Sa Fundació convoca es VI Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 2.000€

Se pot participar fins dia 13 de març de 2020 — s’entrega de premis i sopar de VI aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 28 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

 

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des VI Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalització de sa literatura menorquina”, tal com figura a sa introducció de ses bases des concurs que se poden llegir clicant aquí. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalitzar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 2.000 €, es segon classificat un premi de 250€, i es tercer un accèssit honorífic. Es tres primers classificats s’enduran una carota de Joan Benejam pintada per s’artista José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent, valorades en 500€ cada una. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 600 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està mobilitzant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina”.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativització fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organització des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalització lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalització Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndard, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a sa imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalitzat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i aconseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases es poden consultar aquí mateix d’ençà de dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Ciutadella de Menorca, 15 de gener de 2020

Sa Fundació reuneix a 500 persones a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Juan Antonio Fuster ha estat es guanyador des certamen literari amb s’obra “Es diumenges, arròs sec” Sa Fundació reuneix a 500 persones a una gala reivindicativa a favor de sa dignificació mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebrà ahir sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de VI aniversari de s’entitat. En una demostració de força de Sa Fundació, més de 500 persones umpliren es Molí d’Events de Manacor per fer costat a s’entitat en defensa de ses modalitats insulars.

Es guanyador d’aquesta quarta edició des Premi Gabriel Maura ha estat Juan Antonio Fuster, mallorquí resident a Sevilla, amb s’obra “Es diumenges, arròs sec”, dotat amb 1.500€ i patrocinat Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 750€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per sa jove escriptora Catalina Carrió Dalmau, amb s’obra “Na Blanqueta”, i s’accèssit honorífic ha estat per Pep Lluís Sanmartín Prohens amb “Una història des de sa meva finestra”.

Sa Fundació ha distingit enguany a Vibrats Mora Rosselló de Porreres i a Gelats Iceberg com a empreses que promouen es mallorquí a sa seva cartelleria i campanyes comercials.

Es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora per Mallorca, va ser sa presidenta des Jurat des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí. També en van formar part ses filòlogues Sandra Amoraga i Mariantònia Lladó, amb s’escriptor Toni Cantarellas. Durán va sentenciar que “es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència”.

Si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occita, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, va fer un discurs reivindicant un estàndar lingüístic per ses Illes Balears com tenen catalans i valencians. Pons va clamar que “es balears no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”. Pons va tancar es seu discurs: “Si es valencians li poden dir valencià, si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occità, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?”.

Es mallorquins no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, va ser s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per dignificar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

LLISTA DE PERSONALITATS CONFIRMADES

Des món polític han assistit per part des Partit Popular: Toni Fuster, diputat autonòmic i secretari PP Balear; Marga Durán, diputada autonòmica i presidenta PP Palma; Mercedes Celeste, portaveu de PP a Cort; Javier Bonet, exregidor a Cort; Xisca Lascolas, regidora de cultura de s’Ajuntament de Llucmajor. De Ciutadans: Marc Pérez-Ribas, diputat autonòmic; Patrícia Guasp, diputada autonòmica i portaveu de Cs en es Parlament; Noemí Getino, primera tinent de batlessa de s’Ajuntament de Llucmajor. De Vox: Pedro Bestard, conseller; Agustí Buades, expresident de s’Institut de Política Familiar de Balears i assessor de Vox en es Parlament; Antonio Salvá, candidat de Vox as Congrés des Diputats i pare des Guàrdia Civil assassinat per ETA a Palmanova, Diego Salvá. De PLIE, es seu president, Francisco Fernández Ochoa.

Des món cultural: es catedràtic emèrit d’Història des Dret a sa UIB, D. Román Piña Homs; es professor emèrit de Filosofia a sa UIB, D. Sebastiá Urbina Tortella, es filòleg i exdiputat autonòmic, Xavier Pericay; sa filòloga i excoordinadora lingüística d’IB3, Mariantònia Lladó; s’exdiputada autonòmica Olga Ballester; s’escriptor Tito Clar; s’escriptor i guanyador des II Premi Gabriel Maura, Gabriel Buades Fuster; es president de Societat Civil Balear (SCB), Tomeu Berga; i es president de sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma, Miquel Obrador.

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2019

Sa Fundació

 

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca es mallorquinisme an es Molí d’Events: 500 confirmats pes seu VI aniversari

Sa Fundació entregarà es pròxim dissabte 26 d’octubre en es Molí d’Events es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí Ja han confirmat s’assistència prop de 500 persones an es sopar de VI aniversari de s’entitat en defensa des mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebra es pròxim dissabte 26 d’octubre a les 20:30h en es Molí d’Events (Manacor) sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat. Prop de 500 persones, entre elles personalitats i autoritats des món cultural, empresarial i social de ses Balears ja han confirmat sa seva presència a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí.

Es Premi Gabriel Maura, en memòria de s’il·lustre escriptor mallorquí i autor dets Aigoforts, és s’únic premi literari en mallorquí que existeix a tota s’illa. Enguany Sa Fundació donarà un primer premi de 1.500€ patrocinat per Finca Comassema i un segon premi de 750€ patrocinat per Finca Tagamanent.

Es mateix dissabte 26 d’octubre a les 11:00h a sa biblioteca de Llucmajor (carrer Fra Joan Garau, 2), s’Ajuntament de Llucmajor organisa un contacontes d’ “Es Petit Príncep” en mallorquí a càrrec de sa filòloga de Sa Fundació, Sandra Amoraga. El sendemà, diumenge 27 a les 12:00h en es passeig Jaume III tendrà lloc s’ofrena floral institucional an el Rei Jaume III de Mallorca, assassinat a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349. S’acte serà organisat per s’Ajuntament de Llucmajor i hi participarà es batle amb un parlament.

 

Palma de Mallorca, 17 d’octubre de 2019
Sa Fundació

Coia Sugrañes se compromet a defensar es menorquí si el PP recupera es Consell insular de Menorca

Sa Fundació Jaume III ha elaborat un decàleg de compromisos en matèria de llengua i cultura, especialment per promoure es dialecte menorquí, que ha estat enviat a tots es partits polítics de Menorca

Sa candidata des Partit Popular a sa presidència des Consell insular de Menorca, Coia Sugrañes, ha estat sa primera en firmar es decàleg de Sa Fundació.

Aquests són es punts en es que s’ha compromès es Partit Popular de Menorca si torna a governar sa màxima institució insular:

1. Protegir es ciutadans de Menorca perquè se puguin expressar en menorquí tant oralment com per escrit a s’Administració sense haver de patir cap tipo de discriminació.

2. Donar exemple assumint es compromís d’expressar-mos en pla en ets àmbits oficials i formals quan actuem com a càrrecs públics.

3. Que s’Institut Menorquí d’Estudis estudiarà, protegirà i promourà sa riquesa lingüística des nostro dialecte menorquí, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut.

4. Que sa comunicació formal com a ses xarxes socials des Consell Insular de Menorca se farà en menorquí.

5. Establir ajudes a sa publicació i edició en menorquí tant en paper, com en es medis digitals o a sa retolació.

6. Vetlar perquè sa senyalisació urbana, es topònims, pàgines web i sa cartelleria oficial pública de Menorca estigui en menorquí i dugui sa bandera balear o menorquina per referir-se a sa nostra llengua.

7. Promoure sa nostra més que mil·lennària llengua i cultura menorquina com un patrimoni que constitueix s’ànima des nostro poble i mos distingeix dins Espanya, Europa i la resta del món.

8. Fer costat a sa creació de cultura a Menorca i col·laborar especialment amb altres institucions des territoris que formen part de sa nostra família lingüística occitanoromànica (Aragó, Balears, Catalunya, València, Occitània…) en peu d’igualtat.

9. Defensar s’autonomia política, lingüística i cultural de Menorca i Balears com a regió d’Espanya amb una llengua i cultura, sa balear, única en es Mediterrani davant ets intents d’annexió o usurpació de personatges històrics, festes o tradicions culturals per part d’altres comunitats.

10. Fer costat a sa creació d’una Secció Filològica a s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) d’acord amb s’article 34 de s’Estatut d’Autonomia que emana “sa protecció i es foment de sa cultura autòctona i es llegat històric de ses Illes Balears” per elaborar un estàndar lingüístic balear perquè es ciutadans puguin emprar lliurement es mallorquí, menorquí o eivissenc a tots ets àmbits de sa societat.

11. Donar suport a s’aprovació d’una Llei de Promoció de ses Modalitats Insulars (LPMI) per implementar s’ús correcte i formal de ses modalitats insulars a través d’un llibre d’estil (estàndar balear) a s’Administració, a s’ensenyança i en es medis de comunicació públics de ses Illes Balears.

Sa Fundació espera reunir-se amb tots es partits polítics. De moment, PP, Cs i Vox ja han confirmat que firmaran es decàleg de s’entitat menorquinista.

Ciutadella de Menorca, 20 de maig de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació consegueix que es Consell de Mallorca aprovi una declaració institucional en defensa de ses modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III va conseguir ahir que El Pi modificàs una moció en defensa de sa llengua catalana i afegís “sa protecció i promoció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”

Es Ple Ordinari d’ahir en es Consell de Mallorca va aprovar per majoria una declaració institucional “En defensa, protecció i promoció de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i de les modalitats insulars del català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera”.

Es vicepresident de Sa Fundació, Joan Pons Torres, intervengué en es Ple des Consell de Mallorca per demanar expressament a El Pi que modificàs sa seua moció i que inclogués “sespecial estudi i protecció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera” tal i com els emana s’article 35 de s’Estatut dAutonomia com a servidors públics daquesta terra”.

El Pi, que inicialment, a sa moció presentada pes seu portaveu, Toni Pastor, no incloïa cap referència a ses modalitats insulars, baratà de parer després de ses intervencions des representant de Sa Fundació, i també de Joan Rotger des Partit Popular, i de Catalina Serra de Ciutadans. Finalment decidí incloure s’article 34 per “defensar, protegir i promocionar sa cultura autòctona, es llegat històric de Mallorca” i s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que exigeix que “ses modalitats lingüístiques insulars des català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”, i ets articles 36 i 37.

Es mateix Toni Pastor se felicità “d’arribar avui a un acord lingüístic amb sa Fundació Jaume III” i reconegué que “si sa llengua encara és motiu de discussió és que qualque cosa hem fet malament aquests quaranta anys”.

Finalment, la resta de grups (Més per Mallorca, PSIB-PSOE i Podem) acceptaren sa modificació a petició de Sa Fundació, PP i Cs, i votaren a favor de sa moció d’El Pi, això sí, amb certes cares de confusió per part de s’equip de govern des Consell de Mallorca, que fins ara sempre havia votat en contra de fomentar ses modalitats insulars, per exemple, es setembre de 2016 en es Parlament de ses Illes Balears.

Sa Fundació Jaume III celebra que ahir es Consell de Mallorca aprovàs quasi per unanimitat una declaració institucional per sa defensa, protecció i promoció de ses modalitats insulars. Un pas més en es camí de sa dignificació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc i perquè sa llengua de ses Balears torni an ets àmbits més formals de sa societat.

 

Palma de Mallorca, 12 d’abril de 2019

Sa Fundació

Sili Pons Sabater guanya es V Premi Joan Benejam més feminista

Sa ciutadellenca s’alça amb es premi en sa quinta edició des concurs de relats en menorquí amb un relat sobre es maltractament a sa dona vist per una filleta de 10 anys — Es tracta des primer any en què tres dones guanyen es primer, segon i tercer premi Joan Benejam

Sili Pons Sabater (Ciutadella, 1965) s’ha alçat amb sa quinta edició des Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “S’amor no és açò”. Així es va anunciar es dissabte durant sa gala des V Premi Joan Benejam i 5º aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es va celebrar en es restaurant des Club Nàutic de Ciutadella davant més de 200 convidats. Es tracta de sa segona dona a guanyar es ‘Joan Benejam’.

S’escriptora, que destaca també per sa seva creació literària en s’àmbit de sa poesia i especialment a sa glosa, especialitat en sa qual és molt coneguda sa destresa de son pare, Josep Pons Pons, patronista i que ha estat col·laborador des Diari MENORCA. Sili Pons s’ha enduit es premi gràcies a una peça que relata sa trista vida d’una dona víctima de maltractament i sa seva filla, que reflexiona sobre sa situació: “s’amor és un sentiment de tendresa, de confiança, de respecte i d’igualtat. Un sentiment equivalent i recíproc.”

Durant sa gala es van donar a conèixer també es noms dets altres finalistes entre sa vintena de participants d’aquesta quinta edició. Es segon premi ha recaigut en na Daniela García Tabares, de 29 anys natural de Colòmbia, escriptora, filòloga i autora de “Dia de Nadal”, una redacció molt elaborada, amb un ús des menorquí digne d’apreciar en una menorquina que, com na Daniela, no té es menorquí com a llengua materna sinó es castellà. En tercer lloc ha quedat Pilar Allès Marquès (Ciutadella de Menorca, 1971) amb s’obra “Cendres”. Una dramàtica i breu redacció però molt impactant sobre es viatge amb avió d’una mare amb es seu fill petit que el deixa prematurament.

Un premi que enguany ha comptat amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ es destinaran en una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accésit honorífic pes tercer classificat. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults han rebut també sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cada una d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilates.

Sa Fundació ha celebrat s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, que ha comptat amb s’assistència de diversos càrrecs institucionals com es diputat nacional Fernando Navarro de Cs, ses diputades autonòmiques Sion Fullana (PP) i Olga Ballester (Cs). També han assistit Fulgencio Coll, ex-JEME (Cap d’Estat Major de s’Exèrcit de Terra) i candidat de VOX a sa batlia de Palma, s’empresari i arquitecte Antoni Vivó de Salort, s’empresari Eduardo de la Cruz, Gari Duran, exsenadora i vicepresidenta de Sa Fundació, Gonzalo Adán, professor de s’UIB i director de s’Institut Balear d’Estudis socials (IBES), es president de Societat Civil Balear, Tomeu Berga. Per una altra part, van assistir Ana Ferma Noval, candidata des PP an es Congrés per Menorca, Aurora Herráiz, candidata des PP an es Senat per Menorca, es candidat a sa batlia de Ciutadella pes PP, Antoni Juaneda, Pepe Negrete, empresari i regidor de UPCM a s’Ajuntament de Ciutadella, Jorge Campos, president de VOX Balears, Malena Contestí, candidata de VOX an es Congrés, Toni Camps, candidat de VOX an es Consell insular de Menorca, Guillermo Jusué de Olives, candidat de VOX an es Senat per Menorca, Jaime Brunicardi, candidat de VOX an es Congrés per Menorca, i una àmplia representació de sa societat civil menorquina.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha lamentat “un any més s’absència de sa batlessa de Ciutadella i sa presidenta del Consell, i que ni hagin respost a sa nostra invitació” ja que “es menorquí no entén d’ideologies”. Pons ha reclamat un pacte transversal entre es partits polítics i “impulsar una llei en compliment de s’article 35 de s’Estatut per sa complir amb protecció, estudi i promoció de ses nostres modalitats insulars, es menorquí, mallorquí i eivissenc”. Pons ha tancat es seu discurs afirmant “feis-ho, perquè quan donau aquesta passa avanci no vos trobareu tot sols. Al contrari, allà trobareu a s’immensa majoria de menorquins que fa més de trenta anys que vos espera, això sí, amb es braços oberts”.

Ciutadella de Menorca, 25 de març de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació celebrarà es seus cinc anys defensant es menorquí en es Club Nàutic de Ciutadella amb més de 200 confirmats

Sa Gala des V Premi Joan Benejam en menorquí serà demà dissabte 23 de març a les 21:00 en es Club Nàutic de Ciutadella

 

Un any més, una vintena d’obres han passat sa fase de selecció i competiran per fer-se amb es V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí. Un premi literari però també solidari, on es guanyador se’n durà 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca (l’any passat van ser per ASPANOB). Es segon classificat se’n durà 250€ i es tercer un accèssit honorífic. Es tres primers se faran amb sa ja tradicional carota de Mestre Joan Benejam, valorades en 500€ cada una, autoria de s’artista José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín.

Sa Gala des V Premi Joan Benejam coincidirà amb es sopar de V aniversari de Sa Fundació a Menorca, després de cinc anys de feina en defensa des menorquí. Més de 200 persones han confirmat s’assistència demà en es Club Nàutic de Ciutadella.

Sa Fundació celebra s’alta expectació des Premi Joan Benejam, en es qual han confirmat sa seua assistència diversos càrrecs institucionals com es diputat nacional Fernando Navarro de Cs, ses diputades autonòmiques Sion Fullana (PP) i Olga Ballester (Cs). També han confirmat s’assistència Fulgencio Coll, ex-JEME (Jefe de Estado Mayor del Ejército de Tierra) i candidat de VOX a s’alcaldia de Palma, s’empresari i arquitecte Antoni Vivó de Salort, s’empresari Eduardo de la Cruz, Gari Duran, exsenadora i vicepresidenta de Sa Fundació, Gonzalo Adán, professor de sa UIB i director de s’Institut Balear d’Estudis socials (IBES), es president de Societat Civil Balear, Tomeu Berga. Per altra banda, assistiran Ana Lía Noval, candidata del PP an es Congrés per Menorca, Aurora Herráiz, candidata del PP an es Senat per Menorca, es candidat a s’alcaldia de Ciutadella pel PP, Antoni Juaneda, Pepe Negrete, empresari i regidor d’UPCM a s’Ajuntament de Ciutadella, Jorge Campos, president de VOX Balears, Malena Contestí, candidata de VOX an es Congrés, Toni Camps, candidat de VOX an es Consell insular de Menorca, Guillermo Jusué de Olives, candidat de VOX an es Senat per Menorca, Jaime Brunicardi, candidat de VOX an es Congrés per Menorca, i una àmplia representació de sa societat civil menorquina.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, lamenta un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers en assistir, sobretot aquells que tant se les donen de ‘menorquinistes’”.

Ciutadella de Menorca, 22 de març de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació convoca es V Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 3.000€

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca — es pot participar fins dia 4 de març de 2019 — s’entrega de premis i sopar de V aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 23 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

BASES DES V PREMI JOAN BENEJAM. CLICAU AQUÍ

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident menorquí de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 3.000 €, des quals 2.000 € seran pes guanyador i 1.000 € es destinaran a una entitat solidària de Menorca. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 500 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està movilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina “.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases des concurs es podran consultar a sa web www.safundacio.es a partir des 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Sa Fundació Jaume III demana a s’Ajuntament d’Alaró que barati a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i llevi es .cat

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana inexistent” i tengui a sa web es .cat

Sa Fundació Jaume III lamenta que a s’actual legislatura sa web des Castell d’Alaró s’hagi modificat i s’hagi afegit una inexistent “conquesta catalana” allà on correspon parlar de sa conquista de sa Corona d’Aragó.

Sa web en qüestió (www.castellalaro.cat) és competència de sa Fundació Castell d’Alaró, composta per s’Ajuntament d’Alaró, es Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca com a patronat. Per tant, sa Jaume III exigeix a ses tres institucions que baratin a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i, de pas, llevin aquest vergonyós .cat de sa web.

L’any 1285 va tenir lloc s’illegítima ocupació de Mallorca per part d’Alfons III amb s’intenció d’annexionar ses Balears a sa Corona d’Aragó. En es Castell d’Alaró s’organisà sa resistència mallorquina per part de dos capitans que custodiaven es castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, feels an es llegítim i sobirà rei de Mallorca, Jaume II. Tots dos moriren rostits i cremats vius en es Castell d’Alaró per orde des cruel Alfons III d’Aragó. De llavò ençà, es Castell d’Alaró ha estat símbol de sa mallorquinitat en memòria des dos màrtirs, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, cendres des quals se troben enterrades a La Seu.

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana” inexistent i tengui a sa web es .cat.