual han confirmat sa seua assistència diversos càrrecs institucionals com es diputat nacional Fernando Navarro de Cs, ses diputades autonòmiques Sion Fullana (PP) i Olga Ballester (Cs). També han confirmat s’assistència Fulgencio Coll, ex-JEME (Jefe de Estado Mayor del Ejército de Tierra) i candidat de VOX a s’alcaldia de Palma, s’empresari i arquitecte Antoni Vivó de Salort, s’empresari Eduardo de la Cruz, Gari Duran, exsenadora i vicepresidenta de Sa Fundació, Gonzalo Adán, professor de sa UIB i director de s’Institut Balear d’Estudis socials (IBES), es president de Societat Civil Balear, Tomeu Berga. Per altra banda, assistiran Ana Lía Noval, candidata del PP an es Congrés per Menorca, Aurora Herráiz, candidata del PP an es Senat per Menorca, es candidat a s’alcaldia de Ciutadella pel PP, Antoni Juaneda, Pepe Negrete, empresari i regidor d’UPCM a s’Ajuntament de Ciutadella, Jorge Campos, president de VOX Balears, Malena Contestí, candidata de VOX an es Congrés, Toni Camps, candidat de VOX an es Consell insular de Menorca, Guillermo Jusué de Olives, candidat de VOX an es Senat per Menorca, Jaime Brunicardi, candidat de VOX an es Congrés per Menorca, i una àmplia representació de sa societat civil menorquina.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, lamenta un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers en assistir, sobretot aquells que tant se les donen de ‘menorquinistes’”.

Ciutadella de Menorca, 22 de març de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació convoca es V Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 3.000€

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca — es pot participar fins dia 4 de març de 2019 — s’entrega de premis i sopar de V aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 23 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

BASES DES V PREMI JOAN BENEJAM. CLICAU AQUÍ

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident menorquí de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 3.000 €, des quals 2.000 € seran pes guanyador i 1.000 € es destinaran a una entitat solidària de Menorca. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 500 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està movilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina “.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases des concurs es podran consultar a sa web www.safundacio.es a partir des 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Sa Fundació Jaume III demana a s’Ajuntament d’Alaró que barati a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i llevi es .cat

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana inexistent” i tengui a sa web es .cat

Sa Fundació Jaume III lamenta que a s’actual legislatura sa web des Castell d’Alaró s’hagi modificat i s’hagi afegit una inexistent “conquesta catalana” allà on correspon parlar de sa conquista de sa Corona d’Aragó.

Sa web en qüestió (www.castellalaro.cat) és competència de sa Fundació Castell d’Alaró, composta per s’Ajuntament d’Alaró, es Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca com a patronat. Per tant, sa Jaume III exigeix a ses tres institucions que baratin a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i, de pas, llevin aquest vergonyós .cat de sa web.

L’any 1285 va tenir lloc s’illegítima ocupació de Mallorca per part d’Alfons III amb s’intenció d’annexionar ses Balears a sa Corona d’Aragó. En es Castell d’Alaró s’organisà sa resistència mallorquina per part de dos capitans que custodiaven es castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, feels an es llegítim i sobirà rei de Mallorca, Jaume II. Tots dos moriren rostits i cremats vius en es Castell d’Alaró per orde des cruel Alfons III d’Aragó. De llavò ençà, es Castell d’Alaró ha estat símbol de sa mallorquinitat en memòria des dos màrtirs, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, cendres des quals se troben enterrades a La Seu.

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana” inexistent i tengui a sa web es .cat.

Sa Fundació Jaume III denuncia que es Govern ha deixat sense ajudes a sa TEF per fer ets informatius en eivissenc i no en català estàndar

Sa Fundació lamenta que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars S’entitat exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou, curiosament, a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat

Després de vint-i-quatre anys de fer televisió en eivissenc, es Govern de ses Illes Balears ha deixat sense ajudes econòmiques només a sa Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF). Curiosament, s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i fent gala de ses particularitats lingüístiques pitiüses.

Sa Fundació Jaume III considera lamentable que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars, tal com emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que PSIB-PSOE i es seus socis de Més i Podem es passen per s’arc de triomf.

Sa Fundació entén que es requisit de vint hores mínimes de programació en català és una excusa per amagar ses vertaderes intencions des Pacte. I exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i que promou ses varietats lingüístiques d’Eivissa i Formentera. Feina que, per cert, hauria de fer IB3 Televisió i no fa ja que no permet an es seus periodistes expressar-se de forma natural en mallorquí, menorquí o eivissenc, a diferència de sa TEF, i que rep cada any més de 30.000.000€ de s’erari públic.

Sa Fundació denuncia que es vertader motiu pes qual es Govern des Pacte ha deixat sense ajudes econòmiques a sa TEF ha sét ser s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i en ses nostres modalitats insulars. Fet que explica també perquè sa TEF, amb molt manco recursos que IB3 i essent una televisió privada, connecta amb sa ciutadania pitiüsa i recull millors xifres d’audiència que IB3 Televisió i es seus informatius en català de Barcelona.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern que s’Oficina des Drets Lingüístics defensi es drets des parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc

Sa Fundació ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics S’entitat exigeix an es Govern de Francina Armengol que dita oficina defensi es drets des balears que parlen mallorquí, menorquí i eivissenc davant ses catalanades que suplanten ses nostres modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III, entitat defensora de ses modalitats insulars, ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics de ses Illes Balears.

Segons va informar es Govern, sa creació de s’Oficina de Drets Lingüístics respon a sa voluntat de “proporcionar suport administratiu a ses víctimes de discriminació amb motiu de sa llengua”, sigui quin sigui s’idioma de s’usuari.

D’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, es Decret de Mínims i sa Llei de Normalisació Lingüística: “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. I en referència a s’ensenyança de sa llengua catalana, contempla que se farà “d’acord amb sa tradició literària autòctona”.

D’acord amb s’article 3 de sa Constitució Espanyola i amb sa Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprovada pes Senat: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern de Francina Armengol que s’Oficina de Drets Lingüístics defensi es drets des balearparlants i inclogui sa protecció de ses modalitats insulars a totes ses comunicacions de s’Administració, medis de comunicació, Universitat, escoles i institucions públiques. Una protecció que Sa Fundació reivindica davant s’indiferència d’un Govern que li és absolutament igual que gran part de sa cartelleria pública de Balears estigui en català de Barcelona i no respecti ses modalitats insulars.

Perquè es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc no siguin discriminats per raons lingüístiques, i s’Administració complesqui sa llei i se dirigesqui a sa ciutadania en ses nostres formes lingüístiques balears i que aquestes no siguin suplantades per formes lingüístiques catalanes que no són pròpies de ses Illes Balears. Fet que atempta directament contra es drets lingüístics des ciutadans de Balears que volen ser atesos en sa seva llengua autòctona.

Tutzó Consulting Services donarà es 10% des seus ingressos a Sa Fundació per promoure sa llengua i cultura balear

Sa Fundació Jaume III i Tutzó Consulting Services han firmat un conveni de col·laboració basat en es següents acords:

Tutzó Consulting Services ofereix un estudi energètic gratuït an es socis i empreses col·laboradores de Sa Fundació per assessorar-los i informar-los sobre si lo que estan pagant és just d’acord amb sa tarifa d’energia i potència, oferint una alternativa per conseguir un important estalvi econòmic amb sa factura energètica.

Així, mentres empresaris i col·laboradors de Sa Fundació se podran veure beneficiats per un important estalvi econòmic amb sa seva factura energètica, Tutzó Consulting Services donarà a Sa Fundació es 10% des seus ingressos generats per col·laboradors de sa Fundació Jaume III que se destinaran an es projectes de s’entitat per promoure sa llengua i cultura balear.

Tutzó Consulting Services, dirigida per s’emprenedor mahonès Francisco Tutzó Escudero, és una nova empresa col·laboradora de sa cultura balear, exemple de compromís amb sa nostra terra i amb sa nostra ancestral herència cultural.

Sa Fundació Jaume III denuncia que enguany no s’hagi celebrat sa Fira des Llibre Menorquí, però sí sa Fira des Llibre en català

Sa Fundació exigeix una explicació a s’Ajuntament de Ciutadella i an es Consell insular de Menorca que, en canvi, sí s’ha preocupat d’organisar sa Fira des Llibre en catalàS’entitat es lamenta de s’enèssima mostra d’animadversió de ses institucions públiques cap a sa promoció de sa menorquinitat

Sa Fundació Jaume III lamenta que enguany no s’hagi celebrat sa Fira des Llibre Menorquí, una cita que s’havia convertit en una referència per impulsar sa literatura menorquina, i que s’Ajuntament de Ciutadella encara a dia d’avui no hagi dat cap explicació.

No obstant, es Consell insular de Menorca sí que s’ha preocupat d’organisar sa Fira des Llibre en català. Segons Sa Fundació, es tracta de s’enèssima mostra d’animadversió de ses institucions públiques cap a sa promoció de sa menorquinitat.

Ademés, Sa Fundació lamenta que no ha rebut resposta per part des Consell insular an es seu oferiment per elaborar un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca. Sa mateixa entitat segueix esperant resposta per una audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora, des de fa prop de quatre mesos.

Sa Fundació Jaume III recorda an es Consell insular i an ets ajuntaments de Menorca que, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia, “ses modalitats insulars han de ser objecte d’especial estudi i protecció”. Fet que ses autoritats no compleixen com se demostra. Abandonen sa Fira des Llibre Menorquí, i impulsen sa Fira des Llibre en català sense cap referència ni una an es menorquí —que és com històricament li hem dit es menorquins a sa nostra llengua— o an es “català de Menorca” que tant apel·len des des Consell però mai promouen.

Ciutadella de Menorca, 9 de novembre de 2018

Sa Fundació Fundació Jaume III de ses Illes Balears

 

Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

 Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

 

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

Sa Fundació consigue reunir cerca de 700 personas en su V aniversario